Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Qui no ha anat restret en alguna ocasió i ha buscat la solució en un iogurt o galetes amb fibra? Anem al supermercat. El café porta magnesi, la llet omega 3 i el cereals extra vitamines per afavorir el creixement dels nens. I tots aquests, encara que a vegades no ens ho plantegem, són aliments funcionals. Aliments on se’ls hi ha afegit una propietat externa que ha de complir una funció – d’aquí el nom – beneficiosa per la salut.

Claudi Mans, catedràtic d’Enginyeria Química, explica en més profunditat el concepte d’aliment funcional:

S’ha creat una moda de buscar la màxima salut a través de l’alimentació. Si posem l’exemple de la llet enriquida amb calci, la nutricionista Meritxell Bansell afirma que ‘potser hi ha un grup de població concret que pot tenir problemes als ossos o articulacions i necessita aquest plus de calci, però no tothom té aquesta necessitat’. A més, s’ha de tenir present que no sempre amb l’ingesta de quants més elements funcionals, més salut tindrem.

Per seguir amb l’exemple del calci, aquest mineral necessita vitamina D perquè el nostre cos l’assimili. I llavors, pot ser que un excès de calci se’t acabi acumulant en forma de dispòsit en el ronyó. Bansell afirma que ‘si el teu cos no té aquesta necessitat d’aprofitar aquest extra, també et pot portar altres problemes’. Clar que no sempre és així, ‘hi ha altres vitamines, que si una persona en fa un abús s’eliminen per orina com potser la vitamina C’.

El màrqueting també té un paper molt important. A causa de la publicitat i l’interès que hi han mostrat les empreses, els aliments funcionals formen part del nostre dia a dia: ‘des del 2007 al 2012 només els aliments funcionals han crescut un 12%, i ara són el 25% dels aliments’, afirma la nutricionista Neus ArimanyTot i així, el concepte encara no és conegut:

Els aliments funcionals aconstumen a mostrar un preu més elevat a causa de  la publicitat que hi va adherida. L’obsessió per prevenir possibles problemes com el colesterol fa que molta gent opti per prendre productes que asseguren millorar certs aspectes de la salut. ‘Cada cop el missatge del personal sanitari perd més pes envers la publicitat’, lamenta Arimany.

Aquest situació ha portat a que la frontera entre aliments funcionals i medicaments estigui cada vegada més difosa. Un aliment funcional ha d’estar destinat a tota la població i per tant el pot consumir tothom, malgrat que no li sigui necessari. Però per exemple, el Danacol no es recomana per a persones sense el colesterol alt, o si més no, no s’ha de superar unes dosis determinades. A més, Neus Arimany explica que ‘si prens un Danacol i alhora pastilles reguladores del colesterol, moltes vegades interaccionen i perds l’efecte d’un i l’altre’.

Aliments FuncionalsInfographic

Avui dia, declarar que un aliment té propietats saludables dins de la Unió Europea, requereix una autorització de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (o l’EFSA). Aquesta evaluarà a través de documentació d’estudis científics si realment és així. Així doncs, com explica Claudi Mans, els aliments funcionals ‘no només són màrqueting, l’afirmació de les seves propietats és correcte’ .

En aquest sentit, un dels casos més coneguts que va resoldre l’EFSA és el de l’Actimel. L’empresa afirmava que era beneficiós pel sistema inmunitari, però l’agència va considerar que no hi aportava res. A partir d’aquí hi van afegir una vitamina i diverses sals minerals, fent que ara sí que puguin dir que és bo per les defenses.

Tota aquesta voluntat de trobar la salut a través de l’alimentació es va traduir, als anys 80, en l’aparició d’aquest concepte d’aliment funcional. Les autoritats sanitàries de Japó es van adonar de que la població vivia cada cop més anys, i volien que ho fés de manera saludable. Com apunta Neus Arimany, ‘volien aliments que protegissin la salut i reduissin el risc d’una malaltia’. A partir d’aquí aquest concepte es va estenent per tot el món.

Tot i així, cal insistir en que realment, per a la majoria de la població, els aliments funcionals són innecessaris. I com apunta Neus Arimany: ‘vivint a Catalunya, podríem afirmar que la dieta mediterrània ja és ‘funcional’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.