La relació entre JxCat, ERC i la CUP continua enverinant-se al Parlament de Catalunya. La votació d’una moció de la CUP ha obert una altra crisi entre els partits independentistes arran de la manera com han d’encarar els moviments del Tribunal Constitucional i del govern espanyol per impedir que la cambra aprovi iniciatives sobre el dret d’autodeterminació, cosa que ha fet reiteradament d’ençà del 1989. Les discrepàncies han esclatat pels passadissos del parlament abans de posar-se d’acord per a aprovar la proposta de resolució pactada per a respondre a la sentència, que la setmana passada ja va ser suspesa preventivament pel TC. El marge de maniobra del parlament s’estreny cada vegada més, mentre el carrer bull amb les protestes convocades pel Tsunami Democràtic i els CDR, i a Madrid es cou un intent de govern de coalició entre el PSOE i Podem decidit a classificar el conflicte polític com un problema de convivència i a encarrilar-lo dins la constitució espanyola.

El parlament, amb Roger Torrent a la presidència, va jugar ahir al matí al gat i a la rata amb el TC, reunit a la mateixa hora, perquè la majoria independentista aprovés la moció de la CUP abans que el tribunal no admetés la impugnació del consell de ministres contra les decisions de la mesa de tramitar-la i suspengués, per tant, la iniciativa. Va anar de tres minuts. La votació va ser a les 10.06 del matí i, a les 10.09, els serveis jurídics de la parlament van rebre una comunicació electrònica del Constitucional que els informava que la tramitació havia estat suspesa. És a dir, que tècnicament no hi havia hagut desobediència respecte de cap pronunciament del TC sobre la moció. És clar que a Madrid vinculen la votació amb notificacions de resolucions anteriors i no semblen filar tan prim. Per això la fiscalia general de l’estat va anunciar que la fiscalia superior de Catalunya investigaria la transcendència penal de les decisions que ha pres la mesa aquestes darreres setmanes malgrat els advertiments del TC.

L’intent de Torrent d’avançar-se a la suspensió de la moció, tanmateix, va indignar JxCat. Dilluns, el president del parlament va avançar el començament del ple, que s’havia de fer ahir a la tarda, cap a primera hora del matí, coincidint amb la reunió del TC, amb l’objectiu de driblar-lo. ERC va completar la carambola demanant que la moció de la CUP fos el primer punt a debatre de l’ordre del dia. El debat es va avançar gràcies als vots de JxCat i la CUP, malgrat les protestes de Cs, el PSC i el PP, que no van participar en una votació que consideraven desobediència.

Però el començament del ple coincidia amb la reunió setmanal del govern. Un solapament que, tradicionalment, s’havia intentat evitar. La precipitació de Torrent per a avançar el ple, tot i la coincidència amb la reunió de l’executiu, va indignar Quim Torra i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que dilluns va enviar una carta a Torrent retraient-li que hagués avançat la convocatòria de manera unilateral i sense avisar-los, de manera que feia impossible que els dos membres que són diputats (Torra i el conseller d’Interior, Miquel Buch) fossin a l’hemicicle. Segons fonts de la presidència del parlament, van notificar a Presidència el canvi d’hora del ple a les tres de la tarda.

‘Manca de respecte institucional’

A la conferència de premsa, Budó va elevar ahir el to de la crítica acusant Torrent de ‘manca de respecte institucional’. El resultat final pràctic va ser que, durant la polèmica votació, els escons de l’executiu eren buits. No acudia a la votació un govern que, per cert, fa dies també va rebre una notificació del TC sobre el seu deure d’aturar iniciatives com aquesta, i que veurà com Torra és jutjat dilluns per desobediència per la pancarta per la llibertat dels presos i els exiliats de la façana de palau. La moció de la CUP incloïa, a més, un intent d’instar l’executiu a destituir Buch que no va reeixir, i que es va votar sense el conseller a l’hemicicle.

Aquestes absències i més van aprimar la majoria independentista, que va haver de veure com l’oposició aprofitava l’avinentesa per forçar també que avui s’hagi de votar la compareixença de Torra perquè expliqui la seva relació amb els empresonats el 23-S. Els partits autoanomenats constitucionalistes i els comuns, a més, van aprovar una moció del PSC que feia renunciar el parlament ‘a iniciatives unilaterals o il·legals’ per tenir ‘una relació lleial i sincera’ amb l’estat. Una paradoxa més.

La voluntat expressada pel parlament d’exercir ‘de forma concreta el dret a l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català’ va estar vigent tres minuts. A migdia, la secretaria general del parlament va informar la mesa que no publicaria la moció aprovada al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC). Els serveis jurídics havien rebut les providències del TC (són dues, perquè la moció es vincula amb l’incompliment de dues sentències prèvies del Constitucional) poc després de les deu del matí, i la resta de la documentació havia arribat a les 13.20, de manera que paralitzava tots els tràmits de la moció, com és habitual. L’únic tràmit que faltava era publicar-la al BOPC.

Discrepàncies per les publicacions al BOPC

Tanmateix, la decisió no la va comunicar el secretari general del parlament, Xavier Muro, perquè ahir estava de baixa. Muro també ha estat advertit unes quantes vegades del risc d’incórrer en responsabilitats penals si no compleix la seva ‘obligació’ d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa ‘que impliqui menystenir o eludir’ les suspensions decretades pel TC. En nom seu, segons diverses fonts parlamentàries, ho va fer el lletrat major, Joan Ridao. Els serveis jurídics del parlament també són en el punt de mira. Es tornava a obrir la capsa de Pandora.

I és que JxCat considera que la moció s’havia d’haver publicat al BOPC i al·lega que només la mesa, i no un funcionari, pot aturar una proposta parlamentària, oimés si hi ha en joc evitar que el TC censuri el parlament. Torrent, però, està decidit a no forçar els funcionaris a fer res que no vulguin, un criteri coincident amb el que va seguir fa dos anys Carme Forcadell. Torrent assegura que assumirà les conseqüències de defensar la llibertat d’expressió de la cambra, però no posarà en risc els funcionaris. Fonts de la presidència del parlament subratllaven que la publicació al BOPC depèn dels serveis jurídics i no de la mesa. La CUP no en va fer cap problema. Creu que el problema de fons és que el TC negui la llibertat d’expressió al parlament. En canvi, el vice-president primer del parlament, Josep Costa, sí que va expressar la seva discrepància a Twitter.

Costa no tan sols va criticar que la moció no es publiqués. També va estendre la seva disconformitat al fet que el BOPC sí que va publicar ahir la suspensió del TC de la proposta de resolució pactada de JxCat, ERC i la CUP, també per iniciativa de la secretaria general. El resultat és que la iniciativa continua tramitant-se ara sense el punt censurat pel TC, que deia que la cambra ‘reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats’ la reprovació de la monarquia, la defensa del dret d’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble català’. A això, s’hi afegeix el malestar de JxCat amb la CUP, que acusen de no haver volgut tramitar aquesta proposició per la via d’urgència perquè no es votés abans del 10-N, quan l’aliança amb els dos socis de govern els hauria pogut perjudicar electoralment. El tràmit per la via ordinària va donar prou temps al consell de ministres per a impugnar la resolució i al TC per a suspendre-la.

La resolució pendent

JxCat, ERC i la CUP hauran de negociar ara si intenten de recuperar aquest punt de la resolució, de quina manera ho fan i quan pensen tornar a votar sobre l’autodeterminació i aquests altres dos temes vetats pel TC, com a resposta institucional conjunta del parlament a la sentència del Tribunal Suprem. Tot plegat, però, quedarà en una declaració d’intencions, perquè no tenen cap acord polític ni full de ruta per a tornar a exercir realment l’autodeterminació, encara que Torra va defensar que s’hauria de votar sobre la independència abans d’acabar la legislatura. Quan va proposar-ho al parlament, es va trobar sol.

El 10-N no ha tancat cap etapa, sinó que n’ha obert una altra: la que portarà fins a unes eleccions catalanes, encara que no tinguin data fixada. La paradoxa és que la maquinària estatal no s’atura encara que els partits independentistes tornin a traslladar les seves discrepàncies estratègiques en la quotidianitat parlamentària. Fa més d’un any i mig que passa. Primer va ser amb la investidura de Puigdemont, després amb la suspensió dels diputats acusats aleshores per rebel·lió i ara pel vet del TC a l’autodeterminació.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb