La justícia nord-americana anul·la la llei que protegia el dret d’avortament d’ençà de feia cinquanta anys

  • El Tribunal Suprem dels Estats Units ha revocat la històrica sentència Roe versus Wade, pedra angular del dret d’avortament d’ençà del 1973

VilaWeb
Una dona protesta davant el Tribunal Suprem a Washington, després de saber-se la decisió. Fotografia de Shawn Thew
Redacció
24.06.2022 - 16:23
Actualització: 24.06.2022 - 18:35

El Tribunal Suprem dels Estats Units, controlat per una majoria de jutges conservadors, ha revocat la històrica sentència Roe versus Wade, pedra angular del dret de l’avortament d’ençà del 1973. Els sis jutges conservadors han votat a favor de revocar-la, i els tres liberals, en contra.

D’aquesta manera, el dret d’avortament ja no és avalat per la constitució nord-americana i resta sotmès a la legislació de cada estat. Per tant, aquesta decisió no il·legalitza estrictament l’avortament als Estats Units, però permet que cada estat sigui lliure de regular-lo com vulgui. Això farà que almenys vint-i-sis estats dels cinquanta restringeixin per mitjà de lleis pròpies el dret d’avortar o fins i tot arribin a prohibir-ho, i això serà un gran canvi social als Estats Units.

Ja hi ha estats, com ara Idaho, que fins i tot estudien o han aprovat legislacions que fomenten la delació contra persones que han decidit d’avortar i contra les clíniques que practiquen la interrupció de l’embaràs. Segons dades del New York Times, tan sols catorze estats i el Districte de Columbia mantindran el dret d’avortament tal com és ara.

L’esborrany del text del Suprem ja es va filtrar al maig, en un document de noranta-vuit pàgines escrit pel jutge Samuel Alito i publicat per Politico. Segons el contingut d’aquest text, el Suprem diu que el dret d’avortar “no està profundament arrelat en les tradicions i usos de la nació” i, per tant, no l’han d’assegurar tribunals sinó que han de ser els polítics a cada nivell els qui adoptin la decisió sobre si es pot fer o no.

La presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, i el dirigent de la majoria al Senat, Chuck Schumer, van dir que la revocació de la sentència significaria la restricció més gran restricció de drets d’aquests darrers cinquanta anys: “No solament de les dones, sinó de tots els nord-americans.” Entitats feministes i pels drets humans també fa temps que alerten de la regressió de drets que implica.

En conèixer-se la decisió, dues manifestacions han coincidit a les portes del Suprem, una a favor de l’avortament i una altra en contra.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Algunes veus ja han alertat que la decisió del Suprem crea, de facto, dos Estats Units: els que sí que permetran l’avortament i els que no, i han lamentat, a més, que les persones més vulnerables del punt de vista econòmic seran les més perjudicades, perquè no es podran permetre, per exemple, de viatjar a un dels estats on sí que podrien avortar.

Una de les raons darrere la derogació d’un dret federal que ha estat vigent d’ençà de fa mig segle és la composició del Tribunal Suprem, amb sis magistrats conservadors i tres de progressistes, una distribució molt difícil de canviar pel fet que els càrrecs són vitalicis.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any