Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

‘Jo no sé amb quins diners es van pagar aquelles urnes dels xinesos de l’1 d’octubre, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no amb diners públics.’ Les paraules del ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, en una entrevista dilluns a El Mundo han caigut com una galleda d’aigua freda entre els cercles mediàtics de Madrid. Montoro ha reiterat que no va haver-hi malversació de fons públics el primer d’octubre, una afirmació que tant ell mateix com Mariano Rajoy ja havien fet al congrés espanyol, pressionats per Ciutadans.

El govern espanyol, doncs, assegura que no té cap factura que demostri que la Generalitat –intervinguda econòmicament per mitjà del Fons de Liquiditat Econòmica des de fa anys– hagi finançat el referèndum amb diners públics. Això desmunta l’acusació de malversació contra els consellers i el president Puigdemont i dóna arguments a les defenses dels presos polítics i dels exiliats contra les euroordres del jutge Pablo Llarena. El jutge també és posat sota el focus per un processament per malversació sense proves i per unes acusacions de rebel·lió sense violència.

El castell de cartes, per tant, comença a esfondrar-se. I això ha irritat els mitjans espanyols més viscerals contra l’independentisme que han col·laborat a construir el relat incriminatori del Suprem per a justificar els empresonaments, la persecució política i la repressió. Ahir, quan Llarena va requerir les factures al ministeri, la secretària general de Finançament Autonòmic i Local del Ministeri d’Hisenda espanyol, Belén Navarro, va reiterar que no s’havien destinat diners públics al referèndum.

De fet, el sumari de Llarena s’ha fet públic avui mateix. El jutge instructor basa tot el processament per malversació en els atestats de la Guàrdia Civil. Hisenda ha rectificat i, amb un cop de volant, ha anunciat que enviaria a Llarena les factures de la Generalitat des del 2015, l’any de les eleccions del 27-S. Per tant, Montoro acaba desmentint la Guàrdia Civil. Sobre això, Manel Pérez explica a La Vanguardia que els informes de la Guàrdia Civil no distingeixen la suposada malversació amb claredat i que s’hi analitzen correus electrònics, no pas comptes bancaris ni disposició de fons.

De fet, fonts del govern espanyol citades per El Confidencial insisteixen a dir que no va haver-hi cap desviament del pressupost i apunten a una possibilitat: la falsificació de factures per part dels proveïdors de la Generalitat. Però en aquest cas la responsabilitat recauria en els proveïdors, no pas en els responsables de la Generalitat.

El director d’El Español, Pedro J. Ramírez, descriu les paraules de Montoro com ‘un dels episodis més greus que ens ha tocat viure’. I afegeix: ‘Contradiu les proves que [Llarena] ha aconseguit reunir contra els separatistes. […] Fins aquí podíem arribar!’ Titlla el ministre de ‘bocamoll’, diu que és un gol en la pròpia porteria i exigeix una resposta ‘clara i contundent’ o bé que dimiteixi.

També Federico Jiménez Losantos, en l’editorial a esRadio, diu que hi ha un  ‘enfrontament directe del govern [espanyol] amb els jutges’ i considera ‘terrible’ el que va dir el ministre. ‘Montoro fa aquestes declaracions per defensar Alemanya i fer com el seu cap [Rajoy]. Perquè han participat en el cop, l’han finançat. I quan comenci el judici, ells es veuen al banc dels acusats. L’única cosa que preocupa Rajoy, Montoro i potser Soraya és acabar al banc dels acusats. Acabaran al banc dels acusats! Si hi ha justícia a Espanya, acabaran al banc dels acusats’, exclama.

A El Mundo, Jorge Bustos diu en un article que hi ha una guerra oberta entre els ‘defensors de l’estat’ i que Montoro sabia perfectament què deia i quines conseqüències podia tenir. Sobre això, assegura que la intenció del ministre no és negar la malversació, sinó negar que s’hagi produït ‘sota la seva supervisió, a partir de mitjan setembre’.

A més, segons que explica l’agència EFE, el partit d’ultradreta Vox estudia de demanar a Llarena que citi a declarar Montoro com a testimoni si les seves explicacions sobre la malversació no els satisfan.

Ciutadans atia el foc
El partit d’Albert Rivera s’ha afegit ràpidament a la campanya contra el ministre. A la guerra oberta des de les eleccions del 21-D entre el PP i Cs, s’hi ha afegit la polèmica desfermada a la comunitat de Madrid pel suposat màster de Cristina Cifuentes. Qualsevol element és motiu d’una lluita acarnissada a la dreta espanyola. Ara, Ciutadans reclama explicacions al ministre.

‘Montoro ha de donar explicacions al congrés perquè és evident que hi ha proves que sí que ha pogut haver-hi un delicte de malversació, i no sabem si ha sortit tan de pressa a explicar això per tapar algun problema de gestió’, ha dit Inés Arrimadas. El secretari general del partit al congrés, Miguel Gutiérrez, ha afegit que el ministre ha d’explicar ‘per què va dir una cosa i el jutge i la Guàrdia Civil en diuen una altra’.

Rivera ha recuperat la seva intervenció al congrés en què Rajoy nega que s’hagi destinat un sol euro al referèndum. ‘Qui diu la veritat: el govern [espanyol] o la Guàrdia Civil?, es demana.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.