Daniel Pardo: “El problema del turisme no és que sigui bo o dolent, és que sigui massiu”

  • Entrevista a Daniel Pardo, integrant de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, que aquesta tarda ha convocat una manifestació contra la massificació del turisme a Barcelona

VilaWeb
Daniel Pardo Ribacova, integrant de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic
Pere Millan Roca
05.07.2024 - 21:40

Avui a les 18.00 a la Rambla de Barcelona es farà una manifestació contra la massificació turística amb el lema “Prou! Posem límits al turisme”. Ha estat convocada per l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) i s’hi han afegit més de cent setanta col·lectius més. La saturació turística és com més va més palpable a les ciutats i viles de la costa. Això fa que com més va més persones s’uneixin a les reivindicacions veïnals en contra de la massificació turística.

A Mallorca, fa unes setmanes, tres-cents mallorquins van ocupar el caló del Moro per denunciar-ne la saturació. A Menorca, un miler de persones es va concentrar davant la seu del Consell de Menorca per protestar contra la massificació. En la mateixa línia, les setmanes vinents s’han convocat unes quantes manifestacions en contra de la massificació turística en uns quants indrets del territori. De fet, aquesta mateixa tarda, i coincidint amb la de Barcelona, se’n farà una a Girona. Sortirà a les 18.00 de la plaça del Vi amb el lema “Per una ciutat viva de barris, persones i comerç local”. El 13 de juliol serà el torn d’Alacant, on una protesta sortirà a les 19.30 de la plaça de Braus amb el lema “Alacant no està en venda”. I el 21 de juliol a les 19.00 també s’ha convocat una marxa al parc de les Estacions de Palma, amb el lema “Canviem el rumb: posem límits al turisme”.

Malgrat això, aquest estiu es preveu un nou rècord de turistes. Per a analitzar la situació del turisme a Barcelona, parlem amb Daniel Pardo Ribacova, integrant de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic.

Dani ABDT

Quines expectatives teniu per a aquesta tarda?
—Creiem que serà una manifestació històrica pel que fa a la quantitat de gent. A Barcelona hi ha una contradicció: una gran part de la població és crítica amb el model econòmic i turístic, diria que un 60% del total, però costa que això es tradueixi al carrer. És el moment de trencar aquesta contradicció i que realment la gent surti a protestar. D’altra banda, som conscients que una manifestació no canvia res. Pot marcar el moment i potenciar el canvi, però ha d’anar seguida de moltes coses més per aconseguir de forçar transformacions reals.

Fa unes setmanes, tres-cents mallorquins van ocupar el caló del Moro per denunciar-ne la saturació turística. Abans, a Menorca, també s’hi havia fet una mobilització similar. Per què creieu que la lluita contra el model turístic s’ha activat?
—La represa intensiva de l’activitat turística després de la pandèmia hi ha contribuït. L’impacte brutal del turisme ja és gairebé transversal a tota la societat, tant en l’increment dels preus de l’habitatge com en moltes més qüestions. Nosaltres acostumem a mobilitzar-nos cada estiu, però és cert que la manifestació d’enguany ha agafat més volada. Les mobilitzacions a les Illes i a les Canàries han estat un impuls.

Dieu que els efectes del turisme són transversals a tota la societat, però quin és el que més noten els ciutadans de Barcelona?
—Tots els efectes del turisme acaben redundant en la mateixa qüestió: la pèrdua de les condicions de vida de la gent. Segurament, el més destacable és l’impacte sobre l’habitatge. Vivim una crisi de l’habitatge i la situació en aquesta ciutat és pràcticament desesperada. Aquesta crisi té molts factors, però és innegable que la turistització hi té un paper molt important. D’altra banda, un altre efecte important és l’especialització del mercat laboral en l’àmbit turístic, que és un dels que precaritza més. Jornades que no són sempre reconegudes en els contractes, moltes persones que directament treballen sense contracte, salaris molt baixos… Els sous en sectors com l’hostaleria, la restauració i el comerç tenen una mitjana salarial que no arriba ni al 60% del que es cobra de mitjana a la ciutat.

Com proposeu de millorar aquestes condicions laborals?
—Millorant els convenis laborals i eliminant les externalitzacions i subcontractacions en el sector, que són les estratègies principals de la patronal per a abaratir costos, que sempre s’acaben traduint en precaritzar els treballadors. A més, falta una política activa d’inspecció laboral, que faci complir les lleis.

Quins altres efectes del turisme impacten negativament en la vida de les persones?
—Pel que fa a la vida quotidiana, l’afectació en la mobilitat, la saturació del transport públic… També redueix la comoditat al carrer, a les places, al barri. A més, té un impacte en la salut, per la contaminació de l’aire. El turisme origina un 10% de les emissions globals de CO₂.

Dani ABDT

Com es pot reduir el turisme en una ciutat com Barcelona?
—Hi ha moltes maneres de reduir l’activitat turística d’una ciutat. Deixar de subvencionar-la, deixar de fer-ne promoció pública i revocar-ne les exempcions fiscals… Fa temps que demanem el desmantellament del Consorci Turístic de Barcelona, que s’encarrega de la promoció pública del turisme, perquè entenem que segueix una lògica completament perversa: el sector públic hi posa diners i el sector privat pren les decisions en funció dels seus interessos.

Aquests darrers anys, s’ha posat el focus en els pisos turístics. Com se n’ha de combatre la proliferació?
—No és una qüestió dels pisos turístics i prou, és un problema dels allotjaments turístics, tant pisos com hotels. Entenem que calen polítiques molt més restrictives. No s’ha de concedir cap més llicència de cap mena i s’ha de fer tot el possible per a començar a revocar les ja concedides. A més, cal lluitar contundentment contra els allotjaments il·legals.

Fa uns dies, el batlle, Jaume Collboni, es va comprometre a no renovar les llicències dels 10.101 pisos turístics que hi ha actualment a la ciutat per tal que el novembre del 2028 passin a ser residencials. Com heu entomat aquestes paraules?
—Som a mig camí entre la cortina de fum i l’afavoriment del sector hoteler, que és ben sabut que és molt proper al partit de Collboni. És bastant fàcil parlar de coses que es faran d’aquí a cinc anys, quan no sabem si encara serà alcalde. D’altra banda, ho ha presentat com una iniciativa seva, però existeix un decret de la Generalitat que l’obliga a fer-ho. Un decret que, per cert, ja va quedar molt diluït durant la tramitació per l’acció parlamentària del seu partit. A més, després diu que a Barcelona hi caben cinc mil places hoteleres més i a l’àrea metropolitana quinze mil més… També veiem com, dia a dia, l’activitat turística augmenta, es continua apostant pels grans esdeveniments… Fa la sensació que l’alcalde juga a dir una cosa i a fer-ne una altra. I entre aquestes dues opcions, tenim clar quina és la seva i la del seu partit.

Un altre debat d’aquests mesos és la possible ampliació de l’aeroport de Barcelona. Enteneu que es proposi, en la situació actual?
—Tenim molt clar que cal deixar de promoure ampliacions d’infrastructures aeroportuàries. També prohibir que hi operin els jets privats i, finalment, estudiar quins vols poden substituir-se per unes altres alternatives.

Un dels sectors turístics més criticats aquests darrers anys és el dels creuers. Caldria regular-los?
—Exigim que es tanquin les terminals a mitjà termini i, mentrestant, que s’apliqui una agenda de reducció progressiva dels creuers. És una indústria absolutament supèrflua. Si algú vol passar un mes sencer en un restaurant i una piscina, ho pot fer sense necessitat de ser a sobre d’una ciutat flotant que crema el combustible més nociu del planeta vint-i-quatre hores el dia.

En el manifest de convocatòria critiqueu que la indústria turística s’aprofiti dels serveis públics. Què proposeu per a capgirar aquesta situació?
—El sector explota implícitament molts serveis públics als quals no contribueix: transport públic, sanitat, neteja, manteniment dels carrers, seguretat… La indústria no vendria la mateixa quantitat de viatges i estades si en aquest país no hi hagués els serveis públics i les condicions de vida que hi ha. Cal fer un càlcul d’aquesta factura que ara mateix l’administració pública regala al sector turístic i començar a cobrar-la.

Creieu que la indústria del turisme rep massa avantatges de l’administració?
—En les darreres setmanes hem comprovat que el turisme gaudeix d’uns privilegis únics en el panorama econòmic català. Els avantatges que hem vist que li han donat amb la gestió de la sequera són molt greus. Que els allotjaments turístics siguin tractats com a llars i no com a establiments és molt greu, en comparació amb el tracte que reben uns altres sectors econòmics i també la població.

Dani ABDT

El turisme és un problema global que demana solucions locals?
—Òbviament, nosaltres ens centrem en Barcelona, però l’enfocament ha de ser global. Molts dels impactes del turisme són planetaris. No volem que l’activitat turística marxi de Barcelona i se’n vagi a València. És urgent un canvi radical en la mobilitat global.

Com es fa turisme del bo?
—El problema del turisme no és que sigui bo o dolent, és que sigui massiu. Com es fa turisme del bo? Doncs no fent-ne. Amb el volum actual, és impossible no contribuir en els seus impactes negatius. Ens haurem d’acostumar a fer vacances d’una altra manera, a desplaçar-nos menys, a descansar més i a fer menys activitats frenètiques. Aquesta és una altra discussió que hauríem de tenir com a societat. No tinc gaire clar què aporta recórrer una ciutat de manera frenètica durant quinze hores, tres dies seguits i després anar-se’n. No és tant una qüestió moral de quin tipus de viatge ens agrada, és una qüestió dels impactes que tot plegat té al planeta, a les ciutats, als territoris i a les persones que viuen en aquests territoris.

Quines alternatives hi ha a aquest model de turisme hegemònic?
—L’anomenat turisme de proximitat, que jo en diria simplement lleure. És evident que no podem continuar el model actual, amb el volum que representa i amb les distàncies que recorrem per fer vacances i, suposadament, descansar.

Hi ha un fenomen paral·lel al turisme, que és l’arribada d’expatriats, un nou perfil d’immigrant temporal, amb estudis superiors i feines molt qualificades. Són dues tendències relacionades?
—Absolutament. L’atractiu turístic es trasllada al terreny immobiliari i els habitatges que queden en el mercat residencial augmenten de preu. Igualment, aquest atractiu fa que Barcelona sigui una destinació molt estimada per aquest perfil d’expatriats que contribueix a la gentrificació.

Una part del discurs social defensa que Barcelona organitzi macroesdeveniments i es promocioni turísticament perquè així es manté una ciutat referent i de prestigi internacional. El decreixement turístic no faria perdre aquesta posició?
—Sí, però justament és un dels objectius. No sé què ens aporta ser una ciutat capdavantera a cop de macroesdeveniment i turisme. L’única cosa que fa és escanyar els veïns i donar llocs de feina de misèria a la població. No em sembla un gran negoci. Ho és per al sector immobiliari, per al sector turístic. L’únic impacte que notem els veïns és no poder moure’ns pels nostres barris. Crec que molta gent es fa aquesta pregunta perquè ens han venut la moto i ens diuen que n’hem d’estar orgullosos, però en el fons és un molt mal negoci, perquè bàsicament expulsa i precaritza els ciutadans de Barcelona.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor