La nit del dia 21 de juliol, a les 3.40, Neil Armstrong començava el descens a la Lluna i pocs minuts més tard hi posava els peus per primera vegada. ‘És un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat‘, deia en una frase que ja ha passat a la història. Però aquell èxit es podria haver acabat en tragèdia. ‘Ens donaven a tot estirar un 90% de possibilitats de tornar amb vida i un 50% d’aconseguir allunar’, va indicar posteriorment. És per això que el president dels Estats Units, Richard Nixon, tenia preparat un discurs en el cas hipotètic que els Aldrin i Arsmtrong no poguessin tornar al mòdul lunar on els esperava Collins. Afortunadament mai no la va haver de llegir.

«EN CAS DE DESASTRE LUNAR

El destí ha decidit que els homes que han anat a la Lluna a explorar-la en pau restaran a la Lluna per descansar-hi en pau. Aquests homes valents, Neil Armstrong i Edwin Aldrin, saben que no hi ha cap esperança de recuperar-los. Però també saben que la humanitat té esperança en el seu sacrifici.

Aquests dos homes han donat la seva vida pel valor més noble: la recerca de la veritat i el coneixement. Els seus familiars i amics els ploraran, també la seva nació i la gent del món. I també la mare Terra, que s’ha atrevit a enviar dos dels seus fills cap al desconegut.

En la seva exploració, ells han fet que la gent del món se senti com una sola cosa. Amb el seu sacrifici lliguen encara més fort la fraternitat entre els homes.
Antigament, els homes miraven els estels i veien els seus herois en les constel·lacions. Ara fem quelcom similar, però els nostres herois són homes èpics de carn i ossos.

En vindran més, i segur que trobaran el camí cap a casa. No es pot evitar que la humanitat continuï la seva recerca. Però aquests homes van ser els primers, i romandran sobretot en els nostres cors.

Qualsevol ésser humà que miri la Lluna de nit sabrà que algun racó d’un altre món serà per sempre de la humanitat»

Aquesta és la carta amb el discurs, guardada a l’Arxiu Nacional de Washington:

 

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.