Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Els nivells excavats fins ara a la Cansaladeta, a la Riba (l’Alt Camp), eren molt rics tant en la variabilitat com en el nombre d’objectes trobats, que es van interpretar que eren el resultat d’estades de certa durada durant les quals es convertia en campament de referència. Però a la darrera campanya arqueològica, de la primavera passada, s’han trobat poques eines, fabricades amb material de baixa qualitat o de la mateixa paret de l’abric. Això fa pensar que els homínids de fa uns 400.000 anys també l’ocupaven amb aturades breus quan es desplaçaven al llarg del riu Francolí, tal com ha constatat l’arqueòleg, investigador de l’IPHES i codirector de les excavacions, Josep Maria Vergès.

Els primers estudis que ha desenvolupat l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) amb les dades que ha aportat l’excavació arqueològica desenvolupada a la primavera a la Cansaladeta han posat al descobert una nova estratègia d’ocupació d’aquest indret, ara fa aproximadament 400.000 anys. Fins ara s’havien documentat estades de llarga durada, però les noves troballes han evidenciat un ús també per a parades curtes que feien els homínids del plistocè mitjà quan es desplaçaven al llarg del riu Francolí.

Així ho ha explicat Josep Maria Vergès, que ha detallat que en aquesta ocasió havien trobat instruments fabricats amb molt pocs nòduls de sílex o amb roca procedent de la mateixa paret de l’abric. ‘Han aprofitat allò que tenien a mà’, ha exposat l’arqueòleg, i això s’interpreta que són ocupacions ‘de pas’. Amb aquesta informació, doncs, creuen que hi havia grups d’homínids que muntaven campaments estables a la Cansaladeta, però també més grups que hi passaven una nit i prou o períodes molt breus, durant els viatges per a trobar indrets adequats per a caçar i recol·lectar.

Malgrat que la primera excavació al jaciment de la Cansaladeta es va fer el 1999, ara feia tres anys que no hi havia cap campanya arqueològica, perquè a les anteriors s’havia acumulat molt material que calia estudiar i publicar. Una aturada que ha permès també d’incorporar noves tecnologies a l’hora d’excavar, com ara documentació en 3D gràcies a escàners làser o fotogrametria.

Informació sobre el tram entre els 800.000 i els 500.000 anys d’antiguitat
En combinació amb les excavacions que es duen a terme al Barranc de la Boella, a la Canonja (el Tarragonès), i segons que ha avançat Vergès, esperen que les pròximes campanyes arqueològiques aportin informació sobre el tram cronològic comprès entre els 800.000 i els 500.000 anys d’antiguitat. Es tracta d’un període del qual hi ha molt poques dades, la qual cosa ‘fa pensar que podia ser un moment en què Europa fos despoblada’, ha puntualitzat l’arqueòleg.

Així, a la Boella s’han constatat ocupacions de fa al voltant d’un milió d’anys, mentre que a la Cansaladeta, de fa uns 400.000. La idea és, doncs, que a les excavacions previstes per al maig del 2016, es puguin aconseguir troballes més recents al primer indret i més antigues al segon, per completar el tram que falta. Si no és així, es reforçarà ‘l’evidència que no hi havia poblament en aquest moment’, ha dit Vergès. De fet, alguns investigadors treballen amb la hipòtesi que a Europa hi va haver un primer poblament fa 1.200.000 anys, que després va desaparèixer, i que hi va haver una segona onada a partir dels 500.000 anys d’antiguitat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.