diputats

TEMA DEL DIA
Enquestes.
L’experiència demostra que les enquestes sempre s’han d’agafar amb pinces. No pretenen pas explicar la intenció de vot, sinó condicionar-la. Si a més es fan sobre un marc tan inestable com el de la política espanyola actual, tota prevenció és poca. Però, feta aquesta reserva, les enquestes sobre les eleccions del 28 d’abril marquen dues tendències clares. Tant les del CIS com les de diversos mitjans de comunicació. La primera, el creixement de Vox serà espectacular, però dividirà el vot de les dretes, cosa que els podria impedir d’arribar a la majoria absoluta. I la segona, Pedro Sánchez aplega tot el vot útil d’esquerres i el PSOE podria ser el més votat; però com que xucla electors de Podem, que s’ensorra, no en tindrà prou per a fer govern. Cs ja ha dit que no pactaria amb Sánchez per evitar de perdre vots cap a Vox. Una promesa feta en pre-campanya que es pot dissoldre com un terròs de sucre amb l’excusa de salvar la pàtria, però de moment és sobre la taula.

Aquesta doble tendència, si s’acaba complint, pot fer que, novament, els escons dels partits independentistes siguin decisius per a la governabilitat d’Espanya. Si el tripartit PP-Cs-Vox no arriba a la majoria absoluta, l’independentisme tornarà a tenir la clau de la investidura de Sánchez. En aquesta legislatura, la suma dels 9 diputats d’ERC i els 8 del PDECat han servit per a tombar un president, Mariano Rajoy, i posar-n’hi un altre, Pedro Sánchez, però no han aconseguit ni tan sols que el govern espanyol volgués dialogar seriosament sobre el conflicte català. El govern del PP no va seure a la taula i el PSOE sí, però Sánchez es va espantar i es va aixecar perquè no va suportar la pressió interna dels barons i la de l’extrema dreta que es va manifestar amb PP i Cs a la plaça de Colón i va fer figa.

Si les eleccions espanyoles tornen a donar la clau als independentistes, se suposa que hauran après dels errors de la legislatura passada. El més elemental és que no es pot tornar a donar la investidura a Sánchez de franc. Aquesta vegada l’independentisme ha de cobrar per endavant i deixar clar, si més no, dos punts per a pactar: la negociació d’un referèndum d’autodeterminació, amb taula i relator, i la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, sigui amb indult, sigui amb una amnistia. Qualsevol altra condició hauria de ser secundària.

Com que hi ha els judicis, l’independentisme encara no ha explicat als seus votants per què ha d’anar a les urnes. N’hi ha molts, més enllà de la CUP, que tenen ganes d’abstenir-se, bé per castigar-los, bé perquè consideren que a Espanya ja no hi ha res a fer. Si es tracta de ressuscitar el front republicà espanyol per salvar la democràcia o regatejar inversions de l’estat que no s’acaben executant mai, és probable que l’abstenció creixi. Si es tracta de forçar una negociació amb el govern de l’estat per pactar un referèndum d’autodeterminació com a punt de partida de la investidura, aleshores pot recuperar un electorat a hores d’ara poc engrescat.

Un dels elements que hauria empès l’electorat hauria estat una candidatura unitària, però a hores d’ara sembla impossible. Sí que seria possible la unitat estratègica. ERC i el PDEcat ja la van assajar per fer caure Sánchez i es pot tornar a practicar la legislatura vinent amb un compromís pre-electoral com el que proposa Ernest Maragall per a Barcelona. Sigui com sigui, la legislatura vinent hi haurà pel cap baix quinze diputats independentistes, que poden créixer si es confirma el fitxatge de la diputada Catalunya en Comú Elisenda Alamany, per ERC, una ‘OPA hostil’ a l’electorat dels comuns. Quan el PDECat i Junts per Catalunya hagin resolt les seves baralles caïnites sabrem quina candidatura presentaran, però, independentment del nombre de diputats, que en teoria ha de superar l’actual, és molt probable que tinguin la clau per a fer president Sánchez. I haurien de dur una samarreta, estil Gabriel Rufian, que digués: ‘Aquí no es fia.’

MÉS QÜESTIONS
L’ex-responsable d’Orange
Market diu que Casado té ‘molta merda a la motxilla’. L’ex-responsable d’Orange Market, Álvaro Pérez, conegut com ‘el Bigotis’, ha mirat d’ampliar el radi d’implicats en el cas que el manté a la presó i ha dit que el president del PP, Pablo Casado, que es presenta com el símbol de la regeneració, hauria de saber que encara té ‘molta merda a la motxilla’. En un to venjatiu, també ha afegit Esteban González Pons a la seva llista. L’ha descrit com ‘un d’aquests cucs que se saben mantenir en la poma al cap dels anys’. Pérez acusa González Pons de ‘viure de meravella’, tot i mentir compulsivament. Durant la compareixença per videoconferència a la comissió d’investigació del cas Taula a les Corts, ha explicat que José Luis Ulibarri, un dels homes que treballen amb Francisco Correa, era soci de l’actual eurodiputat del PP en algunes qüestions, i ha afegit que ‘pot estar preocupat’ pel que sap d’ell. També ha tornat a dir que l’ex-president Francisco Camps va ser qui el va convidar a anar a València a treballar per al PP quan era el seu ‘amiguet de l’ànima’. Així mateix, s’ha referit a l’ex-conseller Juan Cotino, tot i que ha dit que l’incomodava bastant parlar sobre ell. ‘Feia el que li donava la gana i volia ser Déu, però no va estar a l’altura’, n’ha dit. A més, ha afegit que tot passava per ell: ‘absolutament tot, el que era confessable i el que era inconfessable’.

El pacte de Podem amb EU reforça les possibilitats de repetir el Botànic. El govern progressista té més possibilitats de continuar després d’haver-se confirmat el pacte entre Podem i Esquerra Unida. En una consulta presencial i en línia, el 68,42% de les bases d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) ha votat a favor que aquesta formació concorri a les eleccions a les Corts Valencianes amb Podem; el 29,71% ho ha rebutjat i l’1,86% s’ha abstingut. Si s’hagués canviat la llei electoral i s’hagués pogut abaixar el límit per obtenir representació al 3%, Esquerra Unida tindria opcions d’entrar a les Corts, però mantenint-se el 5% li era gairebé impossible. Amb el pacte amb Podem, els vots d’EU sumen representació i per tant, augmenten les possibilitats de mantenir la majoria d’esquerres davant el tripartit de dretes de PP, Cs i Vox.

L’ex-cap de la policia amb Zapatero serà el cap de llista de Ciutadans a les Illes per a les eleccions espanyoles. Ciutadans ha fet un nou fitxatge: Joan Mesquida, l’ex-secretari d’estat de Turisme amb el govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero i abans director general de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. L’exsocialista serà el cap de llista de Ciutadans a les Illes per a les eleccions espanyoles. Mesquida ja havia participat en actes de la plataforma España Ciudadana, afí a Ciutadans. Albert Rivera ha confirmat el fitxatge en una entrevista a la COPE i ha explicat que hi ha dirigents del PSOE que ‘estripen el carnet’ per la política seguida per Pedro Sánchez.

Els convocants de les protestes contra Sánchez a Catalunya Nord neguen que ho fessin contra els republicans. Els convocants de les manifestacions a Ceret i Argelers contra la presència de Pedro Sánchez per la repressió contra l’independentisme estan indignats per la manipulació que alguns mitjans de comunicació han fet de la seva convocatòria, que han intentat convertir-la en una protesta contra l’exili republicà. La manifestació, convocada pel Comitè de Solidaritat Catalana, anava contra l’empresonament i l’exili dels dirigents independentistes. Hi van participar diversos col·lectius independentistes, però també representants del Partit Comunista, com ara Nico Garcia, vice-president del Departament dels Pirineus-Orientals, i fins i tot representants nord-catalans del Partit Socialista francès, que van expressar el rebuig a Sánchez. És el cas del responsable del partit a Cotlliure, Esaïe DahmaneAloujes:

 

 

LA XIFRA
50,8% dels vots és el que ha obtingut la candidatura de Cristian Solinas a l’Alguer, en les eleccions regionals sardes. La seva llista ha guanyat a tota l’illa i, per tant, serà el nou president de Sardenya

TAL DIA COM AVUI
El 25 de febrer de 1945 va néixer a Felanitx Nadal Batle, professor de matemàtiques que durant tretze anys va ser rector de la Universitat de les Illes Balears. Es va convertir en una de les persones més significades del nacionalisme balear. Es va morir a Palma el 7 de desembre de 1997.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb