Avui es declara oficialment la posada en marxa de l’article 155 de la constitució espanyola, encara que, de fet, el camí ja va començar fa setmanes amb la intervenció en el terreny financer. L’economista i professor de la Universitat Columbia, Xavier Sala i Martín, advertia aquesta setmana des de Catalunya Ràdio que ‘si s’aplica a Catalunya l’article 155 de la constitució i això causa revoltes socials i vagues indefinides, l’economia catalana i l’espanyola poden col·lapsar’. Jo no sé si poden arribar al col·lapse, però ens tocarà molt el crostó, tant als catalans com als espanyols.

L’argument que dóna el professor és de manual. A Catalunya, la gent, amb l’aplicació del 155, no es quedarà parada –facin el que facin i toquin el que toquin finalment– en uns moments de tensió com els actuals. I així com el canvi de seu d’unes nou-centes empreses té uns costos reals mínims –al marge de la mala imatge de cara l’exterior–, un fre a l’activitat pels motius ressenyats, sí que els pot tenir. Per això, des d’aquest punt de vista i davant la impossibilitat de parlar amb Madrid, el període transitori –que és el que realment genera incertesa a tothom– hauria de ser com més curt millor. Però això no ho sabem i és normal que mentrestant neguitegi els negocis. Per cert, de moment no sembla que els indicadors financers –sempre el primer que mirem– hagin estat gaire afectats. Des de l’1 d’octubre, l’Ibex 35 ha baixat menys de l’1,5% i la prima de risc ha pujat un 6%.

Sí que és cert que parlant amb la gent del món de l’empresa t’adones que, de moment –i per raons d’immediatesa–, hi ha tres sectors més afectats per tot això que passa. Un és la restauració. Sembla que la gent surt menys. No crec que hi hagi un motiu concret per no sortir, però les decisions del públic no són racionals. El professor Richard H. Thaler, premi Nobel d’Economia d’aquest any, l’ha guanyat precisament per ‘haver construït un pont entre l’anàlisi econòmica i psicològica de la presa de decisions per part dels individus, explorant com la racionalitat limitada, les preferències socials i la falta d’autocontrol afecten les decisions de les persones’, segons que explica el comitè suec.

Un altre sector sobre el qual la incertesa té efectes immediats és el turisme, de lleure o de negocis. Segons que m’expliquen fonts del sector, la situació és que fins ara no hi ha hagut anul·lacions, però sí una caiguda del 20-25% de les reserves, sobretot en el sector dels negocis. I on també hi ha una ràpida reacció en les expectatives és en l’immobiliari. Aquí, fonts sectorials m’asseguren: ‘De moment, al mercat català es continua venent bé, igual que l’octubre de l’any passat, i una mica menys que l’agost i el setembre. En relació amb el mercat internacional, és veritat que hi ha una aturada, estem en moments incerts i la incertesa és la pitjor cosa per a l’inversor. En relació amb els preus, a Barcelona continuen pujant, encara que més a poc a poc.’

També cal afrontar els boicots. A mi no m’agraden, perquè al capdavall acaben perjudicant a tots. Ens els fan la gent de fora i nosaltres en farem des d’aquí. Atesa la forta integració entre les economies catalana i espanyola, això fa mal a tots i ajuda sobretot a empitjorar l’activitat i afavorir negativament el mercat laboral. I és que, arran de l’esmentada integració, hi ha coses sorprenents. Per exemple, resulta que si a Extremadura fan boicot a Casa Tarradellas, es tiren pedres a la seva teulada, perquè el gran proveïdor de tomàquet per a les pizzes és extremeny. I així succeeix amb molts exemples, tants, que els empresaris extremenys han demanat públicament que es freni el boicot als productes catalans, perquè els ciutadans d’Extremadura hi surten perdent.

I queden els últims, més problemàtics. Els qui tenien previst de venir aviat, enquadrats dins l’anomenada inversió, sobretot estrangera. Aquí sí que hi ha un problema amb la imatge que dóna la situació a l’exterior. A fora veuen Catalunya en el moment actual com un focus d’incertesa. I mentre no ens deixin de veure així, faran un parèntesi, lògic des del punt de vista del capital. Tots sabem que els diners no estan per gaires explicacions, ni per entrar a analitzar qui té raó. Volen seguretat i punt. Aquí també tenim una mica de feina a fer…

Jordi Goula, economista i periodista
@jordigoula

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]