‘I una merda’: elogi de la contundència de Junqueras

La clarificació d'un possible nou horitzó conjunt per a l'independentisme sembla que ja ha començat

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Dissabte el diari El País va publicar una entrevista al vice-president i eurodiputat Oriol Junqueras. Té un paràgraf sorprenent, quan a la pregunta del periodista sobre si l’independentisme va enganyar la ciutadania prometent la que el periodista defineix com ‘una independència impossible’, Junqueras respon: ‘I una merda. I una puta merda. Vam dir la veritat: que el procés havia d’acabar amb la independència. Això es va impedir amb les pallisses, la presó, destituint governs i tancant parlaments.’

El col·loquialisme en aquest cas és indicador d’una contundència del dirigent d’ERC que plana per tota la conversa i que a mi em sembla molt significativa. La primera resposta, després d’una pregunta farcida de condescendència, és simplement perfecta. Li pregunten si ho tornaria a fer i diu: ‘Sí. D’acord amb els principis democràtics més estrictes, allò que vam fer a la tardor del 2017 va estar ben fet. En un país normal no hi hauria hagut cap problema. Però Espanya no pot ser un país normal si es donen pallisses als qui van a votar, es posa a la presó gent innocent, es destitueixen governs i es clausuren parlaments per haver posat les urnes.’ Els entrevistadors, més que respostes, pretenien d’humiliar Junqueras, que els va respondre de l’única manera que s’entén tot segur: sense vacil·lacions.

Això, efectivament, va passar la tardor del 2017. Va ser el govern espanyol el qui el 20 de setembre va desencadenar un autèntic cop d’estat, posant per davant dels drets dels ciutadans una obsessió ideològica: la defensa de la unitat del seu estat. Cop acceptat i acompanyat pel PSOE, no ho oblidem això. I aplaudit amb entusiasme per El País.

Entre el 20 de setembre i la proclamació de la independència del 27 d’octubre només van passar cinc setmanes. Són cinc setmanes sobre les quals discutirem eternament per les oportunitats perdudes, però en què el parlament de Catalunya no va fer res d’incorrecte ni d’il·lícit. Ni tan sols d’il·legal. Com es demostrarà quan, si, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea té la possibilitat d’opinar sobre els fets i no solament, com fins ara, sobre les conseqüències dels fets. I no hi havia tampoc res d’incorrecte o d’il·legal en l’aprovació de les lleis del referèndum i de la transitorietat. Repetir-ho no ho fa real.

Les il·legalitats, els trencaments, van venir totes de l’altre costat, com molt bé ja han denunciat molt sovint i cada dia denuncien amb més consistència tant el president Puigdemont com el vice-president Junqueras. Si fa dos anys una part de l’independentisme institucional es va espantar i va recular, ara sembla que això s’ha acabat i que cada dia es posa més clarament contra la paret de la seua responsabilitat un estat espanyol que durant dos anys ha fet tant com ha pogut per dividir el moviment sobiranista i fer-lo renunciar.

A l’entrevista, Junqueras encara ho clarifica tot més quan afirma que ‘ho vàrem fer per a poder-ho tornar a fer’. I en aquest punt vull remarcar un detall tan subtil com atractiu: que el concepte expressat pel dirigent d’ERC s’acosta moltíssim a allò que el president Puigdemont dibuixa també amb més precisió. La setmana passada a Estrasburg explicava que ara cerquen la manera d’exercir l’autodeterminació, de tornar-hi, però sense necessitar el concurs de l’estat espanyol, derrotant-lo abans demostrant-ne empíricament el comportament antidemocràtic, sobretot als tribunals europeus. La porta que dibuixen l’un i l’altre, doncs, és la mateixa: un cop demostrat que Espanya va violar fins i tot la seua constitució, el referèndum serà inevitable i imparable. Ja sé que pot sonar estrany que ho diga, però em sembla molt significatiu.

Potser hi haurà uns altres camins, potser passaran unes altres coses i potser ni tan sols caldrà arribar fins aquest punt i el polvorí esclatarà abans. Però això que comença a semblar la clarificació d’un possible nou horitzó conjunt sembla que ha començat i amb això la ‘operació retorn’ –si em permeteu de batejar-la així– pren una dimensió nova i diferent.

A partir d’aquella extraordinària tardor del 2017 han passat moltes coses. Hi ha gent, jo crec que irresponsable, que ha sembrat i sembra cada dia un odi visceral vers l’altre. Aquest és un odi que paguem car i costarà superar-lo. Però no és definitiu en absolut i encara menys és definitori del país, atesa la flexibilitat d’un electorat sense cap problema a atorgar la victòria a l’un o a l’altre, clarament, en qüestió de setmanes i complementàriament. Això que explicaré ara no passarà de manera imminent, però és la millor prova de si n’és de feble és malgrat tota aquesta immensa paret que sembla haver-se bastit entre independentistes: si Puigdemont i Junqueras junts defineixen demà un horitzó comú, la picabaralla s’acabarà en un instant i el desencís esdevindrà entusiasme, entusiasme crític en tot cas pel record dels errors de fa dos anys. I per tant millor.

Per als lents de reflexos, Francesco Olivo diu que la política catalana és acrobàtica i per això difícil de seguir. Deixeu-me dir, finalment, que tot això ja va passar en el període que va discórrer entre el 9-N i la formació de Junts pel Sí. I que va ser superat, precisament, amb la formació d’un govern, l’encara avui govern legítim de Catalunya, on estaven plegats Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
19.01.2020  ·  22:18

Resposta contundent, en efecte. Però és que, veient la seua situació, jo té cap més remei que deixar de banda tota aquella retòrica de l’amor als altres. Al capdavall, la independència bé s’haurà d’aconseguir. I per això, caldrà fermesa i decisió. I és cert. Unitat. Una unitat que hi ha qui s’entesta en trencar.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
19.01.2020  ·  22:25

Tan de bo l’independentisme dels partits fes com els hi demana el carrer i poguéssim anar tots junts però ho veig una mica utòpic veient el comportament d’un dels grans partits que s’autoanomenen independentistes.

Antoni Oller
Antoni Oller
19.01.2020  ·  22:31

Molt bé l’editorial d’avui, optimista com sempre. Però jo no ho veig tant clar, al menys dins de la UE, on hi tenim un enemic poderosíssim, un enemic les opinions del qual em semblen perfectament descrites en aquesta traducció d’un article del Süddeutsche Zeitung (no sé alemany com per verificar que la traducció sigui correcta, i per tant m’he de fiar d’El Nacional); cordeu-vos els cinturons amb lo que ve, que a mi encara em dura el vertigen: “entre els eurodiputats no hi ha un suport raonablement significatiu al separatisme català, poden marcar la diferència: poden construir ponts en el conflicte fent entendre Puigdemont que volen mantenir-lo com a representant electe si es distancia del projecte d’independència [unilateral]. Junqueras ja ho ha fet … El fet és que la crisi catalana no es pot resoldre amb sentències draconianes, sinó només amb un compromís polític que permeti als separatistes catalans retirar-se amb honor. Els eurodiputats hi han de contribuir de forma important, implicant i no excloent els catalans obstinats. “ … ja ho veieu, pel Süddeutche Zeitung, som uns “obstinats”, als quals, la moderació de Junqueras i l’afany de diàleg de Sánchez ens retornarà a la cleda, guiats per la llum divina que emana de la UE. Em pessiguen i no em treuen sang! Alguna cosa deu haver emanat de l’actitud, les entrevistes, la projecció mediàtica etc. de Junqueras aquests dos anys, com per que el segon diari über alles, consideri que Junqueras ja s’ha distançat del projecte d’independencia (i aquí, això de [unilateral] entenc que ho han posat els del nacional per situar el context); es clar que podem aplicar al Süddeutche allò de “qui té gana somia pa”. En un altre temps, fa uns mesos, m’hauria desesperat, però recentment, no sé què em diu, que la extraordinària determinació de la base independentista no pararà (no pararem) fins assolir l’objectiu. Ara, d’aquí a voler creure que Puigdemont i Junqueras s’abraçaran davant les càmeres dels periodistes a les portes de l’europarlament a mig termini, i que llavors tot serà una bassa d’oli, les estratègies indepes convergiran (perdó, confluiran) … ai mira, Convergència s’hagués hagut de canviar el nom per “Confluència”… perdoneu, la cosa no és per riure. Tan de bo t’escoltin, Partal!

Núria Coma
Núria Coma
19.01.2020  ·  22:34

Sembla que si hi ha un horitzó més suggerent.
A ningú ha passat desapercebut el ” i una puta merda’ de Junqueres, i comparteixo totalment la idea que si ells ;Puigdemont i Junquetes, s’acostrn, tots ens acostarem, perquè mai no hem volgut allu yar-nos, ens hi han obligat.
Confiança la justa, perquè hi ha hagut moltes qüestins fodques, declaracions grotesques, nervis i pèrdua del nord moltes vegades.
Però si un xic d’i•lusió penso que ens torna a l’ànima a moltes que l’havíem perdut.
Mai la lluita ni l’esperança, ni le certesa d’una Catalunya republicana i independent, però si la il•lusió, i si aquesta torna, tornarem a ser firts. Només podem derrotar els rabiosos amb il•lusió, amb la ràbia sempre ells venceran

Ramon Sans
Ramon Sans
19.01.2020  ·  22:41

Lo siento pero NO ENTIENDO NADA , un día se dice una cosa , otro la contraria, vienen elecciones a la Generalitat , IMPUESTAS por los jueces españoles, no veo coherencia, ERC hablaba de hacer elecciones para cumplir la ley ANTES de Navidad, ahora lo contrario , con el pacto con el PSOE se vendían motos indys , este finde el Vicepresident decía lo contrario sobre lo que esperaba del pacto …

Si se utilizan los presos , y especificamente el Sr Junqueras para ganar votos , puedes perder la SOLIDARIDAD con la víctima de la represión , porqué la militancia de ERC y dirigentes lo convierten en arma arrojadiza contra el exilio… y entonces puedes no tener ni votos , ni solidaridad.

No me creo NADA de lo que dice JUNQUERAS , NI RUFIAN , NI TARDÁ … ME ACUERDO de los “7 locos de los CDR ” , de sus pactos con los comunes , del ” espacio convergente ” utilizado por Rufian para atacar a los indys o como después de la investidura se atacó a la Cup…
Tampoco me creo al PDCAT y sus pactos con el 155 en la diputación….

NOS ESTÁN DANDO DEMASIADAS RAZONES PARA NO CREER … REPIENSEN LO QUE QUIEREN DE VERDAD ERC, PDCAT Y LA CUP … PORQUE VIENE EL LOBO ICETA , y viene de verdad.

Hay espacios muy en positivo en el independentismo , si desde luego , desde las ONGs a parteS de TODOS LOS PARTIDOS … pero lo siento , LA DIRECCIÓN DE ERC NO ME INFUNDE CONFIANZA Y de eso va hoy la carta ¿ o no?

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
19.01.2020  ·  22:45

M’agrada la frase “Cop acceptat i acompanyat pel PSOE, no ho oblidem això. “, però trobo a faltar d’altres partits que també van acceptar el cop, com son tots els partits auto-anomenats “independentistes”.
A Sud Africa, per poder fer net, van iniciar un proces on els botxins van demanar perdo a les seves víctimes, aqui els periodistes miren cap un altre banda quan haurien d’assenyalar les coses que fan malament els partits “independentistes”, tots els partits independentistes.
I no s’hi val, quan la cosa no te perdó, ajuntar el altre partit en plan compartim la culpa no sigui que els vots es decantin.
D’altre manera no s’hi podrà confiar mai mes.
Ara resulta que un pres, molt catòlic i devot, ha dit una paraula gruixuda i això ja vol dir que podem oblidar tot allò que ha fet i dit fins ara i que els “periodistes” han ignorat, mirant cap un altre banda.
Vols mirar endavant?
Mira enrere, parla del que cal parlar i després veurem si el futur no son simplement unes eleccions que els de ERC es veuen a venir i de les que han començat la campanya.

Antoni Soy
Antoni Soy
19.01.2020  ·  22:49

Segur que dec estar equivocat però en la meva opinió, i fins que ERC i Junqueras no demostrin el contrari, PUR PRE-ELECTORALISME PARTIDARI.
D’altra banda, significativament o potser casualitat, tercer editorial, en el darrer mes aproximadament, amb elogis a una ERC amb una estratègia difícil d’entendre, des del meu punt de vista, per avançar cap a la independència, tot i que semblaria que guanyarà les properes eleccions catalanes.

Antoni López
Antoni López
19.01.2020  ·  23:10

En Junqueras te dret a dir el que vulgui perquè que, àduc de ser qui és, sembla que encara no acabat de rebre de la “jurispuDREncia celtíbera”.
Una resposta digna de qui diu la veritat, per escatològica i fètida que sigui.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
19.01.2020  ·  23:21

Si alguna cosa excita els pseudodemòcrates i filofranquistes de l’estat és veure com discueixen els independentistes entre ells. Només per això cal parar compte de no fer-nos sang entre els sobiranistes, tenir paciència, fermesa i esperar el moment d’exercir l’autodeterminació… sense donar-los el gust.
Els girs històrics tenen un procés si la pressió és contínua i està ben fonamentada, cosa que en aquest cas ja passa. Persistir és guanyar.

joan rovira
joan rovira
19.01.2020  ·  23:30

Tan cert com que el comportament castellà i català són diferents entre si i per tant el futur de cada societat és, a banda d’altres qualificacions, diferent.

La mentalitat castellana ha hagut de comprovar aquests dos darrers anys, pressionades des de la presó i l’exili, que no és homologable a les societats democràtiques.

La pèrdua del sentit comú tant dels espanyols com dels seus col•laboradors no té, a banda de pors i d’interessos, cap recorregut a Catalunya, Europa ni arreu.

Sóc del parer del professor Resina; per això, uns volen comprovar que l’estat és franquista, altres descolonitzar-nos o l’ajut d’Europa. Quan ja som un altre país!

MIQUEL FIGUERAS
MIQUEL FIGUERAS
19.01.2020  ·  23:43

No me’n crec res de res. Anava seriosament i no hi havia ni un simple compte corrent on ingressar-hi els nostres impostos. Quedarien molt bé dient que van intentar enganyar els espanyols, però ells no van caure a l’engany. Això sol ja els faria audaços. Però no. Han de mentir i a més a més desdir-se’n davant nostre. Barallar-se i no tenir el més mínim sementit d’estratègia ni organització. Però això sí companys independentistes, no ens hem de rendir i continuar picant ferro, encara que sigui fred.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
19.01.2020  ·  23:49

Espanya és, ha sigut i continuarà essent una merda. Els espanyols són xucladors com els llimacs. Encara no han après que quan cremes la terra has de fer via. Són tan prepotents que fan angúnia.

Carme Garcia
Carme Garcia
19.01.2020  ·  23:56

La resposta de Junqueras jo la veig com una escenificació més de l’estrategia que ha decidit ER, que té clar que hi hauran eleccipns molt aviat, i vol continuar enganyant , fent veure que són els més indepes .
No estic d’acord en que es vulguo l’unitat, aquest dies encara es veu més descarat amb les declaracions de Iceta i Comuns, i els pactes amb Volau, tot aplanant el tripartit.
Fa molt temps que ER diu molt abrandadament als seus mitings coses, que els seus fets desmenteixen.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
20.01.2020  ·  01:06

Senyor director, hi ha unes quantes coses que em ballen pel cap arran del seu article:

-A l’entrevista, Junqueras demostra una vegada més el seu ofici donant respostes evasives. El “y una puta mierda” ha estat la sensació del cap de setmana, però l’entrevista està plena d’incoherències i, com bé apunten alguns companys, proclames electoralistes.

-Hem arribat al punt ja que no es poden fer preguntes compromeses? El periodista de El País denota el seu biaix parlant de “independencia impossible,” però pregunta moltes coses que ningú a ca nostra gosa preguntar. Tenim un problema amb el periodisme.

-Sobre el tema de l’odi al qual es refereix, suposo que també va pels lacais de Junqueras que van parlant de bojos de CDRs i de feixisme independentista (no cal dir noms oi?). Sembla que tenim bombers que apaguen focs i sempre són els mateixos.

-Què carai vol dir “exercir l’autodeterminació?” A mi em sembla que no vol dir res. Segueixo una lògica: per a la culminació de la independència a l’octubre del 2017 no hi havia gaire bé res preparat (els Mossos pretenien detenir el Govern, la Hisenda pròpia no tenia cap pla per fer front a les intervencions de Montoro i l’administració va acatar el 155 dòcilment). Dic això perquè una cosa és fer un referèndum i una altra ben diferent és bastir un projecte realista pel “sí” del qual se’n pugui fer una campanya en un referèndum. No una campanya de publicitat, sinó una campanya política. Exercir l’autodeterminació no és només fer un referèndum i a mi em fa l’efecte que als nostres polítics parar-se a pensar en com fer un país integrat a la UE i com separar-lo d’Espanya els fot una mandra terrible.

-En la mateixa línia, destapar les vergonyes espanyoles no és igual a independència. Sí que estic d’acord que és una estratègia possible (sempre he cregut en un concepte del qual es parla poc, que és el “remedial right to secession”) però no veig que això sigui el que es busca. Es busca més aviat seguir estirant el xiclet.

-Constato que seguim amb un marc mental victimista i me’n recordo del que va dir vosté mateix de les tesis de Fanon: “Els colonitzats –nosaltres, per a entendre’ns– no poden imaginar la societat ni la política per ells mateixos sinó que sempre la imaginen subordinats al colonitzador.” Estar tot el dia emocionalment pendent de denunciar l’estat espanyol i cercant que ens donin la raó és per mi un exemple d’això. I és quelcom que no hem superat.

-El discurs d’ERC eixamplador de base que està penetrant a tot arreu que diu que ens hem d’allunyar del nacionalisme i que vol reduir la identitat diferencial catalana al mínim “per ser més atractius” pot semblar un bon negoci a curt termini – tot i que està per demostrar- però a llarg termini farà molt de mal. No podem renunciar ni a parlar bé la nostra llengua ni a que aquesta ocupi espais naturals on ha estat devorada pel castellà.

-Heu publicat un reportatge de l’Ot Bou i Costa sobre l’estat paupèrrim de l’audiovisual català i no vaig poder evitar pensar en la pusilanimitat catalana de deixar-se menjar el terreny, inclús a costa de la pròpia cultura. Em pregunto si Junqueras té un pla per a solventar això.

-Dubto molt sincerament que Junqueras vulgui fer res amb Puigdemont ni res que se li assembli més enllà d’encaixar mans davant les càmeres.

Quan veig el seu optimisme penso que potser hi ha qui sap coses que no es poden dir. La CUP està tan domesticada que fa vergonya aliena i penses “i si…” Llavors me’n recordo de l’octubre de 2017, quans ens vèiem a venir el colapse, volíem seguir creient que hi havia coses preparades. I no hi eren. Només ens manté la fe.

Josep-Anton Monfort
Josep-Anton Monfort
20.01.2020  ·  01:25

Em sap greu però jo crec que aquesta sobtada radicalitat de l'”amorós” Junqueras es deu bàsicament a què s’ensuma/promou eleccions al Parlament d’aquí a poc temps. Cal recuperar vot independentista i un dia juga la carta d’ampliar la base per la banda unitarista (PSC/Comuns) i el següent per la banda menys disposada a pactar un nou estatut en aquesta famosa taula de trilers. Veurem. I tant de bo m’equivoqui i aquesta radicalitat sigui el principi d’un canvi, és clar.

josep soler
josep soler
20.01.2020  ·  02:58

No t’ho creguis Partal, és una trampa. No és casualitat que surti l’entrevista al País, sabem al servei de qui està aquest NO-DO.
Fa tuf d’inici de campanya per les imminents eleccions al Parlament. I pel que sembla, aquesta vegada ERC tindrà el patrocini de l’IBEX.

Pep Vinyals
Pep Vinyals
20.01.2020  ·  04:13

No sóc tant optimista com tu, Vicent. Això que comentes de Mn Junqueras no em lliga gens amb les demostracions gens dissimulades dia rere dia del Sr. Pere Aragonès per ser president de la Generalitat. I tampoc no em lliga amb tots els elements que indiquen un més que probable nou tripartit, que per això sembla que serveix “ampliar la base”. Tot pldgat fa tuf electoral, com ja ha dit algú més amunt.

Albert T
Albert T
20.01.2020  ·  05:08

Això que diu l’il·luminat per la fe divina, només és “teatro i del malo”, com deia l’inefable Mourinyator!
Ara ja depèn dels nivell de babauitat dels espectadors que ens ho mirem, de creure’ns segons què de segons qui!
Personalment fa temps que no escolto paraules buides, miro i comprovo fets i amb això em faig la realitat diària, encara que sigui desagradable!

Salvador Molins
Salvador Molins
20.01.2020  ·  05:14

ERC prepara les eleccions, ara diu el contrari del que ha estat fent des del 1r d’octubre fins ara, diu el que volen sentir els independentistes, diu el que creu que li aportarà vots.

Però Puigdemont tampoc té les coses ben clares o gens clares, tot plegat fa basarda.

Jo crec que hauríem de bastir una alternativa veritablement independentista, Ponsatí diu que ara no hi som a temps, però algun dia bé haurem de començar, Primàries?

L’altra alternativa és la Via Bàltica -tots junts amb un sol equip capdavanter, un sol objectiu, una sola estratègia, però ERC ja ha dit mil vegades que “no” i Puigdemont i Cup també acaben anant separats, o sigui que d’aquests partits no en podem esperar res.

Referent a Puigdemont he escrit:

LA DUI NO ES TOCA I EL 1r d’OCTUBRE TAMPOC.

LA DUI CATALANA FA MOLTA NOSA A EUROPA I ESPANYA, NO ENS HEM PREGUNTAT PER QUÈ?

POCS A CATALUNYA TENEN CONSCIÈNCIA DEL VALOR DE LA DUI DEL 27 OCT 2017. TÉ EL MATEIX VALOR QUE LA DE KOSSOVO QUE JA ÉS UN ESTAT INDEPENDENT.

Espanya ens sotmet i Europa ens va enganyar i deixar a l’estacada.

Sr. Puigdemont, no s’enganyi ni ens enganyi, la DUI catalana del 27 d’octubre no es toca. Ni un pas enrere. Espanya no pactarà de cap manera i, si mai ho fa, ho farà com sempre amb les cartes trucades, unilateralment, sotmetent, enganyant i sense respecte.

Per poder dialogar bé i en pla d’igualtat veritable, diuen “si deixéssim que el Parlament Català SUSPENGUÉS els efectes de la Declaració d’Independència del 27 d’octubre del 2017 … ” també s’hauria de suspendre tots els efectes de la submissió a Espanya començant pel Decret de Nova Planta i totes les Constitucions posteriors. I si desactivem “el Parlamento, la Constitución, el Senado, la Guardia Civil, los Jueces, el ejercito, la Moncloa, …” així sí que podríem dialogar en pla d’igualtat i justament.

Per dialogar no s’ha de suspendre res d’una part o s’ha de suspendre tot d’ambdues parts, només es necessita voluntat de dialogar, tot el demés és un engany, el “tu renuncies i jo hem quedo tan tranquil”

La submissió de Catalunya a Espanya sempre s’ha fet sota la repressió i la violència contra Catalunya i contra els catalans al·legant sempre el dret de conquesta. Per tant no ens fem trampa a nosaltres mateixos, comencem el diàleg de nou i de zero en pla d’igualtat. Si Espanya és Unilateral, Catalunya també.

El referèndum del 1r d’octubre és propietat del Poble Català no pas de Puigdemont ni de cap altre polític com ell especialitzat en suspensions, ja en vam tenir prou amb la vergonyosa suspensió del 10 d’octubre del 2017. Un President no li pot fer això a un Poble, allò que ell va fer aquell 10 d’octubre. Misèria i vergonya Sr. Puigdemont.

No han respectat el resultat del Referèndum Vinculant del 1r d’octubre i ara ens surt la Elisenda Alamany exigint respectar consensos, fins fa poc d’això en dèiem “o tots moros o tots cristians” o sigui que el mateix respecte per ambdues bandes, potser que Podem i molts altres deixin de fer-se les víctimes.

Els polítics actuals catalans no teniu decència, només intenteu esborrar i fer desaparèixer el 1r d’octubre i la DUI del 27 d’octubre del 2017, senzillament perquè aquestes dates i el que són i signifiquen us comprometen i us obliguen a fer moralment el que no voleu fer ni sou capaços de fer, defenseu Catalunya amb fermesa i dignitat o plegueu d’una vegada.

Els catalans no volem ser una colònia d’Espanya i tampoc d’Europa.

Reafirmem el 1r d’octubre i completem la DUI catalana del 27 d’octubre fins portar-la per a la seva certificació al Tribunal de Dret internacional de la Haia. Només els necis suspenen una DUI enlloc de refermar-s’hi. Fem-ho al revés: deixem en suspens Espanya i llavors parlem!

Què vol fer Puigdemont desactivant la DUI ni que encara sigui inacabada? -El tercer gran nyap de la seva vida?

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
20.01.2020  ·  06:21

josep soler

No t’ho creguis Partal, és una trampa. No és casualitat que surti l’entrevista al País, sabem al servei de qui està aquest NO-DO.
Fa tuf d’inici de campanya per les imminents eleccions al Parlament. I pel que sembla, aquesta vegada ERC tindrà el patrocini de l’IBEX.

Perdona, però tot plegat em sembla una bestiesa Tu creus que ElPaís es rebaixaria a anar a Lledoners si no esumesin que hi haurá algun canvi?

Rosa Guallar
Rosa Guallar
20.01.2020  ·  06:26

Magnífic Junqueres! M’enprenya i em dol quan algú parla d’independentisme màgic, d’errors i d’enganys. Jo ho dic sempre allà on puc: a Catalunya poble i polítics vam treballar junts i va ser una experiencia extraordinaria. Vam anar junts construint la República Independent de Catalunya. Podia haver sortit bé però la repressió, el franquisme, el totalitarisme de l’estat espanyol ho va trencar tot. Ens va fer molt de mal, sobretot als que són a l’exili i a la presó, però el poble també patim. Ens aixafen, ens divideixen, ens destrueixen. Ja no ens maten, com van fer en l’anterior genocidi, quan maldaven per exterminar els nostres avis i avies, però cerquen la nostra destrucció com a poble d’altres maneres.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
20.01.2020  ·  06:36

Sr. Partal gràcies i bon dia!

Llegint-lo a vostè arribo a la conclusió optimista de sí estem tornant a posar la solfa per a què la situació político-social de Catalunya torni a ser la del setembe i octubre del 2017, però ara obtindríem l’objectiu.

Aquest ara no vol dir d’avui per demà, eh?

Però després de llegir els llargs, raonats i interessants 19 comentaris de les persones que els han escrit, tinc molts, molts dubtes.

Com que el “joc”de la política no és mai del tot net, ni del tot innocuo, venen les sospites.

Per què ara, just ara, en Junqueras fa aquestes declaracions tan contundents (I una merda….)?

Per què les fa a una entrevista a “el Pais”?

Per què just aquest cap de setmana el Sr. Aragonés també s’esgargamella en la mateixa línia?

Per què des dels Comuns i Iceta &Cia no han replicat immediatament?

Per què des de Waterlo tampoc?

Uff… us no sembla una mica estrany?

I sí venen ens uns pocs mesos eleccions a Catalunya i la precampanya ja ha començat, oi?

Rumiem-hi.

Júlia Laforga
Júlia Laforga
20.01.2020  ·  07:07

Hem arribat a una situació que en fan tanta por les editorials de vilaweb com les estrategies per tornar a l’autonomisme…

Isabel Sagales
Isabel Sagales
20.01.2020  ·  07:12

Entrevista electoralista, feta a mida.

Albert Miret
Albert Miret
20.01.2020  ·  07:54

El problema gros el tenen amb el seu poder judicial, al que van regalar tots els poders per pura covardia política. Els feixistes saben que si continuen atacant Catalunya, fan inviable l’intent de relaxació de la política espanyola que necessiten fer els socialistes per retornar a la situació anterior. Massa tard. Preparat des de fa anys, no des de l’1O un cop d’estat del PP, Ciudadanos, el traficant d’armes i el mateix PSOE, i ocupades totes les places claus per poder a través d’aquesta”pseudojusticia” impedir qualsevol canvi, ara serà realment difícil per un PSOE que mai ha tingut clar què ha vingut a fer a aquest món, canviar les coses. Amb l’exèrcit de fiscals, advocats de l’estat i jutges amb títols regalats per les Universitats madrilenyes, han dut a terme el mateix cop d’estat del Tejero sense mobilitzar un exèrcit que ja no depèn exclusivament d’ells, encara que fingeixin el contrari. I ara, l’única manera de desfer la troca, passaria necessàriament per una valentia del PSOE que no se li veu per enlloc, o per desfer-se del problema que tenen ells amb Catalunya i de fictícies unidades de españa, i dedicar-se seriosament a mirar de salvar el país que els queda i que ells sols han destruït per cobdícia i simple estupidesa. Si fossin mitjanament intel·ligents, sabrien que els interessa molt més un bon acord amb Catalunya i que aquesta els eixugui parcialment l’immens deute que tan inconscientment han anat demanant, que no destruir Catalunya perquè sigui seva. Ja en tenen prou d’extensions improductives i d’empreses inviables, això sí, españolas!

Joan Pere Le
Joan Pere Le
20.01.2020  ·  07:55

Déu t’escolti ! La unitat és indispensable…

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
20.01.2020  ·  08:11

Fa gràcia, hahaha, vinguent de un home sempre disposat a posar l’altra galta, de tot se’n aprèn!

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
20.01.2020  ·  08:15

De debò, no entenc l’optimisme d’aquesta editorial. Bàsicament perquè les respostes que hi dona Junqueres són inexistents, i perquè cau en dues contradiccions que dibuixen la estratègia d’ERC. La primera contradicció és la que es segueix al llarg del tot el fil de l’entrevista, i és com afronta ell (i ERC), el paper de VOX. Diu no tenir por a VOX, per a dir a continuació que pitjor un govern de PP-VOX, i segueix dient que per a ERC la governabilitat d’Espanya és estratègica, d’on es pot concloure lògicament que mentre existisca l’amenaça d’un govern de dretes a Espanya, ERC estarà lligada a facilitat la governabilitat, i continua la contradicció quan diu que “ho tronarem a fer”. Aquesta afirmació és incompatible amb l’anterior, i ja en la segona contradicció, seguint el “ho tornarem a fer”, diu tot un seguit de veritats respecte a la justícia espanyola, que ens duu a aplicar també a ella (la justicia) el “ho tornarem a fer”; es a dir si mai mes ho intenten la justícia espanyola ho tornarà a fer, més o menys igual. Perquè, i en això els espanyols han sigut clars, tot s’ha de fer dintre de la constitució, i calen 2/3 per a canviar-la, aquests 2/3 no s’assoliran mai. Sembla que ERC ja ha assumit aquesta impossibilitat per això diu que estratègicament donarà suport sempre a les esquerrers espanyoles i sí ho tornarà a fer, però ningú sap ni quant ni com. Següent parada els pressupostos espanyols i estació d’arribada un nou tripartit.

Teresa Puig
Teresa Puig
20.01.2020  ·  08:39

No me’l crec. Gens. Tinc memòria.

Carles Farre
Carles Farre
20.01.2020  ·  08:47

I una merda Sr. Junqueres, amb tot el respecte del mon. Es fàcil ser contundent amb paraules, gesticulacions etc.
Però enganyar a gent que pensa per ell mateix, i analitza les coses amb fredor, ja no ho es tant, em costa de creure que vostès fòsin tan passarells per pensar que el govern espanyol es quedaria només en l’àmbit de les declaracions, però si ens l’em de creure, semblaria que va ser així, la qual cosa em porta a pensar quina mena de governants tenim, o son uns il·lusos o uns mentiders

https://www.dw.com/es/la-verdad-sobre-la-mentira/av-51891679

Pep Agulló
Pep Agulló
20.01.2020  ·  09:11

SOC LENT DE REFLEXOS

De l’editorial, em quedo en què la política catalana és acrobàtica, ens podem encallar i desencallar quan més difícil sembli, quan mai se sap; i amb què “el referèndum serà inevitable i imparable”, no només perquè es demostri el caràcter feixista de l’Estat espanyol a Europa, sinó pels vots i les mobilitzacions de la ciutadania independentista.

Junqueras ha beneït l’estratègia d’ERC de facilitar el govern als seus botxins. Això sí que és important. Les declaracions al diari hostil, estan fetes amb la contundència necessària perquè no les puguin tergiversar i comprometre la “pressió” d’ERC a l’hora de negociar amb Sánchez. No hi veig cap indici de res important.

Els partits en el tema de la repressió contra els europarlamentaris ha de simular un suport mutu entre la presó i l’exili. Només faltaria. Res més que això. No veig una operació retorn. De moment…

Veurem què fa ERC (Torrent) davant la inhabilitació d’en Torra pel Suprem…

LLIBERTAT I AMNISTIA!

francesc felip
francesc felip
20.01.2020  ·  09:20

Penso Sr. Partal, que en aquest cas fa com els unionistes: confon el que li agrairia amb la realitat.

Enric Mauri
Enric Mauri
20.01.2020  ·  09:23

Sóc dels qui penso, i sembla que no som pocs, que en Junqueras diu el que creu que convé dir en perspectiva electoral, perquè percep que l’estat d’opinió es crític amb el capteniment d’ERC, concretament amb la investidura, i va a recuperar vot, però penso que en Junqueras ENGANYA, en sap molt amb el estil oratori (!).
Vicent, la teva bonhomia és extraordinària, tan com les vegades que, fins ara, has dit que “ara sí” i després els fets, malauradamenr, t’han desmentit, i em sap greu.
El que veiem molts, sembla que tu no ho veus (ja saps/sabem que hi ha tres causes: no saps/sabem, no pots/podem, no vols/volem).
Això, opino que no són anàlisis sinó “sermons”, molt beintencionats, i en el teu cas crec que auto-creguts … però no hem, ningú, de confondre desitjos amb fets.
Moltes gràcies.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
20.01.2020  ·  09:29

Molt bonic Sr. Partal, però, vist lo vist, poc creïble de mossèn Junqueras.

Coincideixo pràcticament amb tots els subscriptors en que més aviat sembla precampanya electoral.

El mal que ha fet davant d’Europa mossèn Junqueras d’ER (abans ERC), des del mateix moment que es va deixar empresonar, el reflecteix el comentari sobre el diari alemany que ha fet altre subscriptor:
“…
pel Süddeutche Zeitung, som uns “obstinats”, als quals, la moderació de Junqueras i l’afany de diàleg de Sánchez ens retornarà a la cleda, guiats per la llum divina que emana de la UE.
…”
Es a dir mossèn Junqueras, junt amb el “dialogant” Pedro Sànchez, faran que tot torni a la dolça pau autonomista, amb la més o menys subtil dilució amb el temps de la identitat i la cultura catalanes.

Però clar, ara toca forçar eleccions catalanes i cal tornar a enganyar a l’electorat amb paraules d’afirmació independentista.
No, i em sap greu, no el crec, ens enganya com ens va enganyar al 2017 dient que preparava estructures d’estat. Ell i els seus acòlits Rufian, Tardà, Roger Torrent,……

No hi ha, per part meva cap odi als companys de camí votants d’ERC, no he estat mai votant convergent, si de Junts pel Si, i després del partit del MHP Carles Puigdemont, no és el PdCAT.

Tan debò recuperem la UNITAT D’ACCIÓ sincera.
Ho veig difícil mentre a ERC mani la cúpula actual liderada per mossèn Junqueras.

Ah, cal fer pedagogia arreu i parlar de Moviment d’Alliberament, car som un país envaït militarment i expoliat com una colonia. País al que van anul·lar les seves lleis, el seu govern i la seva cultura per la força de les armes.
No ens beneficia que a Europa pensin en el “separatisme” català, doncs a l’igual que Flandes, per posar un exemple, el que volem és foragitar els “terços castellans” representats avui dia per la judicatura, la PN i GC espanyoles.

maria serra
maria serra
20.01.2020  ·  09:29

Penso exactament que Isabel Sagales, el que diu en Gabriel Rufian a Madrid no sembla pas que pensin el mateix o sigui que ells van treballant la estratega per les properes eleccions.

JOSEFA IGARTUA
JOSEFA IGARTUA
20.01.2020  ·  09:40

RECORDO QUE EN UNES ELECCIONS GENERALS , CREC QUE UN ABRIL, EL PRESIDENT PUIGDEMONT VA PROPOSAR ANAR JUNTS AMB ERC I EN JUNQUERES VA DIR QUE NO. SI ARA HA CANVIAT D’OPINIÓ NOMÉS M’HO CREURÉ QUAN VAGIN JUNTS EN LES PROPERES ELECCIONS CATALANES. EN TOTES LES MANIS ELS ELECTORS DEMANEM UNITAT. ESTÁ PR VEURE.

Antonieta Jarne
Antonieta Jarne
20.01.2020  ·  09:46

Se segueix marejant la perdiu amagant que l’únic que es pretenia era allò tan clàssic del catalanisme polític: tensar i pactar sense fer trontollar el sistema espanyol. El seu editorial, senyor Partal, em provoca angúnia (literal). No sap les ganes que tinc que arribi el març (data en què em venç la subscripció al seu diari). Podria seguir argumentant però és que ni d’això, en tinc ganes. Tipa que se’m faci perdre el temps.

Carles Lladó
Carles Lladó
20.01.2020  ·  09:47

–I encara més! Amb l’autoamnistia de tots els seus crims, els franquistes van muntar una Transició a la seva mida i de la merda de la dictadura vam passar a la merda d’ara. Quina merda!
–És que això és espanya, home! I a falta d’una de millor, una bona estratègia podria ser l’empoderament integral del catalanisme mitjançant la creació de la Federació d’Entitats Sobiranistes, un ens que podria assolir tanta autoritat i poder com per alliberar-nos definitivament del domini espanyol. Segur!

Ariel Serra
Ariel Serra
20.01.2020  ·  09:52

D’en Junqueras ja coneixem la capacitat de ser teatralment contundent. Puc recordar l’acte de Tarragona al costat del president Puigdemont i els seus crits a l’escenari, entre estentoris i escanyats. Qui va dir, el 2 d’octubre de 2017, a la reunió dels dirigents d’ERC, la frase “hem donat massa corda a la gent”? Va ser ell? Va ser algú altre? En tot cas, tots hi devien estar ben d’acord, perquè no en sabem cap protesta ni en coneixem cap opinió discordant. I els dos-milions llargs que varen tenir el seu vot comptat i el mig milió llarg que vàrem veure com el nostre vot no es comptava vàrem començar a patir aquell matí en què la presidenta del Parlament no va voler convocar el plenari immediatament, com s’esqueia, i les forces sense direcció de Catalunya cridaren a fer una vaga que va servir de vermut per al discurs nocturn i fàcil del Borbó novell.
Culpa hi ha, i el president Puigdemont no deixa de tenir-ne, també. Les nacions es veuen en els seus polítics. Si la democràcia demana llibertat, la política demana polítics amb caràcter. No es pot dir a la cúpula dels Mossos que si hi ha violència proclamaràs la independència i quan és l’hora de mostrar aquest necessari caràcter amollar davant les càmeres “ens hem guanyat el dret de ser escoltats”. No senyor. Som els votants del Primer d’Octubre que ens hem guanyar el dret de ser escoltats i respectats. Cap polític català no es va guanyar cap dret el Primer d’Octubre, ni abans, ni després. I què deia, Jordi Sànchez, el dia abans, que un milió de vots ja era bo? I per què ha de fer el signe de la victòria, en Jordi Cuixart? No entén que això desbarata encara més la gent? Un lema dels meus avis era no patir, no fer patir. Aquell vespre de corredisses, el vespre mateix del Primer d’Octubre, vàrem començar a patir com mai per Catalunya, i els ungüents i cataplasmes que ens vares aplicar durant deu dies, Vicent, fins a la declaració tot d’una glaçada del 10 d’octubre, la pasterada més gran de la nostra generació, tan sols serviren per fer més gros aquest patiment.
Mal va quan tot gira rossola avall.
Almenys podien haver dir que no reconeixien els tribunals estrangers. Hi deu haver alguna vocació de comediant frustrada.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
20.01.2020  ·  09:54

Les paraules de Junqueras són pur tactisme. Veurem si s’acompanyen d’explicacions (per què no va anar a la reunió de govern acordada a l’exili?, per exemple) i de fets (defensaran l’independència en tots els fronts o només en els discursos?).

Si us plau senyor Partal no posi en el mateix sac Junqueras i Puigdemont. Puigdemont compleix el que diu i la seva estratègia és la mateixa des de bon principi. Lluita per poder tornar i això depèn de la llibertat a Catalunya.

Junqueras i ER diuen una cosa i fan la contrària. La seva estratègia de lliurar-se a la in-justícia espanyola de moment ha estat un fracàs. El seu objectiu és sortir de la presó, lògicament, però això no hauria de condicionar els interessos de l’independentisme a Catalunya. Per això s’hauria de mantenir al marge i no condicionar l’acció de l’independentisme. ER amb les seves pors i mentides ha fet molt mal a l’independentisme i ara mateix els seus líders ja no són gent de fiar.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
20.01.2020  ·  10:08

Avui, gràcies especials…estic cansada de persones de bona voluntat que no poden veure-hi més enllà del nas i que es dediquen a criticar el que poden…i parlo de indepes…
Quan obriran els ulls i s’adonaran que tots construïm el país o no hi ha país…quan podran veure aquesta família enorme i forta que som.
Qui fa fora de la casa a familiars que pensen diferent?

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
20.01.2020  ·  10:18

Pot ser que l’Oriol hagi vist la llum? Si no el treu de la presó la nostra República durant les negociacions de la independència, no el traurà ningú.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
20.01.2020  ·  10:24

“Per les seves obres els coneixereu”.(9

Josep Salart
Josep Salart
20.01.2020  ·  10:34

Avui ningú compra l’editorial perquè ven fum. De fet ven al fumaire.

Llegits tots els comentaris es veu clarament que tothom (o quasi tothom) està pendent, o del President Puigdemont que ens tregui de l’assumpte, o de que es moguin les coses amb més celeritat.
I precisament de celeritat cap a l’objectiu desitjat, avui pe avui, amb els dirigenrs d’ ERC no s’himpot comptar. AMB ELS SEUS VOANTS SI.

Com diu la senyora Gispert, no posem a tohom al mateix sac. Si us plau. Si al sac del President Puigdemont himposem en Junqueas, al drrea sen’s cola el niño Gabriel, el Tarda, l’Aragonés i ni més ni menys que en senyor Torrent.

Molt por si el sac de l’home del sac, es aquest ¡¡

Jordi Isern
Jordi Isern
20.01.2020  ·  10:42

És sorprenent tanta ingenuïtat en un analista amb tanta experiència com tu, Partal. Els d’ERC no poden ni veure el que anomenen “l’espai convergent” i estan com bojos perquè hi hagi noves eleccions. D’aquí esperen que en surti un nou tripartit amb la presidència per a ells. Si fins i tot van preferir anar a les europees amb Bildu!! L’article del Junqueras és un exemple del que ens espera a partir d’ara: política autonomista amb molta retòrica independentista (com l’esquerra espanyola que es declara republicana mentre fa besamans al rei). Mentre ERC estigui comandada pels Junqueras, Rufian, Tardà, Torrent, Aragonès… la unitat independentista és impensable. Entre altres coses perquè ERC ha renunciat a la independència. Es veu que som pocs i que cal ampliar la base… O això també és una mentida i resulta que ara som suficients?

Ramon BURNIOL
Ramon BURNIOL
20.01.2020  ·  11:11

Si em permets un suggeriment, que no pas correcció, l’expressió “operació retorn” em sembla una mica negativa, com si fos un pas enrere.

En informàtica, quan s’acaba d’instal·lar una aplicació o d’efectuar una actualització, es recomana “reiniciar”. Reiniciar vol dir tornar a començar des de l’inici però incorporant, i per tant acceptant, les actualitzacions, modificacions o correccions efectuades. Em sembla que aquest concepte encaixa perfectament amb el teu editorial que, d’altra banda, és magnífic com sempre.

Crec que seria més adient, positiu, i fins i tot més actual, anomenar-la “OPERACIÓ REINICI”.

Maria Terré
Maria Terré
20.01.2020  ·  11:23

On vas Vicent?

Salvador Aregall
Salvador Aregall
20.01.2020  ·  11:29

Si Puigdemont i Junqueras junts defineixen demà un horitzó comú …, això ja ho he llegit en una altre ocasió. Sembla que l’editorial d’avui respon més a un desig que a una realitat. Convertir les paraules o la reacció de Junqueras en l’entrevista de El Pais en la “clarificació d’un possible nou horitzó conjunt sembla que ha començat” em sembla excessiu, no és que vulgui tirar aigua al vi però, francament, han passat masses coses diguem-ne separadores o contraries a la unitat, s’han posat d’esquenes uns i altres de forma permanent i en moments clau que fa difícil pensar que ara Junqueras ha caigut del cavall així de cop i comença una nova etapa, “la operació retorn”. La famosa taula negociadora amb el govern ha de contemplar, com a irrenunciable, l’amnistia i l’autodeterminació. Al final d’aquest procés negociador diuen que hi haurà d’haver una consulta. Només potser d’una manera, dues preguntes, la proposta del govern espanyol i la proposta nostra que serà la independència. Que ningú li passi pel cap que pot ser d’una altre manera. Si aquest horitzó, així de net i clar, és compartit per totes les forces independentistes la podrem anomenar operació esvair la boira.

Jaume Riu
Jaume Riu
20.01.2020  ·  11:32

Quina dèria teniu per titllar Partal d’optimista.
Jo veig en la reflexió de l’editorial d’avui que fa una anàlisi positiva, que és molt diferent.
En la història de totes les revolucions per canviar els fonaments d’un Estat poderós, sempre hi trobem el fracàs dels optimistes del lliri a la mà.
Altrament, la visió positiva d’aprofitar la part favorable de les situacions doloroses és l’ingredient determinant de les revolucions que prosperen.
El punt de vista positiu és revolucionari, mentre que l’optimisme pot ser contrarevolucionari.

marga guasch
marga guasch
20.01.2020  ·  11:37

Sé que no seré ben rebuda entre els comentaristes, però voldria afegir a l’editorial d’en Partal que, en la meva opinió, les diferències van ser superades amb la ceació de JxSí perque ERC, un cop més, es va deixar enredar (jo també, i n’era conscient) per la maniobra d’en Mas d’amagar-se en 5è lloc i posar d’ham en Romeva. Per sort, o de moment, Mas no lidera i ERC ja no es deixa enredar. Confio molt en ERC i en la seva estratègia, al costat dels altres, que no en tenen cap. I espero que tingui paciència i aguanti totes les crítiques dels que es creuen poseïdors de la única veritat.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
20.01.2020  ·  11:56

No tenim remei! Ara resulta que tots hem de ballar al son que, des de Lledoners, toca un presoner amb síndrome d’Estocolm a través d’un diari de reconeguda trajectòria antiindependentista (i sovint també anticatalana!). I cal prendre partit entre els dos partidets de pa sucat amb oli que malden per fer-se seva l’herència d’un pujolisme intestat que ha deixat el terreny impossible per a tota una generació.

De moment un dels partidets ha mantingut les sigles històriques, i a més s’ha convertit aparentment en pal de paller electoral. No en té prou de controlar la Generalitat, des d’una vicepresidència que a més remena les cireres de l’economia. També comanda el Parlament de fireta de la Ciutadella, que no pot aprovar res sense que sigui immediatament tombat per la cinquena columna dels sucursalistes, a base d’impugnacions sempre triomfants a les estrades judicials i obeïdes (amb escarafalls de protesta, però obeïdes sempre) per tothom. Darrerament s’ha posat a emblanquinar la fracció menys impresentable dels sucursalistes, amb l’esperança de lligar-hi una maionesa electoral que li permeti assolir la Presidència de la Generalitat d’una santa vegada. Tot abans que anar de bracet de debò amb l’altre partidet, al qual combat per damunt de tot. Bé, encara per damunt d’això combat el president exiliat, objectiu que comparteix (sense reconèixer-ho) amb els Gobiernos de España (qualsevol: del PSOE o del PP).

I què en podem dir de l’altre partidet de fireta, que per no tenir no té ni un nom estable. S’ha dit de moltes maneres des que es va suicidar el pujolisme (i d’això ja fa molt temps, temps històric vull dir). Només és possible reconèixer-lo per la desinència: …VERGENT. Postconvergent, criptovergent, neovergent, fins i tot sociovergent! També té com a principal objectiu (mai no explicitat ni confessat) combatre el partidet del pres polític anterior, amanint sempre tots els discursos amb retòrica independentista de fort ressò verbal (com els altres). I també hi ha, dins d’aquesta host més o menys dispersa, dirigents que combaten subreptíciament la figura del president exiliat, un personatge díscol del punt de vista del partit, encara que formalment militant d’aquest partidet.

Abandonem d’una vegada aquesta caricatura de partidets! Com diu avui amb raó el Prof. Resina: ja en som, d’independents. Ens calen estadistes farcits d’Auctoritas; que fomentin la unitat en lloc de la divisió; que proposin objectius engrescadors, als quals ens hi poguem sumar tots; que ajudin a conquerir espais de llibertat, i no de submissió; que ens demanin sacrificis només amb objectius concrets, sense prometre màgics resultats ni jugades mestres. En cas contrari, nyerros contra cadells, hi perdem tots: divide et impera!

La gent ja hi és. No ha deixat de ser-hi des del Primer d’Octubre. En la llengua no pròpia que encara és co-oficial a Catalunya, caldria dir: “Dios, qué buen vassallo si hobiera buen señor!”.

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
20.01.2020  ·  12:36

La dignitat comença respectant-se a un mateix i sent coherent. Les accions d’ER s’interpreten a l’estranger com una claudicació. Potser no caldria respondre preguntes d’aquestes si el seu partit i ell mateix fossin coherents. Si el 90% ho interpretem igual, el problema el té el locutor. Parleu clar i català!

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
20.01.2020  ·  13:00

Jo no dono importància als errors del 2017.
Jo dono MOLTA importància als errors a partir del gener 2018. I a la manca d’unitat, rebutjada sempre, sempre, sempre pel mateix partit.
Ho sento. No tinc cap confiança en ER.
Ara que es comença a perfilar la possibilitat d’eleccions catalanes, ja tornen a sortir amb la independència i ja es tornen a amagar en Rufián i en Tardà (els de la republica espanyola).
I la gent tornarà a ser ensarronada. Amen.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
20.01.2020  ·  13:27

No me’l crec gens ni mica en Junqueras!

S’acosten eleccions catalanes i fa un cop d’efecte per semblar el que no és. Diu una cosa i ja veurem la que fa. I quanta gent hi cau de quatre potes!

Ell i erc han enganyat una, dues, tres… vegades.
Quan algú enganya tantes vegades, com se’l pot creure?

No me’l crec. I no perquè “pensi diferent”, sinó perquè enganya. Ell només “pensa” el que li convé a cada moment. El que convé als seus interessos i en segon lloc al seu partit.

Guillem Pera
Guillem Pera
20.01.2020  ·  13:52

Junqueras (en aquest article): “Vam dir la veritat: que el procés havia d’acabar amb la independència. Això es va impedir amb les pallisses, la presó, destituint governs i tancant parlaments.” I què es pensava? Com es pot ser tan ingenu? O… els ingenus som nosaltres quan el creiem?

oriol avila
oriol avila
20.01.2020  ·  14:08

Sincerament, sols em mereixen confiança el MHP Carles Puigdemon i els seus companys d´ exili, que parlen lliurement, amb coherencia i amb voluntat de tirar endavant La Republica de Catalunya lliure .

Roser Caminals
Roser Caminals
20.01.2020  ·  15:14

A les darreres eleccions ERC va perdre dos escons. No en vol perdre més.
Veurem si la contundència verbal, que és barata, va acompanyada de fets.
I si Torrent desobeirà per defensar la presidència de Torra. Tot va lligat.

Berta Carulla
Berta Carulla
20.01.2020  ·  16:07

A mi el col.loquialisme amb la premsa enemiga no m’agrada, i a més la resposta és més “col.loquial” (per seguir amb l’adjectiu del director) que no contundent. Per exemple a Vilaweb no hauria passat el filtre perquè M és una paraula prohibida i si la dius no es publica el teu comentari. I probablement P també. De manera que la resposta, es vulgui o no, queda afectada per la forma, que d’haver estat correcta i immune al filtre més estricte hauria esdevingut doblement contundent. La contundència en aquest cas no ve de la idea, sinó dels paraulots, que per altra banda em resulten sorprenents en la veu de Junqueras.
I fins aquí puc parlar.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
20.01.2020  ·  16:26

En fin, leídos todos los comentarios constato de que están en acorde con los vientos de 80 Km/h y la lluvia torrencial que está cayendo en estos momentos sobre mi casa.

Siguiendo con las constataciones. Seguimos sin cambiar de marco mental, el de “los partidos políticos”, como si estos fueran el último eslabón en la pirámide del poder ciudadano, una especie de Tribunal Constitucional, al que los ciudadanos de a pie podemos referirnos para defender nuestras ideas, derechos y convicciones.

Yo, como soy vasco, tengo en el ADN lo de ser un poco bruto o brusco, sin malicia, pero bruto, luego seguiré haciendo honor a mi estirpe.

Un político (sea cual sea) es ante todo un mentiroso profesional que no, necesariamente, patológico. Lo es porque la profesión se lo exige.

Vamos a ver.

Cuando un político, que va a cortar bacalao, dice lo de “y haremos esto, aquello y lo de la moto” miente, porque debería añadir “si los barones de mi partido me lo permiten, si la coyuntura me lo permite, si el legado de mi predecesor me lo permite, si (en el caso de este peculiar país llamado España), los poderes fácticos judiciales, los del IBEX35 y las rémoras de los nostálgicos de tiempos pasados pero bien presentes me lo permiten y, sobre todo, si el FMI me lo permite. Pero un político no puede decir todo esto porque dejaría de serlo por causa de inanición.

Es decir que, en el caso catalán independentista, tenemos que cambiar de marco mental. Lo he dicho tropecientas veces. No se trata de tildar a Oriol Junqueras de mentiroso, que lo es. No se trata de ensalzar, o poner esperanzas en Carles Puigdemont. Hacerlo sería, y es, entrar en una lucha fratricida cuyo único objetivo cumplido sería el de dar más y más pábulo a unos políticos que se creen no solo el centro de su ombligo, sino el de todos los demás.

Se trata de defender una idea. La del resultado del 1-O. Punto. Si lo defiende zutano, pues se apoya a zutano, que es mengano pues a mengano, que lo defiende Ramón Cotarelo, pues Cotarelo. No defendemos personas, ni partidos políticos, defendemos un idea, una convicción que, tras el referéndum, tiene la suficiente enjundia como para darlo todo por ella. Si no lo hacemos ahora, los partidos políticos conseguirán que nos perdamos en sus meandros, a saber, “¡ Larga vida a mi partido político (que es el que me da de comer) !”.

Llevo tiempo haciendo la pregunta de si no ha llegado el tiempo de crear un movimiento transversal que se presente a las próximas elecciones con un objetivo claro: forzar la consecución de la independencia sin ambages. Que a ese movimiento se suma Carles Puigdemont, pues encantado, que se suman los díscolos militantes con cargo (pocos) de ERC, pues encantado, que se suma, en un derroche de clarividencia porque se ha caído del caballo camino a Damasco, el mismísimo Oriol Junqueras, pues encantado.

La convicción de construir República ya, desde ahora ya, es nuestra, la de los ciudadanos. Mientras más tiempo dejemos pasar más nos diluirán en los posibilismos, estos sí, mágicos.

Que se me disculpe la longitud de mi comentario pero es que la forma “rasa i curta” de contarlo hubiera sido:

¡Ojo avizor! Nos la están metiendo doblada con sus cuitas de partido y perderemos, una vez más, el tren de la Historia (con hache mayúscula).

El Sr. Partal sigue sin contestar a la pregunta. Una y simple pregunta de un suscriptor.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
20.01.2020  ·  16:27

Sabem que els polítics ens han pres el pèl. L’editorial també?

David Mascarella
David Mascarella
20.01.2020  ·  16:41

Ai Partal, és que no pot deixar-sa anar ni un moment, tan és que ho expliqui bé, si això no és el què vol sentir la majoria dels opinadors d’aquest fòrum. No es vol entendre el significat de la frase “‘ho vàrem fer per a poder-ho tornar a fer’”. Ni amb la semblança amb el president Puigdemont és suficient. Hi ha qui no pot,o no vol, entendre el que vostè diu.

La mateixa porta que esmenta vostè sempre hi és, i sempre hi serà. Les picabaralles serveixen per clarificar posicions, i sempre hi haurà qui defensi la que creu millor. Les picabaralles les tenim tots a tot arreu. bé, tots? no! alguns es permeten la burla irònica, o directament ofensiva cap a les minories que no pensen com ells, (perquè els altres condueixen en direcció contraria potser? Per la seva part, és molt aclaridor quan fins i tot denigren als votants d’ERC.

Estaria bé que algú comentés a fons la diferència entre llistes unitàries, o unitat estratègica a partir de punts concrets. No demano gran cosa, tan sols saber si tots nosaltres tenim clar amb qui faríem coses junts o no, sense pactar per endavant cada pas. Aquí Vicenç, deu tenir el seu significat (ja ho va comentar crec) que per primera vegada es posi a consulta general. el resultat, si ha estat el cas, que pugui sortir d’una negociació. O serà ara mateix ja, una altra maniobra per aconseguir cadires ben remunerades, com diuen alguns…

Teresa Martorell
Teresa Martorell
20.01.2020  ·  17:18

Quin desastre de polítics. Han de tornar pujar el ànims perquè possiblement hi haurà eleccions. Quan hagin guanyat faran el que els hi doni la gana. Això és el que va explicar en Santi Vidal. Diuen el que convé no el que faran. Mentiders i botiflers tots.

Ramon Baiges
Ramon Baiges
20.01.2020  ·  17:41

Contundent a la entrevista…? Potser sí, però ERC ha estat molt tova amb el Pedro Sánchez. Síndrome d’Estocolm, crec. Una negociació entre una persona lliure i un esclau no té cap sentit ni pot tenir cap resultat bo per l’esclau.

ENRIC MASIP
ENRIC MASIP
20.01.2020  ·  19:13

Hi ha que sembla que estan començant a desmobilitzar el el poble. A tenir-lo entretingut amb el caramel de les negociacions. A tenir-lo parat, que no molesti en aquest moment perquè s’obren expectatives. Estan aconseguint desmobilitzar el poble! Aquesta és la crua realitat. S’està dient
que la independència es va impedir amb les pallisses, la presó, destituint governs, tancant parlaments… I també en la sang que hagués calgut sj hagués estat i és necessari!!!. Que ningú esperi res d’Europa perquè d’allí tan sols bufen vents de renuncia.

Anna Linares
Anna Linares
20.01.2020  ·  19:21

Sr Partal m’agradaria que tingués raó, però la gent el que veiem son les baralles pel poder i pel partit i la meva por es que tots aquets ultims moviments, pressupostos aprovats i dialec un cert acostament d’ER amb els comuns, i molts tertulians unionistes ja es fregan les mans i auguren la readició d’un Tripartit al parlament de Catalunya, el que seria un punt i final del procès.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
20.01.2020  ·  20:07

No m’en refío del mossén amb complexe de Mesíes. Es va cometre l’error de congelar la independència proclamada per creure’s que España estava diaposada a escoltar. Després de les eleccions del 155 hi havía la possibilitat d’esmenar-ho proclamant Puigdemont president i que aixequés la suspensión. Peró, el 30 de Gener, Erc no va volver…Sempre amb el vot dividit i donant-li aire a España amb la moció a Rajoy i deixant entrar al PSOE, -també responsable del 155-, i amb l’ajuda imperdonable de Marta Pascal/Junts xCat, per al final amb noves eleccions donar-li una nova oportunitat a Pedro Sanchez a canvi de res. Mentres España tingui alguna oportunitat de no canviar, les nostres és van reduint. España ha d’implosionar!

Albert Ventura
Albert Ventura
20.01.2020  ·  21:39

Aquest individu no es “kosher”.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes