Els Mossos d’Esquadra diuen que han fet trenta-quatre investigacions per a avaluar l’actuació dels agents durant les protestes després de la sentència contra el procés l’octubre passat. Segons el director general de la policia, Pere Ferrer, hi ha cinquanta agents implicats en la repressió violenta de les protestes. La meitat de les trenta-quatre investigacions són casos judicialitzats, i les altres disset s’investiguen internament a la Divisió d’Afers Interns. De moment, només s’ha anunciat una sanció, de sou i feina, sobre un agent.

Avui, Ferrer ha donat les xifres de l’auditoria interna ‘més gran de la seva història’ que va anunciar fa mig any el conseller d’Interior, Miquel Buch, qui ha inaugurat la jornada sobre l’auditoria d’ordre públic al complex Egara. Segons Buch, les dues setmanes posteriors a la sentència del Tribunal Suprem espanyol van haver-hi 877 manifestacions. Ha afegit que en un 20% de les protestes hi va haver ‘episodis violents’. També s’ha proposat de reforçar i centralitzar les Arro metropolitanes.

Tots els abusos dels Mossos durant les protestes postsentència

Aquells dies, les protestes van concentrar-se a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, a més d’altres pobles i ciutats del Principat. Van registrar-se centenars d’incidents amb desenes de ferits. ‘La policia de Catalunya va actuar amb encerts i també amb errors que s’han de corregir. Aquesta auditoria demostra que, davant dels errors, el mateix cos dels Mossos d’Esquadra ha actuat per corregir-los’, ha dit Buch. El conseller també ha defensat el model policíac de la Generalitat, i ha defensat que en altres estats democràtic la policia també actua per garantir l’ordre públic.

El comissari en cap, Eduard Sallent, ha reconegut que l’ús de la força per part de la policia és un dels elements que pateix més ‘escrutini i exigència’ per part de la ciutadania. En aquest sentit, ha assegurat que les mobilitzacions postsentència van ser un moment excepcional i que els Mossos van tenir en compte el moment que vivia la societat catalana, amb la intenció de ser més tolerants i permissius en l’ocupació de la via pública, deixant ‘clares’ les línies vermelles que eren defensar les infrastructures estratègiques. El dispositiu, ha dit, va ser ‘defensiu i passiu’, mantenint els agents les posicions estàtiques excepte un sol dia.

L’acte ha conclòs amb la intervenció del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ha recordat que el control democràtic de la policia va a favor del cos, com va passar amb la instal·lació de càmeres de vigilància a les comissaries. En tot cas, ha instat el cos a no tancar l’avaluació amb aquella auditoria i els ha demanat que busquin models policíacs amb els quals comparar-se o aprendre.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.