27.07.2022 - 21:40
Èric del Arco fa vuit anys que va arribar al món del llibre. No venia del món de la cultura, venia de la indústria i de l’àmbit comercial i del disseny industrial. Sí que tenia experiència a gestionar entitats de barri. Quan el llibreter Josep Cots, de la Documenta de Barcelona, va haver de traslladar la llibreria del carrer del Cardenal Casañas al carrer de Pau Claris, va cercar un altre soci que li donés força econòmica i també que el projectés cap al futur. Èric del Arco es va presentar a la convocatòria i el va convèncer que era la persona idònia. Ara fa un mes va assumir la presidència del Gremi de Llibreters de Catalunya.
Com ha passat Èric del Arco, només en vuit anys, d’aprendre un ofici a presidir el Gremi de Llibreters? Ho explica així: “He tingut al meu costat tot aquest temps Josep Cots, un llibreter que té quaranta anys d’ofici. I m’ha traspassat molts coneixements per encarar el dia a dia de la llibreria Documenta.”
Però Josep Cots és un llibreter amb tant de carisma que no devia ser fàcil mantenir la personalitat pròpia. Diu Del Arco: “Si m’analitzo a mi mateix, veig que hi ha una cosa que es manté: quan vaig començar a treballar com a enginyer, em vaig especialitzar a agafar feines que uns altres ja havien començat i a acabar-les. La meva especialitat era polir coses que ja estaven creades. I vaig veure que amb això era bo. No era bo iniciant projectes nous, sinó polint coses ja fetes perquè funcionessin més correctament. Després, quan vaig ficar-me a l’entitat del barri, una entitat amb setanta-cinc anys, la meva feina va ser ajudar a modernitzar-la, a fer possible un casal nou. I amb la Documenta és igual: la idea era agafar una llibreria que ja tenia quaranta anys d’història i traslladar-la i portar-la a un lloc nou. Això s’avé amb el meu tarannà.”
—En aquest procés de descoberta, d’aprendre l’ofici, què us ha sorprès més de ser llibreter?
—No m’imaginava la quantitat de feina física que hi ha darrere d’una llibreria. Orwell ho explicava molt bé. Deia que quan va odiar més els llibres va ser quan va treballar uns mesos en una llibreria de segona mà. És això, la feinada que dóna i el poc temps que pots destinar a llegir dins una llibreria. Ara, llegir i estimar els llibres et pot convertir en un bon llibreter, però també estic convençut que pots ser un bon llibreter sense llegir res.
—Aquesta afirmació és si més no sorprenent.
—Això em remet al llibre San Manuel Bueno, mártir, d’Unamuno, que és aquell capellà que no creu en Déu, però continua exercint perquè creu que és bo per a la gent. La màgia d’una llibreria és tenir una selecció molt bona. El bon llibreter és un conjunt de coses: acostuma a estimar els llibres, té un bon tracte amb la gent, no li fa res de dedicar-se i conversar amb algú, sabent que té mil coses pendents, i està molt lligat al món actual. La sort és que actualment la gent del sector és maca i ens trobem de gust i hem aconseguit fer una junta nova, amb ganes de fer petites coses noves que seran bones per al sector i per als llibreters.
—Què us ha fet decidir a assumir la presidència del Gremi de Llibreters de Catalunya? Sabem que no vau dir que sí a la primera.
—El gremi ve d’una etapa molt dura. És un gremi que actualment no té cap mena de confrontació interna, però, com altres gremis i sectors, la pandèmia li ha portat uns anys molt difícils. Amb el confinament, vam haver de tancar tots. La junta anterior, encapçalada per Maria Carme Ferrer, que tot just havia exercit un any i mig, es va trobar que tot allò que s’havien proposat de fer durant el seu mandat, s’aturava per un fet d’importància major. Han estat dos anys de defensar les llibreries com un comerç essencial. És un assoliment molt important, d’un gran valor polític. Però aquesta feina va ser esgotadors i aquesta junta ha acabat el mandat sense forces per a continuar, per a mantenir una continuïtat. Llavors es va obrir un període de quatre mesos d’interinatge.
—Com es va conformar, doncs, la nova junta?
—En una reunió de llibreters, d’aquelles que organitzen les editorials per presentar els seus llibres, vam coincidir cinc o sis llibreries que ens coneixem i tenim sintonia. Vam pensar que calia parlar i va sortir la proposta. Hi havia la Fe de l’Espolsada, la Carlota de la Carbonera, hi havia les Maites de Pebre Negre, la Gemma de Peu de Pàgina… I vam posar-nos d’acord que havíem de fer alguna cosa. Coincidíem que hi havia temes que es podien millorar: la comunicació interna del gremi, treballar la situació de les llibreries envers el món de la distribució, etc. I faltava que algú assumís la presidència. Vaig sortir jo de president, perquè la majoria veia molt clar en quina comissió volia treballar i jo, no. Com que la Documenta és al costat de la seu del gremi, al centre de Barcelona, a prop també de les institucions i com que aquesta funció no em desagrada, ho vaig acceptar. Jo he estat president de l’Espiga de les Corts, una entitat cultural de barri –també n’he estat el tresorer– i l’una cosa va portar l’altra. Ara, vaig assumir la presidència perquè em vaig trobar molt secundat per una junta amb moltes ganes de treballar.
—Pel perfil de llibreries que en formen part, diríem que la junta és constituïda per llibreries independents repartides pel país i, dins les independents, tant hi ha les grans com les petites.
—Hi ha un espectre força transversal, tant pel que fa al territori com al tipus de llibreries.
—No hi ha representants de les cadenes, en aquesta junta.
—Probablement, perquè tot i que són importants per al sector, és veritat que hem encadenat una sèrie de juntes on no hi són. Potser perquè no tenen un contacte directe amb nosaltres. Jo el senyor Abacus no el conec. La FNAC és més participativa. Dins d’aquestes grans cadenes hi ha llibreters boníssims, però el contacte amb l’empresa no el tenim. Ara, el gremi també els representa, perquè nosaltres representem tots els agremiats. Per altra banda, tampoc es queixen. I encara que no ens coneguem, jo, si no tinc un llibre, envio el client a la Casa del Llibre i em consta que la Casa del Llibre fa el mateix cap a la Documenta. Totes les llibreries som competència, però al mateix temps tot el sector treballa en equip. I no passa únicament entre les llibreries, també passa amb les distribuïdores, els editors, etc. Hi ha una sensació de pertinença al món del llibre i només hi treballes perquè t’agrada. En aquest sentit, hi ha molta germanor.
—Costa fidelitzar el lector?
—El lector és fidel al llibre. I cada llibreria fidelitza un tipus de lector que se sent còmode en aquella llibreria, amb aquell fons, com el tens organitzat… Per això cada llibreria pot trobar el seu espai.
—Però aleshores la funció del llibreter com a prescriptor ha entrat en crisi?
—No. La figura del llibreter com a prescriptor té dos vessants. L’un és la tria del fons que té la seva llibreria. I després, amb les seves lectures, fa una tria encara més acurada. Ara, un llibreter, per molt que llegeixi, pot arribar a llegir només setanta o vuitanta llibres l’any. En canvi, a la llibreria en té 18.000 i cada any hi arriben 13.000 llibres nous.
—Per tancar el tema de la nova junta, voldria saber els objectius que us heu marcat.
—Treballem a quatre anys vista. Un dels projectes en els quals ja participem és el Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Hi estem molt implicats i pensem que podrà ser una eina molt important per al sector.
—Creieu que va més enllà dels plans anteriors que també es van presentar?
—Sí. La sensació que tenim és que és un pla molt ambiciós. Han aconseguit d’ajuntar Cultura i Educació i això ha de servir perquè el Departament d’Educació s’adoni de la importància que té en aquest procés. Ara es va definint el pla i el que sabem és que hi ha el compromís de dotar-lo de pressupost. Veiem que l’ambició que hi han posat és tan alta que si aquest pla no serveix per a res, sí que serà un gran fracàs. Però nosaltres tenim fe que el pla serveixi.
—Una de les primeres dades que es dóna és demolidora: el 68,9% de la població de més de catorze anys només llegeix un llibre el trimestre de mitjana. La capacitat de millora és molt alta, perquè la xifra és molt baixa.
—Tenim un potencial de creixement molt bo, però és difícil de saber com ho hem de fer perquè la gent llegeixi més. Per exemple, considero que tenim una bona xarxa de llibreries i una bona xarxa de biblioteques, també. I gent molt ben preparada. La base, la tenim.
—Tornem als objectius de la junta.
—Aquesta junta vol millorar la comunicació interna del gremi i mirar d’oferir nous avantatges pel fet de pertànyer al gremi. També hi ha una comissió que treballarà els descomptes que apliquen les distribuïdores o el 15% que demanen les administracions públiques per la compra de llibres per a les biblioteques. Pensa que som un sector que treballem al límit dels marges. Més temes: donar suport a les llibreries que van a fires.
—Un dels fets que es valora positivament de la junta anterior és que, arran de les dificultats causades per la pandèmia, el gremi de llibreters i el d’editors van saber anar junts i fer front comú. La nova junta vol continuar en aquesta línia de grans consensos?
—Una de les coses que m’he trobat des que vaig entrar fa vuit anys a la llibreria Documenta, i que a Catalunya és molt important, és que hi ha una bona relació amb tothom. I penso que això té a veure amb l’existència de la Cambra del Llibre, on es troba representat tot el sector, cosa que permet un diàleg fluid i genera confiança.
—Quan hem començat l’entrevista parlàveu de la duresa que va significar el confinament i la pandèmia. Diuen que el confinament va fer redescobrir la lectura. El 2021 es va materialitzar aquesta tendència en l’augment de la facturació, però les dades del 2022 indiquen que no serà com el 2021. Ens hem estancat? En quin moment ens trobem?
—És molt difícil de valorar el moment en què ens trobem. Que el segon semestre del 2020 i l’any 2021 hagin estat excepcionals és normal. La gent es va trobar tancada a casa, no podia sortir a sopar, no podia anar al teatre, al cinema, no podia viatjar ni anar enlloc. I, per tant, la gent que feia despesa en cultura, l’opció que tenia era el llibre o les plataformes. I les pantalles són molt llamineres, però també cansen. De manera que el llibre s’ha convertit en un refugi espiritual. Em sembla que ho va dir en Joan Carles Girbés a la presentació de la Setmana, que el llibre s’ha convertit en un refugi. Però hem de ser conscients que això és temporal. I aquest estiu, que tothom gasta el que té per si d’aquí a quatre mesos, amb la inflació, ho perd, la gent prioritza altres coses. Però tot i que ara la gent ja té totes les opcions de lleure disponibles, comparat amb el 2019, l’increment és important, tot i que no arribarem a les xifres del 2021, que van ser extraordinàries, en general, i parlo de sensacions, perquè les xifres són massa recents per valorar-les.
—I què voleu dir amb això?
—Que el llibre s’ha consolidat com una opció de lleure i en diverses franges d’edat. I les xifres podrien ser encara més bones si la base de lectors fos més gran. En realitat, potser es tracta de fer descobrir a la gent que no llegeix que potser li agrada llegir i no ho sap. Com a lleure i com a font de coneixement. Hem de ser optimistes. Amb tot, la incertesa ens arriba d’un fet que no podem controlar: una nova crisi econòmica. Ja vam viure la del 2008, que va ser devastadora, i ara no sabem què ens ve a sobre i això no ho podem controlar. L’onada és molt gran i et pot passar per damunt.
—Però el sector ja fa mesos que sofreix la crisi, per exemple, amb l’escassetat i l’increment de preu del paper.
—Sí, aquesta és una lluita que ha de lliurar l’editor. En aquest sentit, el llibreter va venut. Perquè si l’editor diu que un llibre s’ha de vendre dos euros més car, el llibreter el posarà dos euros més car. Si la pujada de vendes de llibres del 2022 és superior al 10% del 2019, els llibreters estem salvats. És un moment preocupant a escala general. Si has de triar entre el menjar de cada setmana o un llibre… Això és el que va passar el 2008. Ara no ens trobem en aquest moment, però al setembre o a l’octubre ens hi podem trobar. No ho sabem. Tampoc dic que passi.
