El trànsit de la “plurinacionalitat” al “multinivell”

"Cada cop fort que donem amb aquestes mans externes mata un enemic interior"

Vicent Partal
Vicent Partal
26.07.2021 - 19:53
Actualització: 26.07.2021 - 21:53
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La ponència marc del congrés que prepara el Partit Socialista Obrer Espanyol fa desaparèixer el concepte “Espanya plurinacional” que el mateix partit havia adoptat en el congrés anterior. Aleshores, quan parlava del model territorial, el PSOE proposava “una reforma constitucional federal, que mantinga la unitat de l’estat, perfeccionant-ne el caràcter plurinacional”. En canvi en la nova ponència, la del 40è congrés que es farà a València a l’octubre, la plurinacionalitat hi ha desaparegut del tot, la reforma constitucional federal es redueix a un eteri “avançar cap a la cogovernança federal” –però sense reforma constitucional. I la proposta que fan, els socialistes la defineixen parlant de la necessitat d’una Espanya “multinivell” on solament en la darrera línia s’afirma que cal respectar “i integrar” les aspiracions “dels pobles que conviuen a Espanya, incloses les seues nacionalitats”. I així retorna al llenguatge equívoc de la constitució postfranquista. Si en voleu consultar els originals, els trobareu ací (pàgina 41), quant al primer text, i ací (pàgina 232) quant al segon.

El PSOE, doncs, camina com els crancs. Cap enrere. Tanca cada dia més la tímida finestra que semblava que volia obrir en algun moment, tant si era sincera com si era sota pressió. Pedro Sánchez, l’octubre del 2017, va arribar a proclamar que Espanya és una nació de nacions i que Catalunya és una nació. Això passava un dia abans de la proclamació i immediata suspensió de la independència portada a terme pel president Puigdemont. I sembla evident que el vertigen de la separació immediata, i l’intent de frenar-la com fos, van menar Sánchez a fer una declaració que gairebé quatre anys després ha quedat en no res.

Com tots deveu recordar, no hi ha hagut en cap moment cap reforma constitucional, ni tan sols cap proposta sobre cap reforma. Dies després de dir això, Pedro Sánchez va abraçar Mariano Rajoy pactant el 155. I, en el seu projecte, Catalunya i la resta del país hem anat passant de ser una nació, rotundament, a formar part d’un projecte d’estat plurinacional, a tornar a ser una nacionalitat i a acabar essent un nivell, una mena de prestatgeria sense cap contingut ni sentit polític autònom, propi.

Hom pot dir que aquesta enorme ziga-zaga és una prova més de l’oportunisme, del desvergonyiment, de l’absència de moralitat del president del govern espanyol. Ho és, efectivament, però a hores d’ara a mi això ja no m’interessa gens. Si m’ho permeteu, en canvi, m’agradaria aprofitar el relat que he fet d’aquesta reculada per a cridar l’atenció i recomanar que difongueu tant com siga possible l’extraordinari article publicat ahir a VilaWeb per Joan Ramon Resina: “De l’autor de Walden“.

I ho vull fer perquè Resina explica, amb la seua visió sempre tan serena i alhora profunda i cartesiana, unes quantes coses que prenen una dimensió indiscutible contrastades amb aquesta trajectòria del PSOE que acabe de descriure. Començant per aquesta: “A la independència sol arribar-s’hi aprofitant una crisi de l’estat o si cal provocant-la; mai ajudant-lo a remuntar-la i menys encara cooperant a reequilibrar les forces respectives en detriment de la pròpia.”

I el professor va directe a l’arrel del problema quan afirma: “Prenent partit pels socialistes sense cap perspectiva de transacció –car ningú no negocia amb l’enemic agenollat–, ERC contribuïa a restaurar la imatge de l’estat. Amb la ficció de la taula de diàleg, l’escàndol de reprimir les urnes amb porres i engarjolar la llibertat d’expressió s’ha capgirat. Sánchez s’ha pogut retratar de franc com un estadista capaç d’apaivagar un conflicte que, si agonitza, no és precisament per la negociació, sinó per l’increment de la repressió. I en absència d’una resposta proporcional a la repressió desfermada, el conflicte ha esdevingut opac als mitjans internacionals.” Anàlisi que remata dient: “Per aconseguir la independència política, l’únic camí és colpir políticament l’estat.” I que es vincula perfectament amb el començament de l’article, quan, prenent un apuntament del 19 de gener de 1841 del diari de Henry David Thoreau, Resina ens recorda que l’anarquista autor de Walden va deixar escrit que “cada cop fort que donem amb aquestes mans externes mata un enemic interior”.

PS1. Ahir vam saber que el TSJC citava a declarar Roger Torrent, acusat de desobediència. Ni essent el més obedient de tots ja no t’escapes de la persecució en el multinivell…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
26.07.2021  ·  22:24

Sembla que el preu de mantindre uns quants sous segurs va pujant de dia en dia. Estar de genolls és sempre lamentable. Però voler fer creure que així s’aconsegueix alguna cosa de profit, és mentir sense vergonya. De moment, al prestatge de menys nivell.

Daniel Mas
Daniel Mas
26.07.2021  ·  22:32

Sempre diem que ERC salva al PSOE, però la podridum va molt més enllà, quan en Jordi Sànchez decideix utilitzar els vots de JuntsxCat per a salvar ERC, amb una falsa votació interna de la militància, bàsicament formada per càrrecs electes. No ens fem trampes al solitari!

Joan Verdera
Joan Verdera
26.07.2021  ·  22:45

El P.S. espatlla un bon article. Perquè alegrar-se de que un indepentista sigui reprimit per un tribunal falangista?

Jaume Bonet
Jaume Bonet
26.07.2021  ·  22:45

El Primer d’Octubre és del poble

La gesta del primer d’octubre del 2017 la feu la gent, no els polítics.
Els polítics no tenen dret a renunciar a una cosa que no és seua, que és del poble.

Tenen dret a penedir-se d’haver-lo convocat i tenen dret a penedir-se de no haver-lo duit fins a l’enfront de tot. Tenen dret a intentar tirar endavant la DUI que es deixà “inactivada” i tenen dret a dir que no s’hi veuen amb coratge i retirar-se a casa seua. Però no tenen dret a renunciar a intentar tirar endavant la DUI “inactivada” i voler romandre a primera línia política.

PER FAVOR, UNA MICA DE DIGNITAT.

Dels qui no s’ho creien i anaven de farol, només els qui es “convertiren” a rel de la gesta de la gent, i vulguin ara tirar endavant fins les darreres conseqüències, tendrien dret a romandre actius (passant però a segona línia).

Dels qui sí que s’ho creien només els qui, mantenint la creença que tenien, la por que han agafat no els supera el valor de plantar-hi cara, tendrien dret a continuar a primera línia. Els qui han agafat por tenen dret a decantar-se i/o a retirar-se del tot, però no tenen dret a imposar la seua por a la resta de la gent, i els qui n’han perdut la “fe” tenen l’obligació de retirar-se sense voler fundar una “església” de descreguts.

ESCARRUFA UNA MICA VEURE DIRIGENTS POLÍTICS “INDEPENDENTISTES” I PERIODISTES DE “PRESTIGI” PREDICANT PER FER PERDRE LA FE A LA GENT (és a dir, fent campanya Unionista)

Cap polític no té dret a amnistiar els qui han torturat en David Ros i tants d’altres, ni els qui han segrestat na Tamara Carrasco i tants d’altres, ni els jutges que han prevaricat, ni els testimonis que han mentit, ni els calumniadors ni els lladres, ni en Felipe VI i els qui aplaudien l’”A por ellos”, ni el PSOE que votà el 155 i feu costat als prevaricadors i als torturadors i als calumniadors, ni … etc., això haurà de ser el poble qui decidesca si els indulta o no els indulta quan els tribunals de la República Catalana els hagen condemnat tots ells a presó, perque tots ells són delinqüents i carn de presidi.

A nivell particular tenen dret a perdonar les malifetes que els han fet a ells personalment, però no tenen cap dret, ni un, a perdonar les malifetes que han fet al poble català des de l’agost del 2017, ni les que des de l’estat anticatalà li havien anat fent durant segles i segles.

EL REFERENDUM JA ESTÀ FET I GUANYAT. QUI NO TENGUI CORATGE D’ACTIVAR LA DUI QUE ES DECANTI DE LA LLUITA O QUE ES PASSI A L’ENEMIC, PERÒ QUE NO VULGUI LIDERAR EL POBLE EMPODERAT.

josep soler
josep soler
26.07.2021  ·  22:48

Aquest PSOE de dretes, monàrquic i corrupte en diuen “socialista i progresista” els d’ERComuns i per això hi van pactar el Gobierno d’Epanya. Cada día que passa és més de dretes però encara li van darrere per lo de la “taula”…

La taula de “diàleg” només té la missió per ERC & PSOE de deixar passar dos anys sense fer res.

En dos anys estarem en les eleccions municipals, on ERC es juga dos milers de regidors d’entre els seus 10.000 militants, la majoria cobrant nòmina.

Les eleccions municipals són les més rendibles pels partits industria de col·locació de càrrecs de vividors de la política. És on hi ha més pastís a repartir. NO ÉS PAS PER CASUALITAT QUE VAN DEMANAR DOS ANYS DE PACIÈNCIA: l’any 23 el PSOE estarà al final de la legislatura pel que podrà enviar ERC a pastar fang. A més a més, li convindrà molt al PSOE pixar-se ERC per enèsima vegada, li donarà molts vots.

L’objectiu d’ERC és cobrar a final de mes durant el màxim de temps: 2 anys amb la performance de “la taula” i després ja diran que la culpa és del PSOE però mentre ells hauran assegurat 4 anys més i en sumaran 6. Quan “la taula” faci pena, la patacada serà de traca i mocador, però estarà amortitzada. Els vips d’ERC seran recol·locats en diputacions, fundacions o en una filial d’ENDESA…

2 anys de paciència molt rendibles pels vividors de la política.

jaume vall
jaume vall
26.07.2021  ·  22:56

Llegiré l’article del professor Alsina.
Mentrestant hem d’acceptar que tenen raó Josep Usó (sobre la falta de compassió dels guanyadors i la falta de dignitat dels vençuts) i Daniel Mas, (sobre la decepció que ha suposat que JxCat “s’assembli massa” a un partit tradicional). Malauradament això ens està passant. Sembla que la poètica de “no abaratir el somni” “ho tornarem a fer” “ni un pas enrere” ” no passaran” “un poble unit, alegre, combatiu” “millor morir dempeus que viure agenollat”, és simplement això, poètica per al poble il·lusionat, però que la prosa dels interessos, s’imposa.
Hem fet sovint escarni dels podemitas que volien “asaltar los cielos”, i estan relativament quietets al costat del reaccionari PSOE. Compte que no siguem motiu d’escarni nosaltres quan volíem fer la revolució dels somriures, i només ens quedi una ganyota de desencís.

Carles Serra
Carles Serra
26.07.2021  ·  23:17

Gràcies Vicent per l’editorial; alçades d’ara ja només ens queda senyalar i el dret del pataleo; tornar recordar Vicent, que abans de les eleccions molts subcriptors ja avisava’m de la deriva d’ER, com bé ara ens recordes sobre l’article del professor Resina.
Ara estem veient amb tota crueltat els fets d’aquest partit, apart de veure una part d’aquesta societat que els vota i encara troba l’excusa comentant convergència, com si lo que han votat fos diferent de lo que ells denunciant, ja no faig referència dels que viuen del partit/sistema, si no dels seguidors del messies.
Sí el Consell per la república no veu clar aquesta situació, no hi ha res a fer fins desapareixa com a nació.
Sobre el PSO€, que vols que et digui, potser els babaus i curts de galbal som nosaltres; es veu que no tenim proust fets per saber què és un partit franquista i defensor de la monarquia Borbònica.
Només fer un petit repàs dels seus fets:
Qui té la culpa de les famoses autonomies? i el cafè para todos? el PER per comprar el vot anys i panys i adorar el déu Felipe; ja em diràs del GAL, de fotre calç viva a un nois que lluitaven per la llibertat del seu País, ja que dir del 155 i un referent actual del PSO€, en Marlaska; en fi Vicent, crec que sincerament com et deia, els babaus i curts de mira per veure aquesta realitat històrica i actual són els nostres polítics i una part important de la nostra societat, també hi ha una part de la nostra societat que combrega amb aquest fets/ideals eh!!! Iceta i així una llarguíssima llista

Òscar Alegret
Òscar Alegret
26.07.2021  ·  23:18

Com pot ser que hi hagi independentistes que voten ERC?

JOSEP RODÉS
JOSEP RODÉS
26.07.2021  ·  23:19

Honestament, hores d’ara algú dubta que el PSOE és un partit profundament franquista? Ergo, es pot pactar res amb franquistes?

Joan Vilarnau
Joan Vilarnau
26.07.2021  ·  23:36

No sé si podria ser una tàctica a l’avançada per poder negar el concepte de minoria *nacional*. Som minoria a dins de l’estat i, si ells mateixos ens reconeixen com a nació, estan dient que som minoria nacional, amb uns drets, com possiblement el de l’autodeterminació.

joan rovira
joan rovira
26.07.2021  ·  23:38

Cal donar, al meu entendre, visibilitat a la realitat de Catalunya i dels Països catalans per tal de continuar l’estela del Primer d’octubre:

1. Els Països catalans han estat i són els capdavanters en la modernització de la Península d’Espanya. I a Europa ho saben.

2. La història de la Península d’Espanya ha estat completament alterada per l’estat absolutista borbònic, I a Europa ho saben.

3. La situació del Regne d’Espanya és insostenible econòmicament, socialment i política gaire més temps. I a Europa ho saben.

PD:
En un sistema colonial com el de la Gran Castella borbònica imposat a la península d’Espanya i beneït, de moment internacionalment, el que és important són els interessos de les elits extractives i la ideologia una cosa menor que serveix per distreure actualment als votants amb els colors dels partits. Però l’estratègia és clara imposar-se i aconseguir lucrar-se, transaccionant les diferents faccions, en totes les formes imaginables de govern -monarquia, república, dictadura i democràcia- amb el segell colonial i les elits col•laboradores locals. Des del Círculo Equestre, passant pel Cercle d’Economia al Cercle d’Infraestructures. Els quals es fan un tip de riure perquè saben, també la premsa, que votem a qui no mana. Per això, l’èxit del Primer d’Octubre els va descol•locar a tots. Ara, l’estat colonial amb els seus subordinats fan la seva feina, com els partits col•laboracionistes locals; però, el poble català alliberat, també. Perquè, no renuncia a la independència que ha de possibilitar bastir, al meu entendre, un ordre nou a la península d’Espanya, coincidint amb un nou ordre econòmic al continent; per tal d’ajustar-se als canvis globals en curs. Perquè res, com faran les aus que migraran d’aquí poc, serà el que sembla ara.

Marc Adell
Marc Adell
27.07.2021  ·  00:22

Senyor Joan Verdera, vos critiqueu que el P.S. espatlla l’article, perquè en la vostra opinió mostra alegria per la repressió a Torrent. Jo no veig enlloc aquesta alegria que vos dieu, en canvi, veig un apunt dient que la repressió afecta igualment els que obeeixen les decisions d’espanya, apunt que és correcte i inqüestionable. Apunt sobre el qual molt pocs en parlen, un apunt necessari en un article com aquest i que en cap cas li resta valor. O sigui que us prego que llegiu les coses amb més deteniment. Si heu llegit els articles de l’editorial durant un temps ja hauríeu de saber que el que vos dieu no és el tarannà d’en Partal, i que no té cap sentit el que dieu.

Berta Carulla
Berta Carulla
27.07.2021  ·  01:24

El professor Resina sempre hi va a l’arrel del problema, i no li cauen els anells per assenyalar amb nom propi el subjecte del mal (que bo és també aquest escrit de Colomines en un altre diari, si em permeteu, on afirma que ERC també fa un pas de deu anys enrere -no només el P$O€, benvolgut Vicent… – si ens han de perseguir, com a Torrent, tot i la seva baixada de pantalons indigna, fem-nos-en dignes:

“1. El ministre de la Presidència i de Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va declarar fa poc que “el procés sobiranista s’està acabant”. No hi ha dubte que el nou PSOE, un cop liquidat l’equip que va portar Pedro Sánchez al govern, vol aprofitar la debilitat dels republicans i dels independentistes per acabar amb la nosa que ha estat el procés. Bolaños, a punt de fer quaranta-sis anys, ens proposa una cura de rejoveniment als més grans, perquè adopta la mateixa actitud que van tenir Mariano Rajoy i el PP davant les primeres manifestacions multitudinàries a Catalunya. Llavors no van voler donar importància a les mobilitzacions (d’aquí el càstig als dos Jordis un cop se’n van adonar) i el que significaria posteriorment la transformació del sistema català de partits. La dissolució de CiU i la minorització del PSC reflectia un canvi social de gran envergadura. L’independentisme es mantindrà en un 45 %, malgrat les frustracions. El PSOE confon els efectes narcotitzants de la repressió amb un retorn al passat. Apliquen el lema electoral del PSC “Girar full” amb la mateixa passió que els que prometen tornar a fer no se sap què mentre que a la pràctica no saben on van, més enllà d’administrar les engrunes autonòmiques. Si no es pot resoldre el conflicte per la via democràtica, el que vindrà, un cop hagin desaparegut els dirigents que van fracassar l’1-O i el PSOE es desinfli, serà més dur de pair i de derrotar.

2. La política de repressió continua, es calcula que 2.800 persones segueixen encausades per una cosa o una altra. El sistema democràtic espanyol amenaça ruïna per tanta arbitrarietat. La “brigada Aranzadi”, que comandava la vicepresidenta del PP Soraya Sáenz de Santamaría, i la policia política de Jorge Fernández Díaz no han desaparegut per art de màgia. Que el PSOE sigui ara el partit governant i que Pedro Sánchez hagi retocat el govern per afermar la seva autoritat, ha tingut com a resultat el menysteniment dels republicans amb els quals estan aliats. El TCu, que, com ha quedat demostrat, és un tribunal polític al servei de l’espanyolisme més rònec, segueix la seva croada contra l’independentisme. El PSOE no aporta cap solució, sinó que ha hagut de ser el Govern de Catalunya el que s’ha empescat una fórmula per protegir els polítics i els servidors públics que el TCu ha condemnat abans i tot que s’hagi celebrat cap judici. Un estat de dret no es pot permetre mai un abús de poder com aquest. Mentrestant, Esquerra i Junts s’han embolicat en una nova polèmica sobre els avals de l’ICF. Dos fets són incontestables, la resta són fake-news. Primer. La Generalitat no ha trobat cap banc que hagi volgut avalar el fons de garantia de l’ICF. Segon. La meitat més un dels consellers de l’ens financer, que van ser nomenats en l’etapa que estava sota la direcció d’Esquerra, s’han cagat a les calces. Amb la dimissió, aquests consellers independents han demostrat ser més honrats que els lletrats del Parlament que, el setembre de 2017, es protegien denunciant els polítics i entrebancant-los amb tota mena de trampes.

Es reunirà abans la comissió bilateral que la taula de diàleg pactada per investir Pedro Sánchez. El PSOE guanya el relat, que en política és molt important, i reforça la idea del ministre Bolaños que el procés “agonitza”
3. ERC ja ha encaixat el primer gol. Es reunirà abans la comissió bilateral que la taula de diàleg pactada per investir Pedro Sánchez. El PSOE guanya el relat, que en política és molt important, i reforça la idea del ministre Bolaños que el procés “agonitza”. Amb la fórmula actual, és evident que sí. La desafecció de l’electorat independentista és amb els partits i els polítics de l’1-O, que van crear unes expectatives que foren incapaços de complir. Des que han sortit de la presó, els líders de l’1-O han emmudit —on s’ha amagat Jordi Sànchez, abans tan actiu i controlador?— o bé es dediquen a fer actes de reconeixement —Oriol Junqueras— i a caminar per tot Catalunya —Jordi Turull—. El desert polític que han provocat aquests polítics és immens. Ni fan ni deixen fer. Els polítics actuals “administren”, de moment no sabem si bé o malament, la Generalitat i entretant es va bastint una inesperada esquerrovengència (Esquerra i les restes de Convergència), tot esperant que s’incorporin a la festa els socialistes i els comuns, amb la CUP de comparsa. Junts, un partit desorientat i sense líders clars, cada dia s’assembla menys a la coalició que va guanyar les eleccions el desembre del 2017, després de l’aplicació del 155.

4. La nova consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que afirma que torna a ocupar el despatx del Palau de la Generalitat que dona a la plaça Sant Jaume per escoltar de prop “la veu del carrer”, demostra de quina pasta estan fets els joves responsables polítics d’Esquerra. Ella és una de les noves guardianes de l’ortodòxia autonomista. Reprèn la divisa dels seus avis, “el meu mal no vol soroll”, que van adoptar després de la derrota del 1939 per passar la maroma. La postguerra va estar condicionada per la por que es va apoderar de tothom. Van trigar quaranta anys a refer-se’n, per després ressuscitar com si no hagués passat res. Són els “morts riallers” de l’última novel·la de Ferran Sáez. Diu la consellera que “arribarà un moment que l’autodeterminació caurà pel seu propi pes”, com els seus avantpassats asseguraven que “Franco seria derrotat demà” i els comunistes apel·laven a la Vaga General Política que havia de ser caure el dictador, però que no van convocar mai. La consellera, que té quaranta-cinc anys, també té ganes de treure’s deu anys dels damunt, com Bolaños. La seva cura de rejoveniment consisteix a dir les mateixes coses que es deien quan va començar el procés, cap al 2010, sense tenir ni idea de com avançar ara mateix. I mentrestant, l’ANC ens presenta el model d’enguany de la samarreta per al 11/09. Repetir les mateixes pautes només pot fer recaure el malalt i que el règim del 78 perduri davant l’estat de somni del present.”)

L’ERC d’avui (la del passat ho desconec realment) no només és indigna sinó que arrossega a la indignitat la nació sencera.

Núria Castells
Núria Castells
27.07.2021  ·  02:38

Vivim en el regne de la neollengua orwelliana.
Com que canviar-ho tot perquè res no canviï -com es va fer en la Modélica Transición- de fet, és força feina, els vividors de sempre miren que la cosa sigui menys feixuga i a veure si, canviant les paraules, en tenen prou.
Ara, és el “multinivell” $ocialista que, però, no enganyarà a ningú.
Més preocupant és el fenomen a casa nostra, perpetrat pels partits en què vàrem confiar. Per exemple, aquest mantra, tan passat de rosca, que ja he sentit en boca d’uns quants dirigents d’ERC : “separar el que és govern del que és partit” -usat quan algú pregunta perquè donen suport incondicional al PSOE… i, per no haver de contestar, prefereixen distreure’ns explicant que faran tantes coses ben fetes, des del govern, que no cal que ens preocupem. (Perquè el camelo de la Taula de Diàleg ja no se’l creu ningú, esclar).

El partidisme és un càncer. S’alimenta destruint tot el que toca. S’expandeix fent metàstasi per tot arreu i la presa perfecte són les entitats i associacions de caràcter social, cultural, etc. on sol haver-hi la gent treballadora i combativa. (També els mitjans de comunicació, esclar).
Tot allò organitzat ha de ser fagocitat. Així es capa qualsevol iniciativa que els pogués fer la competència o oposar-los una crítica organitzada.

Estem en aquest moment. Un temps malaurat en que es compren voluntats a canvi de paguetes o pagasses. I per emmascarar la gran estafa s’inventen paraules noves per a les realitats més velles.
I anar tirant que són quatre dies.
DIGUEM NO.

Joan López
Joan López
27.07.2021  ·  05:54

Sembla que estiguem arrivant al “eso fue todos amigos”.
Si colzem l’estat actual del moviment independentiste,això semble,I gaire bè sense molt soroll mediàtic(ja hem perdut tv3 I catalunya radio),no mès hens queda l’exiliats I el soroll que puguin fer a fora.
Lo unic bò per a mi, es que mai mès tornarè a ser español de cos I ànima,això en el meu cas es la derrota petita d’ells,mai mès.

Josep Sendra
Josep Sendra
27.07.2021  ·  06:17

Hola Joan Verdera, no ten comprensió lectora…no veig l’alegria enlloc…

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
27.07.2021  ·  06:36

Sorprèn molt que ningú s’estranyi del cinisme del PSOE (el PSC realment, com la república, no existeix). Sempre ha fet el mateix. Si repassem una mica la història, el principal obstacle per la unitat de l’esquerra abans de la dictadura de Primo de Rivera va ser… el PSOE ! Durant la dictadura, l’únic sindicat tolerat va ser… la UGT ! I Largo Caballero (“el Lenin Español”) va ser un dels consellers de Primo de Rivera.

Durant la Guerra Civil, Negrín es va dedicar a garlar i a menystenir el govern de la Generalitat, i durant la dictadura pocs socialistes varen acabar a la presó: la majoria eren comunistes, catalanistes, nacionalistes bascos o anarquistes.

Acabada la dictadura, les restes no varen tenir els nassos de muntar terrorisme d’estat: va caldre esperar a Felipe González per tal que apareguessin els GAL. I qui va desmuntar la indústria pesada, laminar els drets socials, iniciar les reformes laborals que ens han portat fins la precarietat actual i qui va definir de manera clara l’Espanya del “Pelotazo”, de l’oportunisme fàcil i de la picaresca va ser precisament el PSOE. Recordeu aquella frase d’en Solchaga dient que Espanya era el lloc on era més senzill de fer-se ric ràpid ? Tota una declaració d’intencions. Cal recordar que aquest personatge és contemporani de Mario Conde, Javier de la Rosa, los Albertos, els negociets de l’emèrit i la corrupció sistèmica de l’estat espanyol que ells no varen voler destruir, sinó que varen contribuir a augmentar (vegi’s els ERO d’Andalusia, per exemple). Ah, i sense oblidar l’inefable Corcuera.

No, amics, el PSOE no és cap partit progressista a l’ús europeu. Això és el que varen fer creure a l’SPD alemanya quan en Franco agonitzava al llit per rebre diners i presentar-se com el futur democràtic d’Espanya: en realitat són un més dels partits sistèmics que es reparteixen el poder. Com els Conservadors i Liberals del pacte de “El Pardo” de la restauració alfonsina. Formalment tenen un vernís més progre i fan alguna llei social (com ho varen fer els liberals, faltaria plus) per dissimular, però poca cosa més.

Pensar que aquesta gent farà honor a una Espanya plurinacional és ser molt ingenu. No poden, no els deixen ni en saben. Ras i curt.

Em nego a pensar que els polítics que manen a la plaça de Sant Jaume, siguin d’ERC, JxCat, Comuns o qui sigui (la composició anirà variant en aquesta Catalunya autonòmica de plom curulla de decadència que ens estan preparant) és evident que ho saben. I si no ho saben és que són molt inútils.

Per tant, totes aquestes maniobres de preteses taules de diàleg, negociacions, enteses, apuntalaments del govern central perquè sinó “vindran els fatxes” és un argument que realment pren la població per una colla d’enzes. Més o menys el que porta passant des de l’octubre de 2017. No se si, realment, pensen que som tots tan imbècils que no se’ns poden dir les coses clares, o tenen por de la reacció de la gent, però la realitat és que el nostre govern de fireta ens té en una mena de “newspeak” orwellià on alliberament nacional vol dir rendició incondicional, entesa amb Madrid vol dir repressió, normalització de relacions equival a menyspreu institucional i rebuig al Borbó implica retre-li pleitesia quan calgui.

Jo ja no se si em molesta més que facin tot això o que intentin aixecar-me la camisa dient que no ho fan. Si fossin honestos i expliquessin les coses, podria intentar entendre-ho, respectar-ho o potser fins i tot compartir alguna de les estratègies que els nostre estimat governet ens proposa. Però així, no. No els en compro ni una.

Havent viscut tota la “pax pujoliana” i no havent mai votat el personatge, que per mi sempre ha estat un especialista en desaprofitar oportunitats, un representant del català covard i benpensant i, a sobre, a la llarga, un xoriço més com en Bustos, en Serra i tants altres, puc dir que el personatge brilla com un estadista i un aconseguidor (junt amb el Cerillo) i els seus consellers uns genis, comparat amb els gestors que actualment ocupen la plaça de Sant Jaume. I ja és trist constatar-ho. Si no em creieu, penseu si la talla política i la capacitat de gestió del govern actual donarien per arrancar-li al govern central coses com ara TV3, els Mossos, la Normalització Lingüística a l’escola o la terminal de l’aeroport del Prat (no són ni capaços d’acabar una línia de metro).

Dit sigui de pas, més enllà d’afusellar-nos o enviar-nos a l’exili, algú m’hauria d’explicar què més faran els fatxes quan manin que no faci ja el PSOE amb els seus fiscals i jutges: la llengua està trinxada i en decadència, les lleis estatals trepitgen per tot arreu l’esquifit marc normatiu català i el parlament no pot parlar de res que no li diguin de parlar: ja em diran si això és gaire llibertat.

Espanya és una democràcia fallida. Però no d’ara, sinó de fa molts anys. Perquè no ha esbandit mai la merda resultant del seu pecat original fundacional, basat en el nacionalisme castellà i en la imposició. És normal: els ha anat bé. No es pot regenerar, ni es pot reformar. I els seus partits polítics i la seva societat són un reflex de tot això. Per això tanta gent brillant en marxa per no tornar més. Per això tenim una generació de científics, d’economistes, d’artistes que han fugit cames ajudeu-me. No hi ha lloc per la brillantor, per la diferència d’idees, per la feina ben feta, per una concepció moderna de la democràcia, de les relacions entre les persones, dels mèrits. La nostra única esperança de ser alguna vegada un país normal (i tinc els meus dubtes veient la talla dels polítics que volten per casa nostra) és marxar.

Però com he dit mantes vegades, i encara més ara veient com són els polítics de la nova generació (Artadis, Aragonesos, Sols, Colaus…), ens caldrà el temps d’una generació més i molta, molta feina per fer i per a evitar que ens engoleixin culturalment abans no ho poguem tornar a intentar. Perquè si acaben amb la llengua i amb la cultura ja se n’hauran sortit del tot.

Josep Segura
Josep Segura
27.07.2021  ·  06:36

Multinivell, pluridimensional… M’agraden aquests termes força utilitzats a la ciència ficció. Ara, els catalans ens movem dins un dels nivells de la cinquena dimensió. Parlem una llengua inintel·ligible de la qual ningú recorda l’origen (algú pensa que ve del formenterenc, la llengua dominant del nivell 3 de la quarta dimensió).
De fet, vistos des de la primera dimensió (l’antiga Europa, etc.) Catalunya és un holograma. Mut. En blanc i negre.

jordi Rovira
jordi Rovira
27.07.2021  ·  07:23

Perfecte! Sembla que per fi ho reconeixem: “A la independència sol arribar-s’hi aprofitant una crisi de l’estat o si cal provocant-la; mai ajudant-lo a remuntar-la i menys encara cooperant a reequilibrar les forces respectives en detriment de la pròpia.” I menys provocant una crisi pròpia ( afegeixo jo mateix ).
Si no fos…

PAU BOLDU
PAU BOLDU
27.07.2021  ·  07:25

Junqueras estima el psoe, igual que van fer els nefastos espanyols carog i puigcercos, pur falangisme maragallià-montillesc. Erc es españa, i no sortirà mai de la solidaritat d’esquerres espanyolissimes. Progres vol dir esser espanyols, nomes cal veure el Tete maragalll treballant per l’espanyolitzacio definitiva de Barcelona amb la Caudilla Colau, que diu que el català es un rotllo. TV3 amb tants tertulianos espanyols es ampliar la base del nefast junqueras, amo i senyor de tv3.erc sa

Joan Cuscó
Joan Cuscó
27.07.2021  ·  08:41

Només veig una explicació:
ER té por.

Pep Agulló
Pep Agulló
27.07.2021  ·  09:03

LA PUDOR, PERÒ, SEMPRE ÉS LA MATEIXA…

Multinivell, pluridimensional o poliamor…tant se val. No cal donar-hi més voltes… És el PSOE, amb la seva retòrica buida i moralment bruta, i el seu nacionalisme espanyol ferm com una roca.

El problema el tenim amb la nostra Generalitat cada cop més col·laboracionista que vol dialogar agenollada sense cap trumfo a la mà. I això no és ingenuïtat, és claudicació per allargar uns anys l’autonomia i erradicar l’horitzó de llibertat.

Celebro l’editorial com el combat polític necessari dins l’independentisme per convèncer als centenars de milers de votants d’ERC que redrecin el seu error i s’uneixin al corrent que arrossegui l’aparell de propaganda d’ERC al servei de l’estabilitat del govern de Sánchez i en contra d’afeblir el govern de l’Estat. Volem brega!

PS. ¿Thoreau anarquista, Vicent?

Difícil definir-lo. Individualista aferrissat, de militància radical contra qui s’oposa a la llibertat, però no té cap projecte de societat igualitària. No creu pas en la revolució social, més aviat en una mena de revolució espiritual. La comunitat no és pas de la seva preocupació.

La seva lluita contra el poder és conjuntural no pas estructural. En la “desobediència civil” el rebel fa elogis de la constitució, de les lleis, dels tribunals de l’estat i del govern… i aspira a la perfecció i la glòria d’un estat millor. ¿Que li veus d’anarquista?

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
27.07.2021  ·  09:15

“Ets el que fas, no el que dius que faràs”. Gustav Jung.

No ho oblidem quan els polítics ens diuen allò que algun dia faran mentre vant fent just el contrari. Això és és aplicable al nostre govern actual, i per això hem de vigilar que no ens enganyin més del que ja ho ha fet.
I respecte del PSOE, com hi mostren algunes de les opinions (molt detallada la del Carles Serra), queda molt clar qui és. Voler vendre’ns aquest partit ultra espanyol com aliat és un insult a la intel-ligència.
Prou ensarronades!

Agustí Delgado
Agustí Delgado
27.07.2021  ·  09:18

ERC juga a favor del PSOE i al final rep els mateixos càstigs que els qui no hi juguen a favor. Quin sentit té això? Retardar l’arribada de PP-Vox, que finalment ens traurà d’aquest somni infundat?

Francisco Javier López
Francisco Javier López
27.07.2021  ·  09:31

Molt d’acord amb el Josep Soler. Però crec que siguin de dretes o d’esquerres es irrellevant en el marc espanyol, son franquistes i punt.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
27.07.2021  ·  09:33

PSOE (PSC?) := Trajectoria amoral. Engollirà ERC? Adéu siau!

Enric Roca
Enric Roca
27.07.2021  ·  09:43

Bè i traduit el qué diu Resina ès qué potser cal calar foc amunt i avall i quelcom menys”Performance”.Per altre banda CAT ès mès aviat Belfast (Els protestants són descendents de colons mai integrats) qué no pas pex el Quebec (Tots o gairabè,francesos)en aixó ERC no va errat,el qué mai a d’admetre ès al català qué NO ès català…. perqué NO ho vol esser (Colons)i ès clar no fer l’onada al Estado.Ah el PSOE ès castellanista dur.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
27.07.2021  ·  09:56

Joan Verdera:En el seu comentari hi veig dues errades;l’una,considerar en Torrent independentista, i l’altre,confondre alegria,amb la constatació d’un fet.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
27.07.2021  ·  09:59

Em pregunto: com és possible que un partit polític amb una trajectòria històrica d’haver patit repressió ferotge -afusellament del President Companys- que té a les seves files tants elements perfectament formats, decidits i determinats, es mantinguin graníticament disciplinats en la jerarquia, homogeneïtzats acríticament en l’estratègia i absolutament buidats en el pensament creatiu a l’entorn de l’encanteri -perfectament conegut- de l’estat?. I és gràcies aquest encanteri invalidant que molts dels nostres van caient en el fossar i la llum del país es va apagant. I em torno a preguntar: com és que han guanyat les eleccions?, potser és que no som el què ens pensem que som?

Pere Grau
Pere Grau
27.07.2021  ·  10:13

Qui em faci l’honor de llegir els meus comentaris ja sabrà que les meves crítiques a ERC sempre són moderades en el to, no en el fons. I avui voldria aclarir que dissenteixo dels que creuen que la posició d’ERC és fonamentalment una qüestió de conservació de llocs de treball i d’engrunes de poder. Hi pot haver alguns casos així, però la meva modesta opinió és que els que tallen al bacallà al partit, que són Junqueras i els seus incondicionals, deuen creure que una separació d’Espanya que no sigui acordada amb Madrid és impossible per la manifesta diferència de forces. I per això, el 1 d’octubre no es van preparar bé moltes coses (i en Junqueras era el designat per fer-ho) i després el partit no para de fer un error darrera l’altre, com el dels “dos anys de diàleg”. Crec que no es pot criticar a la gent per pensar d’una manera determinada. Però si que cal fer-ho i ben alt si no ho diuen públicament. Si Junqueras i els seus creuen que la unilateralitat és impossible i només porta al fracàs que ho diguin ben clar i no enredin els electors. Però si no fos així, sisplau, que no intentin ajornar un final unilateral indefugible, amb una “estratègia” que només afavoreix la caricatura d’estadista que governa a Madrid.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
27.07.2021  ·  10:53

Només el poble salva al poble. No ho oblidem! Però per a que això sigui possible cal salvar al poble de la mentida i l’engany, al menys un mínim. I per això és necessari que hi hagi informació i anàlisis com les que fan Vilaweb i altres mitjans independents de veritat (pocs, molt pocs; penso en Octuvre per exemple). El poble ben informat no es deixarà enganyar i no votarà partits farsa. Si no ho logrem ho tenim molt difícil, perquè sempre hi haurà algu disposat a fer la comèdia per tal de tenir una mica de poder; o creure’s-ho…

Endavant Vicent! I gràcies.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
27.07.2021  ·  10:56

Sr Verdera, Torrent no és ni tan sols un independentista obedient (covard diria jo) és un botifler descarat. I el seu partit ER un renegat de l’independentisme, venut al PSOE per unes engrunes autonomistes que no saben ni gestionar.

Catalunya reprimida i degradada gràcies a la rendició i les males arts d’aquests botiflers. Veurem si ara que han imputat uns quants consellers d’ER els fan dimitir, com reclamaven ells a la Presidenta Laura Borràs que fes pel muntatge policial dels contractes.

Rosa Miró
Rosa Miró
27.07.2021  ·  11:09

Molt d’acord amb en Pere Grau. Pel que fa al Roger Torrent, aquesta piulada d’en Josep Costa, l’encerta de ple: “Us varen donar a triar entre conflicte i deshonor. Heu triat deshonor i també tendreu conflicte”

Aleix Gaus
Aleix Gaus
27.07.2021  ·  12:58

Un paquet deregal molt bonic visualment però no te cap contingut atractiu o és un paquet buit de contingut. El PSOE fa trampa a l´exterior dient mentides per mi aixo no és ser ni de esquerres ni progressista ni res de res. Es una presa de pel a tota regla. Jo demano als partits independentistes que no juguin em aquesta trampa que siguin ferms per la nostra llibertat

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
27.07.2021  ·  14:56

El ‘Multinivell’ és un delicte continuat de delinqüents asociats per suprimir una Nació ja ocupada amb crims inclosos.

És gravíssim que un estat pugui fer tant de mal i amb malvolença delictiva durant segles.

Si no denunciem a Europa un tracte criminal durant quatre-cents anys ininterrompudament mai -MAI- tindrem cap estat a favor de la nostra Nació a punt de desaparèixer com Nació diferenciada d’Espanya.

Josep Vilà
Josep Vilà
27.07.2021  ·  15:38

M’ha agradat molt l’article d’en Miquel Gilibert.

Roser Caminals
Roser Caminals
27.07.2021  ·  15:49

La piulada de Josep Costa que cita Rosa Miró és una famosa invectiva de Churchill a Chamberlain i els seus seguidors–l’ERC anglesa del moment que creia poder pactar la no agressió amb HItler:

“Us varen donar a triar entre conflicte i deshonor. Heu triat deshonor i també tendreu conflicte”

Mentre la Generalitat mada inútilment per pactar la no agressió, l’agressió continuarà amb més força que mai i donarà temps i corda a l’estat espanyol per anar matant la llengua i la cultura amb la mort lenta dels mil talls.
Això és el que volem? Això és el que pensem consentir?

Victor Serra
Victor Serra
27.07.2021  ·  18:09

Hem de fer política adulta. Ja sabem que Sánchez no és de fiar i que només actua per necessitat, i que el PSOE ( el PSC no existeix) és espanyolista i no vol canviar res. A partir d’aquí què fem ? Doncs donar a entendre a Sánchez que si no fa passos importants, se’l deixarà caure i pot anar a parar a mans del Tribunal de Cuentas que no vol reformar.
Per l’independentisme, un cop demostrat que el PSOE tampoc vol dialogar seriosament, millor que a l’altra banda hi hagi VOX. Així no enganya a ningú.
Així que o resultats i propostes serioses o cap a casa ( si els tribunals franquistes no li foten la casa a Sánchez)

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €