La variant òmicron ha arribat amb força al país. El nombre de contagis no para de créixer aquests dies, i els experts estan preocupats per la tendència que agafa la pandèmia. Però quina situació hi ha als hospitals? En parlem amb Robert Güerri, cap de secció del servei de malalties infeccioses i coordinador d’hospitalització covid-19 de l‘Hospital del Mar. Güerri explica la importància de la tercera dosi del vaccí: “La tercera dosi té encara més valor amb la variant òmicron, que té un escapament vacunal. Hem vist que quan s’administra aquest reforç es recupera part de l’eficàcia de la vacuna contra la nova variant.” Güerri diu que això és important per a la gent gran amb alguna malaltia, com també per als vaccinats amb Janssen o AstraZeneca. “Però cal tenir en compte que no tota la immunitat són els anticossos. Cal dir als vacunats amb Janssen i AstraZeneca que els estudis diuen això, però tenen una resposta cel·lular que sembla que pot ser suficient, si més no per a protegir-los en cas d’una resposta greu de la malaltia.”

Quins són els símptomes de la variant òmicron? Hi ha diferències amb la delta?

Quina és la situació actual a l’Hospital del Mar? Quanta gent hi teniu ingressada?
—Fa pocs mesos vam deixar una planta assignada als pacients amb covid-19, que és la d’infeccions. Aquesta planta és plena des de fa uns quants dies i ja vam començar a fer-ne servir unes altres, amb la idea de fer front a la nova situació. A l’UCI, una mica semblant. Avui ja superem la capacitat de l’espai reservat inicialment a covid-19. S’han superat les previsions inicials, però tal com estan les coses a fora de l’hospital és lògic. Ara ens haurem d’adaptar el que ha de venir.

Quin és el perfil de la gent que hi ingressa?
—La vacunació ha canviat totalment el perfil d’aquesta malaltia en diversos aspectes. Ara mateix tenim dos perfils diferents de gent que ingressen. Els vacunats solen ser més grans, al voltant de setanta anys. I tenen malalties debilitadores, com ara hipertensió, diabetis mal controlada, insuficiència ranal… Són malalties que afecten els cors i els pulmons. És gent que si agafa la grip també es trobaria en una situació complicada. Per tant, malgrat estar vacunats agafen la covid i la situació es complica. En aquests casos, però, veiem que evolucionen de manera una mica diferent de la que estàvem acostumats. Sí que es posen malament, però l’evolució explosiva que vèiem en poques hores, quan no hi havia vacuna, ha variat. Ara això no ho veiem tan sovint.

L’altre perfil són els no vaccinats?
—Sí, en el nostre hospital la mitjana d’edat d’aquest perfil és de cinquanta-dos anys. Aquests sí que tenen un quadre clínic igual que el solíem veure abans de la vacuna. Ingressen i al cap de set o deu dies de la infecció tenen un empitjorament brusc.

Hi ha diferències entre la gent que ingressa a planta i els que van a l’UCI?
—A l’UCI no hi ha tan sols no vacunats. Però els no vacunats continuen tenint una evolució semblant a la d’abans. En canvi, dels vacunats, només hi arriben els qui són grans amb malalties debilitadores greus, com ara càncer, insuficiències renals, problemes cardiològics… Normalment, les malalties fan que la resposta immunitària sigui pitjor. Per exemple, un diabètic mal controlat reacciona pitjor que un de ben controlat.

Si tenen més de setanta anys vol dir que ingressa gent que porta la tercera dosi?
—Són dades de gent que va ingressar al novembre i durant les primeres setmanes de desembre. Encara no hem vist pacients a l’UCI amb la tercera dosi posada. Sí que n’hem vist a planta.

Per tant, aquesta tercera dosi té efecte per als qui tenen malalties debilitadores?
—Encara és molt aviat per a saber-ho. Però aquesta gent, tot i tenir tres dosis, probablement tenen alguna cosa al darrere que els predisposa a desenvolupar la malaltia greument. Ara, la tercera dosi és molt important.

Per què és tan important?
—Hi ha estudis que ens diuen que hi ha una disminució de la immunitat al cap de sis mesos, sobretot en persones en malalties debilitadores. Veient això, vam entendre que aquesta dosi de reforç era important. Però la tercera dosi té encara més valor amb la variant òmicron, que té un escapament vacunal. Hem vist que aquesta tercera dosi fa que es recuperi part de l’eficàcia de la vacuna contra la nova variant. Per tant, ara té molta més importància de posar-se aquesta dosi, sobretot la gent de risc. Cal posar-se-la com més aviat millor.

Per tant, aquesta dosi se l’haurà de posar tothom al cap de sis mesos de la primera punxada?
—Sí, ens l’haurem de posar tots, i com més aviat millor. Però després hi ha un problema de logística. Com ho organitzem? Cal tornar a vacunar tota la població. S’ha d’establir alguna mena de prioritat, per això s’ha optat per posar-la primer als més grans o que tenen una malaltia. Però s’haurà de vacunar tothom.

Els més desprotegits són els que es van vaccinar amb AstraZeneca i Janssen? Ahir la Generalitat va obrir l’opció de demanar hora als vaccinats amb AstraZeneca.
—Segons els estudis que tenim, sembla que la gent vacunada amb AstraZeneca i Janssen tenen menys defenses contra la variant òmicron. Però cal tenir en compte que no tota la immunitat són els anticossos. Això és com una xarxa que implica moltes cèl·lules i moltes proteïnes. Els anticossos que donen les vacunes són molt importants, però n’hi ha altres. Cal dir-li als vacunats amb Janssen i AstraZeneca que els estudis diuen això, però tenen una resposta cel·lular que sembla que pot ser suficient, si més no per a protegir-los en cas d’una resposta greu de la malaltia. Falten dades, però la teoria ens indica que qualsevol persona vacunada té una certa protecció en cas d’una forma greu de la malaltia. Això és important.

Tot plegat ha fet augmentar els dubtes sobre el vaccí. Hi ha qui diu: si no han funcionat les dues primeres dosis, per què la tercera serà diferent?
—No és cert. Les vacunes ens han ajudat molt i ens ajudaran contra l’òmicron. De vegades fem uns missatges que emboliquen més que no ajuden. Molts hem errat amb la manera d’explicar-ho això. No és veritat que no funcionin. El virus s’adapta a aquestes situacions i intenta escapar-se de la vacuna. En aquest cas l’òmicron ho ha aconseguit. La vacuna genera una altra resposta que no mesurem quotidianament, perquè s’han de fer unes anàlisis complicades al laboratori. És la immunitat cel·lular, que té molta importància, sobretot a l’hora de reaccionar en cas de malaltia greu. I això la vacuna ho manté. No podem perdre la confiança en la vacuna. Si no hi hagués vacunes, en l’onada que ve ara viuríem una situació realment catastròfica. No ho vull ni pensar.

El creixement que tenim ja és la variant òmicron o encara no ha arribat amb tanta força?
—El creixement que hi ha en les infeccions al carrer és de la variant òmicron. El pendent de contagis és pràcticament vertical, això és òmicron, no pot ser delta. De fet, la setmana passada ja es deia que l’òmicron era un del 25% de contagis. Aquesta setmana serà molt més. L’òmicron desplaça ràpidament la variant delta al nostre país.

I als hospitals hi ha arribat l’òmicron?
—A nosaltres ens arribarà més tard. L’impacte real de l’òmicron als hospitals el començarem a veure la setmana que ve.

Per tant, el creixement hospitalari que hi ha hagut fins ara era de la variant delta. Com s’explica si es deia que teníem controlada la pandèmia? És el fred? Què ha passat?
—D’ençà que era resident recordo que cada any hem tingut moments complicats amb la grip. Hem tingut èpoques molt dures, amb moltes guàrdies i ingressos per la grip. Però ho teníem molt integrat. Ara resulta que tenim un nou virus que ja no se n’anirà. Tot i la vacuna, hem vist casos, però era manejable. A l’hospital anàvem fent i ho teníem controlat. I potser ens espera això, d’ara endavant. Potser tindrem la grip el mes de febrer, i al novembre la covid-19. No ho sabem, ja ho veurem… El problema és que amb l’arribada de la nova variant, que té un escapament vacunal, canvia tot radicalment. I sap greu dir-ho, però tornem al mes de juny. L’òmicron ha tornat a canviar el joc. A hores d’ara no sabem quin impacte tindrà als hospitals. Però de moment veiem un creixement brutal de contagis, que en pocs dies això pot voler dir un creixement hospitalari brutal i originar un risc seriós de col·lapse del sistema sanitari. De fet, l’atenció primària ja s’hi troba. Per això tothom fa un crit d’alerta. No volíem res de tot això. No ho esperàvem.

I per aturar això amb el certificat covid no n’hi havia prou? [Aquesta entrevista es va fer abans que el govern de la Generalitat anunciés noves mesures per a controlar la pandèmia.]
—Aquesta onada és activa i molt intensa. Això no és cosa d’un grup sanitari que està molt cansat i que no vol treballar per Nadal, sinó que si això és el que sembla que és ens podem trobar la primera setmana de gener amb el sistema sanitari completament col·lapsat. I això té una afectació més enllà: haurem d’ajornar cirurgies i diagnòstics una altra vegada. I entenc que si la gent sap això pot prendre mesures sense necessitat que li ho digui el govern. Sabem perfectament què hem de fer per controlar el virus. No entenc que hàgim d’esperar que el govern ens digui quines mesures hem de prendre. Tenim un problema com a societat.

Quines són aquestes mesures que pot prendre la gent?
—S’haurien d’evitar grans aglomeracions. En el meu cas evitaria llocs com ara centres comercials amb molta gent. O miraria d’anar-hi quan hi hagi menys gent. Hem de minimitzar el risc. Sabem que quan hi ha molta gent junta el virus es transmet més.

Però venim d’un cap de setmana en què hi ha hagut grans actes multitudinaris: manifestacions, concerts… Enteneu que a la gent la molesti que en una setmana de diferència no es pugui reunir amb la seva família?
—Sí, és un problema. Et puc dir que per sentit comú jo no hauria anat a cap d’aquests actes. Malauradament, som en una situació nova, de la qual ignorem moltes coses. Cal ser prudents. En aquest virus si li deixes una escletxa, entra en tromba. Ara passa això. Espero equivocar-me, però si les dades que ens arriben del Regne Unit i Dinamarca són reals, tenim davant unes quantes setmanes molt i molt complicades. Detesto explicar això, però com que tinc la visió de la gent que ho passa malament, ens toca aixecar la veu d’alerta. Cal que entre tots ho controlem.

No voldria semblar catastrofista… Però això té un final? Semblava que ja hi érem i arriba una nova variant i ho canvia tot.
—Fa poques setmanes parlàvem sobre si això s’acabava o no, i dèiem que la pitjor possibilitat era que hi hagués una nova variant que s’escapés de la vacuna. Llavors tot tornaria a començar. Doncs ara passa això. Però cal ser conscients que tot allò que hem après durant aquest temps de pandèmia serveix. Malgrat que sembli que és horrorós, partim d’una situació millor que no la del març del 2020; fins i tot, de fa uns mesos. Ara, això no s’acabarà. Això continuarà. I probablement passarà que continuarem així un quant temps, ara no sabem si serà un any o cinc anys. Poblament encara queden onades. La sisena no serà l’última. Però esperem que siguin de menys intensitat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.