Els menors estrangers no acompanyats, abocats a quedar-se sense habitatge quan fan 18 anys

Un informe del CNJC critica les discriminacions als joves immigrats sols i demana de preservar-los el dret d'habitatge

VilaWeb
Redacció
20.09.2022 - 21:14
Actualització: 20.09.2022 - 23:09

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un informe del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) demana a les administracions que protegeixin millor el dret a l’habitatge dels joves migrats sols. El document analitza les dificultats que es troben quan deixen de ser tutelats per la Generalitat i han de buscar feina i pis. La investigació enumera diverses discriminacions socials, econòmiques, racials i administratives que es troben i proposa diverses mesures per revertir-les i no abocar aquests joves al sensellarisme quan compleixen divuit anys. També posa l’accent en la prevenció de la delinqüència i els problemes de salut mental i drogoaddicció.

Quant a l’accés a l’habitatge, l’informe recorda que Catalunya només té 47.000 pisos de lloguer social, un 1,5% del total de 3,1 milions d’habitatges principals. A més, el preu mitjà ronda els 750 euros mensuals, mentre que el llindar recomanat per a una persona que cobra el salari mínim interprofessional serien menys de 300 euros, i màxim 600 si la unitat familiar té ingressos baixos. En total, la DGAIA va poder oferir l’any 2020 prop de 800 pisos a joves tutelats i extutelats.

Entre la documentació requerida per signar un contracte s’exigeixen permisos de residència, una reclamació discriminatòria, ja que la identificació es pot fer amb el passaport i possiblement no es demana a persones migrants però amb recursos o a persones no racialitzades. Un 60% dels joves declaren haver patit algun abús, com ara preus massa elevats (17,8%), no realització d’obres de millora o no retorn de quanties avançades (17,3%), l’exigència de fiances o de garanties addicionals abusives (14,9%), la pujada de preu en la pròrroga o la manca de renovació per especular (11,7%).

L’informe veu necessàries mesures destinades no només a joves migrats sols en situació de vulnerabilitat, sinó a tota la població en general, com abordar la taxa d’atur juvenil a través de la creació de programes d’inserció sociolaboral, ajudes perquè es puguin emancipar i, sobretot, programes i polítiques de lluita contra les pràctiques i els discursos d’odi que dificulten l’arrelament de persones migrades i, per tant, la cohesió social.

La recerca conclou que els joves migrats queden exclosos del mercat i de les polítiques d’habitatge assequible, i, en conseqüència, resten pràcticament a la seva sort pel que fa a la cobertura del dret que tenen de gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els queden molt poques opcions que no siguin acabar en situació de mal allotjament o sensellarisme, és a dir, patint diàriament experiències de vulneració clares d’aquest dret fonamental. Tot i que existeixen polítiques específiques de suport residencial per a joves tutelats i extutelats, en sortir d’aquest sistema, el panorama a què s’enfronten és d’una severa exclusió residencial.

Segons els autors de l’informe, el sensellarisme juvenil actual s’ha de llegir com una conseqüència del racisme estructural i, en particular, de la llei d’estrangeria. “És d’acord amb aquest funcionament i a aquesta lògica discriminatòria que té origen la mala gestió política de les arribades entre els anys 2017 i 2019. Polítiques que han impedit, i que impedeixen en l’actualitat, l’adjudicació dels recursos i la priorització necessària per a poder gaudir d’un sistema humà de protecció que garanteixi els drets i l’emancipació digna de tot el jovent migrant, extutelat o no”, diu l’informe. “La gravetat de les dades demostra que les vides d’aquests nois i noies són considerades de segon ordre”, afegeix. És per això que molts d’aquests joves s’han vist sobrepassats per l’entrada sobtada a la vida adulta, els impediments per accedir a un habitatge i la irregularitat sobrevinguda.

La investigació demana que s’augmentin i que es garanteixi l’accés als recursos d’habitatge per a jovent extutelat, prioritzant aquell que es trobi en situació de sensellarisme: cal diversificar els recursos d’habitatge existents i flexibilitzar els criteris d’accés i permanència. Així, si un jove decideix abandonar un recurs d’emancipació, que el pugui sol·licitar de nou més endavant a l’Àrea de Suport. El sistema de protecció a la infància, i sobretot l’Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET), ha de prioritzar el principi de l’interès superior de la infància en totes les seves estructures i respectar-ne les trajectòries vitals i les preferències.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes