Enric

«L'evidència ens explica d'una manera molt difícil de discutir que l'Enric tindria moltes més possibilitats avui de ser viu si Lleida fos Porto o Coïmbra»

Vicent Partal
08.04.2020 - 19:51
Actualització: 08.04.2020 - 21:24
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir es va saber que a conseqüència de la Covid-19 s’havia mort a Lleida Enric Sirvent. El batlle de la ciutat, Miquel Pueyo, ho va anunciar dient que era ‘un bon home, un lleidatà que simbolitza i representa els ciutadans que van ser agredits el Primer d’Octubre’. Pueyo és un polític poc corrent, amb una coherència que ve de dècades i amb una capacitat especial de ser pròxim a la gent, que queda retratada de nou en l’homenatge que va saber retre, com calia, a aquest veí tan especial.

Enric va ser a punt de morir el Primer d’Octubre, en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Aquell dia, Sirvent era amb la seua dona a la porta del centre cívic la Mariola de Lleida, col·legi electoral del referèndum, quan van arribar una setantena d’agents per endur-se’n les urnes. Abans, però, van atonyinar els manifestants.

Sirvent va ser agredit per dos agents i un altre li va clavar una puntada de peu als testicles, cosa que li va causar una aturada càrdio-respiratòria. L’agressió no va acabar aquí, i un altre agent encara va voler impedir que el reanimassen. Fins i tot mentre li feien les maniobres de reanimació van caure cossos sobre el seu i quan finalment va arribar l’ambulància la policia espanyola la va retenir fins que no va aconseguir de robar les urnes.

Al cap de dos anys, Josep Rexach el va entrevistar ací a VilaWeb. El dia abans Sirvent havia presentat una denúncia contra els caps de la policia espanyola. L’Enric s’hi definia com un ‘home del tros’, aquesta fórmula tan bonica per a parlar del camp, i explicava que no era de cap partit polític, de cap associació ni res, ‘només del Barça’. Va dir que ell no protegia el col·legi, perquè ja no tenia edat per a fer-ho i que no tenia voluntat de barallar-se. I ho explicava amb un relat colpidorament serè: ‘Era mort, però em van salvar. Tot per ser allà davant la porta. Jo davant uns policies ensinistrats, tapats, amb cuirasses, porres i cascs. […] Aquesta gent ja sabia què feia. Jo m’havia d’haver mort, que tinc setanta anys.’

Per sort Enric Sirvent no es va morir aquell dia. Però per desgràcia s’ha mort ara. L’ha mort un virus planetari, però també l’ha mort la incompetència d’un govern espanyol que, en el millor dels supòsits, ‘va dubtar abans d’aplicar les mesures de confinament que haurien pogut salvar milers de vides’.

I faig servir aquesta frase exacta, manllevada a Ferdinando Giugliano i publicada en aquest duríssim article de Bloomberg, la gran revista mundial d’economia. Bloomberg titula, amb tota la raó del món: ‘La tragèdia d’Espanya era massa previsible’. I no s’està de posar sobre la taula dades com ara la fragilitat històrica del sistema sanitari espanyol –amb 4.400 UCI per a una població de 47 milions, comparades amb les 28.000 UCI que té Alemanya, amb 84 milions d’habitants– i el fet que no haja aprofitat la bonança econòmica per rebaixar el seu deute públic.

Per mirar de tapar la seua responsabilitat, el govern espanyol continua insistint cada dia en els tòpics insultants, com aquell que el virus no entén en territoris. Però, sense moure’ns de la Península Ibèrica, l’evidència ens explica d’una manera molt difícil de discutir que l’Enric tindria moltes més possibilitats avui de ser viu si Lleida fos Porto o Coïmbra i si en comptes de Pedro Sánchez el governàs António Costa. Per exemple. Que és, molt probablement, com dir –i quin mal fa dir-ho–, si no ens haguéssem frenat i no ens haguessen frenat, després d’aquell Primer d’Octubre en què la policia espanyola gairebé el va matar.

 

PS: Avui a les sis de la vesprada provarem de fer aquest debat en vídeo sobre l’actualitat del país que vàrem anunciar ahir i pel qual els subscriptors envien (molts) temes a tractar. Us demanem comprensió pels aspectes tècnics perquè és la primera vegada que intentarem una cosa com aquesta i ho farem tots confinats a casa. El debat el podrà seguir tothom des de la portada de VilaWeb i també pels canals de VilaWeb a YouTube i Facebook.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
08.04.2020  ·  22:32

Que la terra li siga lleu, a Enric. Però no hi ha dubte. L’ha mort el virus, si volem; però l’ha afeblit el fer de formar part d’un país endarrerit i amb voluntat de ser-ho. Un país de espavilats, on allò que es valora és aixafar qui siga per a medrar. I on es menysté la intel·ligència, el treball i la honradesa. On tot es mesura amb diners i el robatori no està, en realitat, mal vist. A qualsevol altre país d’Europa, potser encara seria viu.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
08.04.2020  ·  22:53

Sí sap molt greu que la mort l’hagi trobat per aquestes circumstàncies. Sap greu i fa ràbia.

Núria Coma
Núria Coma
08.04.2020  ·  23:04

Moltes, moltíssimes gràcies per l’ editorial , dedicat amb nom i cognom a Enric Sirvent.
És una víctima més de la covid-19, el mateix condol per a tantes com n’hi ha, per endavant.

Ell va ser una imatge visible d’allò que vam dir que mai no oblidaríem, però sembla que alguns ni se’n recorden, i novament ell, desgraciadament ens ha hagut de repetir…va de debò, españa mata!.

Em representava, sense conèixer-lo ni haver-lo votat msi, em representsva tant com no em representen els que en el seu moment vaig votar.

Descansa en pau, Enric

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
08.04.2020  ·  23:12

Eixa argumentació com a reflex simètric de la península Ibèrica l’hem d’usar fins a desgastar-la:

“Si tinguérem un estat com Portugal, es podria aturar eixa “marabunta”. Com som una colònia sota Màdrix, la setmana pròxima els valencians ens posarem mooolt malaltets….les independències polítiques serveixen, a més de mostrar molt bon gust per a que no et confonguen amb certa gentola, serveix per servar la salut dels teus/nostres conciutadans.”

https://maldita.es/malditobulo/2020/04/08/retenciones-carreteras-salida-madrid-vacaciones-semana-santa/

https://archive.li/DAkFD

I ja m’avance d’acusardirectament l’Estat Español d’estat criminal en aquests moments.

joan rovira
joan rovira
08.04.2020  ·  23:33

Començo pel final de l’editorial: “si no ens haguéssem frenat i no ens haguessen frenat, després d’aquell Primer d’Octubre”. I agraeixo la distinció entre “ens haguéssem” i “ens haguessen frenat”, perquè en aquesta discordança entre el vot del poble català i els seus representants polítics és on deu haver-hi el problema. També pot ser que les veus interiors del poble i la dels seus representants no tinguin la mateixa vibració. O, tercera possibilitat, que no comparteixin que la llibertat és el camí. Perquè serà la tercera vegada que es repeteix la discordança entre poble i representants en menys de cent anys.

La primera vegada va passar per no fer efectiva la República Catalana el 14 d’abril de 1931 que ho va pagar la ciutadania catalana amb el cop d’estat del 17 de juliol del 1936. La segona, per no fer la ruptura el 29 de desembre del 1978 ho va pagar la ciutadania catalana amb el cop d’estat del 23 de febrer del 1981. I la tercera, perquè no es va fer efectiva la República catalana el 27 d’octubre del 2017 ho va pagar la ciutadania catalana amb l’aplicació del cop d’estat del 155, 45 minuts després, del mateix 27 d’octubre del 2017.

Una anàlisi ràpida ens diu que les tres darreres generacions de la societat catalana ho han guanyat de manera democràtica però no s’ha fet efectiva per tres cops de l’estat espanyol contra la voluntat democràtica de Catalunya. Segona, que l’estat espanyol ha anat en contra de la voluntat de Catalunya en diferents formes de govern -república, dictadura i monarquia-. Tercera, que s’ha explicat la voluntat catalana de recuperar la llibertat mitjançant una història oficial completament colonial. Quart i últim, per anar cap endavant no podem repetir la mateixa manera de fer.

La història ens ensenya que la societat catalana no ha après mitjançant la reflexió, atès que es dóna una versió oficial i no real dels fets -colonialisme-. Tampoc, mitjançant la imaginació, no albiren conjuntament que la llibertat és el camí -no hi ha camins-. Ens queda la més amarga que és repetir a cada generació de catalans el patiment que l’estat, en la mesura que en qualsevol forma de govern és colonial, aplica la venjança. Per tant; quan albirem junts -poble i representants- que la llibertat és el camí, existirà. Perquè el camí hi és; cal prendre’n consciència i transitar-hi.

jaume vall
jaume vall
08.04.2020  ·  23:36

D’acord, tenim un heroi. Un altre. Un símbol més.
Però no tenim altaveus. (ens falten , també 15M d’euros del govern espanyol que se’n van als grups mediàtics mentiders).
Se’n van els bons que han fet política des de la societat : Muriel, Enric. Potser aviat marxarà Quim, marxarà de la primera línia, s’enten. Segurament massa aviat també en Carles.
Ens quedaran els cínics, els professionals (amb tota la càrrega negativa) de la política institucional : Roger, Miquel, Gabriel, Oriol, Artur, Pere.

I els tornarem a votar. Molt bé. I després ens queixarem que no ens en sortim. Ni amb tres-cents anys, ni amb una dècada.

Algú va dir que cada societat té els líders, els dirigents, els representants que es mereix?

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
09.04.2020  ·  00:50

Grazie Presidente Conte

“Solo si tendremos coraje, sólo si miraremos al futuro de Verdad con los ojos de la solidaridad y no con los filtros de los egoísmos podremos recordar el 2020 no como el año del fracaso del sueño europeo sino que como el año de su renacimiento”

https://it.sputniknews.com/italia/202004038931895-conte-risponde-alla-lettera-di-von-der-leyen-non-serve-un-salvagente-per-litalia-ma-per-tutti/?fbclid=IwAR3nM3BXFUoI5sH7bAgX0obPAv5WK41iHIIoht3dD_yID7b5lT3CYqTTnB4

(Para la crónica: Sánchez el cobarde, se ha escondido … No habría podido ser de otra manera con este Payaso, prepotente con los débiles y débil con los prepotentes)

———————————————————————————————————

Miércoles de Semana Santa, 08 de Abril 2020,

Miles de coches a la salida de Madrid, foco infernal del contagio del coronavirus para ir a esparcir la muerte en todos lados.

Es la “cultura” de la bestialidad de un país inmundo, podrido de egoísmo, prepotencia y nauseabunda suciedad mental, que se llama España.

https://www.20minutos.es/noticia/4221234/0/coronavirus-trafico-semana-santa/?utm_source=whatsapp.com&utm_medium=socialshare&utm_campaign=mobile_webEsta&fbclid=IwAR2GlCXIp1WvwxrH1HSARTwbe8Pu6nNRVUbLchSCaOuEW8Uc70fk3vZ5Juc

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
09.04.2020  ·  01:13

Quin greu em sap, que s’hagi mort Enric Sirvent (recordo molt bé la seva història de l’1 d’octubre). És molt trist. I el govern d’Espanya és una colla de criminals.

Núria Castells
Núria Castells
09.04.2020  ·  03:44

L’Enric és com un símbol: si no et mata la seva violència, et mata la seva incompetència.

Si no et roben la vida els seus tribunals, els seus feixistes omnipresents, els seus militars carregats de medalles posats al front de les rodes de premsa, la seva monarquia corrupta…
et roba la vida la seva voluntat de ser un estat només per a elits casposes: sense uns serveis sanitaris suficients ni uns serveis educatius suficients -el que funciona és pel voluntarisme i la vocació dels magnífics professionals-; amb una recerca menystinguda; amb unes persones grans sense els recursos per acabar la seva vida dignament; amb massa famílies que arriben a fi de mes com poden; amb unes pensions de viduïtat miserables -la majoria per a dones, que han fet del treball de cura la finalitat de la seva vida i/o han treballat sense que es cotitzés per a elles-; amb tants infants i joves de famílies humils que mai no podran desplegar les seves capacitats per mancances econòmiques…
Un estat dissenyat fèrriament per deixar al marge la majoria.

Podríem haver-ne escapat, d’aquesta malura.
Però, com dius tu, Vicent, nosaltres ens vam frenar i ens van frenar!

Josu Elorduy
Josu Elorduy
09.04.2020  ·  05:25

Enric Sirvent.
Quizá su nombre no te diga nada.
Fué uno de los mås de dos millones de catalanes, que un 1 de octubre, dijo de forma sencilla, con una papeleta blanca, soy dueño de mi vida, soy dueño de mi libertad.
Las llamadas “fuerzas de orden” imperial, añado yo, premiaron su osadía con una patada en sus testículos, que le costó un infarto, y la U.C.I. del suelo de aquella escuela, hasta que la “poli buena” tuvo a bien dejar pasar una ambulancia.
El “amic Enric” hoy nos ha dejado.. Me han dicho que por el Virus Coronado.
Quiero aprender la lección de aquella escuela. Un pueblo con papeletas blancas decidiendo SÍ a su futuro, contra unos pobres miserables en orden de “carga” al mando de miserables jefes de un poder mås miserable.
Enric, quiero que sepas, y que lo oigan todos los Caudillos, el guapo y sus copias, que no tienen patadas suficientes, por muy miserables que sean, para pisar las ansias de libertad de los pueblos.
Enric, seguro que no querías ser nadie, seguro que en la papeleta de tu voto, estabas viendo el futuro de tu pueblo, el futuro de tus hijos, de tus nietos y nietas.
Enric, estate seguro, que no hay trileros capaces de convencernos, estamos firmes y determinados a seguir nuestro camino libremente decidido, porque nuestro voto será siempre a favor de la libertad de los pueblos, de la vida, de la igualdad y la solidaridad republicana.’
Adiós amigo Enric.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
09.04.2020  ·  05:45

Per l’iceta i colau val mes la unidad sagrada de españa que la vida d’aquest home. Esser espanyol es esser un miserable

Carles Serra
Carles Serra
09.04.2020  ·  06:01

Mentres et desitjo Enric que descansis en Pau amb llàgrimes en el ulls, tot recordant l’1-O.
Estic tant desencisat i amb una ràbia i impotència, que en aquest moment ja no em queden paraules per definir el sistema FRANQUISTE I CRIMINAL d’aquesta EspaÑa i tots els que l’apalanca’n; Iceta, Marin, Colau i així una llarguíssima llista.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
09.04.2020  ·  06:59

Tinc molt present l’Enric el dia que votaven el nostre futur. El veig estirat al terra. Patiment. Dolor . Impotència i ràbia , molta ràbia. Enric no t’oblidarem. Una emotiva abraçada a la família.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
09.04.2020  ·  07:38

Em sap greu discrepar però estem a vènia de Madrit per culpa dels nostres polítics. No van fer el què calia el 2017. I seguim igual amb el govern efectiu. Culpar a Madrit es amagar el cap sota l’ala.

Esther Miquel
Esther Miquel
09.04.2020  ·  07:39

El meu sentit condol. I també per tots els que ens han deixat aquests dies…

Pep Agulló
Pep Agulló
09.04.2020  ·  08:36

MILERS QUE JA NO VEURAN EL FUTUR EN LLIBERTAT…

La desídia criminal i la ineficàcia del “gobierno de España”… però sobretot l’atac polític indissimulat aprofitant la pandèmia, contra la ciutadania de Catalunya i el seu govern, la seva sobirania.

A l’Enric com tant altres, com Li Wenliang el metge xinès, el virus només ha sigut l’instrument d’una política autoritària… Tot el meu respecte per la seva memòria.

Albert Miret
Albert Miret
09.04.2020  ·  09:01

Hom comença a pensar, si morir-se és o no és el millor que pot fer una persona d’un país ocupat obligada a viure sota el poder descontrolat d’una colla de criminals que no s’arriben a la boca. Ahir vam assistir a discursos de ministres que no sabien el que deien, ràpidament contradits pels discursos d’altres ministres del mateix gobierno. El tema era sobre si calia o no calia desescalar el confinament. Només aquest dubte ja és “per se” una mostra de temeritat inconscient, sabent els rebrots que s’han produït tan recentment a Itàlia i a la Xina per voler córrer massa. Fer discursos contradictoris en aquesta situació en la que no podem ni enterrar tots els morts perquè ja s’han acabat les tombes, en qualsevol país normal seria causa de dimissió immediata d’aquests ministres bromistes amb la vida i la mort dels ciutadans. Però per a aquesta gentussa, és només una anècdota més de la constant falta de respecte d’una colla de retardats que se saben inexpugnables i defensats pels exèrcits de la gran bèstia coronada. És perquè saben que són incapaços de fer res bé, pel que sempre el primer pas és treure els goril·les al carrer… Misèria!

jordi Rovira
jordi Rovira
09.04.2020  ·  09:13

Copsar el moment, fer-ho des de l’exemple real, amb persones reals: què és sinó el periodisme? Què fa el foto-periodista quan pren una imatge inqüestionable? Avui doncs el recordatori a l’Enric, que és també el condol per tanta gent que està patint; una transició vital i una altra social, per la incapacitat i la irresponsabilitat d’altres.
Aquests estat del benestar que tanta patxoca ens fa, aquell pacte de la Moncloa que tant torna a sonar! Aquí el tenim: 4400 llits d’UCI en lloc dels 14.000 que ens tocarien per mantenir proporcionalment la relació alemana que esmenta Bloomblerg. On són doncs els 10.000 llits que falten en els hospitals espanyols? Qui estira dels nostres recursos la saba que ha de donar-nos millors condicions de vida? Ja no només s’ho pregunta l’independentisme. Veig que també les editorials prestigioses s’ho plantegen. Aquell sistema partidista, que al final amaga l’ús de l’estat per la menjadora, i que podem resseguir en aquest estat fallit, com a mínim des de la restauració. Això no és pas reformable, simplement ha d’implosionar. Tenia raó l’editorial d’ahir: les demandes de l’independentisme són més necessàries que mai. I alguns Icetes de torn ho saben prou bé…

Carles Farre
Carles Farre
09.04.2020  ·  09:21

Bon dia,
L’Enric com tants d’altres que s’han mort a causa d’aquesta epidèmia, i els que es moriran, son al meu parer no tant víctimes de la incompetència dels polítics, que ja em vist i ja sabíem fins a on pot arribar, si no de de la bogeria humana, i de la seva temeritat, a tots els que alaben els científics com si fossin infal·libles, també cal recordar-los que no ho son, i que sovint serveixen també a interessos mes que qüestionables.

El text que ve a continuació, me’l ha enviat un amic, que fa molt de temps que treballa amb xinesos, concretament ell es director comercial d’una important distribuïdora catalana del sector de l’alimentació, que fa uns anys va fer el salt a la Xina, aneu als enllaços, veureu que tot es molt creïble.-

Juny de 2012. Hospital Gidda d’Aràbia Saudita. Un home perfectament sa, no fumador, sense historial previ de malalties cardio-pulmonars, mor a causa d’una mutació agressiva de virus SARS després de set dies de febre, tos, pneumònia i falla renal.
Viròlegs especialitzats aïllen la soca d’aquesta variant de la SARS i la porten a un laboratori a Rotterdam, Holanda, on obtenen la seqüència genètica de virus.
Al maig de 2013, una mostra de virus i la seva seqüència genètica són portades a el Laboratori Nacional de Microbiologia (NML per les sigles en anglès), a Winnipeg, Canadà.
Qui rep aquest material és el doctor Frank Plummer (tinguin present aquest nom).
El NML és un laboratori de classificació BSL-4, és a dir, posseeix el màxim nivell de seguretat ja que allà es treballa amb agents infecciosos del més alt risc: una fallada en els seus mecanismes de control suposaria una catàstrofe per a la salut pública.
Però el Laboratori Nacional de Microbiologia (NML) de Winnipeg, Canadà, no és l’únic laboratori BSL-4 que hi ha al món. Hi ha un altre: el Laboratori Nacional de Bioseguretat, a Wuhan, Xina, que queda a escassos 32 quilòmetres del mercat de marisc de Huan.
Steven Mosher, President de l’Institut per a la investigació de la població i autor de llibres sobre la influència de la Xina al món, va escriure al New York Post, Quants ‘laboratoris de microbiologia’ que treballen amb ‘virus avançats com el nou coronavirus’ hi ha a la Xina? Resulta que en tot el país hi ha només un. I aquest laboratori singular es troba a la ciutat xinesa de Wuhan, que precisament és … l’epicentre de l’epidèmia “.
Mosher va escriure que la Xina té “un historial d’incidents similars”. Va detallar: “Fins i tot el mortal virus de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS) ha escapat -i dues vegades- de laboratori de Beijing on es feia feia servir, i probablement es el fa servir, en experiments.

I a més “hi ha un fet poc conegut”, ha afegit. “Alguns investigadors xinesos tenen l’hàbit de vendre els seus animals de laboratori als venedors ambulants una vegada que han acabat d’experimentar amb ells”. Com a prova va relatar: “Un investigador de Beijing, actualment a la presó, va guanyar molts diners venent els seus micos i les seves rates en el mercat d’animals vius, on finalment van passar a l’estómac d’algú”.

Aquests dos laboratoris, el de Winnipeg, al Canadà, i el de Wuhan, a la Xina, estan estretament connectats. En primer lloc, tots dos treballen exactament en el mateix: bàsicament estudien la forma de desenvolupar agents infecciosos que puguin ser usats en guerres biològiques.
Addicionalment, han compartit investigacions, tecnologia i intercanvi de personal científic.
Vull aclarir que no es tracta de laboratoris secrets, ocults, ni coses d’aquestes. Increïblement, la seva existència està avalada per governs, agències de seguretat i per la mateixa OMS.
Saltem ara a juliol de 2019, quan entren en escena la Dra. Xiangguo Qiu i el seu marit el Dr. Keding Cheng, qui en un confús incident, van ser expulsats de laboratori de Winnipeg i del Canadà per haver “traslladat” a Wuhan material biològic de l’ NML relacionat amb el treball sobre el virus SARS (Coronavirus) del Dr. Frank Plummer.
I és en aquest punt que la trama dóna un gir ja que el virus robat i portat a Wuhan a un laboratori de el més alt nivell de seguretat i per compte d’una imperdonable falla en els mecanismes de control (hi ha la possibilitat que també hagi estat de manera deliberada) se’ls escapa.
Això va ocórrer al novembre. El govern Xinès va intentar amagar el succeït, però la ràpida expansió de virus, que va resultar sent altament contagiós, els va obligar a donar-li la notícia a el món, però van inventar una notícia falsa: la sopa de ratpenat de mercat de marisc de Huan.
Abans de continuar, cal parlar del Dr. Frank Plummer, microbiòleg, membre directiu de l’Laboratori Nacional de Microbiologia de Canadà. Sempre va estar en primera línia de batalla contra algunes de les epidèmies més alarmants de l’món, des del VIH fins al Ebola.
De fet, les seves investigacions més importants van estar relacionades amb el VIH, sent un dels científics que més descobriments havia fet al respecte. Tenia l’esperança de trobar una vacuna quan el 4 de febrer (2020) va morir en estranyes circumstàncies.
Per què és tan important el paper de Dr. Plummer en aquesta història?
En primer lloc, perquè és ell qui rep la soca de la SARS sobre la qual es desenvolupa després el COVID-19.
En segon lloc, perquè la parella d’esposos xinesos que van robar el virus eren els seus col·laboradors; i, en tercer lloc, perquè científics de l’Institut Indi de Tecnologia, Acharya Narendra Dev College i la Universitat de Delhi, van descobrir recentment que el COVID-19 és una versió de la SARS amb insercions de VIH, justament allò en el que Plummer era especialista.
Això vol dir que no és un virus que s’hagi donat de manera “natural” en animals i després hagi saltat als humans. Es tracta d’un virus fet en laboratori

La confirmació que el nou virus conté segments de VIH, vindria de la mà del tractament que els metges xinesos han donat als seus pacients.
Davant la inexistència d’una vacuna efectiva contra el COVID-19, als contagiats amb el virus se’ls està administrant lopinavir i ritonavir, medicaments que combinats amb altres s’usen per tractar el VIH. I han tingut força èxit amb aquest tractament.
Llavors tenim un escenari de guerra biològica. Un laboratori al Canadà on es dissenya un virus mortal. Uns espies xinesos que roben el virus i l’acaben d’armar a Wuhan. I el virus se’ls escapa de laboratori generant una pandèmia global.

¿Ficció? Vegem
El Dr Francis Boyle és un reconegut advocat nord-americà, va treballar per Amnistia Internacional i va redactar per al govern dels Estats Units la Llei Antiterrorista d’Armes Biològiques de 1989, aprovada pel Congrés dels Estats Units i promulgada per George H. W. Bush.
Va ser silenciat per la premsa oficial després d’acusar el govern dels Estats Units després de l’9/11 d’haver perpetrat atacs de bandera falsa amb Àntrax, és el primer a sortir a denunciar l’actual brot de COVID-19 com un atac de guerra biològica.

https://t.co/DhJAoygqg8

https://t.co/mJf6PVZ4Ho

I aquí la història completa:

https://t.co/Mp3thgCJtO

Aquí part de l’estudi dels científics indis sobre les insercions de virus de VIH a la SARS:

https://t.co/B0dnSvVFU6

La notícia dels científics xinesos que haurien robat el virus i dut a Wuhan:

https://t.co/KIzWx5obJY

https://t.co/tep2JFrs5R

I per acabar aquí els deixo una altra dada esgarrifosa.

El 18 d’octubre de 2019, la universitat John Hopkins, juntament amb la fundació Gates van realitzar a Nova York un simulacre de pandèmia global. El esgarrifós d’aquesta notícia és que es va simular un brot d’un nou … coronavirus que eventualment es torna eficientment transmissible de persona a persona, el que deriva en una pandèmia global.

Això, dos mesos abans de s’anunciés el brot d’un nou coronavirus de veritat.
El simulacre es va anomenar “Event 201”. A l’googlearlo per saber quins van ser els resultats de la simulació …

http://www.centerforhealthsecurity.org/event201/videos.html

L’escenari acaba als 18 mesos, amb 65 milions de morts. La pandèmia es deté quan es descobreixi la vacuna efectiva o quan es conformi el ramat de immunitat, per persones que van estar exposades, van sobreviure i ja posseeixen els anticossos per al virus.

maria serra
maria serra
09.04.2020  ·  09:32

Ho sento molt per l’Enric i tants i tants d’altres, i aquest dolor immens que patim, per els professionals que estan treballant sense els mitjans que requereix aquesta pandèmia. Cal lluitat més que mai per l’independentisme.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
09.04.2020  ·  10:03

El meu sentiment per l’Enric, pels Enrics, Joseps, Maries, Antonies,………. que han mort en aquesta pandèmia pel comportament criminal del gobierno del regne d’espanya (no podía ser d’una altra manera en un estat colonial).

Vull fer una esmena al redactat de l’article que crec necessària, a més el mateix relat de l’Enric l’avala:
“…
quan van arribar una setantena d’agents per endur-se’n les urnes. Abans, però, van atonyinar els manifestants.
…”

NO Vicenç, ni tan sols eren manifestants cridaners, eren, i cal puntualitzar-lo, VOTANTS PACIFICS volent posar una papereta a una urna.

Per tant, hauria de dir:
“….
Abans, però, van atonyinar els votants.
…”

Aquesta és la realitat, qualsevol altre definició pot comportar el rebaixar el sentit criminal dels policies que van agredir l’Enric, d’ells i de la seva linia de comandament: Baena, Cobos, Zoido, Soraya, Rajoy…… (em deixo alguns menys coneguts però igual de responsables criminals).
Podem afegir també el PSC-PSOE que amb Iceta, Granados, Sánchez,….. van donar suport a la bestialitat desbocada, doncs si no t-hi oposes, ets còmplice.

A la cadena de responsabilitats de les morts d’aquests dies també podríem afegir aquells que, des del govern i l’administració de la Generalitat (desconec noms i no vull posar llenya al foc ara dient què penso, però estic segur que hi eren fent zapa) van contribuir a refredar la decisió d’aprofitar el moment per a ser independents.
D’haver aconseguit fa 3 anys la independència, amb morts potser, aquests serien sempre menys que els que s’està emportant la submissió al colonial al regne d’espanya. L’Enric hauria estat ates a llocs com Coimbra o Porto.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
09.04.2020  ·  12:28

Gràcies sempre, Vicent, per l’Editorial de cada dia. En quan a Espanya, què miserable! Arrogant, injusta, prepotent amb el dèbil que li planta cara…. I tu, vosaltres, espanyols o espanyolistes: davant fets patits com els d’Enric, i tants altres!, en honor de vostra pàtria, què penseu?
Paguen la pena una i mil morts hitòriques perpretades, per tal d’obligar-nos a confessar les virtuts de Vostra Unitat feta a base de conquestes per les armes? No us desitge cap mal, lluny d’ahí, però em pregunte si no acabareu fàstiguejats de tanta buidor. Com tants altres, expresse el meu condol a la família. I dir-los que, de pas estant tots com estem, quin consol és el record dels que estimem, havent-nos precedit amb tanta dignitat. GRÀCIES, ENRIC!!

Francesc Fortian
Francesc Fortian
09.04.2020  ·  12:42

Com el Enric ens han deixat més d’un miler de catalans que van lluitar tota la seva vida per sobreviure a les adversitats d’aquest món, recluits amb institucions que tenien la obligació principal de cuidar-los i protegir-los.
La evident falta de mitjans de totes aquestes institucions, ha de fer pensar amb una profunda remodelació dels serveis a la tercera edat a Catalunya. Independentment de depurar responsabilitats on calgui.
Si el dolor per totes i tots els finats no fos prou, el vergonyós espectacle, d’uns mal dits ciutadans, sortint de vacances amb ple confinament, fa desitjar que d’una vegada s’aixequi’n polítics a Catalunya per liderar-nos cap una societat moderna, socialment responsable i democràtica.

casimir nalda
casimir nalda
09.04.2020  ·  12:54

M’encanten les históries conspiranoiques i he llegit amb gran atencio i plaer el comentari de Carles Farre. Sols hi veig un però: que hi guanya EEUU amagant eixes evidències quan podria treure’n profit?

Francesc Casajuana
Francesc Casajuana
09.04.2020  ·  13:40

De tot el que he llegit, em sento plenament identificat amb el comentari d’en Jordi Torruella.

Les crítiques a espanya abans del 2017, d’acord… tot és culpa d’Espanya, Madrid i Satanàs. Però de tot el que està passant des del 2017 cap aquí, la culpa no és d’Espanya. La cançoneta d’Espanya que és la mala mare de tots els mals, ja no cola. Arribem a un punt que és tan culpable l’agressor com el que es deixa agredir. I espero que quan tornem a tenir eleccions, el poble, sàpiga transmetre al partits processistes que l’enemic ara el tenim a Barcelona.

Angels Linares
Angels Linares
09.04.2020  ·  13:43

Vull expresar el meu condol a la família del Sr. Sirvent i a totes les famílies que han perdut un ser estimat per aquest virus.
El comentari del Sr. Carles Farré a aquest respecte és esgarrifós. Llàstima que del que parlen en anglés no entenc rés.
Em queda clar,diàfan es que estem en mans de poders que poden canviar o anul.lar el nostre destí exactament quan vulguin i sense gaires escrúpols.

Albert T
Albert T
09.04.2020  ·  14:50

L’Enric va estar a punt de morir perquè creia fermament en la República Catalana, com molts de nosaltres i, llastimosament, ara a hagut de morir, també com molta altra gent, sense ni tan sols poder albirar-la perquè alguns, o molts, dels suposats liders del procés no hi creien i no van complir amb el que s’havien suposadament compromès davant del poble! No es mereixia morir veient en què han convertit el seu anhel de llibertat!
I encara no en sabem la veritat del perquè de tot aquell desastre, suposo que perquè ha de ser molt denigrant tot plegat!
Sí, ja sabem que és i que fa i farà aquella cosa tètrica que anomenen estat espanyol, però…, de qui és realment la culpa de no haver ni intentat lluitar per la nostra llibertat com calia i quan calia? Que cadascú es respongui amb sinceritat, perquè està molt clar que si no evolucionem en sentit constructiu però també molt crític, no servirà de res el que hem fet fins ara!
Em fa basarda i em causa una profunda decepció veure com molta gent, que es diu independentista, encara els pot donar confiança als mateixos, o als seus acólits, que ens han traït, sí…, TRAÏCIÓ amb majúscules, és com ho sentim molts i no veig perquè sembla que fa temps que no es poden dir les coses pel seu nom!
El meu condol per la mort de l’Enric. Els que quedem seguire’m lluitant pel seu somni i pel de tants altres que van precedir-nos i ja no hi són, els recordare’m a tots sempre! Ara, més que mai, en memòria seva no podem defallir!

Roser Caminals
Roser Caminals
09.04.2020  ·  16:10

És massa fàcil mirar enrere i emetre veredictes. No sabem què va passar a l’Octubre del 2017 ni per què el govern es va desdir. Segons la Clara Ponsatí, res no estava preparat i anaven “de catxa.” Sense saber el context de la frase, tampoc la dono per definitiva.
El que sabem de cert és què ha passat des d’aquell moment i com ha actuat cadascú. També sabem que Europa, sobretot Angela Merkel, el pes més fort, mira malament el govern de Pedro Sánchez.
Si sortim vius de la invasió del virus, siguem conseqüents, exigim i els polítics seguiran. ERC canviarà de cançó si la que ha cantat fins ara no es tradueix en vots.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
09.04.2020  ·  16:35

En chino mandarín, curiosamente, la palabra “crisis” también tiene el significado de “oportunidad”. No es un juego de palabras inventado “ad hoc” para el comentario, es que es así, semánticamente hablando. Bueno, y sin necesidad de irse hasta la China mandarina, nuestra palabra “crisis” que proviene del griego, del verbo “krinein”, “separar, decidir”, tiene el significado no de catástrofe (¿insuperable?) sino el de punto de inflexión en el que hay que separar la paja del grano (lo siento, me puede mi cultura judeo-cristiana), el punto en el que toca decidir. Sí, decidir. Luego … oportunidad de cambiar de rumbo, de giro de timón.

Siento muchísimo el fallecimiento de Enric Sirvent y siento aún más la muerte de todos esos entrañables “viejos” anónimos que no tienen proyección publico-mediática porque no son madres, padres, abuelas o abuelos de alguien con relevancia pública o porque no han sido protagonistas de la actualidad reciente, como el Sr. Sirvent; viejos entrañables que se han muerto y que siguen muriéndose no solo en el anonimato, sino peor, en soledad, tras muchos, muchísimos, demasiados, años difíciles dando el callo por sacar adelante a hijos y nietos , es decir, al país.

Me sigue llamando la atención el cumbayismo de cierto pueblo catalán que ante la crisis (situación en la que se presenta la oportunidad de separar y decidir), optan por encender una hoguera, poner en las brasas unas cuantas butifarras y tocar la guitarra cantando canciones en las que se quejan, una vez más, de lo malos que son los de la Corte del Reino. En fin … incomprensible, por lo menos para mí.

De verdad, larguémonos. Si no lo hacemos ahora, de verdad, los de la Corte del Reino aprovecharán la crisis, una más y otra vez más, para salvarse ellos.

En chino, crisis también significa “oportunidad”.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes