Empresaris catalans contra el pressupost de l’estat espanyol

  • El pes de les inversions públiques a Catalunya el 2018 serà només el 10,6% del total de l'estat espanyol, gairebé la meitat de quant hi aportem

Jordi Goula
05.05.2018 - 22:00
VilaWeb

L’any 2015 va registrar el pitjor balanç de la història en la inversió de l’estat espanyol en infrastructures a Catalunya, car només va executar el 59% de la quantitat pressupostada i el percentatge d’inversió que va rebre es va allunyar del seu pes econòmic, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. A més, en el conjunt de la inversió de l’estat espanyol regionalitzada en infrastructures només va ser el 9,9%, gairebé la meitat del seu pes econòmic (18,9%). Així, el pressupost espanyol per al 2015 va concretar 1.040,5 milions d’inversió a Catalunya, però finalment només se’n van gastar 736,3, el 71%, percentatge d’execució inferior al del conjunt de comunitats autònomes, que llavors en va ser el 89%…

Vaig escriure aquest text de contingut tan actual a la Vanguardia el 3 de novembre de 2016 –som al dia de marmota?– i avui, per descomptat, hauria de ser corregit i augmentat perquè allò que va passar el 2016, va superar-lo amb escreix. El percentatge d’execució dels 993 milions previstos a Catalunya va ser del 35,6%, equivalent a 353 milions d’euros, una xifra que és menys de la meitat de la corresponent al 2015. Per la seva banda, el pes que va representar sobre el total espanyol era del 11,3%, molt lluny del 20% del pes del PIB, tan lluny com la meitat. Un altre any, doncs, que va passar amb més pena que glòria, el pitjor d’ençà del 1997, que se’n fa la sèrie.

I ara estem amb el pressupost del 2018, en el qual els grups parlamentaris han presentat més de 6.300 esmenes, gairebé mil més que el 2017, i en el qual el PP ha tingut dificultats fora mida per tirar-los endavant, però el PNB els ha salvat el primer tràmit en l’últim moment. Al marge dels canvis fins a l’aprovació definitiva, cal pensar que va a variar poc o gens en relació a Catalunya de com ja era previst. I ço que s’ha dit és que el volum d’inversió destinat a Catalunya arribarà a la xifra de 1.113,8 milions d’euros, és a dir, el 13,3% del total de la inversió regionalitzada. De nou, una xifra molt inferior de la que ens correspondria per població, per aportació fiscal o pel pes del PIB. No és d’estranyar que els empresaris s’hagin enfilat ràpidament fins al capdamunt un any més, per uns altres motius.

El primer, ben greu, perquè la xifra esmentada sembla que és falsa, perquè realment hom preveu invertir-hi només el 10,6% del total, segons els càlculs realitzats pels responsables d’estudis del Foment del Treball Nacional, que després diuen ‘d’aplicar-hi la lletra petita sobre el text oficial’. És un percentatge que passa encara més per sota del pes específic català sobre el conjunt de l’economia espanyola, que en ronda el 20%. Però els seus càlculs van encara més enllà. ‘A més, en les inversions projectades per al 2019, aquest valor és del 10,4% si no s’incorporen nous projectes en el pressupost vinent’, deien en un comunicat. ‘Una tendència a la baixa que es concreta el 2020, any en què l’aportació espanyola a Catalunya pot ser tan sols del 8,4% del total de la inversió regionalitzada’. I tot això clou, si és possible, encara una mica més, en un exercici en el qual el capítol d’inversió pública mostra dades positives, atès que s’ha incrementat un 15,3% respecte de l’exercici anterior.

Però si la xifra inicial pressupostada per a Catalunya ja és baixa, ens en manca la segona part, que es repeteix any rere any: la manca d’execució del volum pressupostat inicialment. Segons dades de la Direcció General d’Infrastructures de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, el 2015, el grau de compliment del pressupost va ser del 54%, i en l’any 2016, del 47%. I aquest mes sabrem què va passar el 2017… Per això, els dubtes existents sobre el grau d’execució real del 2018 són més que lògics. ‘Qui ens assegura que s’invertiran els dos-cents milions d’euros de més respecte al 2017 que Madrid té previstos per al període 2018-2021?’, es demana amb raó Antoni Abad, president de la Cecot, mentre recorda que ‘no hi ha res que faci pensar que enguany el grau de compliment ha de ser diferent al d’anys anteriors’. En definitiva, ‘el Pressupost General de l’estat espanyol per al 2018 torna a allunyar-se d’ajudar a impulsar de bell nou l’economia i el teixit empresarial català’. Vet aquí l’escepticisme d’aquests empresaris. Saben que el dèficit d’inversió afecta directament al teixit productiu, a la competitivitat de les empreses, a la mobilitat de les persones, a la capacitat de reactivació econòmica del territori, a l’accidentabilitat i al medi ambient.

Tampoc la Pimec no està per romanços. Hi afegeixen un altre motiu: anotaven en un comunicat que ‘el pressupost preveu un augment de la inversió real del 15%, amb més de tres mil milions d’euros destinats a línies d’alta velocitat (fonamentalment l’AVE, tot i l’escàs retorn de la inversió) i només un terç al corredor Mediterrani. Catalunya és el 13% de la inversió projectada, sempre per sota del seu pes econòmic i demogràfic’. I hi adjuntaven, a més, que addicionalment aquesta èmfasi en inversions tradicionals fa que hom desatengui la necessitat d’abordar resolutivament les relacionades amb les revolucions tecnològiques que determinaran els guanys de productivitat de les economies del futur (digitalització, robotització, intel·ligència artificial…). I assegura que ‘aquest fet és especialment greu tenint en compte les dificultats del sector privat per a abordar aquestes inversions, atès el gran esforç per desendeutar-se que ha estat obligat a fer’.

Malament, molt malament. Veurem en què acaba l’aprovació del pressupost, però van mal dades un any més. El problema més greu és que fa molts ‒massa‒ anys que arrosseguem el dèficit i l’acumulació repercuteix en una situació de perill enorme per al creixement de l’economia. En els dos darrers anys, amb dades conegudes, Catalunya ha rebut unes inversions equivalents al 10% del total, quan ja hem vist que n’aporta el doble al PIB espanyol. La desviació respecte de la quantitat pressupostada, només aquest bienni, és de gairebé mil milions d’euros…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any