Els Mossos a la incineradora: una altra mentida que cau

«Aquesta indecència, aquesta immoralitat, val més que la tinguem en compte i que la posem en relleu en dies com avui. Quan el castell de cartes s'ensorra, però ells fan veure que no ha passat res»

Vicent Partal
Vicent Partal
10.01.2019 - 10:38
Actualització: 10.01.2019 - 11:38
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Els Mossos d’Esquadra tenen un protocol molt rígid, així com cal, pel que fa a la gestió documental. Cada peça d’informació que elaboren ha de ser tractada d’acord amb procediment que no admet cap excepció, ni una. N’hi ha que després es poden imprimir i destruir amb unes màquines que tenen moltes comissaries. N’hi ha que directament no es poden ni tan sols imprimir. Un document pot estar imprès durant un màxim de dies i, en acabat, ha de ser destruït. Hi ha un nombre de dies determinat que un cap pot retenir un paper. N’hi ha que han de ser custodiats fins a una incineradora on han de ser cremats per no deixar-ne rastre. Qualsevol peça d’informació que la policia elabora resta sotmesa a aquest criteri estricte, que es compleix sempre.

Per això el 26 d’octubre de 2017, un dia abans de la proclamació de la independència, va causar tanta sorpresa un incident a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. Aquell dia la unitat dels Mossos que duia el material a incinerar va adonar-se que els seguien. Una moto va aparèixer del no-res en una benzineria que hi ha prop de la central d’Egara i agents de policia espanyols s’esperaven al lloc de destinació. Va haver-hi un tens estira-i-amolla fins que els Mossos van rebre l’ordre de lliurar les caixes que duien. Després es va saber que això –tan anormal, tan estrany– era el que en l’argot s’anomena ‘lliurament controlat’. Un alt càrrec dels Mossos, avui apartat de tota responsabilitat, va col·locar dins el vehicle una capsa plena de documentació, alguna d’original, alguna de falsa, amb la intenció d’embrutar el cos i el govern i de proporcionar eines als tribunals per a la persecució política. Documents que tan sols hi havia una manera legal que arribassen al jutge, que era aquella. La sola vegada en què algú va trencar el protocol de tracte de documents.

La jutgessa Carmen Lamela es va abraonar damunt aquells documents que varen contribuir –tant hi feia que fossen falsos– a muntar la causa contra el parlament i el govern. I la premsa unionista s’hi va afegir entusiasmada per dibuixar-ho tot com un episodi tenebrós: els Mossos volien cremar papers que els comprometien políticament. A partir d’aquell moment les filtracions van campar sense aturador: que si hi havia documents que incriminaven Trapero, que si els Mossos volien destruir proves d’espionatge a polítics, que si hi havia informació sobre la casa reial espanyola… L’aparició grotesca d’aquella famosa nota apòcrifa que El Periódico va atribuir a la CIA per embrutar el paper dels Mossos en l’atemptat gihadista va ser la primera pista que va fer obrir els ulls per a entendre-ho tot plegat: un infiltrat en la cúpula armava els jutges amb preteses proves per a poder inculpar la policia de Catalunya i el govern. Fins ahir.

Fins ahir, perquè ahir el jutjat número 22 de Barcelona va arxivar la investigació d’aquell incident després de constatar que els Mossos havien actuat dins la legalitat en tot moment i que ho havien fet de la manera que ho havien de fer.

Ara la qüestió és que s’ha demostrat que tot allò que havien fet els Mossos era correcte però les acusacions provinents d’aquell incident, mentrestant, han servit per a perseguir judicialment persones concretes, per a crear estats d’opinió favorables a l’unionisme, per a esquitxar la Generalitat de Catalunya com si fos un govern que cometia unes il·legalitats que no va cometre mai.

Ja ho sé, que no és sinó una mentida més i que a hores d’ara ja ni sorprèn. Com les mentides que es van inventar els bancs i el govern espanyol, com aquells milers d’empreses que havien de fugir i no se’n van anar o aquell turisme que no tornaria mai però que ha batut rècords. Com tantes i tantes invencions de tota mena, mentides, que van omplir de titulars falsos no únicament capçaleres de publicacions de partit, sinó també de diaris que fins fa poc semblaven respectables i guiats pels codis deontològics del periodisme. Per això repassar-los avui és important: per tornar a constatar i poder demostrar que qualsevol cosa valia, i val, contra el procés cap a la independència. Perquè per a ells el fi sí que justifica els mitjans. I això, aquesta indecència, aquesta immoralitat, val més que la tinguem en compte i que la posem en relleu en dies com avui. Quan el castell de cartes s’ensorra, però ells fan veure que no ha passat res. Angelets…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
09.01.2019  ·  22:24

M’agradaria saber el nom de l’alt càrrec dels mossos, avui apartat.

Josep Usó
Josep Usó
09.01.2019  ·  22:37

Que a Espanya quasi tot és mentida és un fet cada vegada més clar. Però ells continuaran fent com si res fins el final. De fet, encara parlen i pensen d’ells mateixos com de “imperio”. No rectifiquen. No n’aprenen. Espere que el mosso traïdor al seu cos dirigisca el trànsit. Com a màxim.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
09.01.2019  ·  22:43

Crec que mereix especial atenció el (deplorable) paper d’alguns mitjans en el procés. Diaris, televisions i d’altres fent la feina molt molt bruta a l’espanyolisme.
Descarada prostitució periodística.
I està jugant un paper importantíssim en la col·locació de missatges falsos i perversos en les ments de tanta gent, de tanta bona gent.
Em fa fàstic.

Toni Borrell
Toni Borrell
09.01.2019  ·  22:58

El nom del director del Periodico si que el sabem

Francesc Xavier Gómez
Francesc Xavier Gómez
09.01.2019  ·  23:03

No us n’heu adonat? Espanya lluita desesperadament per la seva supervivència. Si Catalunya se’n surt, Espanya ‘game over’. Ras i curt, fàcil d’entendre. Al 1936, els avantpassats dels qui avui realment exerceixen el poder a Espanya no van dubtar a engegar una guerra per sobreviure. No ens hauria de sorprendre que els seus hereus estiguin disposats a mentir, a difamar, a empresonar, al que sigui, en definitiva, per defensar els seus interessos.

Han jugat, juguen i jugaran brut sempre. Ens han tractat, ens tracten i, si no ens n’alliberem, ens tractaran sempre com una nació que cal sotmetre, diferent de la seva. No ens enganyem, són perfectament conscients del que fan. El seu objectiu és guanyar, al preu que sigui.

I nosaltres, tenim clar quin és el nostre objectiu?

Eduard Elias
Eduard Elias
09.01.2019  ·  23:11

Només una pregunta que no entenc que tothom no la consideri la fonamental: es pot saber què esperem a posar denúncies per difamació, fabricació de prova falsa i delictes per l’estil?

Ells no tenen cap inconvenient a fer servir la “seva justícia” per atacar tothom. Com és que nosaltres ens limitem a defensar-nos? Tenim motius de sobres per posar dotzenes de demandes! Ja sé que a la “seva justícia” no tenen cap futur, però es pot recórrer i arribar a Europa i servir per internacionalitzar. I també hi ha algun jutge honest que està fent declarar policies nazi-onals. Potser, fins i tot, alguna de les demandes que caigués en mans d’un jutge amb un mínim d’ètica podria servir per plantejar preguntes pre-judicials a la justícia europea, que es responen molt més ràpid que un cas sencer. Al·legant que hi ha presos a la presó es pot arribar a demanar que les resolguin en poques setmanes. Com és que no s’ha fet res d’això i només ens limitem a anar-nos defensant.

Dit en termes esportius: hem permès que, en comptes de jugar un partit de futbol, amb dues porteries, estem jugant el que les criatures en diuen un “atac i gol”, amb una de sola.

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
10.01.2019  ·  00:05

No em sembla una difamació més. Jo aquesta la considero extremadament greu perquè implica la policia de Catalunya i, fins aquí, això demostra que s’hi val tot.
Cal denunciar i acusar qui va difamar.
No es pot deixar impune. Crec que cada petita cosa suma i cal desmuntar-ho tot, també la premsa que va publicar-ho i donar informació falsa.

Guillem Pera
Guillem Pera
10.01.2019  ·  00:14

Jo també voldria saber el nom de l’infiltrat, per reconèixer-lo quan li lliurin medalles…

Antoni López
Antoni López
10.01.2019  ·  00:50

A casa m’ho deien: no tractis amb trinxeraires i vigila que n’hi ha “a per tot” ,Si jo també voldria saber el nom del marra o la marrana ,perquè passaran a les dues histories: la que explicarem aquí i la que explicaran allà, que no me la creure però la tindre damunt del piano: Una traició que ha fet historia, diré als convidats.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
10.01.2019  ·  02:38

Crec important connectar aquest episodi amb tot el que sabem del sector unionista dels Mossos. Un sector minoritari que porta un any controlant tot el cos i fent autèntiques desgràcies. És molt important fer neteja, una cosa que el conseller Buch no sembla pas tenir ganes de fer. L’alternativa és el que bastants independentistes estan plantejant: tan bon punt s’assoleixi la República, dissoldre Mossos i crear des de zero una policia catalana al servei del país i dels seus habitants, sense infiltrats de cap tipus. Pot fer falta, i com a indepe ho hauria de recolzar, però admeto que em comença a saber greu pels agents que sí que van entrar a Mossos amb aquesta vocació de servei i que ara es troben a la defensiva i havent-se d’organitzar sota paraigües com Guilleries o la Sectorial de Mossos per la Independència de l’ANC mentre han d’aguantar un autèntic xàfec. És el món a l’inrevés de com hauria de ser. I, mentrestant, Trapero continua reduït a fer fotocòpies mentre espera un judici-farsa. De manera que potser qui falla no són els Mossos com a cos, sinó un munt de gent que se’ls ha tirat al damunt. Un desastre.

Albert Miret
Albert Miret
10.01.2019  ·  07:54

Realment és un episodi dels més tèrbols que l’opressor ha dut a terme. Però amb altres formes i colors és ben igual amb tots els casos. Ells creen un escenari i un guió on sempre hi ha implicat el seu cos judicial, la seva policia i quasi sempre personatges d’allò més greixós infiltrats. No necessiten proves ni testimonis, a ells tot els va a favor, poden fer tot el que els dóna la gana. No els cal patir. Si no hi ha delicte, es fabrica i s’engega la propaganda amb tots els seus mitjans de comunicació. Tots a l’una, encara que tots saben que és un delicte inexistent. Al cap d’uns anys algú decidira que allò és tot fals, però el mal ja s’ha fet i ja són mereixedors de la medalleta i el sou.
I encara que sigui fals que?, diuen. Fan el que volen i ningú els diu res perquè tracten aquesta desgraciada península com a una propietat privada i ja els va bé fer-nos sentir que no hi podem fer res. Per això, jo proposaria que, ja que la Generalitat precisament no es destaca fent gaires esforços per posar en marxa la República d’una vegada, almenys es podria dedicar a posar denúncies i plets constantment perquè en te una muntanya per fer i que en el seu moment va oblidar. Els seus delictes no paren ni per festes, tothom posa el crit al cel i després es dissol en el temps i no se’n parla més. Els delictes que a tot el món serien burles a la justícia, aquí són permesos a condició que el faci un feixista.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
10.01.2019  ·  08:39

“Un alt càrrec dels Mossos, avui apartat de tota responsabilitat, va col·locar dins el vehicle una capsa plena de documentació, alguna d’original, alguna de falsa, amb la intenció d’embrutar el cos i el govern i de proporcionar eines als tribunals per a la persecució política”. Se’n pot saber el nom d’aquest alt càrrec?, es que hem d’anar amb subterfugis i encobriments aquestes alçades?. Que no podem parlar clar de tot, en noms i cognoms?, de qui no vol la unitat (amb noms i raons), de qui no vol restablir el govern depurat pel 155, de qui no vol investir Puigdemont, de qui no implementar la República, amb noms i raons. No potser que encara estiguem en l’època tan entranyable que cantava la Trinca: s’ha acabat el bròquil, tu ja m’entens.

Josep Salart
Josep Salart
10.01.2019  ·  08:57

Els mossos, ni quan eren simpàtics m’ho semblaven tant i des del’època d’en Saura i en Boada, autèntics home d’estat i grans estadistes, els mossos parlen sempre castellà, en tenen la mentalitat i la majoría d’actuacions. Ho sé, perque els sento parlar sovint.
No em vull imanigar els mandos i els infiltrats a nivell d’obeïr ordres espanyoles. I crec que el Major Trapero i el seu equip eren professionals i lleials. Probablement hauríen llegit la biografia del General Escobar..
Avui encara he vist llaços grocs penjats en uns arbres, però descolorits, blancs, estripats per la tramuntana. Segurament els va penjar gent independentista votants d’ERC o del PdCat que avui encara es pensen que tot es pot solucionar si hi ha alineació d’astres i continuen amb un lliri a la ma.
Avui encara penso que els milions d’independentistes que som, una majoría no es prou conscient, ni del poc que fem i podriem fer, ni del que ens espera.
Em costa imaginar tenir un pres castellà en una presó catalana i que no vinguin dos-cents mil espanyols a treure´l. Em costa entendre, i d’altre gent ho ha explicat millor que jo, perque no ens saltem la llei espanyola. Dic llei per entendren´s..
I no em costa gens imaginar-me que si hagués liders amb instruccions concretes i accions contundents, tots tornaríem a fer caure la valla. Definitivament.
Els meus respectes a la presidenta de Taiwan per la seva fermesa i el meu bon dia a la senyora Merkel per haver dormit tant be un dia més.
Houston?

eva salas
eva salas
10.01.2019  ·  09:11

Totalment d’acord amb el sr. Aregall.

No suporto la nostra “prudència”.

La criminalitat espanyola contra els Mossos com a mínim fa anys que dura, des de Caronte. Quan la policia espanyola va alertar una cèl.lula gihadista de que els Mossos estaven a punt de desarticular-los via un infiltrat que els nacionals hi tenien dintre. Després els atemptats. La veritat no entenc com allò no va ser motiu d’un altaveu cap a tot el món, es tracta de la nostra seguretat, la nostra vida i la dels nostres fills. Ah, si, per prudència és clar!

I encara hi ha independentistes que diuen que Torra és un hooligan.

Denunciem. DENUNCIEM sense victimisme, amb fermesa i contundència i com a defensa personal i per supervivència! El món no ens podria creure sinó, la nostra prudència resulta perillosíssima i incomprensible.

Joan Begue
Joan Begue
10.01.2019  ·  09:13

No vull semblar que torno, però a mi no en sorprèn tot aquest joc d’infiltració dels cossos i entitats això és una lluita pel poder i hauriem de saber que existeix
Els interessats ja sabem qui ha estat el subjecte i per a mi suficient.
Nosaltres sóm els qui estem fen un curs accelerat de com es declara un país independent, espero que n’aprengués bé i ràpid
Visca Catalunya visca la República

Agnès Buscart
Agnès Buscart
10.01.2019  ·  09:23

La guerra portada a unes armes noves que encara no en som capaços de saber-ne el seu funcionament.
I em sap greu que perdem el temps llegint falsedats de tota mena en lloc de treballar per la República.
Cada dia hem de recordar-nos que ens cal construir-nos la ment sobirana necessària per fer camí.

LLIBERTAT!!!!!!!!!

Enric Vilar
Enric Vilar
10.01.2019  ·  09:24

Joan Begue. No és pot dir més clar.
Ni polítics mediocres ni botiflers inesperats. El MH President ho té clar: el Poble farà la República Catalana, no els polítiquets de carrera que semblem tenir.
No será fácil pero hem arribat a un punt ahon catalanisme i República de sofà no lliguen.
L’1-O i els 2M+ només va ser la punta de l’iceberg. Endavant. Tot PDF, Pacific Democràtic però ben Ferm.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
10.01.2019  ·  09:44

Un alt càrrec dels mossos, ara apartat, va posar documentació falsa… Les clavegueres del Reino arriben lluny. Però perquè no està detingut aquest personatge? És hora de començar la República. Sense independència i sense república no hi haurà llibertat ni veritat. Gràcies Vicent.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
10.01.2019  ·  09:49

Tothom demanem saber el nom del funcionari dels mossos que va col·locar documentació indeguda o falsa pet orquestrar un atac contra els mossos i contra Catalunya.

Però crec que també tothom ens plantegem si unes faltes tan greus es corresponen amb una pena tant lleu: “apartat de tota responsabilitat”.

Però què és això?
Li correspondria com a mínim un acomiadament i un judici per falsedat documental, violació de secrets professionals, etz., etz.

Realment algú, volguent o no, va amb el lliri a la mà.
Si hagués passat al contrari, el responsable portaria ja més d’un any en presó preventiva.

David Escobedo
David Escobedo
10.01.2019  ·  10:40

És una bona notícia per tots guanyar tranquil.litat en quant a la neutralitat política dels Mossos.

Ara bé, sembla que es digui que els documents interceptats eran falsos i que la informació continguda no era real, i això em sembla que no és pas veritat. L´arxiu es produeix, segons el que diu l´auto del jutjat, perquè la informació continguda als documents sospitosament interceptats és una informació obtinguda per mitjans legals, amb una mínima invasió de la privacitat dels afectats i amb una exclusiva motivació de seguretat pública i no pas d´espionatge polític. No s´arxiva perquè els documents siguin falsos, sino perquè son lícits. Aquest motiu, obtenció il.lícita mitjançant espionatge, era la base de les querelles presentades pels afectats, per la qual cosa s´arxiven també totes.

A aquelles capses es van trobar molts documents, alguns amb transcendència, alguns intranscendents, sembla ser que tots verídics, i el problema per mi és que ja no podrem saber si tots els documents trobats eren realment a les capses o van ser posats després, ni qui els va posar allà, però ens serveix per recuperar la confiança en la nostra policia.

La mentalitat espanyola és de victòria o mort. Em refereixo a la mentalitat històrica, no a la mentalitat individual de tots i cada un dels espanyols. Obviament no sempre guanyem, i en ocasions ens deixen molt malferits, però encara no ens ha matat ningú. Situada en mentalitat de combat, España fa el que calgui i paga el preu que toqui (això que sona tan terrible és, de fet, el que vosaltres demaneu al Govern que faci: el que calgui. I és el que demaneu als vostres polítics que paguin: el que toqui)

En fi…al menys suposo que podem estar d´acord en que aquesta és una bona notícia, i espero que serveixi perquè els Mossos surtin definitivament del debat polític.

Consol A
Consol A
10.01.2019  ·  11:12

L’alt càrrec avui apartat de responsabilitats, quants delictes va cometre? Serà jutjat? Les lleis no són per a tots?

Pep Agulló
Pep Agulló
10.01.2019  ·  11:19

EXASPERA LA FALTA DE RESPOSTA DEL GOVERN A LA GUERRA BRUTA

Per uns, els demòcrates del dret a decidir, tot el pes de les seves mentides (guerra bruta), pels altres, els del règim neofranquista, la garantia de la impunitat pel castic, i els mitjans en silencien les falsedats.

Tan prepotents, que l’exercici purament tècnic d’un jutjat on certifica que no pot veure causa on no n’hi ha no té cap conseqüència en la brutal repressió que ha generat. És com una esmena aparentment garantista de la justícia, però sense conseqüències en el camí de la venjança unionista perquè la sentència ja l’han escrit.

Tot s’hi val a cap preu. Això es pensen…

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

PS. el comentari de l’Agnès Buscart em sembla cada dia una alenada d’aire fresc.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
10.01.2019  ·  12:02

Mentides que van caient, molt greus tantes que no hi ha temps per tots els desmentiments La feina per avançar l’hem, de fer amb actuacions unilaterals. universalment legítimes, amb les que s’han aconseguit avenços en l’esclavitud, en la igualtat de dones amb homes (no ben instal·lades encara per la gran força dels ultres d’arreu) i un llarg etc. Mentre el Major Trapero i d’altres al seu servei inculpat amb la barbàrie d’organització criminal, L’executada pels criminals culpen de crims als demòcrates.. L’actual de l’operació contra Catalunya, guerra desfermada en la direcció contra catalans(es. de segles. Els Mossos les forces de l’estat els hi tenen jugada d’ençà de l’operació Caront quan l’abril de 2015 controlaven els gihadistes i la brigada antiterrorista?: -clarament terrorista- de la comissaria de policia de La Verneda, van avisar als gihadistes que els vigilaven els Mossos, La denúncia el botxí amb toga de jutge Santiago Pedraz, la va arxivar. La construcció del reino-estat l’han feta amb les unilateralitats negatives de criminals àvid de sang en llur catalanofòbia, guerres, cops d’estat. assassinats individuals i en massa. Aquesta Espanya d’alta fòbia al poble no mereix estar al Concert de les Nacions. Cal divulgar que la cruel colonització de Catalunya i tota la confederació dura ja cinc segles i escaig. Malgrat tanta lluita democràtic feixuga , el camí llaurat és la de VENCEDORS, sent un paradigma europeu, cap a l’Europa Federal dels Pobles, per foragitar tots els ultres que han desvirtuat el principis dels valors fundacionals de la U.E.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
10.01.2019  ·  12:02

la jutge Lamela no ha de pagar alguna cosa per haver actuat de mala fe en aquest cas? I la guàrdia civil, no ha d’explicar qui els va donar l’ordre, perquè eren allà i què van trobar?
Les clavegueres de l’estat encara funcionen, avui, ahir i abans d’ahir, però ningú paga pel mal que fan. La impunitaqt és total, com en les repúbliques bananeres o de les monarquies corruptes i absolutistes.
I no hem de canviar… i no hem de marxar…

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
10.01.2019  ·  15:04

Como no sé dónde colocar este comentario relativo al encuentro con el President Torra ayer tarde, encuentro al que asistí, me permito hacerlo aquí (espero que no moleste a nadie).

Comenzaré por el final y lo que voy a decir lo digo sin ningún ánimo de crear ni polémica, ni mal rollo.

Usted Sr. Partal tuvo una frase que me resultó muy reveladora de la realidad real. Agradeció al Sr. President “dar la cara”. Bueno, yo, lo que espero de mi panadero de toda la vida, cuando me encuentro una cucaracha de panadería en mi pan, es que dé la cara. Vamos que va en sus responsabilidades ¿no? De un President pues lo mismo ¡ qué menos que dé la cara ¿no? ! Vamos, como si los ciudadanos votantes tivéramos que ir agradeciendo a nuestros políticos que rindan cuentas (el mndo al revés).

En cuanto, al rendir cuentas que tuvo lugar ayer, permítame decirle que, en fin, que ninguna de las preguntas explícitas y engorrosas, engorrosas porque planteaban cuestiones que claman al cielo, fue contestada. Denunciamos la actitud rastrera, huidiza y tortícera de la Corte del Reino pero cuando se trata de “Uno de los nuestros” NO. Vamos malament.

Tercero y último comentario, por no alargarme. Lo de ayer no es un debate con el President. Un debate es que yo haga una pregunta, el otro conteste y yo pueda decir si ha contestado o no o cómo me parece que ha contestado… Lo de ayer es como los cuestionarios que se envían a distancia al entrevistado, con una sola diferencia, la cosa tiene lugar en vivo directo.

En fin … “Quelque chose ne tourne pas rond dans cette histoire Monsieur Partal”

Lo único que me quedó claro es que tenemos presos y exiliados y que eso, no es de recibo (pero sin ser un lumbreras, ya lo sabía). En cuanto a lo de los presupuestos españoles, la respuesta no ha tardado en el llegar por parte del Sr. Tardà.

Salut i República (Salut para poder llegar a verla).

jaume vall
jaume vall
10.01.2019  ·  15:13

Ens serveix de poc anar remenant i repetint entre nosaltres com de dolents, indecents, casposos, injustos, són les estructures de l’estat espanyol, i per elevació, una gran majoria dels membres de la societat espanyola. Ni volem ni podem canviar-los.
Ja sabem de tots aquests episodis tèrbols. Des de de juliol de 2010 quan aleshores sí va haver-hi un cop d’estat tou -amb toga- , si algú encara creu en un possible diàleg/pacte/entesa/empatia/convivència amb Espanya, o sap poc d’història, o té poc sentit comú, o té interessos privats, o les tres coses.

Ara bé, saber com fan de malament les coses, com són de corruptes, injustos indecents, ens serveix a nosaltres per :
a) aconseguir trasvassar vots de federalistes, comunistes, demòcrates sincers, és a dir, algú de Podem, PSC, passarà a ser independentista???
b) aconseguir una estratègia comuna entre ERC i PDCAT, deixant de banda enveges, rancúnies ???
c) aconseguir que a la CUP hi hagi un discurs intel·ligent, semblant al que aportaven Daniel Fernández, Isabel Vallès, Julià de Jòdar, Joaquim Arrufat, A.Baños, o continuar amb una posició intransigent, purista, manifestament millorable de la mà de C.Riera, Vidal Aragonés, E.Reguant, A.Gabriel, B. Salellas?
d)espavilar-nos tots plegats i entendre que no tenim dret a la independència sinó sabem jugar els asos que tenim?

Si les errades del contrari no ens serveixen per aprofitar els nostres èxits, continuar parlant-ne sembla un exercici -amb perdó- una mica onanista.

Roser Caminals
Roser Caminals
10.01.2019  ·  16:00

En resposta a Jaume Vall:

a) probablement es poden recaptar uns quants vots–pocs–d’aquests sectors quan quedi clar que el govern espanyol no mourå un dit a favor dels presos.

b) PdCat i ERC no són capaços de deixar enrere rancúnies si no reben una castanya electoral. El sr. Tardå s’especialitza en dir en públic el que hauria de dir en privat. Tè tot el dret a discutir els pressupostos, però no a desautoritzar el president davant de tot el país.

c) crec que la CUP és recuperable en certes circumståncies, com ara la desobediència coherent i sostinguda per part del govern.

d) d’acord.

Pepi Oller
Pepi Oller
10.01.2019  ·  18:44

El seu joc brut té conseqüències irreversibles. Ells ja ho saben. De fet, és per això que ho fan.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
10.01.2019  ·  19:00

Es descomunal tornar a escoltar al miserable feixista Iceta, amb les seves declaracions propies d’un franquista com cal.
Iceta si tinguis un minim de dignitat humana hauria de plegar de la politica, pero segur que no ho farà, ja que es un miserable feixista com cal.
El tripartit va ensenyar el que es el feixisme espanyol

Ignasi Mora
Ignasi Mora
11.01.2019  ·  11:34

Anem cap a la veritat en directa, no per un augment de la facultat moral de les persones, sinó per la robòtica que acabarà controlant fins al més petit secret. El llenguatge polític, tan allunyat de la realitat, ha tingut en els últims temps el primer gran ensurt de la seua vida de falsedats una rere l’altra. Aquesta guerra només es pot guanyar dient per estratègia la veritat i tota la veritat, descarnada, on els principis reals (aprofitar-se, furtar, exercir la vanitat, el plaer del poder, etc.) subsistuesquen les falsedats actuals.

Joan Calsapeu
Joan Calsapeu
11.01.2019  ·  16:44

La crema, no efectuada dels arxius dels mossos a la incineradora del Besòs va permetre als cossos de l’EStat obtenir-los i poder usar-los posteriorment.
Jugada mestre.
Com en la banc, les clavegueres o la judicatura, l’EStat autoritzant-ne l’apropiació -indeguda- sempre guanyen.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €