Un pla per a una legislatura plena d’interrogants. El govern de Pere Aragonès va aprovar ahir el projecte per al mandat, com una manera de declarar tancada definitivament la crisi originada per les discrepàncies entre els socis sobre la taula de diàleg. Un pla concebut per a tota la legislatura, malgrat les incerteses que planen sobre l’estabilitat de l’executiu, el futur de la taula de diàleg i la qüestió de confiança que el president va prometre a la CUP. És un pla a cavall dels acords entre ERC i JxCat amb què Aragonès també assegura complir els compromisos tancats amb els anticapitalistes per a la investidura, en un moment en què la CUP marca distàncies amb el govern. Si el president Aragonès i el vice-president, Jordi Puigneró, es van reunir l’endemà de la taula de diàleg amb el missatge de provar d’aïllar l’executiu de les discrepàncies, ahir volien exhibir cohesió desfilant plegats pel pati dels Tarongers abans d’entrar a la reunió del consell executiu que va donar via lliure al pla de la legislatura. Això passava després d’haver-se reunit, a primera hora, com és habitual cada setmana, i d’haver tingut més contactes abans. Dimarts passat, enmig de la batalla per la designació dels membres de la delegació catalana de la taula, Aragonès es va fotografiar entrant a la reunió de govern amb la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d’Empresa, Roger Torrent, els dos integrants de la delegació governamental d’ERC. El missatge de la fotografia d’ahir, per tant, era una altra. La calma després de la tempesta.

Aragonès ha blindat la taula de diàleg amb el pla per a la legislatura. Malgrat que l’acord entre ERC i Junts no ho especificava, el full de ruta de l’executiu sí que concreta que la taula de negociació política és formada per ambdós governs. Tanmateix, això no ha fet variar la posició de Junts. Per tant, tot fa preveure que ERC es quedarà sola al capdavant de la taula. És una posició que, si bé debilita la força catalana davant la delegació de Pedro Sánchez, assegura a ERC el control absolut sobre la gestió política de la taula i deixa Junts en una posició de més comoditat política, fora d’un òrgan en què tampoc no creia. Una altra cosa és si aquest distanciament serà sostenible o si originarà més desconfiança entre els socis. D’entrada, la previsió que les pròximes reunions entre tots dos governs siguin discretes pot facilitar la treva.

Ara, fins quan podran governar dos partits amb posicions estratègiques divergents? Malgrat que el pla de govern és pensat per a quatre anys, aquesta legislatura és marcada des de bon començament per la qüestió de confiança promesa a la CUP i per l’avaluació de la taula de diàleg el 2023. Pot ser una legislatura curta, o si més no marcada per dues etapes clarament diferenciades. Però la resposta a la primera pregunta és una altra pregunta, la mateixa que va esperonar els socis, malgrat tot, a acabar tancant un pacte per a la legislatura: tenen cap altra alternativa que no sigui entendre’s? Ara com ara, sembla que no.

Una vegada aprovat el pla de govern, l’executiu d’Aragonès té a l’agenda unes quantes proves de foc. La més immediata és el debat de política general al parlament, que començarà dimarts vinent. Serà, precisament, on el president de la Generalitat desgranarà els eixos bàsics del pla davant els grups parlamentaris. La unitat entre els socis i la dels partits independentistes es tornarà a posar en joc amb l’aprovació de les propostes de resolució. Segons fonts informades de les converses, JxCat vol una presa de posició conjunta sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. L’estira-i-arronsa governamental sobre el Prat, les discrepàncies amb Madrid i dins les organitzacions polítiques poden complicar una entesa que ja de bon començament no ha estat fàcil, però que dins el govern ja s’havia tancat amb l’acord de no afectar la Ricarda.

Després s’accelerarà la negociació del pressupost. El calendari del govern preveu que el projecte passi pel consell executiu la segona quinzena d’octubre, perquè el parlament el pugui aprovar abans de final d’any. Després dels contactes que ja hi ha hagut, i a mesura que s’acosta el moment clau, la CUP fa valer la seva força política. El partit vol veure garantit el compliment del primer pacte abans de segellar el segon i avisa el govern que cau en el “continuisme”. El front pressupostari català, a més, es pot encavalcar amb el de Madrid.

La negociació dels comptes de Pedro Sánchez tornarà a ser un examen a la unitat d’acció dels partits independentistes al congrés espanyol, on ERC té més força i ha marcat distàncies amb les crides a la unitat de Junts, que ara es declara disposat a negociar amb el PSOE però amb un llistó alt quant als avenços per a la consecució de l’amnistia i l’autodeterminació. La CUP, si no es parla d’autodeterminació i amnistia, tampoc no acordarà res amb els socialistes espanyols, segons que han remarcat. A aquest front, s’hi afegeix la batalla política per la futura llei de l’audiovisual espanyola, que cohesiona els independentistes en contra, però davant d’un congrés en què el pes més fort de la representació catalana el té ERC.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.