Ells encara no ho saben, però això acabarà amb una nova constitució espanyola (i val més que ens preparem)

  • El llarg colp d’estat que ja fa dotze anys que dura finalment ha dut l’estat espanyol a una situació impossible, que sols es pot resoldre de manera radical

Vicent Partal
22.12.2022 - 21:40
Actualització: 22.12.2022 - 21:48
VilaWeb
La manifestació de resposta a la sentència contra l'estatut. Barcelona, 2010.

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si no m’he descomptat, ja dec haver escrit més de cinc mil articles editorials a VilaWeb. Normalment, són articles que segueixen la més estricta actualitat, però a voltes em permet de fer-ne que van molt més enllà d’allò que s’espera d’un comentarista diari de l’actualitat política. I generalment són aquests editorials els que, amb el pas dels anys, em fan més content si els rellisc. Per exemple, vaig dir el 2006, després de la manifestació del 18-F, que començava una revolució. Vaig explicar, arran de la sentència contra l’estatut, el 2010, que havia començat un colp d’estat. Vaig avisar el 2013 que el PSC abandonaria el bloc democràtic basculant vers el feixisme per mirar d’impedir la independència de Catalunya. Vaig afirmar el 2016 que Espanya entrava en un pendent ferroviari i que la crisi l’acabaria arrossegant. Vaig dir, en les tempestuoses jornades de l’octubre del 2017, que la proclamació de la independència seria cosa de poques hores, com va acabar essent. O vaig escriure el 2020 que Madrid esclataria en una guerra civil híbrida però imparable, que és exactament això que ja tenim avui davant.

Aquesta llista no vol ser de cap manera una reivindicació dels encerts, que això seria ridícul. Però sí una reflexió sobre els mètodes d’anàlisi de la realitat i les lliçons apreses. No tinc una bola de vidre, jo, només faig anàlisis. I pot passar, i passa, que els analistes tinguem opinions poc encertades sobre els detalls menors, però en canvi encertem la visió de llarg termini, que sol ser més sòlida i més fàcil de capturar. Això ho vaig voler explicar un dia parlant de Fernand Braudel i la “llarga durada”.

Personalment ho vaig entendre bé amb L’Empire éclaté, l’extraordinari llibre de la professora Hélène Carrère d’Encausse que el 1978, quan no ho veia ningú, ens va avisar a tots que la Unió Soviètica era a punt de desaparèixer. El meu estupor quan vaig llegir aquell llibre va ser total: l’URSS semblava tan forta… Però, vist des d’avui, el llibre és encara més extraordinari que aleshores. Perquè, malgrat que Carrère d’Encausse s’equivoca en totes les prediccions concretes sobre com havia de caure la Unió Soviètica, encerta en el punt més difícil i extraordinari, que és veure i explicar-nos que inevitablement aquella superpotència desapareixeria.

Explique tot això perquè precisament avui m’agradaria fer una d’aquestes reflexions de llarg abast, que ara mateix potser us semblarà molt estranya, però que jo ja veig com un fet molt factible, no pas la setmana vinent, ni el mes vinent –no sé quan–, però inevitable i no a llarg termini.

Parle de la crisi constitucional enorme que s’ha obert a Espanya i que és, dotze anys després, l’acceleració definitiva del colp d’estat començat l’any 2010 amb la sentència del Constitucional espanyol contra Catalunya. I ho faig per a dir que la crisi que vivim s’ha enfilat tan de pressa que ja ha arribat a un punt que pràcticament aboca l’estat espanyol a un procés constituent com a única solució possible a l’atzucac; és a dir, a redactar una nova constitució que supere la del 1978.

M’explicaré. Aquest colp d’estat que ja fa dotze anys que dura, al cap i a la fi, és el col·lapse allargat de l’atado y bien atado franquista. Ja sabeu que Franco, quan es moria, va afirmar que ho deixava tot “lligat i ben lligat”, que no s’alteraria l’ordre substancial de l’estat nascut de la seua insurrecció i del poder madrileny. I va ser així, malgrat que en aquell moment nosaltres no ho vam saber veure. La substància del poder franquista va continuar viva i ben viva, perquè el PSOE i el PCE i Pujol i Convergència es van prestar a legitimar el maquillatge del règim. La ruptura, la revolució, no van aparèixer per enlloc i en tot cas Juan Carlos i els tancs, el 23-F, ja es van encarregar de deixar clar que no podia aparèixer.

Dècades després, tanmateix, la revolució aparegué de sobte al passeig de Gràcia de Barcelona un dia de juliol del 2010, vestida de procés d’independència de Catalunya. I, com no podia ser altrament, va aparèixer del no-res, sorgint de manera espontània de la gent, del carrer i sense respondre a la voluntat de cap de les organitzacions polítiques que s’havien acomodat tan bé al postfranquisme. Allò que explicava d’una manera tan emocionant Josep Fontana.

I per a frenar-la, el règim profund, aquell que no apareixia perquè no calia, va haver de donar la cara. I aleshores van arribar les pressions i l’atiament de l’odi contra els catalans. I més tard l’intent que els catalans pro-règim (us en recordeu d’un paio que es deia Duran i Lleida?) la reconduïssen. I el pànic, després del 9-N, que va dur Mariano Rajoy a cometre l’error fatal: canviar les lleis per fer que els jutges executassen l’equivalent al 23-F d’avui. Una decisió que va crear un problema més greu que el que volia resoldre: posant els jutges a la primera fila va deixar pas a aquella part de l’estat per a la qual la reforma dita democràtica no va existir mai.

Perquè el postfranquisme va consistir a canviar la fina capa de dalt de tot, que són els polítics i la manera de fer política, i prou. I va restar intacte, per sota d’aquesta capa, l’autoritarisme, el menysteniment de les regles de la democràcia, la incapacitat de diàleg i el supremacisme que avui funcionen igual com funcionaven l’any cinquanta o el seixanta. Franquisme rocallós.

El problema és que una volta aquest franquisme té carta blanca per a actuar i veu que pot fer allò que li done la gana, ja no el pots tornar a tancar, com el geni de la llàntia. I té agenda pròpia i ben ultra. Una agenda pròpia que, sobretot al Madrid més retrògrad, continua veient els socialistes i tot allò que no siga franquisme instrumental i de carnet a la boca com uns personatges dels quals no et pots fiar. Com uns usurpadors d’un poder que tan sols la dreta de tota la vida té el dret de gestionar i de gaudir-ne, perquè d’ençà de la victòria de los nacionales que aquest poder és de gestió patrimonial seua.

D’ací a l’episodi que hem vist aquests dies hi ha tan sols un pas. Que a Madrid hi ha qui somnia ja veure Pedro Sánchez tancat a la presó –l’al·lusió de la tal Cuca Gamarra l’altre dia era ben evident i la premsa colpista parlava de Batet dient que era la nova Carme Forcadell. Gràcies a això –no sé si ara ja, però a mitjà termini segur–, finalment la capa fina que dissimula allò que Espanya és en realitat descobrirà que el monstre també es pot girar contra ells. I menjar-se’ls.

Ara com ara –per pura necessitat personal, no per ideologia– intenten de tombar-lo de manera innocent sense adonar-se’n, ara com ara, que no ho poden fer. Ni podran. No ho han pogut fer amb la reforma del codi penal. No ho podran fer tampoc amb una llei, per més que ho intenten. No hi haurà manera, hi peguen les voltes que hi peguen. Perquè tot està lligat i ben lligat i el poder a Espanya, l’únic estat d’Europa que encara no s’ha desfet de les estructures de la dictadura, no rau en les institucions democràtiques.

De manera que un dia arribaran a la conclusió que tan sols hi ha una eixida i és eliminar la constitució postfranquista i escriure’n una de cap i de nou, amb unes eleccions constituents –aquelles que no va haver-hi als anys setanta. Una constitució, aquesta sí, democràtica i sense límits. Els progres espanyols ni ho saben, això, encara, però la vida és molt dura i acabaran sabent-ho. O els ho explicaran a Brussel·les, que allí sí que ja ho saben. I fins i tot els socialistes se n’hauran d’adonar, quan descobresquen, després de veure que Sánchez es troba lligat de mans i peus, que és o això o cent anys de poder absolut del PP i del sottogoverno franquista a Espanya. Cosa que, per conveniència del propi negoci, va més enllà d’allò que poden acceptar.

Però avui, en relació amb tot això, sobretot m’interessa avisar que aquest horitzó els catalans l’hem de tenir en compte i hauríem de començar-nos a preparar. Per una banda, perquè fora del Principat, al País Valencià i les Illes i també a la Franja, aquesta nova constitució espanyola representarà una oportunitat potser federalista que caldrà aprofitar. I al Principat, que ja és en una altra fase, perquè caldrà evitar de totes passades caure en el parany del 1931 i del 1978. Caure en el parany de ser comparses per a fer una Espanya maquillada, que quan ja s’haja recuperat i tinga la cara neta ens tornarà a estomacar, siga roja o blava, monàrquica o republicana.

Crec que ja he explicat alguna vegada que un dia un polític letó em va dir que la gran oportunitat de la independència havia estat la mort de Franco i que semblava mentida que no ens n’haguéssem adonat. Tenia raó. Potser, però, hi haurà una oportunitat amb la mort del règim. Si hi és, consisteix a no participar gens ni mica en el procés constituent espanyol. De cap manera. El tecnicisme, si arriba l’ocasió, no serà difícil de trobar. Però com que, per definició, un procés constituent esborra la constitució anterior i no pot posar límits als diputats constituents, el mínim –i dic el mínim– és que els diputats catalans es reunesquen a banda, a Barcelona, i comencen un procés constituent català separat i basat en l’aplicació del dret d’autodeterminació. Que és, i per això l’avís, la contrària d’anar dient que els donarem suport de franc.

PS1. La constitució espanyola no es pot reformar, això ho sabem tots. Però es pot substituir. Xile tenia una constitució calcada de l’espanyola i ja l’han deixada enrere; és un exemple a estudiar.

PS2. Al seu “Bots i barrals”, Ot Bou escriu, més o menys, sobre aquest tema. Llegiu ”L’Antiespanya no té constitució

PS3. Aquest és el darrer editorial abans de Nadal, de manera que bones festes a tothom, amb un record especial per Pablo Hasel, Julian Assange i tots els presoners polítics o comuns que sempre passen uns dies difícils, tancats en aquestes dates. I també a tots els exiliats, del president Puigdemont i Valtònyc al darrer lluitador per la llibertat en qualsevol racó del món.

PS4. I si sou dels qui feu regals, recordeu que podeu regalar una subscripció a VilaWeb, però que també podeu regalar-vos a vosaltres mateixos una subscripció a VilaWeb i regalar-nos a nosaltres el vostre suport, que avui ens és més vital que mai. Gràcies.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
22.12.2022  ·  22:12

El que sembla ja inevitable és el col·lapse espanyol. I el descrèdit dels polítics de casa nostra que s’escarrassen volent apuntalar la solsida és total. Nosaltres hem d’empènyer, cadascú com puguem. Bon Nadal.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
22.12.2022  ·  22:21

I perquè no fer extensiu d’una vegada per totes el procés constituent al conjunt dels Països Catalans, tot sabent que cada territori tindrà la seva pròpia velocitat?. Un Partit de tot el territori per a un objectiu únic, la Independència

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
22.12.2022  ·  22:38

Estic d’acord que hauran de fer alguna cosa i que aquesta cosa pot ser una nova constitució, però m’inclino a pensar que s’hi barallaran tant i tant que potser ni la veuran ni la veurem ja que la trifulca serà tan encegada que no els permetrà veure, els uns i els altres, el seu anorreament.

Quan a nosaltres, m’estimo més no comentar.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
22.12.2022  ·  22:51

Per a quan això passi, hem d’haver-nos desfet dels tres partits, o no farem res. Qui ens ha fotut dins la trampa son ells. I no ens enganyem, cap constitució espanyola no ens respectarà, pel que deixar tota la negociació en mans dels tres partits serà com organitzar uns focs artificials a la petroquímica de Tarragona.

Joan Garrigó
Joan Garrigó
22.12.2022  ·  22:53

Sense ser tan profund,encertat,didáctic i amb la claretat de les conclusions de Vicent Parta,la meva humil conclusió és que s’está complint la predicció d’Alexandre Deulofeu a la seva “Matemática de la Historia”,que en els voltants del 2029, España es desfará com un “azucarillo” i Catalunya será independent.
Crec que els fets i les consequéncies que descriu molt bé Partal,porten a les prediccions de Deulofeu.

Jordi Roca
Jordi Roca
22.12.2022  ·  23:00

Voldria fer una puntualització sobre l’opció federalista.
Definicions de la Wikipedia:
Federalisme entitat política o organització formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s’associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació)
Autonomia: que viu segons la seva pròpia llei o es governa per la seva pròpia llei) Capacitat de bastar-se a si mateix per a preservar la pròpia individualitat enfront dels altres o enfront de la col·lectivitat, als quals, no obstant això, necessita en bona mesura.
Adoneu-vos que d’entre els 2 conceptes, autonomia i federació, des del punt de vista “teòric”, quant a llibertats és pitjor opció, la federal.
FEDERALISME? És un parany.
L’autonomia és un federalisme encobert pel fet que és una forma de govern pròpia de la República i aquí tenim rei “por la gracia de Dios i la voluntat de Franco”.
Conclusió ja som federals-autonòmics i no ha anat gens bé.
Ara toca aconseguir la INDEPENDÈNCIA

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
22.12.2022  ·  23:04

No es pot fer una nova constitució. No es pot fer sense el concurs del PP. Mentre el PP tingui milions de vots exercirà el seu poder de bloqueig ad eternum.
El conjunt de la dreta a Espanya és d’arrel feixista. L’única solució és que sorgeixi un partit de dreta amb un compromís clarament demòcrata i de respecte a les regles del joc i a l’adversari. Aleshores es podria fer un procés constituent.

Oriol Catafal
Oriol Catafal
22.12.2022  ·  23:14

En el cas que facin una constitució nova, segurament uns quants tindran ganes de fer-la encara més dura i restrictiva que l’actual. Entre d’altres coses, com no perdre el seu poder, sobretot serà per no perdre les colònies hispàniques.

joan rovira
joan rovira
22.12.2022  ·  23:21

Un editorial a manera d'”Angelus Novus”; és a dir, amb (visió) del passat i (mirada) cap al futur. Que agraeixo i comparteixo, ambdues.

Perquè hem d’estar preparant, de manera urgent per inevitable, com coneixen a Brussel•les o millor a Alemanya, mentre els que ocupen la gestoria autonòmica i adlàters amaguen o desconeixen.

PD. Afegeixo, unes dades perquè tregui qui vulgui, a manca de cap reflexió dels polítics de torn a partir de dades concretes i verificables, conclusions:

Principat de Catalunya:
32.108Km2, 7.534.813hab, 234hab/Km2, PIB 30.426€
País Valencià:
23.255Km2, 4.975.000hab, 213hab/km2, PIB 26.440€
Les Illes:
4.992Km2, 1.188.000hab, 237hab/km2, PIB 27.682€

TOTAL: 60.355Km2, 13.697.813hab, 228hab/Km2, PIB28.182€

Àrea metropolitana de BCN (36 municipis):
636Km2, 3.200.000hab, 5.031hab/km2
65%PIB Catalunya, el 13%PIB estat espanyol
Àea metropolitana de Valencia (44 municipis):
480Km2, 677.578Hab, 1409hab/km2
Àrea metropolitana de Mallorca (8 municipis)
978Km2, 557.575hab, 707hab/Km2

*Recordar; també, els estudis recents: “Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya”, IEA, 2021.

*Perquè els interessos reals són els que promouen les organitzacions polítiques i els canvis de les obsoletes. Pera això, cal que el nou ordre, agradi o no, ens ha d’agafar preparats i treballant als alliberats de la Nació catalana, a poder ser completa.

Josep Maria Rúbies
Josep Maria Rúbies
22.12.2022  ·  23:25

I si mai tenim una nova constitució no la compliran. No han complert ni un estatut, ni un pressupost, I poca cosa del que diuen que faran. I ara amb més consciència política tampoc s’aprovarà, no serà democràtica, no respectarà els drets humans, llengües i ….

Joan Benavent
Joan Benavent
22.12.2022  ·  23:26

Per tal d’aprofitar l’oportunitat, en el cas de produir-se un esdeveniment històric tan trascendental, caldria primer fer passar alguns per la barberia. Afaitar-los, vull dir. Si no, són tan soques que ens ho complicaran de mala manera. Que cadascú ho interpreti com li vingui més de gust. No he fet esment de la guillotina, que consti.

Carles Serra
Carles Serra
22.12.2022  ·  23:32

Un procés constituent català dius apreciat Vicent? amb aquest polítics com en Rufián i Junqueres i així la llista és interminable; deu ser que s’apropa el dia dels Sants innocents, també el dia dels nassos

JAUME GUIU
JAUME GUIU
22.12.2022  ·  23:33

Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó al fogó. I als espanyols “amics” de Catalunya que els bombin. Bon Nadal a Tothom.

Carles Roger
Carles Roger
22.12.2022  ·  23:46

Reunir persones o entitats socials entre si amb obligació de mutu auxili, per a un fi comú. Aixina defineix l’Alcover i Moll la paraula confederar.Estaria bè per als PPCC.Bon Nadal a tots.

jaume vall
jaume vall
22.12.2022  ·  23:52

M’hagués agradat comentar l’editorial del passat dimarts, dia 20, sobre l’aspecte intel·lectual del procés de construcció de la nostra nació.
Amb la venia, el comentaré en una altra ocasió, perquè crec que té molta importància, i caldrà dedicar-hi temps, energia i intel·ligència.
Respecte el d’ahir, senzillament subscric el comentari de na Berta Carulla : “Com podeu perdre un editorial parlant d’aquest impresentable, de debò, director..”

I respecte al d’avui, només tinc un parell de paraules, gràcies i felicitats. Gràcies per regalar-nos tant d’anàlisis curoses, sòbries, calculades i reflexionades amb la informació al teu abast. Són far a vindicar, al mateix temps que un plaer lector. I felicitats per l’encert que has tingut amb la “mirada llarga” posada.

Bon Nadal!

Robert Mora
Robert Mora
23.12.2022  ·  00:14

Molt d’acord amb l’editorial, amb alguns matisos.
1. Si que saben (al PSOE) que només una nova Constitució és l’única eixida.
2. No serà a llarg termini, ni tan sol a mitjà termini. Ja no hi ha temps per una nova Constitució. Espanya s’està esfilagrassant a tota velocitat malgrat les aparences de fortalesa.
3. Serà el caràcter nacional de la nació espanyola el que impedirà qualsevol sortida política (veure l’article de Miquel de Palol)
4. Subscric la proposta de Bonaventura Casanova. No podem perdre mes el temps o serem engolits pel vòrtex que sens dubte es produirà.

Lluí Mor
Lluí Mor
23.12.2022  ·  00:29

Senyor Partal, agrait de poder lleguir gràcies al vostre coneixement històric dels fets, el perquè, el com i posiblement el quant.
Ara bé, a tots els paisos on impera una llarga i innacabable dictadura, sempre hi trobarem centenars d’esqletxes o per on sembla que pugui entrar la llum, talment com descriu voste en aquest editorial.
A Espanya passe, com a les antigues curses de galgos que perseguien un conill dirigit mecanicament, no el podien caçar mai perque si se hi atansaven al conill el feien correr més.
La Espanya democràtica és una farsa, de dalt a baix i Catalunya està assimilada fins al moll de l’os. Això si, als catalans ens agrada està a la moda i anar a lluir el tipo en coses que no ens costin més de quaranta euros. Ara ha quedat abastament clar.
I, clar, voste parla per Europa, que els hi ficarà els punts sobre les is. Senyor Partal, voste és conscient del que està passant a Europa?estic convençut de que si, per no parlar d’Ucraine.
Donç, no m’allargo més, això si, tenim dret a sommiar, que és de franc.

Antoni López
Antoni López
23.12.2022  ·  00:54

Encara hi som i pensem el mateix. Bon Nadal , salut i sort.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
23.12.2022  ·  00:55

A l’encertada cronologia de la lluita per transformar aquesta cosa rocallosa i oligàrquica que és el regne d’España, jo hi afegiria la breu experiència republicana i federalista de Figueras i Pi i Margall, el 1873. L’any que s’atansa en serà el 150é aniversari.
És el moment de desitjar bones festes a tota la bona gent de Vilaweb: Director, periodistes, administratius, articulistes i comentaristes ocasionals.
Mentre el futur va venint al seu aire: Que tingueu un bon present amb pau, salut i la companyia de la gent que us estimeu!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
23.12.2022  ·  00:59

Açò em sembla un dèjà vue:

I ja ens sabem el resultat.
Servidor d’aquesta nació sencera creu que ja hem viscut eixe simulacre que ve.

Recordeu la 1ª República Española?

Què els va obligar a fer-la?

El Pacte de Tortosa que representants de la nostra nació més Aragó tingueren la idea de refer una confederació a l’estil de nostra antiga corona. Això accelerà i va fer alçar les orelles al poder de Madrid. I, com fan sempre, pegaren una sacsejada per a abocar els nostre polítics novament dins del seu pot.

El Pacte de Tortosa naixia per la derivada extremista dels isabelins radicals. Els sanguinaris precdents dels actuals psocialistes.

NO S’ENGANYEM PAS: històricament han estat molt més violents i exterminadors que els carlistes de qui descendeixen els populars espanyols.

Si la constitució de Cadis (1812) tingué uns efectes de taules en la reforma 1821-23 això s’acabaria ràpid i amb repressió a ratjar conduïdes pels “espadones” militars passats a la reserva i a la vida civil com a elements enriquits desplaçats a les colònies mitjançants les desamortitzacions.

Com sempre veiem fer als socialistes actuals el modus operandi és fer un acte social (digueu-li eutanàsia, llei trans, etc.) que amaga una passa colonitzadora.

I quan no poden fer-ho planten els canons a les ciutadelles de València i Barcelona mirant cap a dintre) o bombarden Sagunt i Barcelona en nom de la llibertat (d’ells). I ens recorden sovint que estan disposats a fer-ho quan els plaga si nosaltres travessem el cercle que ells han dibuixat que ens vol encerclar a nosaltres.

Ja sabem on acaben els seus inventets: sempre en una guerra civil de disputes sobre el negoci existent entre les diverses famílies que conformen eixa tribu de pastors guerres com deia De Palol, que esdevinguts modernament una màfia tenen l’estat com a tapadora legal.

Vicent, tu condemnes Illes, Franja de Ponent i País Valencià a fer seguidisme d’un cert federalisme ibèric.

I amb això juguem a desgastar-nos en un exercici inútil que no duu enlloc, o directament a la frustració.

Cert que el Principat juga en una altra lliga internacional, però com a nació que som i subjectes nacionals el que cal – al meu parer- és treballar en una direcció:

1ª ajudar a expulsar l’estat español de les 4 províncies actuals.

2ª recordar permanentment -sobretot als principatins- que si són on són és perquè la resta de lanació hem ajudat i estintolat molt per usar-los d’ariet que desferma el procés d’alliberament.

3ª. Crear les estructures del nostre estat profund (Deep State) centres d’intel·ligència militars, espionatge, i assumpció de nou de totes les infrastructures d’un estat polític a l’ús com va encetar la tasca del M.H. P. Pujol, però ara per a construir un estat propi, no el dels veïns, perquè l’objectiu complert no és només independitzar-nos sinó destruir l’estat que ens ocupa actualment al sud de l’Albera perquè si no, el perill serà permanent.

Nosaltres no estem a milers de km de distància sinó que els tenim tocant-nos, i per això cal fer-nos de respectar i que ens tinguen por.

Josep Blesa (València)

Núria Coma
Núria Coma
23.12.2022  ·  01:19

Un altre editorial impressionant! I alguns comentaris, com és habitual que l’enriquei
xen i complementen.
I com és habitual també i que així segueixi, persones sense tanta cultura ni nivell intel·lectual ni material, què amb prou feines podem pagar la subscripció al butlletí som aquí, pensem, sentim i votem.
Avui les/ hem reivindico perquè d’ una altra manera i molt humil, a vegades sense referents, ni noms ni res ni res hem arribat a les mateixes conclusions, inclús abans..
Això és molt positiu, perquè la república que desitgem i tindrem , és per a tothom i tots som necessaris.
No comento els encerts d’en Partal pq no cal, com els desencerts, que en té també però em sembla adient, davant l’obvietat del què expressa, manifestar que els que som i serem , sempre som molts més dels que es visualitzen, i alguns hem tirat pedres, cremat contenidors i ens hem encadenat, abans del bonisme i de les flors a la mà i ens hem cagat en la constitució i certament no ens fotia cas ningú. Fins i tot la repressió era elitista.
Aquesta constitució de merda va ser votada ( amb enganys i venint d’on veníem)i la que suposadament vindrà tb, i m’hi jugaria un sopar, que els catalanets sobretot els d’ERC seguiran ajudant España i els polítics,empresaris periodistes …seguiran amb més o menys encert, analitzant i explicant la situació segons ideologia, però serem aquells que sense saber tantes coses dades, fets i estratègies els que haurem de dir PROU i posar-,nos davant de qui calgui perquè no tenim por però si vergonya i dignitat, i ja no podem aguantar més ni el què fan uns, ni com ens ho expliquen els altres.
Aquest magnífic editorial és la cronologia d’un fracàs total…

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
23.12.2022  ·  01:37

Ai! Vicent…

1.- Xile encara té la constitució de Pinochet. No l’ha deixada enrere.
2.- La necessitat de la constitució de la República Catalana no esdevé del col·lapse constitucional del règim del ’78. La necessitat del procés constituent català esdevé de l’ordre natural de les coses i del Referèndum del Primer d’Octubre que va proclamar la independència de Catalunya.
3.- La Constitució de Catalunya no tindrà “pares de la constitució” en forma d’uns diputats reunits per escriure-la com has simplificat en excés.
4.- Efectivament, la manera de rebutjar un determinat procés constituent és no participant-hi. I per això he fet boicot actiu al pretés sucedani impulsat per Lluís Llach. I la residual participació que ha aconseguit hauria de fer repensar el fons i la forma, tal i com ja he expressat de manera repetida als comentaris d’aquesta columna.

Marià Armengol
Marià Armengol
23.12.2022  ·  01:51

Que nyordia està arrribant a un punt de decisió important es més que evident. Sobretot per ells, que, per molt que diem, ens porten moltes passes d’avantatge.
Aquesta crisi no es inesperada, fins i tot dubto que no hagi estat ‘ben covada’ (com ho va estar el 23-F) per puguer donar sol.lució ‘definitiva’ als ‘problemes’ que la Prostitució actual que tenen els causa.
No cal que ens escarrassem, no tenen pas por a ‘un canvi’. Aquest canvi sempre serà a millor. Per ells, es clar.
Tal com es và fer en la ‘modèlica’ transfiguració de feixisme en simulacre de democràcia, ara tots els partits d’extrema dreta: els descaradament feixistes i els nacionalistes-espanyols-socialistes, els nacionalsocialistes, amb regia (i molt preparada) benedicció, amb finura legislativa ad-hoc, i l’aplaudiment badoc i covard dels perifèrics ‘amb seny’ i de la nova casta (feminista i poca cosa més) aprovaràn, quan els sigui ordenat, la nova Carta Magna que ens donaràn entre tots (ells). Tot seràn riures, tot serà felicitat: La democràcia, el consens haurà guanyat, diràn tots ells: Una nova Panya, sortirà d’aixó, on tot, ARA SI, estarà lligat i ben lligat : ELS CATALANS JA ENS PODEM ANAR PREPARANT!
El que m’entristeix es que, pel que puc veure cada día, els qui, a casa nostra hauríen de treballar per tal d’estar fòra de l’abast del monstre seràn entre els més ufanosos signants. Els vec delerosos per ajudar nyordia, a qui TOTS ells estimen molt.
PS: Estem fent tard en fotre fòra el governet de merdeta que ‘okupa’ la Gestoria.
PS2: Soc dels que pensen (jo SI acostumo a fallar en les prediccions) que encara que no ho veiem clar (el ‘soroll’ que ells provoquen ens ho impedeix) estem en un bon moment per aixecar la suspensió temporal de la DI. NI Panya pot provocar morts (per molt que vulguin), perquè aixó si que Europa no li ho permetrà, ni Europa es pot permetre els danys que produiría una crisi entre un país ‘malalt incurable’ i una, diguem, de les ‘regions més productives’ de la UE. Malmetrem nosaltres, un altre cop, l’oportunitat?
PS3: Llista Cívica, Acord per la Independència, qui sigui (pedigree not required), gent valuosa, sumeu-vos-hi!. Entre tots ho hem de fer!
Donec Perficiam //*//

Jaume Palau
Jaume Palau
23.12.2022  ·  02:33

Aquest escrit ja corrobora de fet el que fa molts anys que tots sabem:
Franco és mort però no enterrat!!
Difícilment acabarà aquest procés de franquisme maquillat si realment no es produeix, tant per part política com social, la unió de tothom.
Només cal pensar en la seva manca durant el temps republicar, on la manca de lideratge va provocar l’atzucac que encara arrosseguem.
Realment hi ha la voluntat de crear aquesta unió que tant ens manca??
Perquè hi ha una realitat més que evident:
les formes en el món polític ho diu tot!!
No deixen de ser un reflex de la nostra societat

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
23.12.2022  ·  05:13

És indiferent el camí que triaran els espanyols, sempre dominarà l´autoritarisme i la violència. Cal preparar-nos sí, però ja és hora de aplicar-ho i més quan els veïns no saben on van.

Enrique Novials
Enrique Novials
23.12.2022  ·  06:27

Yo creo que si hay una nueva constitución, sera peor que la del 78. España no tienes remedio, y ERC tampoco, por lo que parece. Si los post franquistas, que son prácticamente todos en España, ven que las cosas no van como quieren, sacaran los tanques sin problema. Con el apoyo de la mayoría española, que no están preparados para ser una sociedad democrática.

Salvador Molins
Salvador Molins
23.12.2022  ·  07:18

Bon Nadal a tots vosaltres i esperança als perseguits per causa de la justícia, així com ho ha expressat Vicent Partal.

No tenim temps, movem-nos, continuem!

La Conferència Nacional de l’independentisme d’aquest any que ve ha de esdevenir el primer pas del nostre Procés Constituent, ens cal fusionar la Constitució de l’Havana amb les conclusions del Debat Constituent actual i anar per feina. També ha de servir per moure unes Llistes Cíviques arreu dels Països Catalans, probablement enfocats en plan confederal. No podem refiar-nos dels actuals partits, ells no ho faran, almenys sols no ho faran, hi són negats! Necessitem fer-nos forts nacionalment i lingüística, perquè aquests partits i molts dels que viuen a Catalunya tenen unes ganes boges de tornar intentar arreglar Ñ i això és la nostra ruïna segura. No ens ho podem permetre!

Seguim el nostre camí lleials al Mandat del Primer d’Octubre i disposem-nos completar la DUI.

Visquem la Llengua, la Nació sencera i la incipient República Catalana Independent, són indestriables!

Les Llistes Cíviques i la Conferència Nacional de l’independentisme no són una opció ni un entrebanc, són una necessitat, intentem fer-les realitat.

També reforcem el Consell de la República i els Consells Locals, les primeres institucions republicanes.

Si som, siguem!

No ens rendirem, ni davant de l’enemic, ni davant de nosaltres mateixos, nosaltres, jo mateix, massa vegades el pitjor enemic.

Bones festes a tot Catalunya i a tots els catalans!

Marc Mateos
Marc Mateos
23.12.2022  ·  07:37

Bones Festes!
//*//

Francesc Casajuana
Francesc Casajuana
23.12.2022  ·  07:58

Més curt i simple encara: hi ha un grup reduït de famílies poderoses (que d’això no en parleu) que són els propietaris “de facto” de l’Estat espanyol. Igual que en un SA manen els accionistes majoritaris, a Ñ manen els mandamassos que van guanyar la guerra, però el poder es concentra en un grup minoritari de poderosos. No es farà cap Constitució nova que vagi en contra dels interessos de la minoria en qui es concentra el poder.

Carles Salvador
Carles Salvador
23.12.2022  ·  07:59

Brussel·les pot jugar un paper determinant tallant l’aixeta, tot i que de vegades semblen cosins.

En qualsevol cas, deixar-los aquesta vegada sí, “tirados”, marcarà el nostre camí, però cal treure els Rufians del mig.

Bones Festes a tothom!

Belén Solé
Belén Solé
23.12.2022  ·  08:03

Vicent, ets realment un home savi. Gràcies per aquesta visió de llarga durada. Bon Nadal a tota la redacció de Vilaweb!

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
23.12.2022  ·  08:12

Bon Nadal i pròsper any Nou a totes les persones de bona voluntat. Les altres tan em fot.Bon dia i bona hora. ☮️

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
23.12.2022  ·  09:00

Les anàlisis com la que feu avui Partal, són de enorme utilitat de cara al futur. I la vostra és una anàlisi encertadíssima i brillant. Gràcies!!! A l’hora de fer una nova constitució a España només tindrà sentit de debó, si es creés una estructura confederal, no només federal. I això ho veig a vàries generacions vista. De manera que el millor és que fem la nostra, la Constitució de la República Catalana, directament, i ens independitzem. I quan España hagi assimilat i decidit tenir una Constitució democràtica de debó, ja veurem si ens hi ajuntem; però aquest és un horitzó de moment molt llunyà.

Espero i desitjo que els militants dels partits “progressistes” catalans: Psc, Erc i Comuns , llegeixin amb atenció la vostra magistral editorial d’avui, i en treguin les lògiques conseqüències. Els dirigents ja els dono en general per perduts…

Bon Nadal a tots i Bona entrada del 2023!!!

Albert Miret
Albert Miret
23.12.2022  ·  09:08

Si alguna cosa sap fer un espanyol, és dilatar allò que és més urgent. Que la “Constitución” feta per l’exèrcit franquista, ja fot més aigües que un transatlàntic sense fons és evident, com ho és també que per tocar una coma d’aquest designi diví pel feixisme que és la seva “constitución”, hi haurà d’haver sang, suor i llàgrimes, perquè és la base totalment buida de contingut d’un sistema espanyol que se sintetitza amb la frase “por la fuerza de las armas”. No tenen cap argument polític ni ideològic, només tenen la força, i això ho tenen tots, i fins ara els ha anat la mar de bé. No hi ha ni conservadors ni progressistes, només hi ha la força i l’odi ètnic contra tot allò que no és madrit. Per això, si s’hagués de fer una nova constitució, la força hi seria tan present com a l’anterior, perquè espanya és això, i l’única solució per aquell que vol progressar és la fugida, és a dir la independència. D’acord en la tècnica que entenc que proposes, Vicent, i em sembla perfecte. Un combinat de desobediència i de fer-los el buit amb tot, però primer de tot cal treure’ns aquest “governet” de sobre i comptar amb un govern català i per Catalunya.

Sergi Turiella
Sergi Turiella
23.12.2022  ·  09:13

No hi haurà una nova ni cap altra constitucion espanyola, que amagui l’imperi. L’atac actual al Psoe i companyia és per a les properes eleccions fer una alternança, sigui PP o V, dintre del seu sistema. Aquí ja ens podem preparar, que fins al 2029 haurem de passar el tràngol.

Pep Agulló
Pep Agulló
23.12.2022  ·  09:46

TOT COMENÇA I TOT ACABA

El temps es manifesta diferent en el cosmos, en el microcosmos i tal com el percebem en la seva irreversibilitat els humans.És un tema interessant.

Els esdeveniments, en les seqüències naixement, desenvolupament i mort, són aplicables als sistemes polítics, als grans imperis de la història com han estudiat molts (Toynbee, Spengler, … el mateix Pujols, etc.).

El règim del 39-78 està tocat de mort com evidencia la crisi actual, però com ho farà i què esdevindrà, això ja és una altra cosa.

Veig una contradicció fonamental en l’editorial: els vertaders canvis arriben des de baix.

 “un dia arribaran a la conclusió que tan sols hi ha una eixida i és eliminar la constitució postfranquista i escriure’n una de cap i de nou”… (?)

El canvi cap a una constitució democràtica, no podrà venir mai des de dalt, de les institucions de l’estat i dels governs del mateix règim.

Una nova constitució democràtica és incompatible amb la monarquia i per tant serà fruit d’una revolta (independència de Catalunya), o serà una versió encara més reaccionaria que l’actual.

Per entendre’ns. Si mai hi ha una Constitució democràtica a l’Estat espanyol, serà escrita amb sang catalana.

PS. Bon Nadal Vicent i tota la redacció. Un referent ciutadà.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
23.12.2022  ·  09:56

No ens aixecarem mai de la taula i no us deixarem penjats!!!. Quina por que em fa això d’una nova constitució. Si arriba el cas espero que Catalunya no s’assegui a la taula d’aquests escrivents. No tinc la clarividència d’en Vicent i no veig a l’horitzó la possibilitat d’una nova constitució espanyola. El què si que tinc clar que el poble espanyol és majoritàriament de dretes, conservador i caspós, recordem que algú va dir: El que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. Catalunya, ens ho diu la història, s’ha equivocat sempre i n’ha sortit mal parada quan ha fet el paper de comparsa de l’estat. Així doncs espero que si passa això siguem ja un poble alliberat.

Joan Manau
Joan Manau
23.12.2022  ·  09:57

Totalment d’acord amb en Vicent Partal. Cap pacte per ser enganyats de nou!

Eduard Llaudó
Eduard Llaudó
23.12.2022  ·  10:09

Hi ha un llibre, del que no faré propaganda, que parla del supremacisme espanyol i que en les consideracions finals es planteja quan poden aguantar els règims fallits sense caure. I per a aclarir-ho millor exposa el cas de les democràcies àrabs.

Si la menjadora és prou extensa com per controlar totes les facetes del poder, ni tant sols una revolta popular, com les de la Primavera àrab, és capaç de fer caure el règim putrefacte. És una consideració que cal tindre en compte.

En Partal potser dirà que això forma part de la tendència catalana a mirar les coses des de la derrota. I jo ho esmenaria dient que és una mirada purament tècnica, assenyadament tècnica. Per solventar un problema cal primer abastar-lo, apamar-lo i reconeixe’l. Les pors catalanes formen part d’aquest intent de percebre la realitat per poder modificar-la. Si coincideixo que barrejar-hi una mica de rauxa aniria bé.

Josep Almar
Josep Almar
23.12.2022  ·  10:16

Ja està tot dit!
Amb esperança, bon Nadal al món VilaWeb, diari i subscriptors

Jordi Torres
Jordi Torres
23.12.2022  ·  10:28

Si aquest col·lapse constitucional es produís, que no ho crec, no tindria per què ser una bona notícia. Sense partits polítics independentistes capaços d’aprofitar l’oportunitat, això que demanes, Vicent (que es reuneixin i impulsin un procés constituent català separat), és una entelèquia. Liderats per Esquerra, CUP, Junts o el PBT (Partit Botiflerista de Torn) que hi hagués en aquell moment al capdavant de la política autonomista, trobarien una excusa per participar de forma entusiasta en la nova constitució espanyola, que definirien com: libèrrima, democratiquíssima, ecol·logiquíssima… una oportunitat irrenunciable, vaja.

De totes maneres, com dic, no crec que aquesta crisi arribi al punt de fer inviable la munyidora. L’estat espanyol funciona com una explotació ramadera insalubre, on les vaques som les nacions productives que els castellans van assimilar per la força. La constitució franquista és l’eina que han utilitzat aquests últims quaranta anys per mantenir l’invent funcionant sota una certa aparença democràtica. Si la constitució arriba a caure, tots tranquils, es posaran d’acord i crearan un altre sistema per continuar munyint-nos, ja sigui en forma de monarquia, de república o de confederació hispànica. Cridaran molt, s’esbatussaran i un cop es trobin al caire de la dissolució, arribaran a un acord. La clau de volta sempre és la mateixa: nosaltres no podem marxar perquè llavors la guingueta extractiva se’ls hi desmunta, així que, passi el que passi, el primer que faran és pensar un nou marc legal amb una clàusula que impedeixi que la vaca catalana marxi.

Si de veritat volguéssim aprofitar aquest escenari, ens hauríem de posar ja a fabricar el recanvi dels partits actuals, sigui amb una llista cívica o amb el que calgui. Per què no se’n parla més de la llista cívica? Què està fent l’ANC sobre aquest tema?

Com sempre, la llibertat o la condemna només és a les nostres mans. Bon Nadal!

Jordi Parera
Jordi Parera
23.12.2022  ·  11:09

Em costa creure que si es fa una nova constitucio que substitueixi la “que se dieron entre ellos” sigui mes progressista. no hi veig pas cap interes del psoe per fer una nova constitucio i tampoc que la dreta judicial politico franquista deixes fer-la, que si s’intentes no dubtaria ni un segon que erc estaria al costat del psoe altra vegada.

Jordi Alou
Jordi Alou
23.12.2022  ·  11:14

l´Imperi Residual Castellà no crec que en aquets moments estiguin pensant en carregar-se el 78.Aniran conservant el poder tot el temps que puguin. Per tenir mes poder amb un nou 78 abans veurem atacs mes ferotges contra de Catalunya serà la preparació prèvia inoculant el virus intens de l´odi en el cos Ñol que ja te base apropiada per ser assimilat. Veurem si els Catalans estaran mes atens en el futur

Rafael Benavent
Rafael Benavent
23.12.2022  ·  11:30

“El MÍNIM…. és que els diputats catalans es reunesquen a banda, a Barcelona, i comencen un procés constituent català separat i basat en l’aplicació del dret d’autodeterminació”.
Fins avui, per començar, no havia sentit a ningú fer una concreció tan ben feta i necessària. Bon full de ruta. Enhorabona, Vicent. No, no eres un visionari. Tanmateix, les teues opinions no tenen preu i no deurien caure en el buit als nostres mandataris polítics. En aquesta línia, m’atrevesc a fer-te un suggeriment que també considere important: Comenceu vosaltres, els periodistes afins, a unir vostre seny i vostra veu al projecte, decididament, sense fissures.
Sou, sens dubte, qui millor pot orientar, crear i aglutinar la disposició majoritària de la societat, sobretot, despertant del son els indecisos i acomodats, engolits per la inèrcia alienant del sistema.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
23.12.2022  ·  11:51

Sempre interessants aquests editorials on poses la mirada llarga (antítesi del de Rufian).

Veig un impediment molt gros a la reforma d’Espanya: la dreta espanyola. Crec que abans d’arribar a una nova constitució caldria una nova dreta, deslligada del franquisme, i aquesta dreta, no la intuesc de cap manera. No parlem de la monarquia, on Felip VI sembla més retrògade que son pare.

Per tant, tot i que el que indiques sembla el més assenyat, no ho veig a mig termini. Potser a llarg si la societat diu contundentment PROU a la deriva autoritària de l’Estat. Però això només s’intueix tímidament. La pandèmia ha fet mal, crec.

I nosaltres? Doncs sí que veig petites senyals de canvi, però encara pesen molt els partits polítics. Vegem si en les properes eleccions perden protagonisme i poder front a altres solucions més a prop del poble.

Molts d’anys Vicent, a tu, a la gent de Vilaweb i a tots els lectors i les lectores.

enric llopis
enric llopis
23.12.2022  ·  13:27

El llarg colp d’estat que ja fa dotze anys que dura… amb el vistiplau de la UNIÓ EUROPEA

Lluis Molist
Lluis Molist
23.12.2022  ·  13:42

Tot aixo que es diu a l’editorial i opinions dels lectors ho comparteixo tot o quasi tot. ……..pero tambe en el seu moment quedara en res, si a sobre la taula, io mes ben dit als carrers s’hi posen els pabrets i els cullons de tots…..amb les seves consequencies. Nomes axis s’albira un estat independent.

Aquesta casió, i sense tanta filosofia ja la varem tenir el 17 O i dies posteriors..que va fallar ?? …………….pebrots i collons dels politics.!!!!

Menys seny i mes rauxa. !!!

Gaspar Coll
Gaspar Coll
23.12.2022  ·  13:43

Visió llarga Vicent. Per aquí ha d’anar. Tindrem l’oportunitat de ruptura, l’hem de saber aprofitar, no com al 78. Aleshores, quan alguns vam votar no al referèndum constitucional, molta gent pensava equivocadament que estabem fent el joc als feixistes.

Paola Polacco
Paola Polacco
23.12.2022  ·  13:54

Bon Nadal a Vicent Partal i a tots els altres del clan VilaWeb. És un honor formar part de la confraria dels abonats!

Ferran Moreno
Ferran Moreno
23.12.2022  ·  14:54

Jo veig encara als votants independentistes molt enganxats emocionalment als partits o a algun dels seus polítics, i mentre això segueixi així el poder el tindran ells i no nosaltres.

A la gent en general li agrada tenir ídols encara que siguin de palla. És un fet contrastat que absolutament tots van fallar l’octubre de 2017, però és més fàcil viure en un autoengany limitant-se a criticar l’altre partit que reconèixer que tots aquests ídols ens van fer fer el paperina durant 12 anys.

Reconèixer això seria quedar-nos sense referents i haver d’assumir que la independència només depèn de nosaltres i no pas dels polítics que s’hi interposen amb cants de sirena per aconseguir el nostre vot i el seu preuat estil de vida.

Normalment triem el més fàcil, el que menys ens fa patir, i així estem.

Bones festes!

Roser Caminals
Roser Caminals
23.12.2022  ·  15:27

Jo no donaria per fet que Espanya redacti una nova–realment nova–constitució. Hi ha països com Polònia i Hongria que sobreviuen amb democràcies defectuoses. Espanya hi té la mà trencada i hem de comptar que la majoria de partits catalans, inclosos alguns que s’anomenen independentistes, s’uniran a la farsa. La societat civil ha de treballar pel seu objectiu sense esperar miracles de l’estat espanyol.

Jaume Palau
Jaume Palau
23.12.2022  ·  15:32

Article per guardar. Gràcies Sr. Partal, per donar-nos un tast d’esperança que necessitem en aquesta travessia del desert. El que no sé veure com Europa pot desfer el nus del “atado y bien atado”, quan als europeus ja els hi va bé una Espanya que avui manen uns i dema els altres, i que a menys d’un “desmadre” pressupostari no li doni altres problemes i li procuri sol solet, bons pernils i medalles “honoris causa” a les seves “autoritats”. Pels espanyols, en general, els catalans som gent rara que mai està contenta, i no saben ben bé perquè. A la gent de baix ( que Espanya en te molta) un “a por ellos” es com anar a guanyar el mundial, i a més estan acostumats a guanyar-lo. Amb aquest pinso els tenen ja contents. Sense la perspectiva que te vostè, amic Partal, jo diria que es la guerra bruta en que ens tenen acostumats PP i PSOE. Quan el Felipe González es va tornar com ells (com els del PP) els hi va anar bé. Els altres no manaven però varen aprofitar que els PSOE va fer servir las clavegueres del Gal, per dir això es nostre, i així ho varem demostrar amb Catalunya. El tema està en que uns i altres volen aprofitar totes les clavegueres i ara per la que es barallen es per la judicial. Teniu raó, però quan aquesta batalla la torni a guanyar el PP, tot seguirà igual. Algú veu el Pedro Sánchez enfrontan-se al PP i al poder judicial per guanyar aquesta batalla? Crec que abans el Pedro Sánchez veurà que el que l’interessa es ser un Felipe González, i ja us ho fareu.

M. Goretti Bartrolí
M. Goretti Bartrolí
23.12.2022  ·  15:42

Moltes gràcies, perquè cada article ens aporta llum en aquests moments ! I bones festes!

Miquel Martí
Miquel Martí
23.12.2022  ·  16:31

Molt d’acord amb tot, fantàstica editorial.
No compartesc la visió de que una espanya federal pugui ser una oportunitat pels Països Catalans. Aquest tren ja va passar poc després de la mort den Franco. L’única oportunitat realista que hi veig és que el Principat s’independitzi primer. Seria impossible no mirar-vos constantment de coa-d’ull, i comprovar com la independència realment milloraria la vida de totes les persones: es sentin mallorquins, valencians o encara espanyolíssims. Per què els discursos s’acaben el dia que els fets apareixen.

Rafel Moreno
Rafel Moreno
23.12.2022  ·  16:46

Bon Nadal, subscriptors de tots colors!

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
23.12.2022  ·  17:51

Hi haurà una nova Constitució espanyola quan les 400 famílies que controlen el poder a Espanya, consideren que el seu poder perilla.

Si aquest moment arriba, no tingueu cap dubte que Catalunya seguirà sent el “pagano” de la festa amb la inestimable col·laboració del tripartit (Junts, ERC, CUP).

CARLES ADELL
CARLES ADELL
23.12.2022  ·  18:07

El procés d’independència s’acosta a l’any 2029. No us diu res aquesta data? Alexandre Deulofeu “dixit”.

Jaume Riu
Jaume Riu
23.12.2022  ·  18:54

UN FUTUR INDEPENDENT
No n’hi ha prou de canviar la constitució espanyola, això és només la “fina capa de sobre”, amb una imatge molt encertada que ha trobat Vicent Partal.
La constitució és l’excusa però no és la raó.
El problema del regne d’Espanya és que no tenen alternativa, perquè des del moment que Felip II va decidir establir la capital de l’imperi al mig de la península, però lluny de tota l’activitat productiva i lluny del mar, allà on ara hi ha Madrid, ja es van veure les intencions que perduren.
No tenen solució perquè per resoldre l’esfondrament inevitable de l’invent de la nació espanyola, s’hauria de tornar a començar des de zero i, com que això és pràcticanet impossible, visualitzo la independència de Catalunya i dels Països Catalans com una sortida tan necessària com la independència d’Andalusia, la independència de les Illes Canàries, la independència de Galicia, del País Basc i Navarra, amb la independència de totes les comunitats valentes que es deslliuraran de l’economia extractiva i del genocidi cultural que Madrid necessita exercir sobre els altres per poder sobreviure.
Amb aquest punt de vista us desitjo un futur independent i, de moment, tinguem unes BONES FESTES.

Josep Puigdollers
Josep Puigdollers
23.12.2022  ·  19:00

Es gairebé segur que l’actual poder autonomic ERC però també Junts (la CUP no ho se), teoricament independentista, s’apuntaran a participar de l’engany, de fet ja han deixat anar algunes pistes. També estan deixant clar que no escolten i van a la seva pensant que estem disposats a combregar amb rodes de molí. Van desbocats i si segueixen així, per descavalcar-los de la representativitat que han obtingut en base als enganys electorals, no hi haurà més remei que pendra-els-hi la eina de poder que tenen, es a dir, la Generalitat. Segurament caldrà enderrocar aquesta Generalitat captiva del poder espanyol per més endavant tornar-la a restituir un cop el pais siguji alliberat. Ara mateix la Generalitat forma part del problema i la repressió.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
23.12.2022  ·  20:33

A espanya ha faltat un Nuremberg que hagués sanejat la judicatura, la Administració, l’exèrcit i les policies.

Quan el fatxa de Felipe González va gaudir d’una majoria absoluta mai vista, amb més de 200 diputats, podia haver fet aquesta neteja del franquisme.
No ho va fer, i avui dia, amb màscares fora, ja sabem perquè, Felipe González no era socialista era establisment franquista, disfressat.

Tant de bo es complissin les prediccions del Sr. Partal, però no crec que arribi el cas, espanya és naZionalista abans que demòcrata. Fins i tot els que deien venir a finiquitar “la clase”, han esdevingut fàcilment “clase” espanyola/espanyolista.

Josep Arnau
Josep Arnau
23.12.2022  ·  20:36

Totalment d’acord amb Jaume Riu (18:54). Bones festes!!

Frank Compernolle
Frank Compernolle
23.12.2022  ·  21:13

Gràcies. Cal llum en les tenebres franquistes (i no dic neofranquistes ni postfranquistes).

Pere Planella
Pere Planella
23.12.2022  ·  22:22

Crec que encara no ho hem vist tot, son tant besties que encara seran capaços de aplicar el Art. 8 de la constitució amb el suport dels d’aquí i els d’allà,Europa continuarà dient que es un afer intern, tornarem a fer tard, a les Espanyes tots callats i encara es vanten que son demòcrates.

Josep Lluís Merin
Josep Lluís Merin
24.12.2022  ·  00:32

Estic completament d’acord amb el que diu Bonaventura Casanova 22:21

Pauli Morer
Pauli Morer
24.12.2022  ·  00:32

Bon Nadal a tothom i que Deu hi faci mes que nosaltres per aconseguir la llibertat de Catalunya.

Pauli Morer
Pauli Morer
24.12.2022  ·  00:32

Bon Nadal a tothom i que Deu hi faci mes que nosaltres per aconseguir la llibertat de Catalunya.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes