Fotografia: Ferran Egea

El ratolí és un dels animals més utilitzats en recerca científica perquè és el mamífer amb una composició biològica més semblant a la dels éssers humans. Bé, el ratolí a seques, no. Majoritàriament, el ratolí femella. Els ratolins mascle no poden compartir gàbia de laboratori. Es barallen entre ells, els mascles. I si cal matar-se, es maten. Sobretot, si dins la gàbia hi ha algun ratolí femella. Aleshores, la probabilitat que els mascles es batin en duel creix. En canvi, els ratolins femella conviuen dins la gàbia sense problemes, rarament es barallen i sovint s’ajuden. És per això que a les gàbies dels laboratoris hi ha, bàsicament, ratolins femella. Sacrificades pel bé de la humanitat.

La Sara em recorda que el Mail Obert d’aquesta quinzena coincideix amb el 25-N, i em demana si n’escriuré res. Debatem si és que s’ha d’escriure sobre el tema només en dates assenyalades, au, ja hem fitxat, o si ja va bé aprofitar l’excusa, que tota pedra fa paret, encara que en parlem pràcticament cada dia, amb els uns o amb els altres, perquè d’agressions contra les dones en trobem ara i adés. Passa que les més quotidianes acostumen a estar sota l’aigua, si agafem el famós iceberg de la violència masclista. És el xantatge subtil, el no em deus estimar tant si no pots fer ni això per mi, és interrompre’t mentre parles i continuar l’explicació, que tu no saps res, és que els col·legues riguin amb la o i segueixin la gràcia al gallet que ha deixat anar l’enèsima ocurrència en comptes de parar-li els peus, és per què parles amb aquest i li segueixes la veta que no veus que li agrades, és que les marquesines ens mostrin constantment com a objectes sexuals i sexuats, és que companys de feina t’incomodin i intimidin amb comentaris que els semblen graciosos, és el jo-no-sóc-masclista-però, és que la culpa sigui d’ella, que duia tanga, que provocava, que no va dir que no, és infantilitzar les dones i sexualitzar les nenes, és per què no em deixes veure qui t’escriu, què m’amagues. És que hi hagi homes que ens fan odiar els homes.

I entrar en aquesta espiral cap a la violència explícita que retratava el documentari ‘Mai més víctima‘ que TV3 va emetre fa uns quants dies. Una de les raons per les quals em va semblar necessari és que mostrava unes supervivents del terrorisme masclista que eren dones de classe mitjana, amb estudis i feines liberals. Fora estereotips, si és que encara n’hi ha, que la violència contra les dones és transversal i no hi entén, en estatus ni en edats. Una altra cosa: el desemparament legal de tantes dones una vegada fan el pas de denunciar els seus agressors, i com n’és, de necessària, la formació sobre violència masclista i la perspectiva de gènere, també en el camp judicial. I encara una tercera, d’esquitllada: com, en alguns casos, la gent de l’entorn fa els ulls grossos o, fins i tot, justifica les agressions i les minimitza, perquè tampoc no n’hi ha per tant, i no el facis enfadar, que ja saps com és, quines ganes de buscar brega.

Diumenge serà 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, i sortiran tot de dades, com aquestes últimes del Clínic de Barcelona, i xifres sobre feminicidis que ens faran posar les mans al cap: els homes ens maten. Alguns, si més no, s’escandalitzaran l’estona que mirin el telenotícies. Tot i que molts, incomprensiblement, continuaran tan freds com una llitera d’autòpsia.

Se suposa que els humans són una espècie intel·lectualment desenvolupada, Homo sapiens, l’única capaç de transmetre coneixements generació rere generació, i que és això que els diferencia de la resta de mamífers, però sembla que encara arrossega comportaments de ratolí comú. Bé, m’erro: als ratolins femella no els maten pas, els mascles, només es maten entre ells.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb