El TSJC fixa l’inici del judici contra Roger Torrent i l’anterior mesa del parlament el 12 de juliol

L'ex-president del parlament, Josep Costa, Eugeni Campdepadrós i Adriana Delgado seran jutjats per desobediència

VilaWeb
Redacció
16.05.2022 - 13:11
Actualització: 16.05.2022 - 16:03

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fixat data per al judici contra el conseller d’Empresa i Treball i ex-president del parlament, Roger Torrent, i tres ex-membres de la mesa per haver permès que es debatés sobre la monarquia i l’autodeterminació la tardor del 2019. El judici serà el 12, 13 i 15 de juliol a la seu del tribunal del passeig de Lluís Companys de Barcelona.

La magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, ja havia acordat d’obrir judici oral el mes de març contra Torrent, Josep Costa, Eugeni Campdepadrós i Adriana Delgado. La fiscalia demana un any i vuit mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per als tres primers, i un any i quatre mesos i 24.000 euros de multa per a Delgado, batllessa de Sant Vicenç de Castellet (Bages), per desobediència greu al Tribunal Constitucional.

La interlocutòria d’obertura de judici recollia els indicis aportats per la fiscalia i Vox contra els quatre acusats. En la primera resolució que es va debatre al parlament, el 12 de novembre, hi constava un compromís amb l’exercici del dret d’autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O i reiterava la reprovació del rei espanyol.

La fiscalia recordava que en la sentència del 17 de juliol de 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d’una resolució del parlament on ja es reprovava l’actuació del rei espanyol en relació amb el procés. En una resolució posterior –25 de juliol de 2019– es tornava a reiterar la reprovació al rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.

De fet, la resolució del parlament de resposta a la sentència –la segona que motivava la querella– també incloïa una defensa del dret d’autodeterminació, amb el compromís que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (…) la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya”.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies