La missió Rosetta ha acabat definitivament avui. La nau de l’ESA, que ha explorat el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko des del 6 d’agost del 2014, ha col·lidit aquest migdia, hora nostra, contra el cometa.

La nau, orbitant el cometa, s’allunyava ràpidament del Sol i cada dia que passava els plafons solars tenien menys energia per a mantenir actius tots els instruments científics. De manera que l’equip de la missió havia decidit de sacrificar-la, però, això sí, amb un final de pel·lícula, tal com explica l’astrònom Enric Marco en el seu bloc de +VilaWeb ‘Pols d’estels’.

Rosetta ha col·lidit suaument en la regió d’Abydos, situada al lòbul més menut del cometa. La sonda, que ha caigut a una velocitat molt baixa, d’uns 3 km/h, més o menys al pas d’una persona, segurament ha rebotat com ho va fer Philae. Rosetta no havia estat dissenyada per a aterrar: els plafons solars es deuen haver fet malbé, l’antena de comunicació ha deixat d’apuntar a la Terra i la comunicació s’ha tallat bruscament. Rosetta romandrà per sempre a la superfície del cometa.

Tanmateix, la càmera Osiris ha anat captant imatges fins a pocs metres de la superfície, abans de la col·lisió. Són imatges molt espectaculars:

Aquesta és l’última fotografia que ha enviat:

I aquestes altres mostren l’aproximació progressiva a la superfície del cometa:

Rosetta, a 16 Km del cometa.
Rosetta, a 16 km del cometa.
Rosetta, a 15 Km del cometa.
Rosetta, a 15 km del cometa.
Rosetta, a 161Km del cometa.
Rosetta, a 11 km del cometa.
Rosetta, a 8 Km del cometa.
Rosetta, a 8 km del cometa.
Rosetta, a 15 Km del cometa.
Rosetta, a 5 km del cometa.

Ací, escannant les imatges de la zona on ha impactat:

Ací podeu veure l’emissió sobre el final de Rosetta, en directe:

La zona elegida per a l’impacte és d’un gran interès científic. És una regió llisa ben prop de diverses grans fosses de més de 100 metres de diàmetre i 60 de fondària. La sonda ha aterrat entre la fossa  Ma’at 2 i la Ma’at 3. Aquestes fosses són molt interessants perquè són l’origen dels intensos dolls de gas i pols emesos pel cometa, sobretot els mesos de màxima aproximació al Sol.

Aquestes fotografies són del moment en què el cometa era més a prop del Sol:

Captura de pantalla 2016-09-30 a les 13.38.23 Captura de pantalla 2016-09-30 a les 13.38.11 Captura de pantalla 2016-09-30 a les 13.38.01

Marco explica que hi havia la possibilitat de salvar Rosetta: ‘S’hauria pogut separar-la del cometa i enviar-la en una òrbita al voltant del Sol passant per zones fredes i amb poca radiació solar. Tot això amb el risc evident de perdre la comunicació amb la nau i, encara pitjor, amb les possibles interferències en ràdio causades per Rosetta que podrien afectar les xarxes de seguiment de l’espai profund de la NASA i d’ESA que segueixen diàriament missions en Júpiter, Saturn o més enllà de Plutó.’

Així ha explicat l’ESA, amb aquests dos vídeos didàctics, el final de Rosetta:

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.