11.11.2024 - 21:40
|
Actualització: 11.11.2024 - 23:02
Amparo Tortosa-Garrigós és una experta en seguretat i política internacional que ha voltat mig món assessorant en la gestió de crisis i situacions d’emergència sobre conflictes diversos, al Llevant, a països africans, a Ucraïna, a l’Amèrica Llatina. Ha col·laborat amb organitzacions internacionals com les Nacions Unides, però en aquesta entrevista parla a títol personal, i com a valenciana ho fa angoixada i indignada. Veu clar que “va eixint a la llum una deixadesa de funcions” per part del president Carlos Mazón i el seu govern.
—Què us sembla la gestió que ha fet Mazón d’aquesta emergència?
—És una gestió no preventiva, reactiva, molt tardana, i fins i tot, per les accions que van sortint a la llum, amb deixadesa de funcions. Perquè el dia abans l’AEMET i les entitats tècniques informaven en temps real del que passava, i hi havia una alerta carabassa. L’endemà, el dia dels fets, a les 7.31 del matí hi havia una alerta roja. Després, a les 11.50, la Confederació Hidrogràfica va informar que hi havia desbordaments i crescudes… A les 12.10, l’AEMET, que és integrant del CECOPI, va recomanar d’allunyar-se de barrancs i de rius. I és una contradicció que després, a les 13.00, sortís Mazón públicament en una roda de premsa dient que tot estava controlat.
—Què hauria hagut de fer?
—En aquelles hores, sobretot a partir de les 7.31 del dia 29, tant la consellera [de Justícia i Interior, Salomé Pradas] com Mazón haurien d’haver estat reunits amb la part tècnica per fer un seguiment de la situació. L’alerta de les 7.31 de l’AEMET ja era per començar a congelar moviments de la població. I encara més si a les 12.10 l’AEMET deia que calia allunyar-se de rius i barrancs. I encara més si a les 11.50 la Confederació Hidrogràfica informava de desbordaments i crescudes. I hi ha una guia de prevenció d’inundacions de la Generalitat del 2024, que indica clarament que hi ha un centre coordinador d’emergències de la Generalitat que s’encarrega de la monitorització i diu que hi ha un contacte directe amb l’AEMET i una comunicació permanent amb la Confederació Hidrogràfica. Aquests centres d’operacions, per lògica, per sistema, ja integren tot el sistema de comunicacions dels seus integrants. L’AEMET i la Confederació Hidrogràfica formen part del CECOPI. I alhora, la consellera i el president, amb la qual cosa el sistema de comunicacions és automàtic.
—Mazón deia que no hi havia cobertura al CECOPI. Això és creïble?
—No, gens. Un centre d’operacions d’emergències no es pot quedar sense cobertura, això és impensable. Ha d’estar permanentment comunicat. Si es dóna el cas que et quedes sense cobertura, tots aquests centres d’operacions han de tenir un backup, una rèplica. Si et quedasses sense cobertura, hauries de moure tota la gent a l’altre centre de rèplica, que done per descomptat que no existeix, perquè no es van desplaçar cap a cap altre centre per continuar les operacions. És impossible que un centre d’operacions d’emergències funcione sense cobertura.
—I si s’arribés a quedar una estona sense cobertura, pel que fos?
—Tenim els nostres canals alternatius si se’n va a la cobertura. Com els telèfons per satèl·lit, i hi ha molts sistemes que integren tots els components que en formen part. Al CECOPI això inclou l’AEMET i la Confederació Hidrogràfica: aquests dos organismes feien anuncis públics a la població per les xarxes socials que s’havien d’incloure automàticament als integrants del centre d’operacions. Als centres d’operacions hi ha sistemes de comunicació automàtica i grupal que són immediats. Els gestors polítics de la crisi hi estan integrats necessàriament, i si no se n’han assabentat és problema seu. Però els mecanismes hi són.
—Com s’explica aquesta excusa, doncs? És, com dèieu, per deixadesa de funcions?
—És que a dos quarts de sis la Confederació Hidrogràfica avisa del que jo considere que ja és el factor no predictible d’aquesta crisi, que és que el cabal [del barranc de Torrent] augmenta a mil metres cúbics per segon. Una hora després es duplica. Aquest ja és un fenomen extraordinari que pot entrar dins d’allò que no és previsible. I quan tenien aquest fenomen extraordinari continuaven sense evacuar. Continuaven sense enviar l’alerta, fins a les 20.11.
—Diuen que d’ençà de les 18.00 ja hi havia tècnics al CECOPI que parlaven d’enviar aquesta alerta a la població. Com s’explica que en dues hores no s’enviés?
—L’única explicació és la incompetència. Els gestors polítics que haurien d’haver estat des de primera hora del matí fent-ne un seguiment, no el van fer. Però és que ni tan sols a la tarda, hi insistesc: si a les 11.50 la Confederació Hidrogràfica et diu que hi ha desbordaments i crescudes, s’ha de començar a evacuar gent. Després, a les 12.10, l’AEMET Comunitat Valenciana diu que cal allunyar-se de rius i barrancs. Doncs en aquest moment també cal evacuar gent.
—Dieu que perquè la gent entengui la gravetat de la situació no n’hi ha prou de piular a les xarxes, que cal que arribi informació institucional directament, com les alertes al mòbil.
—És clar, i això inclou interrompre la programació, sobretot de les televisions i les ràdios, perquè el president o la consellera facen l’anunci. I també les xarxes socials, i inclou els bans dels ajuntaments. La guia de prevenció d’inundacions valenciana del 2024 preveu que el centre coordinador d’emergències transmeta els avisos als municipis, una altra comunicació immediata que va fallar. D’acord que van caure les comunicacions telefòniques i la resta, però si tens tants protocols i tanta normativa sobre tot això, com és que no es preveu també que es dispose de telèfons per satèl·lit? És una cosa bàsica per a gestionar emergències.
—Un altre problema més és que no es convoqués la reunió fins a les 17.00. Massa tard.
—Sí. Tenint en compte que a les 7.30 ja hi ha una alerta roja, a les 11.50 t’avisen de desbordaments i crescudes, a les 12.10 t’avisen que cal allunyar-se de rius i barrancs… És massa temps. I encara és més contradictori que a la una surta el president fent unes declaracions públiques dient que tot està sota control. Doncs si a la una va poder fer una declaració pública general per a tota la població, per què no la va poder fer també uns moments després, amb millor informació, dient que calia immobilitzar-se?
—El president Mazón va estar desaparegut durant totes aquelles hores en un dinar privat. Això com s’explica?
—Suposant que això siga cert, si tu ja saps que hi ha totes aquestes alertes al matí i al migdia, si vas a un lloc sense cobertura, durant totes aquestes hores, faces el que faces, t’has d’adonar que estàs sense cobertura. Hauria d’haver tingut un telèfon per satèl·lit, és la seva obligació. Perquè, si en les hores prèvies, hi ha hagut una alerta roja, tu no et pots quedar incomunicat. I si t’adones que no tens cobertura, perquè imagine que durant tantes hores te n’adones, doncs has d’anar a cercar un telèfon per a estar localitzable.
—Diuen que es va discutir molt el contingut del missatge. El contingut era el més adequat?
—Hi haurien hagut d’afegir les zones on la població s’havia de protegir en un lloc d’alçada. És obvi que hi ha hagut un desfasament i una descoordinació tremenda. Jo, fins i tot, tinc seriosos dubtes de si compartien missatges amb el centre coordinador d’emergències en temps real. De si havien posat en marxa aquests protocols a què obliga la llei.
—Per què ho dieu?
—Perquè si resulta que la consellera no en sabia res, que el president se’n va a aquest dinar tot i que unes hores abans les agències meteorològiques deien que hi hauria desbordaments i crescudes, o no s’ho prenien seriosament o potser és que no tenien constituït ni un sistema de missatges integrats, que seria encara més greu. Un sistema en què, òbviament, han d’estar integrats el president de la Generalitat i la consellera. Aquest és el meu dubte. Eren en un sistema comunicatiu integrat o no? Perquè si no és així, també pot ser greu.
—Quina és la gran diferència que hi ha hagut amb la gestió que es va fer en països del centre d’Europa, com Polònia o Àustria, durant les grans inundacions del setembre?
—Les pluges i les inundacions van durar setmanes, van ser més extenses. La diferència és que tenen assumit el confinament climàtic, aquesta és la diferència. I ací això encara no s’ha descobert, no se sap ni què és, ni ho he sentit esmentar.
—El confinament climàtic.
—En els casos d’Àustria i de la República Txeca, va ser fonamental per a no tenir víctimes mortals. No hi va haver ni un mort, perquè van aplicar el confinament climàtic. I a Polònia, el president mateix se’n va anar a la zona afectada amb el ministre de Defensa i van estar-s’hi onze dies, dormint i tot, a la zona de la catàstrofe, gestionant-la directament i col·laborant en la gestió, perquè també té un sistema descentralitzat. I va enviar 15.000 militars el mateix dia de la catàstrofe.
—El confinament climàtic s’ha d’explicar.
—Allà estan tots més conscienciats i hi ha una disciplina assimilada, és a dir, que quan reps una alerta de les autoritats la compleixes. Però ací no tenim cap d’aquests requisits. Ni s’envien les alertes amb caràcter preventiu, que és fonamental per al confinament climàtic, ni la població entendrà una alerta si no ve acompanyada d’un missatge explícit de què ha de fer respecte de l’existència d’aquest risc. Que les alertes vagen associades a instruccions.
—I la mala gestió després del desastre? Què s’ha fet malament?
—No s’entén que hi hagués llocs on no arribés l’ajuda fins passats tres dies. I no sé si han aplicat models matemàtics, perquè hi havia una xifra inicial de 150.000 afectats, 77.000 habitatges i 50 municipis afectats, tot i que després n’han estat més. Però si tu tens aquesta xifra inicial, com et planteges demanar 500 militars un dia i 500 l’endemà, si amb això no en tens per a res, i ja s’han mobilitzat 50.000 voluntaris que van a socórrer. És increïble.
—Aquests militars no es mobilitzen si no ho demana el responsable de la gestió de la zona de crisi, que en aquest cas és la Generalitat Valenciana.
—És clar. I cal que hi haja una comunicació directa amb els batlles. Perquè això ho estableix la normativa, que el centre coordinador d’emergències transmet els avisos d’actuació d’emergència als municipis. I alhora, els batlles són els qui millor et poden transmetre dades, informació i quines són les seues necessitats. I hi havia d’haver algú canalitzant les necessitats dels municipis cap a la Generalitat i, amb aquesta informació, el Consell havia de demanar el volum d’ajuda que necessitava. Ara, també pense que el govern central tenia un marge per a actuar pel seu compte una vegada constatada la incompetència i la inacció de la Generalitat. Perquè la diferència és que es podien salvar vides. Quan hi ha catàstrofes, sobretot naturals, la reacció immediata marca una diferència.
—Cada minut que passa és crucial, no?
—Sí, i després hi ha una altra qüestió que tampoc no he entès. Hi ha hagut poblacions que han estat dies sense aigua potable i sense menjar. I si és cert el que diuen les autoritats que no podien entrar per terra, no entenc per què no la llançaven per aire. Jo dubte que no es poguera entrar per terra a qualsevol de tots aquests llocs, perquè eren molts, ho dubte. Però imagina’m que fos cert. Per què no la llances per aire? Com pot ser que en ple segle XXI totes aquestes zones hagen quedat aïllades durant dies per murs d’incompetència? Era un mur d’incompetència, no eren murs físics.
—Incompetència política.
—A mi encara em queda més clar que ací no s’havia acoblat un sistema de coordinació previ. I, per altra banda, hi ha el desistiment de funcions dels gestors polítics.
—Dieu que el govern espanyol hauria pogut prendre decisions abans, atesa la incompetència o la inacció.
—Sí, jo crec que haurien d’haver buscat una fórmula per a enviar equips de rescat de l’exèrcit espanyol un cop constatada la incompetència i la inacció de la Generalitat. Perquè recordem que hi va haver inacció durant dies. Ací hi havia diversos nivells de crisi per gestionar. En primer lloc, els rescats, però després, l’atenció de ferits i persones amb malalties cròniques prèvies que van passar dies sense subministraments, sense aigua potable ni menjar. I això era una crisi que també calia atendre en paral·lel. I després, també, la crisi de salubritat.
