Els demòcrates resisteixen al senat i planten cara al “tsunami” republicà

Amb l’escrutini encara viu, els republicans s’imposen a la cambra de representants, però la cursa al senat és un frec a frec

VilaWeb
Redacció
09.11.2022 - 08:23
Actualització: 09.11.2022 - 12:02

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les eleccions de mitjan mandat dels Estats Units –en què es renova un terç del senat i tota la cambra de representants–, que havien de ser un càstig contra la gestió de Joe Biden, no han estat el tsunami vermell del Partit Republicà que pronosticaven alguns sondatges. De fet, el Partit Demòcrata ha aconseguit de resistir en estats on semblava molt vulnerable i, fins i tot, ha guanyat un senador important a Pennsilvània (John Fetterman).

Els republicans han focalitzat la campanya en la mala situació econòmica dels EUA, especialment per la gran inflació. I els demòcrates s’han centrat més en la restricció de drets –després de la sentència del Suprem sobre l’avortament– i el perill que això implica per a la democràcia nord-americana, tenint en compte que Donald Trump amenaça de tornar.

Tot i la resistència dels demòcrates, és previsible que el Partit Republicà aconsegueixi la majoria a totes dues cambres, malgrat que l’escrutini a Geòrgia, Nevada, Arizona i Wisconsin encara pot dur alguna sorpresa. El canvi de mans en totes dues cambres significarà un blocatge de qualsevol política legislativa que vulgui impulsar Biden, que s’haurà d’imposar per decret. Així mateix, és possible que es paralitzi la comissió d’investigació sobre l’assalt de seguidors de Trump al Capitoli.

Ara per ara, la cursa al senat és la més ajustada. Els demòcrates (amb els independents) hi tenen quaranta-vuit escons, un més que no pas els republicans. La majoria a la cambra és de cinquanta-un.

A la cambra de representants, el resultat és molt més favorable als republicans: ara hi tenen el control de 199 escons, i els demòcrates només 172. La majoria és de 218 escons.

Eleccions de governadors

A part l’elecció de senadors i congressistes, alguns estats també han elegit governadors. Els demòcrates han guanyat a Califòrnia (Gavin Newsom), Nou Mèxic (Michelle Lujan), Colorado (Jared Polis), Minnesota (Tim Walz), Wisconsin (Tony Evers), Michigan (Gretchen Whitmer), Illinois (JB Pritzker), Nova York (Kathy Hochul), Pennsilvània (Josh Shapiro), Maine (Janet Mills), Massachusetts (Maura Healey), Rhode Island (Daniel McKee), Connecticut (Ned Lamont), Maryland (Wes Moore) i Hawaii (Josh Green). Així mateix, encapçalen els recomptes d’Oregon, Nevada, Arizona i Kansas.

En canvi, els republicans s’han imposat a Idaho (Brad Little), Wyoming (Mark Gordon), Dakota del Sud (Kristi Noem), Nebraska (Jim Pillen), Iowa (Ken Reynolds), Oklahoma (Kevin Stitt), Texas (Greg Abbott), Arkansas (Sarah Huckabee), Tennessee (Bill Lee), Ohio (Mike DeWine), Alabama (Key Ivey), Florida (Ron DeSantis), Geòrgia (Brian Kemp), Carolina del Sud (Henry McMaster), New Haven (Chris Sununu), Vermont (Phil Scott) i Alaska (Mike Dunleavy).

Referèndums sobre l’avortament

Els electors de Michigan, Califòrnia i Vermont han aprovat en referèndum una llei que reconeix l’avortament com un dret constitucional. Són els primers estats dels EUA que prenen mesures per evitar una prohibició permanent de l’avortament, després de la decisió del Suprem de derogar la llei Roe contra Wade.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes