Els problemes amagats de la fabricació de mòbils

El dimecres 10 d’octubre es presentarà a l’Espai VilaWeb el reportatge Projecte mòbil (el Viatge), un treball audiovisual que mostra el recorregut de la fabricació de mòbils, sovint desconeguda pels usuaris.

Projecte mòbil (el Viatge) és una producció d’AulaMèdia,  amb la col·laboració de la productora Kineina, i té l’objectiu de difondre els problemes que hi ha ‘amagats’ dins els nostres mòbils, dels quals no sabem quasi res en relació amb la composició ni amb el procés de fabricació.

El reportatge ens mostra alguns dels problemes ambientals, socials i laborals derivats la fabricació dels telèfons mòbils. Va molt més enllà del que podem veure a les parades del Mobile World Congress. Fa un recorregut des de les mines de coltan del Congo fins als abocadors de deixalles electròniques d’Accra –la capital de Ghana–, passant per les fàbriques de l’est de la Xina, on es manufactura un gran percentatge dels telèfons mòbils.

Congo, minerals de sang
Els nostres mòbils de darrera generació han vist la llum gràcies al coltan, la cassiterita la wolframita i l’or, ‘minerals de sang’, procedents de zones de conflicte com l’est de la República Democràtica del Congo. D’aquesta activitat econòmica, en malviuen milers d’homes i dones, nens i joves i és l’origen de la vulneració dels drets fonamentals, la violència sexual i la misèria d’aquests treballadors i les seves famílies.

La Xina, fabricació sense drets
A la Xina, el principal país exportador d’aparells electrònics del món, hi ha Foxconn, el fabricant més gran del planeta, que dóna feina a gairebé un milió i mig de persones només en aquest país. L’any 2010, una onada
de suïcidis a Foxconn va alertar de la duresa de les condicions laborals de les fàbriques. Aquesta informació va atacar la imatge de les marques
que hi contractaven la fabricació, sobretot Apple.

Ghana, residus electrònics
D’ençà que va aparèixer el primer smartphone, el 2007, se n’han fabricat i venut més de 7.100 milions d’unitats. Però què en fem, dels mòbils que ja no serveixen (a causa de l’obsolescència programada) o no volem
(obsolescència estètica)? Què se’n fa, dels milions i milions de tones d’escombraries electròniques que es recullen? Malauradament, la majoria dels nostres mòbils acaben en abocadors il·legals en països com ara Ghana, al cor de l’Àfrica.

Més informació a www.aulamedia.org/projectemobil.