L’embassament d’Ulldecona, reflex de la sequera al nord del País Valencià

  • El pantà és en situació d’emergència d’ençà de començament d’any, amb tan sols un 3% de la capacitat total (0,38 hm³ dels 11 hm³ totals)

VilaWeb
Andreu Esteban (text i fotografies)
19.04.2024 - 21:40
Actualització: 20.04.2024 - 13:03

Remuntant el llit del riu Sénia, que fa de frontera natural entre Catalunya i el País Valencià, s’eleva entre les muntanyes la presa de 180 metres d’amplada que configura l’embassament d’Ulldecona. Construït a la dècada dels seixanta, rep el nom pels llauradors d’aquesta localitat que el van finançar i subministra aigua als regants de la zona.

Si bé les dades de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer mostren una millora general al País Valencià, sobretot en les conques del Xúquer i Túria, que superen el 50% de capacitat, a les comarques del nord la sequera continua essent un problema greu que ha obligat a prendre les primeres mesures. El cas de l’embasament d’Ulldecona, que configura el sistema Sénia-Maestrat, és el més greu del País Valencià, atès que és en situació d’emergència d’ençà de començament d’any, amb solament un 3% de la capacitat total (0,38 hm³ dels 11 hm³ totals). Aquesta situació d’escassesa ha fet que a principi de mes es decretés el tancament de les eixides de l’embassament i l’ús de l’aigua per a reg, cosa que ha perjudicat més de 1.500 regants, que han hagut d’abastir-se amb pous d’emergència.

Allò que resta a la superfície

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Una vista general de l’embassament d’Ulldecona permet de veure zones que normalment són completament cobertes per l’aigua i que a poc a poc han anat tornant a la superfície.
Sobre el terreny abans cobert del tot per aigua hi ha uns arbres que ja no són submergits, sinó que s’eleven sobre la terra esquerdada per la sequera.
A més de les construccions humanes, la manca d’aigua també permet de veure tots aquells materials que són arrossegats fins a la presa.
Visió zenital de l’antiga carretera que travessava les valls i que va restar submergida amb la construcció de l’embassament el 1967.

Valls de pedra

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
El baix nivell de l’aigua deixa un paisatge atípic, en què la pedra guanya protagonisme a l’aigua. Allà on abans coincidien l’aigua amb els arbres de la muntanya hi ha ara una barrera de roca que els separa.
L’aigua pareix arraconada per les valls de pedra que abans eren submergides.
El pont que és dissenyat per superar la barrera de l’embassament ja no té aigua a sota.
Un paisatge àrid és el que resta on sol haver-hi aigua. Fa mesos que la pedra és l’única protagonista.
Un paisatge àrid és el que resta on sol haver-hi aigua. Fa mesos que la pedra és l’única protagonista.

Sense lleure

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Un embarcador amb patins de pedals que descansa sobre el terreny sec de l'embassament d'Ulldecona és un reflex de l'estat d'emergència que viu, perjudicial no solament per als regants, sinó també per a les activitats turístiques que s'hi solien fer.
Un cotxe travessa el pont per on ja quasi no hi ha aigua.
L’accés a l'embarcador, ara inutilitzat a causa de la sequera.

La fi de l’aigua

VilaWeb
VilaWeb
El final del cabal de l’aigua és com més va més prop de la presa.

Encara que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no preveu restriccions d’aigua a la població, caldrà restar pendents del cel i l’esperada pluja per a recuperar aquests paisatges plens d’aigua i vida.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any