Eleccions a Catalunya 2024: què heu de saber si us toca ser a la mesa electoral?

  • Quan es farà el sorteig de la mesa? Quant cobrareu? Què fa cada membre de la mesa? · Guia pràctica dirigida als membres de les meses electorals amb tota la informació necessària
  • Eleccions a Catalunya: tota la informació

VilaWeb
Imatge d'arxiu d'una mesa electoral.
Pol Baraza Curtichs
26.03.2024 - 16:52
Actualització: 26.03.2024 - 18:22

Compte enrere per a les eleccions a Catalunya del 12 de maig. El govern ja ha aprovat les instruccions per als membres de les meses electorals. Hem preparat una guia pràctica amb la informació més essencial si us toca ser membres de la mesa electoral.

Quan es farà el sorteig dels membres de la mesa? Quant cobraran? Què fa cada membre de la mesa electoral? De les funcions de cada membre fins a les de l’apoderat i l’interventor, tot passant pels drets que té cadascú i la multa que pot rebre un membre si no s’hi presenta. Us resolem tots els dubtes sobre les meses electorals de les eleccions a Catalunya 2024.

Quan es farà el sorteig dels membres de la mesa electoral?

La llei electoral determina que el sorteig de les meses electorals s’ha de fer entre vint-i-cinc dies i vint-i-nou després de la convocatòria d’eleccions. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar la convocatòria d’eleccions el 19 de març. Per tant, el sorteig és previst que es faci entre el 13 i 17 d’abril, segons el municipi.

Quants membres formen part de la mesa electoral?

Cada mesa electoral és formada per tres membres: un president i dos vocals. Han de ser menors de seixanta-cinc anys i saber llegir i escriure. A més, el president ha de tenir el títol de batxillerat o el de formació professional de segon grau o, subsidiàriament, els de graduat escolar o equivalent. Per cada càrrec, es trien dos suplents.

Quan es constituirà la mesa electoral?

El president, els vocals i els suplents s’hauran de reunir a les vuit del matí del 12 de maig per constituir la mesa electoral. En cas que el president no s’hi presenti, ha de ser substituït pel primer suplent; en segon lloc, si aquest no hi és, pel segon suplent; en tercer lloc, si no hi ha cap suplent, pel primer vocal i, finalment, pel segon vocal. Si els vocals no s’hi presenten o bé prenen possessió com a presidents, se substituiran pels suplents respectius.

Una volta s’hagi constituït la mesa electoral, i abans de començar la votació, els membres hauran de comprovar que disposen de tots els materials necessaris per al bon funcionament del procés electoral.

Quins són els materials necessaris per al bon funcionament electoral?

Cada mesa electoral haurà de disposar, com a mínim, dels elements següents: una urna per mesa electoral, una cabina de votació, sobres i butlletes.

També, les llistes en paper del cens d’electors a la mesa; models oficials d’actes; una llista numerada de votants; certificats de votació; una còpia dels nomenaments dels interventors que actuen davant la mesa; una còpia dels nomenaments dels electors inscrits en el cens de la mesa que han d’actuar com a interventors en una altra mesa; un joc de tres sobres en què s’ha d’introduir la documentació electoral quan finalitzi l’escrutini, i els corresponents rebuts de lliurament que justifiquen que la mesa ha lliurat la documentació al final de la jornada electoral.

Què passa si no es pot constituir la mesa electoral?

En el cas que no es pugui constituir la mesa electoral, es farà una declaració dels fets i s’enviarà per correu certificat a la Junta Electoral de Zona (JEZ), a la qual s’haurà comunicat prèviament el cas per telèfon.

La junta, en aquest cas, designarà lliurement la gent que haurà de constituir la mesa electoral. Fins i tot, podrà ordenar que la formin algun dels electors que es trobin al local electoral.

Quan començarà la votació?

La votació de les eleccions del 12-M començarà a les nou del matí, com és costum. La presidència de la mesa ho ha d’anunciar amb les paraules: “Comença la votació”.

Les meses electorals han d’admetre el vot de qualsevol persona que estigui inscrita en el cens electoral d’aquella mesa. Les persones amb alguna discapacitat podran anar acompanyades d’una altra persona o utilitzar algun mitjà material per a traslladar els sobres electorals als membres de la mesa.

Quant cobren els membres de la mesa electoral?

Els membres de les meses electorals tenen dret d’una indemnització de 70 euros. Els presidents tindran un increment de 10 euros per lliurar la documentació electoral al jutjat de primera instància o de pau, i en els municipis de més de 500 meses, l’increment serà de 25 euros.

Quan s’acabarà la votació?

La votació s’acabarà a les vuit del vespre del 12 de maig i la presidència haurà d’anunciar en veu alta: “Conclou la votació”. Si la votació s’hagués hagut d’interrompre en algun moment del dia, l’horari de votació s’hauria de prorrogar durant el temps que hagi durat la interrupció. Si una vegada anunciat el final de la votació, hi ha dins el local electoral o en l’accés al local persones que encara no han votat, la presidència ha de permetre que votin, però no ha de permetre que voti ningú més.

Tot seguit, el president ha d’introduir dins l’urna els sobres que contenen les butlletes de vot enviades per correu. A continuació, poden votar els membres de la mesa i els interventors que tinguin dret de votar-hi. En aquest cas, s’ha d’anotar a la llista numerada de votants la secció i la mesa electoral en què estan inscrits els interventors que no figurin en el cens de la mesa.

Finalment, els vocals i els interventors hauran de signar les llistes numerades de votants, al marge de cadascun dels fulls i immediatament sota del darrer nom escrit.

Quan començarà l’escrutini?

Quan s’acabi la votació, s’hauran d’escrutar els vots immediatament i sense interrupcions. L’escrutini és públic i no es pot suspendre si no és per causa de força major. Les persones que hi assisteixen com a públic no poden formular cap reclamació o protesta mentre duri l’escrutini i el president de la mesa ha d’ordenar l’expulsió immediata de les persones que entorpeixin o pertorbin l’escrutini.

Què fa cada membre de la mesa?

  • El president: és la figura més important. En un primer moment, s’haurà d’assegurar que el col·legi té tot el material necessari, com ara les butlletes de votació, les urnes, la llista dels votants i les cabines de votació. Haurà de verificar i signar les actes de constitució, escrutini i sessió. L’acta de constitució se signarà a les 8.30. El president és l’encarregat de fer començar la votació a les 9.00 i supervisarà en tot moment el procés electoral. També s’encarregarà de la signatura de la llista de votants i coordinarà el recompte de vots una vegada tanqui el col·legi electoral.
  • Els vocals: són dues figueres essencials per al bon desenvolupament de la votació. L’un comprovarà la identitat dels votants i l’altre els marcarà a la llista de votants. Tots dos col·laboraran en tot moment amb el president i també s’encarregaran de fer el recompte de vots quan hagi tancat el col·legi.

Tinc festa a la feina l’endemà si formo part de la mesa electoral?

Cada membre de la mesa té dret d’una dieta, una reducció de cinc hores de la jornada laboral l’endemà de les eleccions i de ser protegit per la Seguretat Social. Els suplents no hi tenen dret si, finalment, no han de formar part de la mesa electoral.

Què és un interventor?

Un interventor és una persona designada pels partits polítics. Té l’objectiu de vetllar per la transparència. Pot participar en les deliberacions amb veu, però sense vot. A més, pot formular reclamacions i protestes i demanar certificats davant la taula, com ara la còpia de l’acta de constitució. Hi pot haver dos interventors en cada mesa electoral.

Què és un apoderat?

Els apoderats són representants de les diferents candidatures. Tenen l’objectiu de supervisar el desenvolupament de la jornada electoral. Poden accedir lliurement a tots els locals electorals i examinar el desenvolupament de la votació. També poden presentar reclamacions, protestar i sol·licitar certificats.

No es pot ser interventor i apoderat alhora.

Què passa si no us presenteu a la mesa?

Acudir a les meses electorals és un deure i la llei preveu sancions econòmiques –fins a 1.800 euros– i fins i tot penes de presó –entre tres mesos i un any– per a qui no es presenti al col·legi electoral el dia de les eleccions. Ara com ara, ningú no ha entrat a la presó per no haver-se presentat a una mesa, i la multa la decideix un jutge. La llei no estableix cap quantitat exacta, i correspon als magistrats d’avaluar els criteris de renda de l’afectat i la gravetat dels fets.

Una instrucció de la Junta Electoral espanyola (JEC) detalla els supòsits que es poden al·legar a les JEZ. És important de saber que les al·legacions poden presentar-se en un termini de set dies una volta rebuda la notificació a la JEZ pertinent. Els casos es resolen, sense possibilitat de recurs, en un termini de cinc dies.

Cal afegir que si falten membres per a constituir la mesa, qualsevol persona del col·legi electoral pot assumir-ne la responsabilitat. Si una mesa no es pot constituir, els electors no podrien votar-hi fins al cap de quaranta-vuit hores.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any