Els qui no ixen al carrer

«Diem molt sovint que el moviment independentista català dóna una lliçó de decisió, fermesa, persistència, alegria i respecte. Però de la mateixa manera hauríem de dir que els catalans contraris a la independència donen una lliçó, paral·lela, al món»

Vicent Partal
Vicent Partal
06.12.2016 - 23:38
Actualització: 07.12.2016 - 00:38
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

En la competició per a provar d’aigualir el procés independentista, hi ha qui fa servir enquestes de tota mena, hi ha qui deforma fets i hi ha qui mira de fer creure mitges veritats a base de titulars. Però ningú no pot fer adduir contra la independència de Catalunya que hi ha una forta mobilització ciutadana al carrer per a impedir-la. Simplement perquè és inexistent.

Ahir ho vam tornar a veure, en les tres concentracions que es van fer al Principat per a proclamar l’adhesió a la constitució espanyola. Aquest vídeo va córrer moltíssim perquè descriu perfectament què passa. Gairebé és una caricatura. L’espanyolisme ha anat desapareixent del carrer de mica en mica i avui no és capaç de sumar cap xifra ni tan sols presentable de manifestants. El contrast amb l’independentisme és, en aquest terreny, feridor.

Això ho dic, espere que m’entengueu, amb el màxim respecte per a aquells centenars de milers de catalans que no són partidaris de la independència, que no la volen i que votaran que no en el referèndum. Però que no estan disposats a eixir al carrer per aquesta causa. No, almenys, de bracet amb qui convoca aquestes manifestacions.

I avui vull cridar l’atenció sobre això. Crec que els independentistes no donem prou valor a l’actitud profundament democràtica de la immensa majoria dels contraris a la independència. Reben constantment missatges violents, que els inciten a revoltar-se contra les institucions del país i que denigren de manera abjecta els qui no pensem com ells. Però no fan res perquè aquest país siga aquell Ulster que invocava un presumpte delinqüent, desaparegut sobtadament de la vida política catalana.

Molts no ens entenen. No ens poden entendre. Me’ls he trobats sovint i hem parlat amb molta cordialitat, des de la fermesa de dues posicions antagòniques. A molts, els és molt difícil, emotivament, d’aguantar la realitat del país, allò que veuen i viuen, essent conscients que la independència que no volen és a tocar. I, malgrat això, no fan cas de les crides antidemocràtiques i violentes dels avalotadors de torn, es giren d’esquena als missatges apocalíptics de les televisions i dels twitters, fan cas omís dels desvaris dels polítics de Madrid i accepten amb naturalitat que ha de prevaler la voluntat del poble. També en aquest cas.

Diem molt sovint que el moviment independentista català dóna una lliçó de decisió, fermesa, persistència, alegria i respecte. Però de la mateixa manera hauríem de dir que els catalans contraris a la independència donen una lliçó, paral·lela, al món. Igualment important.

Una lliçó que és un tresor enorme per a la futura república catalana. Perquè necessitarem, més que de ningú, la seua visió crítica sobre l’estat que construirem. Ells veuran molt més de pressa que no pas nosaltres què farem malament; ells, lògicament, seran capaços de veure amb molta més claredat els nostres possibles errors. I la seua opinió, doncs, tindrà un valor incalculable per a nosaltres i serà un gran element de construcció de la nova societat que compartirem tots i que ens pertany a tots.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Maria
Josep Maria
06.12.2016  ·  22:59

No serà només una visió crítica. Serà una visió críticament partidista i moltes vegades gens objectiva que inclourà el “derecho de conquista” enquistat en el inconscient Espanyol i penso que pot perdurar temps i temps.

Jordi
Jordi
06.12.2016  ·  23:34

Per a en Josep Maria.

Els qui tenen enquistat en l’inconscient el “derecho de conquista” no són el 40% de catalans que sembla que votaran No en el referèndum.

Per diverses enquestes que he anat llegint i interpretant aquests darrers anys, crec que no arriben ni al 10%.

El 30% i escaig restant és format, la major part, per persones que se senten bàsicament espanyoles, que des que van venir fa molts anys han considerat bonament que aquest país forma part d’Espanya, i per això els és molt difícil d’imaginar el contrari. No en són, d’anticatalans. Simplement no se senten catalans, o no del tot.

I això és una realitat, del tot respectable, i és doncs molt d’agrair que ens deixin fer.

En Vicent Partal té, en això, tota la raó. És el meu parer.

JESUS
JESUS
06.12.2016  ·  23:57

VICENT ETS UN CRAC!!!!!!
LA TEVA ELEGANCIA HEM FASCINA I ES MEREIX LA MEVA ADMIRACIO.

Els Unionistes Espanyols que viuen i voten a Catalunya, seran part de la nostra nació i tindran dret a opinar i a fer-nos veure el que fem malament, potser ells no diuen res perque veuen les moltes coses que tenim d’aguantar a ells els respectarem pero algun dia tindran que eplicar-se, a ells mateixos, perque s’oposen a la llibertat tamb e la seva.

Lluís
Lluís
07.12.2016  ·  06:48

Si els podem integrar, si som capaços d’integrar-los en la visió del nou país, ho tenim guanyat.

Secundí
Secundí
07.12.2016  ·  11:11

@Josep Martín, la resposta a la teva pregunta és Jordi Cañas el de C’s

Pep
Pep
07.12.2016  ·  11:26

Molt d’acord amb l’actitud democràtica del no partidaris de la independència,…

…però ara potser m’enduré algun clatelllot. Saltant-me Rousseau, aquesta actitud honorable deu tenir alguna explicació objectiva: deu ser l’expressió de que els unionistes ho tenen tot perdut. Hi així ho veuen, a diferència de molts de nosaltres, molt més clar perquè saben que no tenen més arguments que els sentiments de partinença. Cap de polític democràtic. Esperen el Tsunami amb prudència i resignació. Els convencerem amb els fets.

Angel
Angel
08.12.2016  ·  00:54

Per fer els comptes del referendum hem de comptar amb els indecisos, amb els increduls, amb els oportunistes, etc., gent que pujarà al tren de la indepencia en l’últim instant, solament quan vegin que les rodes comencen a girar.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €