11.04.2026 - 21:40
|
Actualització: 11.04.2026 - 21:46
Hongria vota avui en unes eleccions que poden marcar un abans i un després tant dins l’estat com a escala de la Unió Europea. Després de setze anys de poder de Viktor Orbán, el sistema que ha construït afronta el primer desafiament real. El seu rival, Péter Magyar, ha convertit aquests comicis en un plebiscit sobre el futur del país: continuar en la deriva il·liberal o provar un gir cap a Europa.
Però la jornada electoral arriba carregada d’incerteses. No sols per qui pot guanyar, sinó per què podrà fer després.
L’element que ho ha alterat tot és la irrupció de Magyar. Antic membre del sistema, ha sabut canalitzar el malestar acumulat per anys d’estancament econòmic, corrupció percebuda i deteriorament institucional. El seu partit, Tisza, no és una força ideològicament homogènia. És una coalició de descontentament: hi conflueixen votants conservadors desencantats, sectors liberals i antics votants de l’esquerra.
La seva proposta és menys un programa tancat que una promesa de canvi: combatre la corrupció, recuperar el fons europeu congelat i reconnectar Hongria amb la Unió Europea.
Però aquesta transversalitat també és la seva feblesa. Guanyar pot ser més fàcil que governar. I és aquí on apareix el principal escull. Orbán no s’ha limitat a governar; ha reconfigurat l’estat. D’ençà del 2010, Fidesz ha consolidat un entramat institucional que dificulta qualsevol alternança efectiva. El tribunal constitucional, la fiscalia, els mitjans públics i els organismes reguladors clau han estat ocupats per figures afins amb mandats llargs. Fins i tot el pressupost pot ser blocat per un consell controlat per l’entorn governamental. I el president del país, Tamás Sulyok, afí a Orbán i en el càrrec fins, almenys, el 2029, disposa de mecanismes per a tensionar el sistema institucional, com ara retornar lleis al parlament i, en cas de blocatge –especialment pressupostari–, obrir la porta a unes eleccions anticipades.
A això s’hi afegeix un altre element clau: les lleis estructurals solament es poden modificar amb majories de dos terços, una barrera pràcticament insalvable per a una oposició que, segons els sondatges, pot guanyar però no arrasar. Això vol dir que una victòria electoral no equival necessàriament a la capacitat de governar. Les enquestes mostren un avantatge de Tisza, i es preveu que sigui la força més votada, però difícilment podrà assolir aquesta majoria reforçada.
Una campanya marcada per la tensió i la sospita
La recta final de la campanya ha estat especialment aspra i ha evidenciat el grau de polarització de l’estat. Un dels episodis més significatius va passar el 6 d’abril, quan la policia sèrbia va localitzar explosius al gasoducte TurkStream. El govern hongarès, amb el ministre d’exteriors Péter Szijjártó al capdavant, va acusar Ucraïna d’intentar tallar el subministrament energètic.
Magyar va replicar immediatament tot denunciant una operació de falsa bandera per influir en el clima electoral. Poc després, els serveis d’intel·ligència serbis descartaven la implicació ucraïnesa. L’episodi resumeix bé el to de la campanya: acusacions greus, guerra de narratives i un ús constant de la geopolítica com a arma electoral.
Aquestes eleccions no s’entenen sense el context internacional. Orbán ha estat el soci més proper a Vladímir Putin dins la Unió Europea. Ha blocat sancions, ha mantingut la dependència energètica i ha actuat sovint com a element de fricció amb Brussel·les. Per això, la votació d’avui també es llegeix fora d’Hongria com una batalla per l’orientació del país i, en part, d’Europa. El suport explícit de figures com ara Donald Trump i la visita aquesta mateixa setmana del vice-president J. D. Vance han reforçat aquesta dimensió internacional. A l’altra banda, institucions europees i eurodiputats han advertit sobre possibles irregularitats i interferències.
Més enllà de la batalla política, el vot també reflecteix una situació econòmica delicada: inflació elevada, serveis públics tensionats i una percepció creixent d’enriquiment de les elits pròximes al poder. A això s’hi afegeix el blocatge de milers de milions d’euros de fons europeus per qüestions d’estat de dret. Desencallar-los serà clau per a qualsevol govern futur, però requerirà reformes que les actuals estructures de poder difícilment facilitaran.
L’endemà ja pesa sobre el resultat
Sigui quin sigui el resultat, el conflicte no s’acabarà avui. Una victòria ajustada de l’oposició pot obrir una etapa de blocatge institucional constant. Una victòria d’Orbán consolidaria el seu model i reforçaria la seva posició dins l’Europa il·liberal.
El més probable és que Hongria entri en una fase nova però inestable. Amb un sistema pensat per a resistir el canvi i una societat que, per primera vegada en anys, ha percebut que el canvi és possible, la jornada mostrarà fins a quin punt el poder acumulat durant setze anys pot ser realment qüestionat.
