28.10.2018 - 14:00
La formació del govern grec presidit per Alexis Tsipras va causar una certa sorpresa en el seu moment. El líder de Syriza, i figura destacadíssima de l’extrema esquerra europea, va triar com a socis de govern un partit d’extrema dreta que porta per nom ‘Els grecs independents’. La raó va ser que tant els uns com els altres estaven contra les polítiques d’austeritat imposades per Europa.
La decisió va sorprendre més quan es va constatar que el líder de l’extrema dreta, Pános Kamménos, seria el ministre de defensa, en un país que sempre està a un pas de la guerra amb Turquia, i que tindria una influència notable en el ministeri d’Afers Estrangers, encara que aquest quedaria sota el mandat d’un candidat de Syriza, Níkos Kotziás.
Malgrat això, el govern s’ha mantingut unit fins ara quan el conflicte pel nom de Macedònia ha esclatat. Grècia no accepta que l’antiga república iugoslava de Macedònia faci servir aquest nom, que era el seu quan formava part de Iugoslàvia i que vol mantenir com a estat independent. Després de dècades de conflicte finalment els dos estats varen arribar a un acord, segons el qual Macedònia passaria a dir-se Macedònia del Nord i seria reconeguda per Grècia. Decisió amb la qual l’extrema dreta no estava d’acord, ja que no volen que Macedònia faci servir aquest nom, que és igual a la de la regió nord de Grècia. Kamménos, almenys de moment, no ha dimitit però Kotziás ja ho ha fet, amb Tsipras assumint el seu càrrec.
Evidentment el conflicte té a veure amb l’existència a banda i banda de la frontera dels macedonis, un poble diferent dels grecs i vinculat als búlgars, que Grècia no vol reconèixer com a minoria nacional.
El canvi de nom tampoc no està essent senzill pel govern macedoni. La setmana passada el parlament va aprovar començar el procediment de reforma de la constitució per a modificar el nom oficial del país. La votació va assolir els vuitanta vots necessaris, dos terços de la cambra. Tanmateix, dos partits que representen la minoria albanesa —un quart de la població— han amenaçat d’encallar la reforma si no s’introdueixen altres canvis a la carta magna, com ara que l’albanès sigui llengua oficial.
—Informació a la Viquipèdia sobre la República de Macedònia i la República Hel·lènica (nom oficial de Grècia)
—El diari grec Ekathimerini (liberal i pro-europeu) té una secció en anglès, on podeu seguir la crisi.
—Balkan Insights és una publicació independent i molt ben documentada que inclou aquesta secció amb tot de notícies sobre la disputa pel nom, en anglès.
—En català aquí podeu trobar més informació sobre la disputa pel nom de Macedònia
—En aquesta web del govern grec trobareu la postura oficial (en anglès) sobre la polèmica pel nom.
—Aquesta és la web oficial del govern de Macedònia, que molts estats reconeixen sota l’acrònim FYROM, és a dir ‘antiga república iugoslava de Macedònia’
—Aquest mapa dibuixa el que seria el territori nacional macedònic a primer del segle XX. Com es veu inclouria una bona part de la Grècia actual i aquesta és la raó per la qual el govern grec no en vol sentir ni a parlar.
—VilaWeb publica cada dissabte, diumenge i dilluns la secció ‘Entendre el món’ sobre política internacional
