El govern espanyol diu que el seu pressupost per a l’any vinent és el de la “recuperació justa”. Per a ERC i Junts és el pressupost de la discòrdia: l’enèsima prova de cohesió del govern i un altre front obert de tensions internes. El consell de ministres va donar ahir el vist-i-plau als comptes i, amb el tràmit parlamentari, s’intensificaran les negociacions. El PSOE compta amb els partits que van facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a “socis prioritaris”, segons paraules de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Inclou ERC i el PNB, però no Junts, que fa mesos que reclama a Esquerra de fer un front comú al congrés espanyol i aprofitar-los com a eina de pressió a Madrid. Els dos partits ja van afrontar els anteriors comptes amb posicions enfrontades: ERC hi va donar suport després de tancar un acord de tretze punts que incloïa inversions i transferències a Catalunya de 2.339 milions, la cogestió dels fons europeus per a la reconstrucció i l’aixecament del control financer del ministeri d’Hisenda sobre la Generalitat. Excepte aquest últim punt, la resta de l’acord no s’ha complert. Al juliol ERC va dir que calia que es complissin els pactes per a treballar els comptes de l’any vinent.

El conseller d’Economia, Jaume Giró, ahir va tocar el viu del dèficit inversor, històric en relació amb Catalunya. Giró subratllava que, durant els sis primers mesos de l’any, només s’ha executat un 15% de les inversions i recordava que la mitjana habitual a l’hora de materialitzar les inversions compromeses és del 50%. Segons el seu criteri, les inversions s’haurien d’equiparar al pes del PIB català sobre l’espanyol, del 19%, com ja establia la disposició addicional tercera de l’estatut. Giró també va criticar que el nou pressupost espanyol no prevegi la cogestió dels fons europeus ni els fons covid, quan Catalunya necessitarà un mínim de 1.500 milions l’any vinent. Als passadissos del parlament, el titular d’Economia insistia a defensar la unitat d’acció dels partits independentistes amb els comptes. El dia abans ho havia fet el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, en la sessió de control al govern. El president de la Generalitat va instar Junts a concretar les seves propostes.

Junts va interpretar la resposta de Pere Aragonès com una evasiva en una qüestió que ja havia estat font de discrepàncies entre tots dos partits durant la negociació del pacte d’investidura. ERC va reivindicar llavors la seva llibertat de moviments al congrés espanyol on, a diferència de Junts, és decisiva, amb un pes parlamentari indiscutible de 13 diputats enfront dels 4 que hi té Junts després del trencament amb el PDECat, que en té 4 més i ja va avalar els darrers comptes espanyols. L’acord de legislatura d’ERC i Junts estableix que l’espai de direcció estratègica independentista promourà la unitat d’acció a les institucions “en les propostes de caire nacional i vinculades a la internacionalització encaminades a l’assoliment de la República Catalana”. Durant el debat de política general, els tres partits independentistes sí que van avalar plegats l’impuls d’una proposició de llei sobre l’amnistia al congrés espanyol. Però per a ERC, els comptes són una altra cosa. S’encabeixen en el marge de maniobra de cada partit per a fer política pròpia i marcar ideologia d’acord amb la confiança obtinguda pels seus electors.

De les aliances a Madrid, Esquerra n’ha fet un segell propi. El partit d’Aragonès, a més, ha interpretat la insistència de Junts de forjar un front comú a Madrid com un intent de desgastar-lo políticament, tenint en compte que JxCat ha estat fins fa poc contrari a negociar amb el PSOE i ha proposat condicions difícils d’assumir per als socialistes espanyols. En una entrevista de fa uns quants dies a Ràdio 4 i a la 2, Aragonès refusava la unitat d’acció si era –deia– per a justificar un no i intentar d’arrossegar ERC cap al no. Les diferències estratègiques entre els dos socis de govern tornen a aflorar a l’hora d’encarar l’estira-i-arronsa pel pressupost, però aquesta vegada plou sobre mullat: després de la crisi recent per la composició de la delegació catalana de la taula de diàleg i després de veure que el debat de política general evidenciava la divisió dels socis en la negociació amb Madrid i a l’hora de defensar la ampliació de l’aeroport de Barcelona, ja descartada. La CUP, per una altra banda, no prendrà en consideració un suport al pressupost si no s’aborda l’amnistia i l’autodeterminació.

Tot esperant que ERC acabi de concretar les seves exigències en la negociació amb el PSOE, sobre la taula hi ha la petició del traspàs de Rodalia (una qüestió oberta en la comissió bilateral) i la modificació de la futura llei de l’audiovisual espanyola, que relega el català. El cap de files d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, va dir abans-d’ahir al PSOE que no doni per garantits els seus vots ni confiï a obtenir-los en una negociació llampec com la de l’any passat, amb l’argument que, sense els comptes, es facilita el retorn del PP a la Moncloa. A la pràctica, aquesta negociació pressupostària pot ser l’última via de pressió per a intentar que el PSOE cedeixi en alguna qüestió vinculada al procés i, per tant, a la taula de diàleg, ni que sigui una empresa faraònica per la negativa dels socialistes espanyols a negociar el referèndum i l’amnistia. La realitat és que Sánchez necessita aquests comptes com l’aire que respira el seu govern. Però l’any vinent en podria tenir prou amb una pròrroga per a acabar la legislatura.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.