El degoteig d’infectats pel coronavirus és constant. Ahir mateix, catorze a tot el país (vuit al País Valencià, dos a les Illes i quatre al Principat). Tanmateix, les xifres no s’han desbocat i les expectatives en la fase de contenció són, de moment, moderadament optimistes. Sobre l’estat de l’epidèmia, els protocols a seguir, l’estacionalitat del virus i els antivirals que el van frenant en parlem amb Natàlia Rodríguez, investigadora d’ISGlobal i experta en malalties tropicals de l’Hospital Clínic.

[EN DIRECTE] L’última hora de tota la informació relacionada amb el coronavirus

Amb les xifres a la mà i dos mesos d’epidèmia, aquest coronavirus és més mortal que el de la grip A?
—És molt difícil de dir perquè, si observem la mortalitat dels diversos països, podem tenir una mortalitat del 3,3 a la Xina, o una del 0,5 a Corea del Sud. I no se sap ben bé per què passa això. Si és pel coronavirus, per què els coreans tenen més casos més lleus, o realment perquè el sistema sanitari hi influeix molt. No és igual emmalaltir en un país que tingui un sistema sanitari feble, o a Singapur, que molts assenyalen com el millor del món. Segurament, la mortalitat depèn de moltes variables. Quina és la real? La que es repeteix en diversos països, de moment, és d’un 2%-3%. Però ara mateix sembla que té una mortalitat més alta que la grip.

Amb les dades que en tenim, podem pensar que l’augment de temperatures farà disminuir el nombre d’infeccions? O no hi té res a veure?
—En principi, els virus respiratoris com aquest coronavirus, a l’hivern són més estables perquè les condicions d’humitat i temperatura fan que es reprodueixi millor. Això també passa amb el de la grip i esperem que sigui així amb el coronavirus. Però com que és un virus molt nou, encara no es pot afirmar. Hi ha fonts que assenyalen que països com Singapur, on ara mateix hi fa calor, hi ha força transmissió. Però per lògica, sí: el virus hauria de remetre amb temperatures més altes i augment d’humitat.

A quins pacients es fan les proves (PCR) per a detectar els casos?
—Es fan tenint en compte tres supòsits: a la gent que vingui de zones de brot, és a dir, Itàlia, la Xina, l’Iran, Singapur, Hong Kong, el Japó i Corea del Sud; als qui hagin tingut contacte amb un pacient que tingui el coronavirus i sigui positiu; i a qualsevol persona que tingui una pneumònia d’origen desconegut, és a dir, ingressada amb una pneumònia que no és bacteriana, no és producte de la grip i és inclassificable. Aquestes són les premisses bàsiques. Després sempre hi ha casos que tu com a clínic creus que requereixen la prova. Però no es fa la prova com a regla general.

Experts com Oriol Mitjà diuen que s’haurien de fer proves a tothom qui tingués el mínim símptoma, com a mesura de prevenció. Diuen que és la millor manera d’evitar futurs casos. Per exemple, al Regne Unit han fet més de 18.000 tests i han contingut el nombre d’infectats a 115. Per què no s’aplica aquesta tàctica ací?
—Primer de tot, vull dir que no sóc experta en salut pública. Però, pensant en aquest vessant, entenc que si no es fa a tothom, és per un balanç de despesa i benefici. És lògic això que diu Oriol Mitjà: estendre-ho i fer el màxim nombre de proves a tothom. Jo també faria la prova a tothom, tant de bo es pogués. I tant de bo hi hagués un test que durés un minut. Però també cal mesurar forces. Tu no tens personal infinit per a fer tests a tothom. Cada vegada que fas la prova hi esmerces una hora. El metge de guàrdia que fa la PCR, el metge de microbiologia que analitza la prova, els reactius, la infermera encarregada de la prova… Hi ha despeses indirectes molt elevades. Ara, que si s’han de fer, les autoritats ho faran i passaran a la fase següent. Crec que som en un compàs d’espera.

Dimarts a València van confirmar que un pacient mort el 13 de febrer tenia coronavirus. Això era abans que hi hagués un cas a Itàlia. Com s’explica?
—Sembla que aquest senyor havia viatjat al Nepal i hauria pogut agafar la infecció allà. Països com el Nepal o Indonèsia no reporten casos, però pot ser perquè no en tenen capacitat. Això en seria una explicació. O que s’hagués infectat per alguna altra via durant la seva estada. La part positiva, entre cometes, és que sembla que es va infectar a fora i va poder generar alguns casos al seu voltant, però almenys, no és un cas perdut a escala epidemiològica.

Però pot ser que el coronavirus ja faci temps que és entre nosaltres, per dir-ho d’alguna manera.
—Amb una certa mesura, segur que ja fa temps. Com detectes el cent per cent dels casos que vénen? No tothom que ha vingut de la Xina ha passat per l’hospital. A banda, hi ha un tant per cent d’asimptomàtics que tenen un paper en aquesta epidèmia, però no sabem quin. És molt difícil d’haver controlat tots els casos. Creiem que hi ha un filtratge de casos cap a la comunitat, però no estem en la situació de l’Iran o Itàlia perquè si no en tindríem molts més casos.

Quin temps de recuperació tenen els pacients?
—Els que són lleus, una setmana. Però a molts la prova del PCR els surt positiva fins que no passa més temps. I fins que no tenen dos PCR negatius no poden sortir de la quarantena. La quarantena pot ser molt variable. Pot durar més o menys dues setmanes, però els casos s’analitzen individualment.

Amb quins símptomes ens hem d’alertar i quin protocol s’ha de seguir?
—És problemàtic perquè aquest virus té un ventall molt ampli de símptomes. Poden anar des d’una infecció respiratòria banal, com pot ser un refredat, fins a una pneumònia, i en aquest cas podem tenir una mica de mal de coll, fins a tos o dificultats per a respirar. El 061 i el 112 atenen tothom que cregui que té símptomes i vol saber si és candidat a fer-se la prova, i llavors el derivaran o no segons la casuística.

Les embarassades són més vulnerables?
—Contràriament a la grip A, que afectava molt les embarassades, segons que sembla aquest coronavirus no és més greu ni per a dones embarassades ni per a nens.

A la Xina experimenten amb un antiviral que s’havia utilitzat amb el virus de l’Ebola. Què en sabem d’aquests assaigs i com s’entén que un antiviral utilitzat per a una malaltia en concret, també pugui funcionar per a un altre virus?
—El nostre protocol, tant el de l’ICS com el del ministeri, preveuen d’utilitzar per al coronavirus antivirals com el remdesivir, que s’utilitzava per a la SARS o la MERS; o el lopinavir i ritonavir, utilitzat per al VIH. Aquest inhibeix l’entrada del VIH a la cèl·lula, i fa això mateix amb el coronavirus, perquè així se’n limita la reproducció. Això és perquè hi ha antivírics que són generals, encara que els virus no siguin de la mateixa família. Igual que hi ha antibiòtics que són d’ampli espectre, també hi ha antivirals que ho són.

Però aquests antivirals no són definitius.
—No. Per a saber si un fàrmac o un antiviral nou és efectiu, cal fer un assaig clínic, és a dir, un estudi amb un entorn molt concret i amb uns paràmetres dels pacients molt controlats. Així es pot demostrar l’efectivitat del nou producte. I això encara no ho podem tenir. Mentrestant, podem utilitzar aquest arsenal d’antivirals. Però serà molt difícil que innovem en laboratori a curt termini.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.