Els diputats tenen a l’abast una desobediència senzilla i poderosa, a Madrid

La llengua és el centre del conflicte nacional entre Espanya i Catalunya i això cal fer-ho servir

Vicent Partal
15.12.2021 - 20:51
Actualització: 15.12.2021 - 21:29
VilaWeb
Albert Botran (CUP), ahir al congrés espanyol (fotografia: Kiko Huesca).

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Albert Botran, diputat de la CUP a Madrid, va decidir ahir que llegiria davant els parlamentaris la carta que han escrit les famílies de Canet víctimes de la nova agressió del poder judicial contra la llei d’educació.

Va ser començar a fer-ho i organitzar-se un cafarnaüm. Crits, insults i amenaces, molt particularment d’un excitadíssim diputat de Vox que nom Agustín Rosety i que és un general retirat, un dels signants del manifest en defensa del dictador Francisco Franco. Tan gran va ser el canyeret que aleshores el vice-president de la mesa, el socialista andalús Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, que en aquell moment dirigia la sessió, va demanar calma al diputat ultra, però –ai, las– alhora exigí a Botran que continuàs la seua intervenció en espanyol. Molt encertadament, el diputat cupaire va dir que això era una imposició lingüística i va continuar en català, però fou tallat de seguida pel seu col·lega socialista amb l’argument que havia exhaurit el temps.

Després de la intervenció de Botran, Míriam Nogueras, de Junts, recordà, fent servir el català, la carta europea que va signar Espanya en defensa de les llengües minoritàries i lamentà que Vox representàs “el franquisme, el sectarisme i la incultura”. I el diputat del BNG Néstor Riego parlà en gallec després de denunciar que la dreta qualificàs els altres de nazis i feixistes perquè són ells que volen imposar la seua llengua. Montse Bassa, d’ERC, protagonitzà un altre moment de tensió quan titllà de “fatxa” el TSJC, qualificatiu que el president socialista de la cambra decidí d’esborrar del diari de sessions.

L’escena defineix, tota sola, l’estat de les coses. La fúria de Vox i el puny de ferro del PSOE. Actuant unides, amb formes diferents però amb un mateix objectiu: que no es parle en català al parlament espanyol. El xou, a més, anava acompanyat en el temps per un altre a Barcelona, al parlament del Parc de la Ciutadella, on el PSOE votava a favor de la imposició del 25% i es desmarcava de la immersió, mentre la dreta més dura organitzava un autèntic escàndol amb les seues expressions i comparances –que Ot Bou ja posa a lloc amb la seua claredat habitual, en l’article d’ahir al vespre: “Ulster“.

I què n’hem d’aprendre de tot plegat? Allò que ja sabíem fa decennis, però que es volia passar per alt: que la llengua és el centre del conflicte nacional entre Espanya i Catalunya. Alguns, sobretot alguns independentistes que ja vaig criticar implacablement en unes altres ocasions, han volgut fer veure que la independència en realitat no era una qüestió de llengües ni tampoc ben bé de nacionalisme, com si pogués ser una cosa asèptica. Però el temps ja ho va posant tot, també a ells, a lloc. I tant, que és l’epicentre del conflicte nacional, la llengua!

I si això és així, cal que ens preguntem per què no s’intenta, precisament, en la demostració empírica, clara, gràfica, del conflicte? I per què no es fa a Madrid, allà on el conflicte té l’origen real?

Per això faig una proposta ben senzilla de desobediència, que no té costs greus perquè ningú no anirà a la presó pel fet de practicar-la. Al congrés espanyol hi ha ara mateix 13 diputats d’ERC, 4 de Junts, 4 del PDECat i 2 de la CUP. I un diputat de Compromís. I també onze diputats nacionalistes bascs –sis del PNB i 5 d’EH Bildu– i un del BNG gallec. Evidentment, hi ha molts més diputats que parlen català, basc o gallec, començant per la presidenta Batet, però ho limite als diputats sobiranistes. Què passaria si els vint-i-tres diputats dels partits catalans esmentats decidissen a partir de demà parlar a la cambra exclusivament en català?

Seria un acte ben senzill. Ells eixirien a la trona i els impedirien de parlar. O prendrien la paraula en les comissions i els impedirien de parlar. Potser els expulsarien i tot o els podrien imposar alguna multa, no ho sé. Però l’escàndol seria monumental i la plasmació que hi ha un conflicte –un conflicte greu, visible, enormement visible. Tant, que segurament s’hauria d’acabar reconeixent que és un problema que cal resoldre. Em diuen que, de fet, el reglament del congrés no esmenta enlloc l’exigència que les sessions es facen en castellà i prou. I què faria aleshores l’estupenda esquerra espanyola si aquesta situació s’allargàs setmanes i mesos?

No tinc ni idea si els diputats podrien considerar o no aquesta proposta. Botran ahir es va plantar. Alguns diputats de tots els grups, en algun moment o altre, han fet tímids intents de saltar la barrera. Míriam Nogueras fa les conferències de premsa en català al congrés i sembla que els periodistes s’hi comencen a acostumar. I al senat, en teoria la cambra territorial, hi ha senadors molt combatius a favor de la llengua, també en aquest cas de Més per Mallorca, que s’afegirien a una plantada, a una reivindicació, com aquesta.

Aquests dies l’espanyolisme aquest que no té gens de vergonya ni cap límit en la seua provocació ha arribat a fer servir Rosa Parks contra les famílies de Canet. Doncs bé, els qui realment podrien fer de Rosa Parks demà mateix són els diputats sobiranistes catalans a Madrid. Només els cal un gest simple, de dignitat, amb molt poc perill personal i d’un gran impacte social.

No sé si ells serien capaços de posar-se d’acord ni en això. Tampoc no sé si ho haurien de fer tots o sols els qui se senten segurs de fer-ho. O els qui vulguen; segurament un de sol arrossegaria els altres. No sé si cal que els ho demanen i els coordinen des del carrer (Òmnium podria intentar-ho?) i entenc, evidentment, que no s’hauria de fer de qualsevol manera i que caldria fixar un objectiu a aconseguir, no sols protestar per protestar. Però alhora estic segur que, en aquests moments de tanta decepció respecte de la classe política, a tots els podria interessar de conciliar-se un poc amb la població amb un gest tan mínim però tan significatiu. I estic segur que, com que la llengua és l’epicentre del conflicte, un gest com aquest podria obrir una nova etapa i aclarir molt on som tots.

Jo, en qualsevol cas, em limite a deixar la proposta sobre la taula…

 

VilaWeb necessita el vostre suport per a continuar-se publicant. Feu-vos-en subscriptors, si ho voleu i podeu.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Monika Diethelm-Knoepfel
Monika Diethelm-Knoepfel
15.12.2021  ·  22:13

Només voldria afegir com funciona el Parlament suís: Allà es poden user els 4 llengues oficials, l’alemany, el francès, l’italià i el romanx.

Josep Usó
Josep Usó
15.12.2021  ·  22:17

El que segurament han d’entendre els diputats que el director anomena sobiranistes (alguns no crec que ho siguen) és si tenen alguna mena d’objectiu. I aquells que ho tinguen clar, per descomptat que poden provocar un escàndol insuportable al parlamento de l’Altiplà. La veritat és que estaria molt bé. Molts resultats amb poc esforç i sacrifici.

Josep Carles Galofre
Josep Carles Galofre
15.12.2021  ·  22:19

Doncs trobo molt encertada la proposta, que a més tal com has dit, pot sortir gratis.
Plantem-nos tots plegats i deixem de canviar de llengua a la més mínima.
La llengua és l’anima del país i de la seva gent. Ho saben i per això és el seu objectiu. En som prou conscients ?

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
15.12.2021  ·  22:21

No Espere ni a Baldoví, ni als d’Esquerra.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
15.12.2021  ·  22:24

En tot aquest debat sobre la llengua em penso que no entrem al fons de la qüestió.

El manifest de les família de Canet de Mar comença: “L’escola és l’únic àmbit social a Catalunya on la llengua predominant és el català. ” I a partir d’aquí és una defensa del català perquè és la llengua feble i que això no va en perjudici del castellà.

Doncs no senyor! NO hem de defensar el català perquè estigui feble ni mandangues, hem de defensar el català perquè és la llengua de Catalunya. I el castellà no l’és. L’és de moltes persones que han vingut de fora però és una llengua forastera. I normalitzar el català vol dir que el castellà s’empri menys i l’objectiu ha de ser que el català tingui el rang que té l’alemany a Alemanya i el castellà….que tingui el mateix rang que té el castellà a Alemanya. I l’escola ha de servir per a això, no com a guarda d’una reserva.

I si cal normalitzar el català és perquè ha estat minoritzat, perseguit, menyspreat,….el fet que, com diu la primera frase, només l’escola és el sector social on el català és majoritari (i que a més a més és mentida i tots ho sabem, hi afegeixo) és que gairebé han aconseguit l’objectiu.

Quan hagin acabat de dir-nos nazis i tot això la campanya serà que donat que el castellà és majoritari a tots els sectors socials menys l’escola el que cal és que l’escola sigui com la societat, és a dir en castellà i amb algun toc pintoresc de català. Si des d’aquí ens centrem en l’argument de que cal preservar l’escola en català només perquè corre perill i no per crear una societat catalanoparlant ben musculada anem malament. En dues generacions la gent se’n cansarà d’aquest argument o no l’entendrà, o pensarà que ja no tindrà sentit.

A casa nostra la identitat és la llengua. Qui no parla català és que és foraster o n’és descendent. O bé és un botifler, un català que “s’ha passat” al castellà, això existeix sobretot a les zones molt benestants, i tot i així d’entre aquests la majoria tenen el català com a llengua reclosa a casa.
Però hi ha un altre cas, el de gent catalana de soca i arrel que viu en ambients on tothom és de fora i al final s’han adaptat a l’immigrant i no a l’inrevés (el meu pare en va ser un, quan vivíem a Santa Coloma de Gramenet). Aquests darrers casos no són representatius, de moment. Encara ara podem dir que “els catalans parlen català i els que parlen castellà o són forasters, o fills de forasters no integrats”. Quan dic que “parlen català” vull dir que el parlen a casa i el transmeten als fills, no que sàpiguen parlar català i el facin servir a la feina o amb segons qui i en alguns ambients i prou.

Però què passarà si continuem com fins ara? Fem un repàs de com estan les coses:

– Tenim un munt de gent que va venir d’Espanya i parla castellà com a llengua materna, es consideren espanyols. Molts no tenen res contra Catalunya (aquí van trobar el que no van trobar al seu lloc d’origen). La majoria transmeten el castellà als fills que ja han nascut aquí. És una generació que ronda la vuitantena. Els fills o néts ja no tenen aquest sentiment d’agraïment a Catalunya i molts cops són molt més espanyolistes que els pares o avis. Una mica com la coneguda situació de la dona musulmana que va marxar d’Alger a França als anys 70 per a progressar i viure a la manera occidental i en canvi la néta es tapa els cabells per a reivindicar la seva identitat.

– Una immigració de fora de l’estat espanyol en una quantitat desproporcionada a la necessitat que en tenim (tema tabú i que com tots els temes tabú qualsevol dia ens esclatarà a la cara si no l’afrontem) i que viuen (en molts casos malviuen) entre nosaltres en bombolles més hermètiques que les dels espanyols. Però han aprés que si han d’aprendre una llengua és el castellà, que és la que és la més útil.

– És a dir, que el català ja no és imprescindible per a viure ni serveix d’ascensor social. Allò que deien els immigrants espanyols dels anys 60 als fills , que aprenguessin català per a tenir més facilitat per a trobar feina, ja no cal.

– No només no és útil sinó que la petada de la bombolla indepe que va aconseguir que moltíssima gent hi pugés al carro encara que només fos per a estar al bàndol guanyador (una mica com la gent que és forofa del Barça quan guanya) ha fet que molta gent se’n baixés ràpid. L’actitud dels polítics (i de la societat en general) fa que estem passant de ser admirats a fer pena. La identitat catalana, i això vol dir en bona part la llengua, cada dia s’identifica més amb ser uns “losers”

– No només són els forasters els que ho veuen sinó que el jovent català que n’està desertant. No deixa d’emprar el català només perquè no hi ha “youtubers” en català. Per primera vegada en la història un part (sembla que) important de la població està desertant de la llengua. Per primera vegada aquí, al Principat vull dir, al País Valencià i a la Catalunya Nord fa temps que passa i veus gent amb cognoms catalaníssims que no parlen un borrall de català. No és que s’hagin tornat espanyolistes, però sí que ja no s’identifiquen amb el tret identitari més important dels catalans. Com serà la identificació dels seus néts si això continua així?

– I mentrestant, els indepes dient que defensar el català no implica que el castellà hagi de quedar afectat. Llavors què?
Recordeu les accions de La Crida als anys 80 on guixaven els rètols en castellà? Avui seria impensable i serien titllats de feixistes per parts de no pocs independentistes. Demencial!

I amb aquest panorama aviat podrem veure gent catalana de soca i arrel que no parla català. Que no la transmet als fills. I en unes generacions seran indestriables de qualsevol altre ciutadà de Catalunya que no parli català. El castellà ja no serà només una llengua que parlen forasters i els seus descendents sinó que serà “una llengua de Catalunya” tal com l’anglès ho és a Irlanda.

I ja tindràs un Ulster muntat, o un País Valencià seria més exacte.

Afrontem la situació tal com és o ens quedem en proclames de lamentació o ens performances que volen aixecar-nos la moral? Per cert, que els diputats catalans parlin català a Madrid m’importa ben poc. El que caldria fer és no anar-hi per a res.

No podem només actuar de forma reactiva, només quan ens burxen fort. És el que sempre hem fet. Per això l’independentisme puja quan mana la dreta espanyola i baixa quan mana l’esquerra, perquè si no ens toquen massa la moral ja ens conformem amb anar fent. No tenim consciència que l’enemic és Espanya en si mateixa, que és igual que mani, que la diferència és que uns són més bèsties i els altres ens donen un caramelet de tant en tant. Caiem sempre al mateix error a cada generació.

Ens cal canviar la mentalitat i tenir voluntat de guanyar de debò.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
15.12.2021  ·  22:25

1. Si jo, que visc i treballo al Baix Llobregat, sempre m’expresso en català al meu àmbit laboral, malgrat les moltes pressions que rebo, per què no ho fan els diputats a Madrid, els qui votem per a què hi exerceixin de catalans?
2. No fa gaire hi hagué un judici a l’Audiència Nacional contra una colla de joves gallecs acusats de terrorisme, qui s’hi expressaren sempre en gallec (fins i tot el seu advocat). Van donar-nos tots plegats una gran lliçó de dignitat, amb independència del resultat (ves per on van ser absolts).

Òscar Alegret
Òscar Alegret
15.12.2021  ·  22:26

Vicent, no ho faran perquè s’arrisquen a perdre l’escó i, doncs, el salari. ¿I què faran sense salari aquests inútils?

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
15.12.2021  ·  22:32

Els polítics catalans, només han de dir que son els mes independentistes del mon duran la campanya electoral i amb això ja han fet el que toca pels propers anys.

Núria Coma
Núria Coma
15.12.2021  ·  22:34

Què hi ha més senzill que parlar en la teva llengua.
Un gest que ho faria trontollar tot…però no ho faran.

Victor Serra
Victor Serra
15.12.2021  ·  22:49

És una molt bona proposta si són capaços d’executar-la bé.

Joan Verdera
Joan Verdera
15.12.2021  ·  22:54

És exactament això el que han de fer els diputats I senadors catalans a Madrid

SIXTO LLOP
SIXTO LLOP
15.12.2021  ·  22:58

Bona proposta ! Pero crec que no estan preparats, els deu pareixer molt complicat i perillos…

joan rovira
joan rovira
15.12.2021  ·  22:58

Sr. Partal, ¿vol dir que gosaran parlar la seva llengua pròpia o potser no ho és tant; perquè com menys consciència individual més por a esdevenir lliure i com més interessos personals menys comportament independent? Quan si fossin conseqüents amb el mandat del Primer d’octubre, s’haurien absentat del Congreso del minotaure i estarien treballant per bastir la República catalana. No troba?

PS. Per tal d’insistir en la importància de la llengua i com l’estat la utilitza per substituir els continguts de paraules claus en català, recordo aquest altre comentari (07.07.2020 | 00:1):
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-llengua-natural-del-senyors-de-vox/

“común”, pertany a molts; mentre “comú” és compartir.
(els espanyols no posarien el nom a un partit que digués “España en común” perquè els hi pertany però sí que ho han fet a BCN en comú!, per tal de confondre als catalans) I els partits catalans encara callen!

“ciudadano”, con derechos y sometido a sus leyes; mentre que “ciutadà” té uns drets i uns deures.
(el partit “ciutadans” va néixer de la mà d’espanyols al Principat contra la llengua catalana per tal de convertir un “ciutadà-na” -que té drets i deures- en “ciudadano-na” -sometido a sus leyes-. Tenen molt clar que són colonitzadors dels territoris que ocupen) I molts periodistes encara callen!

“colonia” es refereix a un conjunt de persones sense adscripció; mentre que “colònia” la té respecte a la d’origen.
(els espanyols fan trampa arreu on van perquè no reconeixen el lloc on arriben) I els historiadors callen!

“entender”, és saber una cosa; mentre “entendre” és fer l’esforç de percebre allò que vols entendre.
(els espanyols es fan trampa ells mateixos perquè només entenen el que saben) I els lingüistes callen!

“enseñar” és dirigir, encaminar, doctrinar; mentre “ensenyar” és ajudar a algú a desenvolupar les seves facultats.
(els espanyols tipus Wert van passar-se mesos acusant els catalans del contingut espanyol) I quant temps per aclarir-ho!

“actuar”, en espanyol només té la mateixa accepció que l’”actuar” de mentalitat catalana a la vuitena accepció.
(Els espanyols només actuen com els catalans a la vuitena temptativa mental!) I encara es lamenten!

“ley” vol dir submissió; mentre que la “llei” és obediència a una autoritat legítima.
(els espanyols fan trampa, perquè hi posen la seva accepció al nostre mot) I els juristes callen!

“poder”, “autoridad”, etc. I els juristes catalans què hi diuen?

Si ambdues llengües tenen en paraules clau uns continguts tan diferents, cosa que coneixen perfectament a l’Estat espanyol, el que fan a banda de voler aniquilar la llengua dels països que ocupen per la força és posar el seu contingut castellà a les paraules claus, començant pels logos electorals, de la llengua del país que ocupen però no habiten. Tal com saben arreu del món excepte molts ciutadans, professionals i polítics catalans que ja els hi deu anar bé, és a dir, deu ser rendible deixar-se suplantar la seva identitat cultural!

(*) La psicologia defineix aquests trastorns mitjançant els termes de la “dissonància cognitiva” i la “mentalitat retributiva” amb què tant els poders fàctics com les elits influeixen, sense cap control públic, als ciutadans.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
15.12.2021  ·  22:58

Trobo molt bona la proposta Vicent. Seria fer evident que Espanya té moltes llengües i que una es fa servir contra les altres. Que el castellà no és neutre, és la llengua del dominador i els qui volem la igualtat en les llengües hem de predicar amb l’exemple. Què passaria? Els expulsaria la senyora Batet? Seria evident que hi ha IMPOSICIÓ.
Mentre siguem a Espanya, caldria fer com a Suïssa, que totes les llengües siguin vàlides. Molta gent és competent en dues llengües i els qui no en siguin que portin orelleres.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
15.12.2021  ·  23:02

Cal anar dissabte dia 18 a les manifestacions per la llengua (de Som escola i/o altres) … però cal anar-hi reivindicativament, acusant d’incompliment els suposadament “nostres” i disposats a ocupar l’accés al Parlament i/o la plaça de Sant Jaume, fins que els esmentats…obeeixin el mandat del poble del primer d’octubre del 2017(reblat el 21 D i tornat a reblar el 14 F del 2021),o convoquin eleccions per poder-los engegar de les seues menjadores.I anar-hi amb eslogans semblants a aquests: 1)HAVER OBEIT EL POBLE HAURIA SALVAT LA LLENGUA:
INDEPENDÈNCIA //
2)Recordau el 17 A: no salvarem el català dins un estat anticatalà//
3)INDEPENDÈNCIA JA, QUI NO SIA PROU VALENT QUE ES RETIRI DE POLÍTIC //
4)Ni espoli econòmic, ni espoli lingüístic, ni imams de Ripoll: INDEPENDÈNCIA //
5)NI JOCS D’HIVERN, NI AMNISTIA: INDEPENDÈNCIA //
6)Sense independència no hi ha ni llengua, ni economia, ni poble,ni futur…
I altres de semblants
Mantinguem la il·lusió, els ànims i el combat.(“Qui ha sentit la llibertat té més forces per viure”)

Gerber van
Gerber van
15.12.2021  ·  23:03

Una molt bona proposta, Vicent! Aquests diputats han estat escollits per nosaltres mateixos per representar-nos allà. No els hauríem de preguntar si estarien disposats a parlar només català al Congrés, els ho hauríem d’exigir! Així funciona la democràcia. I si no estan disposat a fer-ho: cap a fora!

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
15.12.2021  ·  23:06

Recolzo incondicionalment la teva proposta, Vicent. Per alguna cosa s’ha de començar i, com tu molt bé dius, aquesta no implica gaire risc ni cost (tot i que penso que la gent que solicita el nostre sufragi i a la qual els hi donem hauria d’estar disposada, com deia fa poc en Llach en una entrevista, a assumir conseqüències si la situació ho requereix, com és el cas actualment).

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
15.12.2021  ·  23:12

Catalunya és una nació ocupada militarment.
Quan estiguem tots convençuts d’aquesta obvietat passarà que els de Junts, ERC i CUP deixaran callar covardament.
Només el que sap del seu esclavatge s’atreveix a dir PROU !!

Si Puigdemont o Junqueras parlessin UN SOL DIA de la nostra esclavitud centenària, tot canviaria.

La Constitució d’ Estats Units (Rosa Parks) reconeixia que tots els ciutadans són lliures.
La constitució espanyola NO HO RECONEIX.

Jaume Riu
Jaume Riu
15.12.2021  ·  23:24

L’IDIOMA ÉS EL TERRITORI
El regne d’Espanya ha anat perdent territoris i n’hi ha 23 que són estats independents.
Ja han assumit a Madrid que aquesta perdua de territoris és irreversible. Han alimentat la falàcia que els queda l’idioma indestructible, i amb això construeixen un relat que els acontenta.
Però resulta que amb Catalunya independent en forma de república es veuran privats del territori i també de l’idioma i, és clar, ja no els fa servei el relat que els consolava.
Nosaltres no hi posavem valor de com els afecta a ells aquest detall, però pel regne d’Espanya l’idioma és el teritori que perden i ara entenc que s’ho prenen com una gran desgracia, perquè no hi estaven acostumats.
La proposta de Vicent Partal és doncs, molt potent, i val la pena de pensar-hi.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
15.12.2021  ·  23:31

Totalment d’acord amb la proposta. Encertadíssima.

I tant i tant d’acord, que fa molts anys que penso que s’hauria d’haver fet des del principi de la “democràcia espanyola”.

Antoni Soy
Antoni Soy
15.12.2021  ·  23:33

Totalment d’acord.

JOAN DOMENECH
JOAN DOMENECH
15.12.2021  ·  23:42

Em semble una molt bona idea que em poc risc és pot aconseguir molt. A veure si és posen d’acord i ho porten a la practica. Necessitem gestos com aquest per tornar a creure.
Gràcies Vicent

Albert Alcántara
Albert Alcántara
16.12.2021  ·  00:09

Chapeau, Sr. Partal!
Encare que dubto molt que, amb aquesta colla de pusil·lànimes (que es suposa que son dels nostres), que tenim al Congreso (i al Govern i el Parlament), pugui reeixir la vostra proposta, és evident que em arribat per fi al moll de l’ós, em començat a enfilar l’agulla i potser a obrir d’una vegada per totes la caixa dels trons que enfoqui i centri la veritable qüestió: “Nació contra nació”, com molt bé expressava vostè. I la nostra llengua és la nostra Nació, “la nostra Pàtria és la nostra llengua”, el camí pla i dret que ens conduirà definitivament fins al nostre alliberament.

Francesc Macià
Francesc Macià
16.12.2021  ·  00:16

Una proposta clarivident.
Això sí que fóra “confrontació intel·ligent”.
I si el Sr. Rufián s’hi afegís, la carambola podria ser espectacular…

Francesc Baró
Francesc Baró
16.12.2021  ·  00:19

I no estaria bé acabar amb la costum de fer la versió en castellà a les rodes de premsa quan algún periodista diu alló de ” ¿ lo podría repetir en castellano ? ”
Es com si diguessin ” y ahora me lo copie 40 veces en castellano”

Jesús Albiol
Jesús Albiol
16.12.2021  ·  00:32

Bona iniciativa Sr. Partal … que també l’hauríem de seguir tots en el nostre dia a dia al país, usant d’entrada sempre el català. El dia a dia també és revolució cívica.

josep soler
josep soler
16.12.2021  ·  00:39

Res a fer a Madrid, res a fer amb ERCJUNTSCUP. Hem de passar pàgina d’aquesta colla de vividors de la política que els opinadors professionals anomenen “independentistes” però que no ho són, els anomenen “sobiranistes” però és mentida, no són ni d’esquerres ni republicans de veritat. Simplement són gent que han fet del càrrec la seva forma de vida.

Tard, Sr. Partal, tard… Ja no cal que els partidistes facin res per aparentar el que no són ni seran. A l’hora de la veritat sempre faran el botiflers com va passar a partir del 155. El sou pel càrrec i la subvenció pel partit, són sagrats.

Amb la performance a Madrid que vostè proposa només serviria per allargar l’agonia.

Si volem ser lliures del neofranquisme i dels col·laboracionistes només hi ha una via i no és la “via àmplia”: cal un nou portit de front nacional, fort, transversal i el més important, sense militants.
A Madrid ni s’hi ha d’anar, que vinguin ells.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
16.12.2021  ·  00:45

Els espanyols no tenen remei, l’any 1977 va començar el “numerus clausus” a la UV i als estudiants de medecina se’ns demanava 5,4/10 punts per accedir-hi. Sembla que prop d’un mil.ler no hi arribaven i varen impedir el començament del curs fent manifestacions i assamblees. Cap a final d’Octubre vaig anar a una assamblea a l’aula Magna que ocupaven i quan vaig tindre torn de paraula, l’espanyol marxista leninista maoista troskista de tota la vida que dirigia el “cotarro” franquista de tota la vida em va dir que havia de parlar espanyol. Me’n vaig anar sense parlar. Sempre serà el mateix, nació contra Nació fins que siguem independents.

Jordi M Ribes
Jordi M Ribes
16.12.2021  ·  00:46

En Lluís Xirinacs ja va provar de fer-ho això de parlar la llengua dels seus representats allà on els havia de representar.

Francesc Casas
Francesc Casas
16.12.2021  ·  01:00

Per ara, tal com esta la caverna, potser fora el millor. Els farà sortir de polleguera !! tal com ha passat el dimecres 15 al congres, amb la intervenció del diputat cupaire Albert Botran.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
16.12.2021  ·  01:05

No ho faran, almenys alguns, en concret els de ERC. Això va contra el diàleg, on s’es vist? I ara! Contra el diàleg i contra els pactes per sota mà que s’han fet, que és evident que s’han fet; pactes de infra-mínims, de no res, és clar! (Ni peix ni cove!). I a més, així no eixemplarem la base ni serem més, on vas a parar….És clar que poitser sí que ho faran perquè es veuran arrossegats pels aconteixements, que és el que sempre passa quan renuncies als teus objectius i a la lluita per a conseguir-los.

Però si ho fan l’escandol serà monumental amb serires repercusions a molts nivells, sobretot internacionals i europeus, que s’hauran de retratar sense remei. Cosa que no els agrada gens. Veurem: queda molta partida per jugar!

Ed Garrido
Ed Garrido
16.12.2021  ·  01:31

Per favor Sr Partal, posar com a exemple la Sra Bassa, que ens va mentir a tots assegurant que ER havia blindat la immersio,o a Omnium, que es dedica a recolzar la Colau com a amiga de “lluites compartides” del Ghandi catala de pa sucat amb oli, em sembla molt naif per part seva.

Albert Ventura
Albert Ventura
16.12.2021  ·  01:36

No tenen pebrots per engegar a un periodista quan son a Barcelona, el tindran a Madrid on son a merce de l’intimidacio de la harka espanyola.

Joan Benavent
Joan Benavent
16.12.2021  ·  02:07

Trenta anys, si més no, porte esperant veure com els nostres representants al congreso de Madrit fan valdre la llengua a sobre del faristol i a tot arreu. Hauria de ser allò més normal. O no és consubstancial a la naturalesa humana el do de llengues? Els castellans han estat al llarg de la història una gent intolerant, fanàtica i plena d’odi contra nosaltres i qualsevol altre que ells consideren febles. N’hi ha prou de parlar català per veure’ls encendre’s d’odi. Llavor és quan t’adones de la seva greu malaltia, l’odi que els corromp l’ànima i l’ésser, el mateix que va fer fora jueus i musulmans, tot un preludi del que havia de ser l’holacaust nazi, el mateix de l’escabetxina amb els pobles autoctons d’Amèrica. Com que tenen el monopoli de les armes, són un perill per les nostres vides, no cal dir-ho ni que ens ho vinga a explicar ningú, ho sabem, en som conscient, ells no ho poden dissimular i tot això imposa molt de respecte, fins i tot por. Per tal de no veure’ls sentir-se ofesos, per tal de no veure com se’ls desfigura l’expressió de la cara i es transformen en una desagradable i repugnant ganyota, per tal de no veure’ls babejar de ràbia, ens hem acostumat a renúnciar a l’idioma que en fa ser qui som. Ens passem la vida fent teatre del bo, procurant mostrar la nostra cara més amable, la més fosca en veritat, perquè així, d’aquesta manera, ells es puguen sentir bé, còmodes, com a casa seva o inclús millor. I nosaltres, en el fons, fotuts, sempre fotuts, renunciant a cada instant al que som, servils, obedients a la voluntat de l’amo. Per part seva, dels nostres enemics, és una gran contradicció: ens volen morts, però sense nosaltres la seua existència deixaria de tenir sentit. Som el seu objecte d’odi, la diana contra la qual es diverteixen disparant, allò que fa que les seues vides cobren sentit, el tret més distintiu de la seva identitat. Quins malats tan miserables. Tan bé que semblava que anaven amb la constitució dels collons, o això creien, si més no, aquests desgraciats, i en poc menys d’una década fa l’efecte que s’enfilen directes cap al penyassegat. Tant de bo s’estimben d’una punyetera vegada. Els procés els ha posat nerviosos i no paren de fer l’animal. Trenta anys porte esperant que els polítics que he votat em representen de debò, en català. Allò de Madrit deu ser com allistar-se per anar al front de guerra. A veure quin és el guapo o la guapa a qui no li tremolen les cames en haver-se-les de tenir amb aquella tropa disposada a disparar-te sense pietat. Trenta anys somniant en va, esperant veure entrar en aquella sinistra escena del congreso la llengua dels catalans, amb força i convicció, desacomplexada i digna, trenta anys esperant veure com als castellans i als seus estimables col·laboracionistes els esclata el cervell en haver de sentir allò que els resulta el més insuportable de pair de tot el que hi ha a l’Univers, trenta anys esperant en va veure com els explota aquesta bomba al bell mig. Aquest succés sobtat, inesperat, si fos el cas, als nyols els acabaria de rematar, fóra la seua fi, el final d’aquesta ignominia. Escac i mat. El català es l’arma més poderosa de la qual disposem. Ens ve donada de fàbrica, a més a més. Si algú en té por, de fer-la servir, que pense que aquesta és una por que se supera en un tres i no res i el guany és la llibertat. Prou opressió, prou de reprimir-se. No és valent qui no té por. És covart qui no s’atreveix a fer-hi front. Si fem servir l’idioma, durant totes les hores del dia i tots els dies de l’any, igual com fan les nacions que senten respecte per si mateixes, si som fidels al que som, a la llengua, la cultura i la història que ens fa ser com ens sentim per dins, llavors tombarem l’estaca podrida. Els nostres enemics bé que els coneixem després de tants segles. Si parlem català, la qual cosa vol dir, obviament, deixar de parlar castellà, ells embogiran encara més, faran tot d’animalades i salvatjades, pitjors de les que em vist fins ara, circumstància que sempre jugarà al nostre favor. Em tem, però, que ni els d’erc, ni els de jxc, ni els de la cup tindran els collons i els ovaris de fer aquesta gran passa de gegant. Això ens rearmaria, al poble, al carrer, i a partir d’aquest moment, d’aquesta decisió històrica, no hi hauria un sol tanc capaç d’aturar-nos. Malauradament, a aquest polítics la por els deu omplir el cap de cabòries i retòrica barata a fi de justificar la seva covardia. Si ho fan, parlar català sempre i a cada intervenció, si mai claudiquen de la seva condició de catalans, fills de la nació catalana, si prenen aquesta decisió, potser el primer dia es cagarien les calces. Al segon, però, ja ho tindrien superat. Al tercer, els nyols ja no sabrien on ficar-se, tot un espectacle, es pujarien per les parets i, a punt de reventar-los el cervell, quedarien retratats a ulls del món tal com són. No hi confie gaire, que els polítics catalans em donen aquesta immensa alegria.

Joan López
Joan López
16.12.2021  ·  05:03

Dissabte 18 a les 11 del matì,passeig sant joan carrer valència. Tothom a omplir el passeig i cridar ben fort que la llengua de Catalunya es el català. Crec que potser el punt de sortida per capgirar el moment que estem.
Visca Catalunya i visca el Català.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
16.12.2021  ·  06:52

Perlar el català al congrés i al senat, els catalans fer ús de desobediència, No poden podrien perdre la plaça i aleshores perderien el sou i com que ens estan demostrant que són uns inútils, no tindrien res.

Jordi Vila
Jordi Vila
16.12.2021  ·  06:58

I si, tirant d’ironia, diuen que, acatant les imposicions lingüístiques dels tribunals espanyols, faran les seves intervencions el 25% en castellà? La resta, òbviament, en català.

Teresa Pou
Teresa Pou
16.12.2021  ·  07:21

Bona editorial i bons comentaris . Però penseu que en general ser DIPUTAT vol dir : COBRAR I ACATAR res mes !!!!

Salvador Molins
Salvador Molins
16.12.2021  ·  07:22

Entenc i comparteixo les raons en pro i en contra de tots els comentaris.
La llengua ens necessita i la Independència també.

M’adhereixo a la proposta de Vicent Partal. Els diputats catalans, en aquests moments dificils, farien un gran favor al nostre país i a la nostra llengua.

Sr. Partal, vostè i una representació de la seva confiança de primer nivell heu de portar aquesta proposta directament als diferents partits.

I també un clam al CxR perquè pressioni a tots els defensors de Catalunya.

Jo us dono suport i si us cal podeu comptar amb mi pèr acompanyar-vos, i si cal amb més persones del Consell Local de la República Catalana Independent del CDR BIC.

Josep Ballarà
Josep Ballarà
16.12.2021  ·  07:27

També pels catalans constitucionalistes, és una vergonya que els senyors diputats no puguin expressar-se al parlament del seu estat (el Congreso de los Diputados) en el seu idioma oficial (el català).
Com es menja això?

Agustí Delgado
Agustí Delgado
16.12.2021  ·  07:42

El problema d’aquesta proposta és que hi ha uns “guapos” infiltrats en un partit suposadament independentista que estan massa preocupats per caure bé a “l’esquerra” espanyola.

Albert Miret
Albert Miret
16.12.2021  ·  08:09

Molt bona idea, Vicent, encara que jo no la circumscriuria a les corts (que m’agrada emprar aquest nom també pels porcs), i al senat. Per un feixista espanyol, sentir parlar català és com per un posseït pel diable que li ensenyin una Bíblia. Només sentir-lo els horroritza, per tant, la qüestió és parlar català expressament, només per esfereir al galliner.
Quan em va tocar organitzar el “Congreso internacional de arquitectura y ingenieria hospitalària”, a la sala de conferències, a més d’estar escrit amb totes les llengües, també ho estava en català. Vaig contractar el traductor de l’anglès, el francès, l’alemany, el castellà i el català traduït en tots aquests idiomes. Va ser tan gran l’enuig dels de sempre, que el primer dia molts carpetovetònics van tornar cap a casa seva proferint crits més forts que els paons quan s’acosta Nadal per deixar clara la seva incultura, però, en canvi, tots els estrangers em van felicitar per la decisió de la traducció al català, perquè els agradava escoltar com es traduïen les seves conferències al català. Com sempre, va quedar palesat i a la vista de tots, qui tenia cultura i qui no en tenia. Evidentment, jo vaig fer els meus discursos com a organitzador i cloenda exclusivament en català, i no es va posar les mans al cap enginyer ni arquitecte. Davant de la fatxenderia rufianesca que ells en diuen “chuleria” estarrufant el plomatge com si fos alguna virtut, no hi ha millor arma que la burla discreta i la indiferència, deixar-se de collonades i anar per feina. Ells que continuïn amb els seus esgüells.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
16.12.2021  ·  08:34

Una bona proposta

Joan Cuscó
Joan Cuscó
16.12.2021  ·  08:45

Us ben asseguro que el Rufián no ho farà.

Pep Agulló
Pep Agulló
16.12.2021  ·  08:46

UNA BONA INICIATIVA

Fixeu-vos el que ens diu Monika Diethelm-Knoepfel… És un funcionament que parteix d’arrels democràtiques sense discussió. Aquesta és la seva normalitat.

Aquí, tota la classe política catalana al “Congreso de Madrid”, que la majoria reivindiquen els drets de la llengua, no ho veuen possible i no s’atreveixen, tret d’alguna intervenció puntual, i en el dia a dia de les sessions és fa normal la imposició, el sotmetiment colonial al supremacisme castellà…

Avui la iniciativa ha de sortir del director de VilaWeb, que no és ni polític ni està al “Congreso”. Una realitat vergonyosa pels polítics independentistes. Un exemple d’iniciatives des de baix…

Ferran Moreno
Ferran Moreno
16.12.2021  ·  09:04

Seria sorprenent que ho fessin. Es tractaria, és clar, de fer-ho de forma continuada, no pas una estoneta un dia per muntar el show i treure pit davant els teus votants per després passar pàgina.

Facin una cosa, facin l’altra o no facin res ens dona la justa mesura del que tenim realment com a partits “independentistes”.

Si no s’atreveixen ni a fer això, que no seria res més que una mostra d’autoafirmació, s’atreviran a fer la independència?

Jaume Soler
Jaume Soler
16.12.2021  ·  09:11

Molt bona idea, Sr. Partal. Recordo amb nostàlgia com va arribar a ser d’incòmode el desaparegut Arzalluz, amb allò que ‘respectava tant la bandera espanyola que només la posava en les grans ocasions’, i d’altres coses per l’estil.
Hem d’aconseguir ser incòmodes.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
16.12.2021  ·  09:29

No te res a veure amb el tema d’avui,pero insisteixo;per que heu esborrat la notícia que parlaba de les declaracions d’en Junqueras a TV3?.i per que quan encara hi sortia,no es poden fer comentaris?.Mereixem una explicació Sr. director.

Rosa Pérez
Rosa Pérez
16.12.2021  ·  09:32

Mireu, si us plau, el 1r. punt de l’apartat II Marc legal ( em sembla), de la Llei de Política Lingüística.

Mentre la llengua catalana arreu dels PPCC, no tingui un marc legal adient, d’enlloc ens en sortirem.
Per cert, es pot infringir la Llei i no passa res: no en té poder sancionador.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
16.12.2021  ·  09:42

Completament d’acord amb la proposta de Vicent Partal: els diputats i senadors sobiranistes a les dues cambres de les Cortes Españolas que parlin des del faristol únicament en la seva llengua pròpia, a veure si a l’altiplà s’hi acaben acostumant.

Pels qui no som diputats ni senadors i volem defensar la llengua, repeteixo el meu comentari d’ahir:

Dissabte, a la manifestació de SOM ESCOLA, res de cançonetes ni de ballaruques. Reclamem tots, ben fort: FORA AQUEST GOVERN (?) DE LA GENERALITAT!!! Si ells no s’hi veuen en cor de defensar el català, NOSALTRES SI!!!

Antoni Mirabent
Antoni Mirabent
16.12.2021  ·  09:43

Ja seria hora, fa temps que ho espero. Em va fer mal veure els nostres polítics al judici de l’1-O renunciant al català. Ni tan sols el president d’Omnium (en sóc soci) no el va fer servir. Jo he fet i faig l’esforç de parlar sempre en català i puc dir que paga la pena. Ells també ho poden fer.

Jordi Miralda
Jordi Miralda
16.12.2021  ·  09:50

És una molt bona proposta que s’hauria de posar en pràctica. I efectivament, els presos polítics ja van reconèixer l’error que van cometre en el judici al tribunal suprem espanyol: haurien d’haver parlat sempre exclusivament en català. I així s’hauria de fer a partir d’ara en qualsevol judici.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
16.12.2021  ·  09:58

Això que proposes Vicent, és impossible. L’esclau sempre parlarà la l!engua de l’amo.

Nina Santiago
Nina Santiago
16.12.2021  ·  10:07

He sentit aquest matí a la tertulia de Catalunya informació de Laura Rosel, un moment perquè hi havia una tertuluana que més val no parlar, Joan Tarda ha dit que ha de ser el govern de Pedro Sánchez que ha de retirar la querella que va iniciar el PP per no desballestar tot el sistema educatiu.
I això no els hi ha semblat important a ERC i tots lligar-ho fort abans d’aprovar pressupostos i el que fos?
Amb el sobreesforc de la llei audiovisual ja han tingut prou.

Josep Vilà
Josep Vilà
16.12.2021  ·  10:09

No tenen ni convicció ni fermesa per a actuar amb la dignitat que proposes. Són esclaus mentals del marc español, porucs i massa preocupats per llurs hipoteques.

Enric Roca
Enric Roca
16.12.2021  ·  10:12

Nomès una comparaçió,el imbécil castellanista-imperial Rosety por parlar castellá als”Parlaments” de qualsevol territori d’idioma propi català, faltaría mès! ès el IMPOSAT “Español” sent com ès idiome foraster (Colonial) a tots eixos territoris.En canvi el catalá ès prohibit al Congreso de TODOS los “Españoles”.Ah sí el castellanista imperial Aznar va dir molt “Autonomic” ell qué a Madrid (Altre cop la capital de TOT l’invent España) nomès ès oficial el imperial castellá,fa riure si no fes enfuriscarse.La proposte ès bona, pero ja sabem lo porucs qué solen ser els reprensentants politics de les reservas tribals……fins ?Qui SAP?

Lluís Urpí
Lluís Urpí
16.12.2021  ·  10:14

Els que hi vagin, si han d’anar, que parlin català o esukera o gallec, es clar que sí, des d’ara mateix.

Al mateix temps, subscric cadascuna de les paraules del comentari/article de’n Jaume Ortí.

Marina Castells
Marina Castells
16.12.2021  ·  10:18

Totalment d’acord amb la proposta de Vicenç Partal, si la nostra llengua ens dóna la identitat, fer-la servir a tot arreu, i especialment com a representants escollits pel poble, és potser l’estratègia de lluita més bona que tenim en aquest moment, o potser l’única.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
16.12.2021  ·  10:49

La llengua és identitat. Ho sabien els gramatics del segle XVI, ho sabia el franquisme i ho sap c’s.

Genial proposta, sr. Partal. Esperem que algun diputat reculli el guà.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
16.12.2021  ·  11:14

Els catalans són els que parlen en català. I els que tenen llengua pròpia i per tant cultura pròpia, són una nació. Per això hi ha tanta pressió en les restes de l’imperi perquè el català no es parli…i n’hi continuarà havent. Recordem la LOAPA?.
Pel que fa a l’editorial, em sembla respectable i estimulant però poc realista perquè l’editor i els comentaristes podem opinar obertament sense massa impediments però el món s’alça cada dia quan encara és fosc i aquest senzill acte que fan uns set milions de persones a Catalunya, cal gestionar-lo. És el mentrestant que tant irrita a alguns que no l’han de gestionar i dels quals no depèn el dia a dia dels ciutadans. Si no el gestiones, te’l gestionen.
Parlar al Congreso i al Senado exclusivament en català és un acte èpic certament però després cal poder incidir en les lleis i en el pressupostos que es van aprovant inexorablement cada any.
Potser, més que dir als altres el què han de fer o actuar de manera reactiva, ens hauríem de centrar en el actes que estan al nostre abast i executar-los de manera rigorosa. Per exemple, no canviar de llengua a la primera de canvi i fer-ho només quan ens diguin educadament que no ens entenen.
Estem en camí. És pesat i cansat però és així. I per postres, no sabem si arribarem o no. Però…qui ho sap de manera certa?

Rafael Benavent
Rafael Benavent
16.12.2021  ·  11:20

Què passaria?. Doncs que seria:
– Usar el dret que ens correspon en peu d’igualtat.
– De raó.
– De justícia.
– De sentit comú.
– De sentit patriòtic
– De dignitat personal i representativa.
– Que els “drets dels altres”, acaben on comencen els meus.
– I, finalment, restablir, consolidar i normalitzar, la llibertat i el valor d’una
autèntica democràcia.
Gràcies Vicent! Gràcies a tots els opinants que tant ens enriquiu amb les vostres
aportacions. Visca la Espanya… AMB ELS PPCC INDEPENDENTS!!!

Francesc Villagrasa
Francesc Villagrasa
16.12.2021  ·  11:25

Em sembla una bona proposta que dubto que s’arribi a realitzar, però que serviria per retratar la realitat de la voluntat de independència dels partits catalans. I, si al Congrés de Madrid ho impedeixen, fer el boicot.

jordi colás
jordi colás
16.12.2021  ·  11:36

“que es posin d’acord per a fer-ho.”
molt bo l’acudit Vicent….

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
16.12.2021  ·  11:49

La defensa de la llengua va tenir un moment estel·lar en el famós “judici del procés” i allà vam veure unanimitat en els 9 de la fama en abandonar la seva defensa a la llengua de l’enemic. La capitulació catalana servida en safata. Vergonya de Omnium, de ANC, de partits polítics.

Berta Carulla
Berta Carulla
16.12.2021  ·  11:51

Jaume Ortí, moltes gràcies. Estic d’acord amb el teu escrit de cap a peus.

Mereixeríem desaparèixer perquè som uns fluixos de vomitera.

Ismael Calvet
Ismael Calvet
16.12.2021  ·  12:43

El camí que tenim davant és costerut i fa l’efecte d’un pedregar, cosa que per lògica condueix al desànim.

Però també és cert que, llegida l’editorial i els comentaris que s’hi remeten, es veu ben clar que és un tema que ocupa i preocupa, que genera des d’autèntiques tesis com les d’en Jaume Ortí fins a contextualitzacions finíssimes, ajustades i concretes, com les referències d’en Joan Rovira a la dissonància cognitiva i la mentalitat retributiva en què vivim molts catalans. Passant per en Joan Benavent, que afina encara més quan aclareix que no és valent qui no té por, sinó covard qui no s’atreveix a fer-hi front.

Potser caldria un simple ‘Vols que els habitants dels Països Catalans es puguin expressar competentment en català, sí o no?’, que situï el plantejament social -i per tant polític- de cadascú en el bàndol que pertoca. I a partir d’aquí que deixin primer a lingüistes i filòlegs que decideixin què cal, segon a antropòlegs i sociòlegs que plantegin per què cal i, en el cas escolar, que deixin després que els pedagogs resolguin com cal. La feina de qui en queda fora, bé siguem advocats, escultors, mecànics, jutges o astronautes no hauria de ser altra que la de decantar-nos per una de les dues respostes segons l’opció que més s’ajusti als nostres criteris personals o polítics i defensar-ne els arguments. La resta, és intrusisme laboral, prepotència i, en una gran part dels casos, la pedanteria de demagog que per desgràcia podem veure sovint al Parlament.

El que vull dir és què tenim davant un repte majúscul per al que cal una pregunta senzilla, la resposta de la qual serveixi de desllorigador. Encara no la tenim, però hi ha molts caps -i pel que es veu, molt bons- pensant-hi i això és una gran notícia. El mal que ho acompanya, però, és que comptem amb una classe política entestada a fer-los de tap enlloc de donar-los sortida. Sembla mentida que havent passat pel meravellós miratge del setembre de 2017 ens hàgim entaforat un altre cop al corpus de fa 380 anys: ‘Visca la Terra, muira el mal govern’.

david graupere
david graupere
16.12.2021  ·  13:04

Del tot d’acord Sr. Partal, el sotmentiment a la llengua d’estat és tan visible com la partió franco-espanyola que divideix Catalunya. Però el problema de fons és la clau de la caixa: recordeu el pacte no escrit de Pujol? llengua regional (pseudoimmersió a l’escola) a canvi de deixar-se drenar els diners i recursos i silenci.

Tal i com rutllen els partits, el seu monopoli és el nostre dogal. Ells fan un càlcul molt exacte: si canvies de vot, el nou partit votat no obtindrà cap escó i es predrà. El vot útil, la filosofia del vot útil ens ha fet mesells, saben que apliquem aquesta filosofia, així saben que han de semblar una mica millor que l’adversari, la resta és una empresa pública amb molts de càrrecs-i-sous.

Les entitats socials podrien organitzar un partit transversal, tenen el poder de fer-ho si s’apleguen. Però han estat d’una manera o d’una altra desconnectats. Bé les clavegueres de l’estat poden haver amenaçat als caps visibles (el fiscal Juan Ignacio Campos), per això Junqueras i companyia ara són tan mansois.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
16.12.2021  ·  13:18

No ho faran
Potser que assumim d’una vegada que això de ER és una estafa, que la unitat és un acudit i que l’independentisme del carrer es sent impotent perqué ha quedat orfe de liders valents.

I deixeu de qualifica ER de independentista. Ni tant sols sobiranista. Si us plau.

Vergonya aliena feia en Junqueras parlant d’un referendum a Irlanda que mai va existir. Demano pietat.

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
16.12.2021  ·  13:40

La Bassa és com una mena de Tardà en els seus bons temps de diputat. La tenen per proferir quatre escarafalls de tant en tant i així fer sentir bé la clientela que encara creu que vota un partit independentista.

Toni Cortadellas
Toni Cortadellas
16.12.2021  ·  13:42

Pot ser al mossèn ja li va bé parlar castellà a Madritz .

Carles Serra
Carles Serra
16.12.2021  ·  14:10

Quanta raó Sr. Jaume Ortí 22:24
El mateix Vilaweb, quant d’una vegada definirà polítics/partits els per els seus FETS, no com ells polítics/partits es vulguin definir.
* Com Vicent es pot seguir definint PSC? quant demostradament és una sucursal del PSO€ a Catalunya, com es pot seguir dien d’esquerres i progressistes? ja que dir catalanistes, per més que ho digui la Marín O el gran botifler d’ Illa.
*Com es pot seguir dient un govern del 52% d’independentistes? No hi han proutes demostracions de lo que són Vicent, d’independentistes segur que NO.
*Com es pot seguir dient que ER és un partit independentista? faltant més desmostra informacions que és un partit autonomista/unionista com pot ser els Comuns, per això se’n tenen també.
*Com encara no es diu obertament Vicent que en el cinturon de Barcelona, que algú en el seu dia el va definir cinturon rojo i la realitat ha resultat que es cinturon rojo y gualda franquista, que es d’on surten majoritàriament els vots de CS i PSO€, que ja s’ha fet el GENOSIDI del català; també com algú ens recorda a Valencià i el seu cinturó.
Fins que no diguem/definint aquesta realitat,ens anirem enganyant i donant-li voltes a una realitat que es vol negar.

Joaquim Cabanas
Joaquim Cabanas
16.12.2021  ·  15:40

Els catalans hauriem deparlar sempre català, i intentar desapredre el castellà, per acostar-nos al món dels nostres avis, que molts no el sabien parlar.
Albert Miret , fa una senzilla exposició de com hauriem d’actuar sempre.
Molt bones les aportacions de Jaume Ortí i Joan Rovira.

Roser Caminals
Roser Caminals
16.12.2021  ·  16:25

Molt encertada la proposta, per més que sabem que ER i algú més no s’hi sumarà. Ignorem-ho. Hem de cultivar la mentalitat guanyadora i aprofitar totes les oportunitats per fer pressió. La més immediata és la manifestació del dissabte. Impedim que sigui lúdica i fem-la combativa amb eslògans, pancartes, plantades. I coordinem els esforços amb la plataforma de VW, el CxR i els consells locals. No ens queixem, exigim. És el moment de cultivar el conflicte i alimentar la crisi. Aquest era l’esperit de Rosa Parks.

Josep Albà
Josep Albà
16.12.2021  ·  16:37

Vivim d’il·lusions i ens neguem a veure la realitat.

Els diputats al Congreso de sus Diputados NO parlaran en català, ni desobeiran res.
Els diputats al Parlament no desobeiran res.
I ni els uns ni els altres mouran ni un dit ni per defensar el català ni per respectar el mandat democràtic de l’1 d’Octubre.

Només faran totes les comèdies que calgui, totes els sermons abrandats que calgui i totes les promeses que vulguem sentir, tot i saber que no en compliran cap ni pel que fa a la llengua ni pel que fa al compliment del mandat del referèndum.

Cap dels tres partits pretesament independentistes trencarà ni un ou de guatlla ni pel català ni per la independència.

Però el més fotut de tot és que tots nosaltres -TOTS- ho sabem des de fa temps això, i no obstant continuem esperant un miracle que no es produirà, i creient en els mateixos líders que ja han demostrat un dia al darrera de l’altre des del 10 d’aquell Octubre malaguanyat, que no són res més que un grandíssim engany.

Josep Aixà
Josep Aixà
16.12.2021  ·  17:16

només. No “sols”
només un. No “un desol”

Oriol Roig
Oriol Roig
16.12.2021  ·  18:50

Trobo la proposta francament brillant!

Xavier Floresví
Xavier Floresví
16.12.2021  ·  19:30

Soc metge,
Arran d’un article a vilaweb fa uns mesos he començat a parlar en català a la feina a tothom.
I gairebé tothom, entén el que dic.
Si no ho entenen i ho demanen, llavors canvio el registre.

És fàcil: Parlem en català.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
16.12.2021  ·  19:43

Molt d’acord amb tu, Vicent. La teva proposta ja hauria d’haver-se produït molt abans, però crec que el resultat seria poc positiu nacionalment parlant i, crec que tal fet no remouria cap consciència espanyolista. I, quan dic nacionalment parlant, em refereixo a poder treure’n un benefici real, tangible. No obstant, aplaudiria de bona gana, que algun diputat català obrís foc dirigint-se al Congrés en català. Si, perquè no hi hauria un benefici material, però els nostres representants assentarien càtedra, una càtedra d’una gran demostració d’ètica, de força i de coratge. Ignoro si ho faran, si ho fan, enaltiran el nivell de la política catalana.

Sergi Rodríguez
Sergi Rodríguez
17.12.2021  ·  00:12

BONA PROPOSTA: INSUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA.
Però dubto que tinguin el valor de fer-ho i que, en cas que ho fessin, em reconciliés amb ells.
Ho hauríem de fer tots i cadascú de nosaltres quotidianament i a tot arreu…

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes