Si l’actuació dels Mossos d’Esquadra en els atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017 van situar el cos en els màxims nivells de popularitat entre la ciutadania, les protestes contra la sentència del procés van retornar-lo a les cotes de l’època del conseller Felip Puig. Durant més de dues setmanes als carrers de Barcelona i més ciutats del país es van registrar centenars d’incidents, desenes de ferits i unes quantes detencions que han fer que el cos policíac obrís ‘l’auditoria interna més gran de la seva història’, en paraules del conseller d’Interior, Miquel Buch. Avui es presenta.

El cos no ha volgut donar cap detall sobre quines sancions s’imposaran –si és que n’hi ha–, quants agents s’investiguen ni quantes actuacions revisa l’àrea d’Avaluació i Afers Interns de la policia. En un primer moment se’n van obrir divuit, posteriorment el nombre va créixer fins a les trenta-tres, i el mes de febrer el president Quim Torra va parlar de trenta-set. Tanmateix, el departament de premsa dels Mossos d’Esquadra s’ha negat a donar cap nombre fins avui, quan es faci pública una auditoria que, segons Torra, el mes de març ja s’hauria d’haver fet.

A falta dels resultats de la investigació interna del cos d’aquelles més de dues setmanes, queden diverses actuacions dels Mossos d’Esquadra que van posar el conseller Buch en el punt de mira i, fins i tot, a la corda fluixa. Els incidents després de la sentència van convertir el 2019 en l’any amb més casos de violència institucional, segons que diu el Servei d’Atenció i Denúncia davant de Situacions de Violència Institucional (SAIDAVI) d’Irídia. Si observem els números d’aquells dies, aquest servei va atendre 204 manifestants, 50 dels quals tenien lesions per impactes de foam i bales de goma i 18 casos de lesions al cap per cop de porra.

Les possibles males praxis

Els cops de porra al cap formen part de les males pràctiques en les quals poden haver incorregut alguns agents, i que van quedar enregistrades en diversos vídeos. ‘En cap cas s’ha de fer servir de dalt a baix ni sobre zones vitals del cos humà, com ara el cap’, diu exactament la instrucció de la direcció general de la policia sobre la utilització d’armes i eines d’ús policíac.

Un dels casos que més va generar més impacte a les xarxes és el d’un home que va rebre un cop de puny a la cara d’un mosso en un dels accessos a l’aeroport de Barcelona durant la mobilització de dilluns. El manifestant volia seure pacíficament a terra, però els agents li ho van impedir agredint-lo.

Pilotes de goma i els famosos carrusels

Arran del cas d’Ester Quintana, el 2014 el Parlament de Catalunya va prohibir l’ús de pilotes de goma i els Mossos d’Esquadra les van substituir per projectils de foam. Però la policia espanyola les ha continuades utilitzant, i a l’aeroport de Barcelona van disparar-ne dotze. Els comandaments espanyols consideren que la prohibició no els afecta, tot i que aquells dies la gestió de l’ordre públic era en mans dels Mossos.

Els projectils de foam, que sí que són permesos, també van causar considerables ferides, com la d’aquest menor. Segons que ell mateix denunciava a Twitter, era a uns metres de la brigada mòbil parlant amb una amiga amb actitud pacífica quan va rebre un impacte de foam al front.

Però cap ferida no és comparable a la de les quatre persones que van perdre la visió en un ull arran d’un projectil de foam o una pilota de goma. Segons que ha pogut saber VilaWeb, dos d’aquests quatre casos ja estan tramitats judicialment.

Si les pilotes de goma eren prohibides, la Generalitat també tenia un compromís en restringir la tècnica del carrusel per perillositat. Però durant les manifestacions postsentència es va aplicar gairebé cada dia en diversos punts de la ciutat. Consisteix a acostar-se als manifestants amb vehicles a gran velocitat per aconseguir així un efecte de dispersió. En alguns casos també s’utilitzava per precedir l’actuació dels antiavalots, que carregaven contra els manifestants després del pas de les furgonetes a tota velocitat.

Mesos abans els Mossos havien decidit de restringir aquesta tècnica, però el conseller d’Interior, Miquel Buch, va justificar-ne l’ús per ‘situacions molt concretes’.

Aquells dies també es van veure molts agents antiavalots sense anar identificats ni davant ni darrere de manera visible, tot i que la llei ho exigeix. Des del 2008, tots els agents de Mossos d’Esquadra han de portar el número d’identificació en un lloc visible de l’uniforme. El govern ho va aprovar amb l’objectiu de facilitar a la ciutadania el dret d’identificar en qualsevol moment els funcionaris policíacs.

L’advocat Andrés García Berrio, director estratègic del centre de defensa dels drets humans Irídia, l’entitat que s’ha encarregat de gestionar moltes de les denúncies ciutadanes d’aquells dies, es mostra escèptic amb els resultats de l’auditoria que es presenta demà: ‘Esperem que les conclusions siguin realistes i es pugui esclarir qui pilotava el comandament, què va passar amb les bales de goma, quantes informacions reservades s’han obert, en quants casos han considerat internament que hi havia indicis de delicte, i en quants ho han traslladat al jutjat perquè siguin aquests els qui ho investiguin o no. Estem expectants.’

Més enllà de l’auditoria i del reglament disciplinari existent, Berrio reclama una actualització els mecanismes interns de control i depuració de responsabilitats dins del cos. Denuncia l’opacitat de la Divisió d’Afers Interns, l’encarregada d’investigar les males praxis dels agents i de portar-les a la justícia si és necessari: ‘No sabem quanta gent la forma, quina independència tenen de la direcció del cos, no tenen cap vincle amb les organitzacions de drets humans, es desconeix com es comuniquen amb els jutjats.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.