12.12.2022 - 18:01
|
Actualització: 12.12.2022 - 19:53
ERC considera que, després d’haver aconseguit els indults parcials dels presos polítics i tenir encarrilada la reforma del codi penal que derogui la sedició, ara toca que la taula de diàleg entomi l’exercici del dret d’autodeterminació. Ja ho va avançar el president Pere Aragonès durant el debat de política general: l’objectiu és posar sobre la taula de diàleg un acord de claredat que determini les condicions per a fer un referèndum d’independència acordat amb l’estat espanyol. Abans, Aragonès va dir que caldria un debat social a Catalunya sobre quina seria la proposta que defensaria el govern de la Generalitat. La proposta de l’acord de claredat va ser tapada per la crisi amb Junts i el trencament del govern, però ERC no l’ha desada mai al calaix. Per això a la ponència política que presentaran als militants en el congrés nacional que es farà el 28 de gener, ERC hi exposa les condicions que creu que hauria de tenir el referèndum.
En el text, es defensa el referèndum com a millor eina per a arribar a la república catalana, atès que és la més democràtica i inclusiva perquè permet d’expressar-se tant als partidaris com als detractors. “No volem imposar la República catalana a ningú, volem poder-la decidir de manera participativa i plural”, ha dit la portaveu, Marta Vilalta. ERC ha definit les condicions de la seva proposta de referèndum pactat basant-se en quatre precedents: el referèndum català del 2017, l’escocès del 2014, el montenegrí del 2006 i el dictamen del Tribunal Suprem del Canadà sobre un referèndum d’independència al Quebec publicat el 1998.
En primer lloc, la pregunta del referèndum hauria de ser clara, com ho va ser el del Primer d’Octubre, i hauria de demanar directament al ciutadà si vol que Catalunya sigui un estat independent o no.
Segonament, proposen que puguin votar tots els residents a Catalunya més grans de setze anys i tots els no-residents que tinguin dret de vot a les eleccions al Parlament de Catalunya, un cens electoral similar al del referèndum d’Escòcia.
La inspiració canadenca s’expressa en el reconeixement que hauria de tenir garantit el referèndum: “Una victòria del sí hauria de donar lloc a un procés de negociació de bona fe entre els governs català i espanyol, amb mediació europea i internacional, amb vista a arribar a un acord que permeti la creació d’una República catalana independent reconeguda internacionalment.” Finalment, el punt més polèmic: com es considera que els independentistes guanyen el referèndum. ERC proposa unes condicions més restrictives que no pas les que es van establir per al referèndum del Primer d’Octubre. Segons ERC, es consideraria que s’ha guanyat el referèndum si es complissin dues condicions: reunir un mínim del 50% de participació i un mínim d’un 55% de vots pel sí.
ERC ho justifica dient que aquesta és la fórmula del referèndum d’independència de Montenegro que va rebre l’aval europeu després d’haver estat discutida i reconeguda multilateralment, tant pel govern de Montenegro com pel de Sèrbia i per les institucions europees. “Escoltant i bevent del precedent de Montenegro, creiem que ens donem la màxima legitimitat i un plus d’homologació en l’àmbit internacional, que serà necessari en el camí per a guanyar i fer efectiu el referèndum”, ha dit Vilalta. Montenegro, pressionada per la comunitat internacional, va acabar acceptant la cotilla de complir aquestes condicions per a independitzar-se. El límit de la participació es va superar a bastament (hi va participar el 86,5% de l’electorat), però es va guanyar pels pèls: hi va votar a favor el 55,5% dels votants.
ERC diu que aquesta és la seva proposta prèvia a la negociació amb el govern espanyol, però precisa que no ha de ser necessàriament la que s’acabi portant a la taula de diàleg, que dependrà del debat social. Amb tot, veuen imprescindible que l’hipotètic nou referèndum tingui l’aval tant del govern espanyol com de la comunitat internacional, que és la qüestió que han identificat com a principal feblesa del referèndum del 2017. De retruc, creuen que la manca de reconeixement de la votació per part del govern espanyol va fer que els contraris a la independència no se sentissin cridats. Corregint això i garantint que el referèndum sigui vinculant, ERC creu que no hi hauria cap problema per a superar el llindar del 50% de participació.
Una altra cosa seria establir un mínim del 55% dels vots favorables a la independència, un punt que ERC admet que ha ocasionat debat intern. Amb tot, ho justifiquen per la voluntat de passar l’examen de la comunitat internacional i creuen que, arribat el supòsit d’una convocatòria de referèndum pactat i vinculant, l’independentisme seria capaç de convèncer prou votants per a superar el 55% dels vots favorables.
“Construir sobiranies”
La nova ponència política és una actualització de l’estratègia política d’ERC per als quatre anys vinents. Neix de l’actual context polític, amb un govern d’ERC tot sol a la Generalitat i amb un paper central en la governabilitat espanyola, més encara amb la cita al calendari d’unes noves eleccions espanyoles i, si el resultat ho permet, unes noves negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez en les quals ERC vol ser forta.
El document deixa de banda les qüestions programàtiques i sectorials –que ja es van debatre a la conferència nacional– i se centra, principalment, en el full de ruta d’ERC cap a la independència. D’una banda, defensa la república catalana independent “com a millor eina per a servir la ciutadania i garantir els drets i llibertats de tothom” i per preservar la llengua i la cultura catalana. Per assolir-ho, defensa de recuperar la força social entorn del dret d’autodeterminació que es va expressar el Primer d’Octubre i el 3 d’octubre de 2017 i va arribar més enllà de les fronteres de l’independentisme. És en aquest marc que ERC vol aconseguir un consens sobre unes condicions determinades per a fer el referèndum i posar sobre la taula del govern espanyol una proposta amb el suport del 80% de la societat. ERC creu que també serà imprescindible tenir una posició de força a Madrid i afavorir que hi hagi un govern espanyol amb una voluntat de resoldre el conflicte polític diferent de la que va exhibir el govern del PP el 2017.
Un segon bloc se centra en la governabilitat de les institucions i reivindica ERC com un partit de govern que vol assumir les màximes responsabilitats. Vincula els governs d’ERC amb una manera de construir espais de sobirania, tant econòmica i energètica com social, feminista i democràtica. Són les “quatre grans transformacions” que Aragonès reivindica d’ençà que va ser investit president de la Generalitat, i a la qual ERC n’afegeix ara una altra: la sobirania lingüística i cultural. De tot plegat, el document que hauran de votar els militants presenta un seguit d’exemples d’iniciatives impulsades pel govern de la Generalitat i els municipis que governa i per les cambres legislatives on té presència.
Procés d’esmenes
Una vegada els militants han rebut el document, s’obre un període d’esmenes perquè hi puguin fer aportacions. A partir del gener es faran els congressos territorials i sectorials que debatran i aprovaran les esmenes i la ponència política se sotmetrà a l’aprovació final al plenari del congrés nacional, que es farà el 28 de gener a Lleida.
Vegeu a continuació el text íntegre de la ponència política:
