Entendre el món: Noruega demana perdó a les ‘tyskertøser’ set dècades després de l’ocupació nazi

  • L'any 2000 el país ja va demanar perdó per haver discriminat els fills de pare alemany i mare noruega

VilaWeb
Redacció
05.11.2018 - 14:00

Vora cinquanta mil dones van ser marginades i discriminades a Noruega per haver mantingut relacions amb els soldats alemanys durant l’ocupació nazi (1940-45). Eren mal anomenades tyskertøser, ‘prostitutes dels alemanys’. Una volta acabada la guerra, van ser represaliades amb acomiadaments, detencions, internament en camps i fins i tot deportacions a Alemanya. Set dècades després, la majoria s’han mort, però Erna Solberg, la primera ministra del país, ara els ha demanat perdó.

En un discurs públic, Solberg ha denunciat que el maltractament d’aquestes dones va significar la corrupció moral de la societat noruega perquè la capacitat punitiva en una democràcia no depèn dels prejudicis o els estigmes, sinó del poder judicial: ‘Van ser víctimes d’un tracte injust. Avui, en nom del govern noruec, vull oferir les meves disculpes’.

En declaracions al diari Aftenposten, Reidar Gabler, fill d’una noruega i un alemany expulsats el 1945, ha dit que el discurs de la primera ministra arriba tard, però reconeix que és un gest important per a la història: ‘Les persones afectades directament ja no són entre nosaltres… Però això serveix també per a les famílies i els fills.’

A la Segona Guerra Mundial Noruega era neutral, però l’abril del 1940 va ser envaïda per més de tres-cents mil soldats alemanys. El cap de les SS, Heinrich Himmler, d’acord amb l’agenda racial nazi, va animar les tropes a tenir descendència amb les noruegues. Per això el 1941 van obrir fora de territori alemany el primer Lebensborn, la institució que vetllava per la puresa de la raça. Hom calcula que durant l’ocupació van néixer vora 12.000 infants de relacions entre noruegues i alemanys que, com les tyskertøser, van ser marginats i discriminats després de la guerra.

L’any 2000, el govern de Kjell Magne Bondevik els va demanar perdó. Tanmateix, uns quants afectats van denunciar Noruega al Tribunal Europeu dels Drets Humans (2007). El parlament només els havia concedit una compensació que rondava els dos mil euros i la consideraven insultant. Finalment el TEDH va desestimar el cas perquè va considerar que havia passat massa temps.

—’No hi ha compensació per als nens dels Lebensborn segrestats per les SS nazis‘, un reportatge de la televisió pública alemanya Deutsche Welle. Ací en podeu llegir la traducció automàtica al català.

VilaWeb publica cada dissabte, diumenge i dilluns la secció ‘Entendre el món’ sobre política internacional

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any