Vista del poble de Fontanars del Alforins. Foto: Miquel Francés.

Entre les comarques de la Costera i la Vall d’Albaida, s’aixeca un territori vinícola d’una gran bellesa paisatgística, la terra dels Alforins, amb una vintena de petits cellers que mantenen la vida agrària de la zona, juntament amb el cultiu dels cereals, i han sabut crear també un reclam enoturístic. Ara aquest territori amb vestigis des dels ibers es veu amenaçat per les macroplantes d’energia solar que hi volen instal·lar.

Daniel Belda (Fontanars dels Alforins, 1963) és propietari d’un celler del mateix nom. Fa uns trenta anys, va ser un dels impulsors de la recuperació de la zona, defensant la qualitat i l’embotellament dels vins i la nova plantació de vinyes. “La meua família porta als Alforins des del segle XVII. I el meu avi va construir el celler el 1931. Als Alforins, als anys seixanta del segle XX, hi havia 82 cases de camp o masos, 67 cellers per al vi i 60 almàsseres per a l’oli. Es vivia d’això. Els pobles tenien molt poques cases, perquè la gent vivia als masos, que es trobaven tots disseminats pel camp. Però durant la segona meitat del segle XX es van anar perdent habitants, es van abandonar terres de cultiu i la gent es va concentrar als pobles. L’èxode va comportar que també s’abandonassen els cellers, perquè el vi a granel no era rendible, n’havia baixat el consum, en detriment de la cervesa i els refrescs. Fins al punt que el 1990 només quedaven dos cellers. En aquell moment, dos projectes més i jo vam començar a recuperar els cellers i avui ja n’hi ha una vintena i es cultiven 4.000 hectàrees de vinya, s’embotella tot el vi que es fa i se n’exporta el 80%.”

Daniel Belda.

Els Alforins és un clar exemple en què la viticultura funciona com a vertebradora del territori. Amb la vinya i el vi, juntament amb els cereals, es manté la vida agrària, es mantenen els masos, es mantenen els petits nuclis urbans i es desenvolupa un turisme sostenible. És un territori agrícola on no hi ha arribat la indústria. A sis-cents metres d’altitud, els Alforins és un altiplà que fa frontera amb Castella i on conflueixen tres pobles, que pertanyen a dues comarques: Fontanars dels Alforins cau a la comarca de la Vall d’Albaida i sota la influència d’Ontinyent (de fet, fins al 1927 Fontanars era terme municipal d’Ontinyent). I els pobles de Moixent i la Font de la Figuera pertanyen a la comarca de la Costera i cauen sota la influència de Xàtiva.

La zona dels Alforins també manté d’una manera excepcional el seu origen històric, amb la conservació del poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses. Les restes d’aquest poblat han permès de datar el conreu de la vinya des del segle V aC i l’elaboració de vi des de fa més de 2.400 anys. Les varietats autòctones blanques de la zona són les verdil, merseguera, malvasia i pedro ximenez. I les varietats autòctones negres: monestrell, garnatxa tintorera, arcos, forcallat i bonicaire. Avui aquest territori vinícola cau sota l’empara de la DO València.

Daniel Belda, que va fer estudis d’enologia, explica: “Tota la finca, quan la portava el meu pare, era de verdil i forcallat. En tenia 60 hectàrees. He conservat una part de verdil, monestrell i tintorera, de forcallat ja no en tinc ara. Va passar que als anys noranta vaig plantar varietats més internacionals. Cap a l’any 1980, vaig portar d’un viverista francès cinc ceps de cada varietat francesa i d’altres de tot el món, unes seixanta varietats diferents, i les vaig plantar a la meua finca. Així vaig saber quines s’adaptaven millor a aquest territori. Tinc pinot noir, per exemple. Segurament serà el pinot noir més meridional que existeix a Europa, però és que funciona molt bé. I a la DO València, primer, va ser considerada una varietat experimental i després, quan van veure els resultats que donava, la van aprovar.”

Imatge dels conreus del Celler del Roure, a Moixent.

L’amenaça ha arribat als Alforins

Però avui aquesta zona agrària excepcional es troba amenaçada. Com en moltes altres zones agràries de tots els Països Catalans, els macroprojectes d’energies renovables, siguin d’energia solar o eòlica, amenacen la destrucció dels territoris. Els seus habitants no estan en contra de les energies renovables, és la manera d’implantar-les, la que consideren fallida i que posa en perill una gran quantitat d’hectàrees de conreu o destinades al conreu. La crida més repetida: “Renovables sí, però no així”.

Pablo Calatayud, responsable del Celler del Roure a les Alcusses, un celler emblemàtic dels Alforins situat a Moixent, a les Alcusses, fa pocs dies publicava al diari Valencia Plaza un article d’opinió, “Les terres pintades de gris”, en què exposava amb claredat i amb dades la gravetat de la situació: “A hores d’ara, podem confirmar que el brot descontrolat de grans projectes d’instal·lacions fotovoltaiques ha arribat a aquestes terres. Ja són ací. Els vuit projectes de la Font de la Figuera ocupen més de 500 hectàrees (dos dels quals, 120 hectàrees en la partida de les Pebraes, ja són en fase d’exposició pública al BOE). Els dos grans projectes de Moixent ocupen la meitat nord de les Alcusses; parlem en este cas de 400 hectàrees, vora 5.000 fanecades (en una hectàrea hi posen unes 1.300 plaques, per tant, només ací en les Alcusses serien una mica més de mig milió, 520.000 plaques solars). També publicada al BOE, hi ha una línia d’alta tensió per a connectar Almansa i Montesa; 200 torres de 70 metres travessaran els nostres termes municipals passant per la vora del nucli urbà i les restes del castell de Moixent.”

Continuava Calatayud: “Fa tres mesos, a principis de febrer, la Societat de Viticultors i Productors de Terres dels Alforins crea una comissió de treball per mirar de fer al·legacions a aquests projectes i per demanar ajuda tant a les administracions com a l’opinió pública. El nostre argumentari és senzill. Estem totalment a favor de les energies renovables i de posar plaques fotovoltaiques sobre les teulades, però en els bancals preferim una altra manera d’aprofitar l’energia solar que es diu agricultura.”

També sabem per un reportatge de Noèlia Sanvíctor, publicat a VilaWeb Ontinyent, que al poble de Fontanars no s’ha presentat cap projecte, de moment. Aquesta població, que té un batlle jove de gran carisma, Julio Biosca, qui és també conseller de Medi Ambient de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, té un pla general que protegeix el sòl agrari i fa més difícil que les multinacionals aconsegueixin implantar en aquestes terres un d’aquests macroprojectes.

En el reportatge citat, Biosca explica: “Atesa la pèssima i precària situació de l’agricultura en l’actualitat, les ofertes econòmiques de les empreses energètiques resulten molt atractives i solvents per als propietaris de les terres.” És per tot això que, en el seu discurs, Biosca insisteix a fer de l’agricultura i de la fauna una fortalesa del territori amb un valor afegit: “Si els cultius de la vinya i del cereal acaben essent rendibles, probablement no es considerarà de vendre les terres per a cap altre classe d’activitat.”

I com a alternativa a les macroplantes, Julio Biosca proposa un projecte comunitari d’autoconsum. Pablo Calatayud també apunta en la mateixa direcció, i recorda: “La crítica admira i valora els nostres olis i els nostres vins, la llum del vi valencià hui brilla més que mai. Les quatre mil hectàrees de vinya de les Terres dels Alforins, barrejades amb els masos i pinars i els altres cultius de secà, configuren l’únic gran paisatge de vins de la Denominació d’Origen Protegida València; un paisatge mediterrani en mosaic que la Conselleria de Territori va estudiar i catalogar fa dotze anys com un dels vint paisatges de més valor de la Comunitat Valenciana i que, lamentablement, hui continua sense protecció.”

Julio Biosca, batlle de Fontanars dels Aforins. Foto: Miquel Francés.

El Consell mou fitxa

Mentrestant, es comencen a moure altres peces que podrien ajudar a frenar la degradació paisatgística i agrària dels Alforins, a causa de la instal·lació de plantes fotovoltaiques: aquest divendres, 21 de maig, el Consell va declarar els Alforins Zona Especial de Conservació. La zona inclou el poble de Fontanars dels Aforins, però no pas Moixent ni la Font de la Figuera. El batlle de Fontanars, Julio Biosca, diu a VilaWeb que aquesta és una grandíssima notícia: “Després de cinc anys, des que vaig assumir l’alcaldia, m’he implicat molt per aconseguir aquesta aprovació, que ens dota d’unes normes que van en consonància amb l’alt valor paisatgístic, territorial, agrícola, ambiental, etc., del nostre territori. Perquè no ens podem quedar només dient ‘que bonic que és el paisatge’. Hem de ser atrevits a l’hora de protegir i regular quines activitats es poden fer i quines no. Aquestes normes faran que en el 80%-90% del nostre terme no siguen admissibles les plantes fotovoltaiques. Aquest projecte era en un calaix i vam ser els ajuntaments els qui vam remoure’l i pressionar perquè s’aprovés. El 2006 es va declarar aquest territori Lloc d’Importància Comunitària per a la Comissió Europea, però calia aprovar el marc normatiu i el pla de gestió per fer-lo efectiu.”

Sobre si la Zona Especial de Conservació pot ajudar a frenar la implantació massiva de fotovoltaiques als pobles de Moixent i la Font de la Figuera, Biosca és més escèptic, perquè el territori protegit no abraça aquests dos termes. Però assegura: “De tota manera, podria ajudar respecte a alguns projectes adjacents que es troben tocant la Font de la Figuera. No sé si serà determinant, però podria ajudar. Cal estudiar-ho. Jo espere que sí, que siga una causa de força major perquè no es facen aquesta mena d’instal·lacions.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.