Lluís Llach: “Que ningú no ens faci servir d’excusa, no som moneda de canvi”

  • Entrevista al membre del govern del Consell per la República, arran del comunicat sobre el paper de la institució en la negociació

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
10.05.2021 - 21:50
Actualització: 11.05.2021 - 08:25

“És com si hi hagués un relat paral·lel que va funcionant, que deu tenir molt de poder, que va explicant que nosaltres posem entrebancs a la negociació”, diu Lluís Llach, membre del govern del Consell per la República. L’entrevistem arran de la publicació d’un comunicat sobre el paper de la institució en la negociació entre ERC i Junts, ara per ara trencada. “La finalitat del Consell no és tutelar el govern de la Generalitat. M’escandalitza això”, diu Llach.

Per què heu tingut la necessitat de fer el comunicat?
—N’estem tips de ser utilitzats en nom de no se sap què. Ens arriba cada dia que imposem unes condicions o unes altres o que volem tutelar o que volem no sé què. Per això hem volgut dir públicament quina és la posició exacta del Consell. Per molt que ho repetim, és com si hi hagués un relat paral·lel que va funcionant, que deu tenir molt de poder, que va explicant que nosaltres posem entrebancs a la negociació. És a l’inrevés: voldríem que els partits tinguessin la saviesa de trobar una solució de projecte de futur, de govern i d’acord parlamentari. I en canvi ens diuen que és un problema nostre, i al final se’ns escapa. Hi ha forces que no dominem des del Consell per la República.

Qui us ha utilitzat?
—Uns i altres ens han posat al mig del tauler. I sense que nosaltres hi vulguem ser. La finalitat del Consell no és tutelar el govern de la Generalitat. M’escandalitza això. Si com a ciutadà em diuen que participo en una institució que vol condicionar la Generalitat i la seva presidència en foto el camp demà mateix. I com jo ho pensa la resta dels membres del consell de govern.

Per què passa, doncs?
—Suposo que la negociació és difícil i han passat coses que no eren previstes i tots imaginàvem que ERC i Junts farien un acord com més aviat millor. ERC va triar primer la CUP, i és legítim, després parlen amb Junts i, de cop i volta, sortim allà al mig nosaltres, i som els responsables que no hi hagi acord? Volem dir als ciutadans i a la gent del Consell per la República que no tenim res a veure amb aquesta problemàtica.

Aquest relat diu que el Consell per la República vol estar per sobre de la Generalitat o condicionar-la. Si no és això, què vol el Consell? Ho podeu aclarir?
—El Consell no surt com un bolet. És fruit d’un acord dels dos partits majoritaris del govern, presentat al saló de Sant Jordi, amb el president Torra, el president Puigdemont, el vice-president Aragonès i el conseller Comín. I hi assisteixen tots els diputats. Es constitueix el Consell per aprofitar la seva posició a l’exterior, des de l’exili, per fer-ne una eina de projecció internacional. I com a institució privada a l’estranger vol fer el paper que la Generalitat no pot fer. I això és fruit d’un acord solemne. La nostra funció ha estat intentar-ho. I una altra cosa que la gent no sap és que als estatuts del Consell es diu que en són membres nats tots els consellers víctimes del 155. I si hi van o no hi van és problema seu.

Què li ha passat al Consell doncs?
—Que va venir un moment d’un gran tràfec, es va crear la Crida, Junts per Catalunya… Hi ha un moment de confusió i queda enmig de tot això. Però dins el Consell s’intenta que hi hagi un ventall molt ampli de la societat, i en canvi el relat constant és que el Consell és un apèndix de Junts. Si ho fos, la meitat o més de la gent que en formem part no hi seríem. Queda clar? Però hi som perquè veiem la funcionalitat d’aquesta institució, perquè té la representativitat de l’1-O. I té una part del govern a l’exili amb una figura importantíssima, Puigdemont, que és de Junts. I què passa? Res. Si el president hagués estat Oriol Junqueras seria el president del Consell. Però no és el cas. I si no potenciéssim aquesta força d’un govern a l’exili seria de cecs. I jo diria que som la plataforma més unitària que hi ha hagut aquests últims temps. Però la qüestió electoral l’ha convertit en una molèstia, i nosaltres responem que no volem molestar ningú. No volem tutelar ni posar condicions, i voldríem ajudar a fer una estratègia conjunta que és molt necessària, i que penso que seria convenient que estigués fora dels àmbits de govern. Però això no vol dir que hàgim d’anar contra els àmbits del govern, en absolut: és per a poder fer les tasques que dins l’àmbit autonòmic no es poden fer.

El Consell ha de tenir protagonisme en la coordinació estratègica de l’independentisme? Aquí hi ha desacord.
—És que si no hi té relació no passa res. És responsabilitat d’aquell que no vol venir, i ja està. Nosaltres no hem donat autorització a cap grup polític per a fer-ne condició sine qua non en una negociació, d’això. Si els partits necessiten un espai ja conformat i els podem ajudar, els ajudarem. Però si no estan d’acord amb allò que representa el Consell per la República, tenim una feina molt important a fer que va més enllà d’aquestes eleccions. No som moneda de canvi de res, no ho volem ser. Jo sóc una de les persones que han negociat amb tots els grups, partits i entitats, juntament amb Toni Comín i Carme Garcia, i això que dic ara ho hem dit a tothom. I en l’última reunió de sis que es va fer vam dir això: si vosaltres voleu que hi siguem, que fem servei, hi serem. Ara, també els dèiem que no ens fessin contradir allò que és el Consell per la República.

Què estàveu disposats a canviar?
—Estem disposats a reformular els càrrecs, els pesos dins la governança del Consell, que sigui adequat a la representativitat parlamentària… Però nosaltres tenim un programa aprovat que es diu “Preparem-nos”. Si ens fan renunciar al “Preparem-nos”, els diem que s’ho facin ells i que nosaltres ja els ajudarem tant com puguem. Això els ho hem dit a tots.

Us han volgut fer renunciar al “Preparem-nos”?
—No. No hi hem entrat, aquí.

El problema és que l’enfocament estratègic d’ERC no és compatible amb el “Preparem-nos”?
—He llegit el llibre de l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira, i és evident que hi ha matisos i ritmes, però diuen que si el diàleg falla la unilateralitat no es descarta; doncs nosaltres també ho diem. Nosaltres deixem constància que no creiem en la taula de diàleg, no creiem que l’estat espanyol sigui capaç d’oferir res d’interessant per l’autodeterminació i la independència. Sempre diem que la primera opció és el diàleg. Però d’ençà del 2017 hem vist una exhibició repressiva de l’estat. No trobar un acord ara, després d’haver obtingut el 52%, seria un desastre. I tot allò que pugui el Consell per posar d’acord les incomprensions, gelosies i diferències personals, estratègiques, tàctiques, s’ha de fer.

Us vau avenir a una reformulació per a donar més pes a partits com ara ERC i la CUP. Com es fa això?
—El Consell és allò que els partits i les entitats han volgut que sigui. Una vegada acceptat això, i afegint que és legítim que qui no hi vulgui ser o hi vulgui ser poc té tot el dret de fer-ho, resulta que passa el temps i ens diuen que hi ha gent poc representada. Home, hi ha gent poc representada perquè quan us han ofert deu i vint vegades d’entrar-hi, dieu que no. I d’això en sóc testimoni, no parlo pas per referències. Un cop som on som, és igual, si els partits volen entrar al Consell i volen fer-ne l’eina per a l’estratègia de futur envers la independència, nosaltres reestructurem allò que calgui. Perquè tenim l’obsessió de conjuminar les diverses formulacions que hi ha. Per això estem tips que una institució creada per la gran majoria independentista del 155 resulti que al final és l’inconvenient perquè la gran majoria que s’ha definit ara no tingui efectivitat. A nosaltres, que ningú no ens faci servir d’excusa. Prefereixo qualsevol altra excusa: que a canvi hi haurà indults o amnistia, o que ens donen una confederació ibèrica.

Això de l’excusa ho dèieu arran de les paraules de Pere Aragonès sobre la tutela.
—És que en cap discussió el Consell no s’ho ha proposat, això de la tutela, i no hi és en cap document. Hi ha dues explicacions, sobre això: o el vice-president va mal informat i per això estic disposat a anar on sigui a explicar-li-ho, o bé és conseqüència d’aquestes bombolles en què es converteixen els partits i les raons deixen de ser raons per a convertir-se en tàctiques estranyes i no justificades. Només m’interessa dir que no hi ha cap justificació per a pensar que el Consell per la República és un inconvenient per a un acord entre Junts, la CUP i ERC.

Allò que molesta és Carles Puigdemont i el pes que hi té?
—Entendria que aquest relat fos el de l’estat espanyol. ERC fa anys que està cridada a tenir l’hegemonia del país. I, encara que petita, l’ha obtinguda ara. Però en aquesta cerca de l’hegemonia hi ha una persona que empipa molt, que és Carles Puigdemont, que és de Junts, i que té una capacitat de lideratge i que la gent segueix. Jo si fos militant d’ERC i pensés com a ciutadà de Catalunya no desaprofitaria el potencial que representa Puigdemont. Aquest país no s’ho pot permetre. Es tracta d’analitzar totes les forces que tenim al país i posar-les al servei d’un objectiu, que és l’alliberament nacional, que té matisos, i són legítims. Però hi ha uns pesos i els hem de fer servir. I el president Puigdemont és el president a l’exili i el president del Consell per la República, perquè no ho pot ser cap altra persona, perquè només la seva figura s’explica per si sola. I nosaltres hem de renunciar-hi, a això? I tampoc no renuncio a la gran vàlua que té el senyor Junqueras, ni a la que té la Marta Rovira.

Heu demanat a Marta Rovira i a Oriol Junqueras d’incorporar-s’hi, com a membres nats?
—Hi són convidats des del primer dia.

Heu reiterat aquesta invitació en aquestes converses que hi ha hagut recentment?
—Sí, contínuament ho fem. A les reunions els ho diem, la gent que ells vulguin, i valorant la feina que ha fet Isaac Peraire. Com es pot pensar que una institució que té aquests objectius no ha de voler comptar com sigui amb la primera o la segona força independentista del país?

Havíeu parlat sobre com donar més representació d’ERC al consell de govern?
—Sí. Però en les negociacions no vam arribar a aquest nivell. Ara, no hi ha cap problema, es tracta de fer multiplicacions i divisions. Però com a Consell sí que demanem que hi hagi una estratègia que puguem compartir.

Veieu la CUP pròxima al “Preparem-nos” i a poder entrar al Consell?
—Crec que la CUP hi estaria molt còmoda, amb el “Preparem-nos”. Quan vulguin, estarem encantats de tenir-los. Ho han de decidir ells. És que és problema seu.

David Fernàndez diu que el 52% no legitima la unilateralitat. No hi esteu d’acord.
—Amb en David Fernàndez ens diem la veritat. Jo li vaig dir que penso que és una frase molt desgraciada, perquè la unilateralitat ve justificada només per l’acció de l’estat aquests anys. I coneixent-lo, em va estranyar molt que ho digués. I m’ha enviat tot el text del que va dir, i li he respost que signo tot el text menys aquella frase. M’ha fet un comentari que no reproduiré, però més o menys estàvem d’acord sobre l’oportunitat o no de la frase.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any