El Tribunal Constitucional espanyol ha anul·lat avui per unanimitat el nom del departament d’Afers Exteriors de Raül Romeva. Segons del TC, la decisió ja s’ha notificat al govern. El tribunal ha estimat parcialment el recurs que va presentar el PP per un conflicte de competències. En aquest sentit, el govern espanyol considerava que només l’estat té competències per a fer política exterior.

L’1 de març del 2016, poc després de la suspensió cautelar del decret de la creació de la conselleria d’Exteriors, el govern va canviar el nom de del departament. El que fins aleshores s’havia anomenat departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència es va passar a dir departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.

Tres mesos després, el juny del 2016, el TC va aixecar parcialment la suspensió però la va mantenir per a la denominació original de la conselleria argumentant que podria danyar la imatge exterior de l’estat espanyol i generar confusió.

El TC sentencia ara sobre el nom, i cal veure quina argumentació fa sobre l’abast de l’àmbit d’actuació de la conselleria de Romeva. De fet, però, ja va resoldre aquesta qüestió el 23 de desembre del 2016, quan van estimar parcialment el recurs que el govern espanyol va presentar contra la Llei del Parlament 16/2014 d’acció exterior i de relacions amb la UE.

Aleshores van avalar que el govern faci projecció exterior, però li van negar la possibilitat de fer diplomàcia adduint que ‘no té competències’ en un àmbit que és ‘exclusiu’ del govern espanyol.

No anul·la la creació de departaments
El conflicte es dirigeix, en concret, contra els articles 1.1 i 3.3, apartats 1 i 2 del Decret de la Generalitat 2/2016, del 13 de gener, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels Departaments de l’Administració de la Generalitat, quant a la creació del Departament d’Afers exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.

Així mateix, contra els articles 1.1.b) i 20 del Decret de la Generalitat 45/2016, de 19 de gener, d’estructuració del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Internacionals i Transparència.

El tribunal de garanties reprodueix la doctrina constitucional sobre la competència de l’estat en matèria de relacions internacionals, així com el recordatori que la Generalitat pot dur a terme activitats amb projecció exterior, derivades de la seva competència i per a la promoció dels seus interessos –article 193 de l’Estatut–, sempre que aquelles respectin la competència que la Constitució, en el seu article 149.1.3, atribueix de forma exclusiva a l’Estat en matèria de relacions exteriors.

És a dir, el límit a les activitats amb projecció exterior que poden dur a terme les comunitats és que no incideixin en la política exterior de l’Estat. Així, la denominació ‘Afers Exteriors’ reprodueix de forma mimètica la de l’estat i, per això, pot donar lloc a confusió i interferir en la direcció i execució de la política exterior espanyola, segons el TC.

Per això, el TC considera que pot menyscabar la competència exclusiva estatal en la matèria. L’expressió ‘Afers Exteriors’ s’associa tradicionalment a la política exterior de l’Estat, únic subjecte de dret internacional, per la qual cosa el seu ús per identificar un departament de la Generalitat fa projectar una imatge de bilateralitat i d’aparença de subjectivitat internacional que pot induir a error.

Pel que fa a l’àmbit de competència del citat departament de la Generalitat, el Tribunal recorda la doctrina fixada a la STC 228/2016 –que va resoldre el recurs d’inconstitucionalitat formulat pel Govern espanyol de la Nació contra diversos preceptes de la Llei catalana de l’Acció Exterior i de relacions amb la Unió Europea.

En aquella ocasió, el Tribunal va precisar que “el desenvolupament de l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya sota la direcció, coordinació i orientació del Govern de la Generalitat” no envaeix les competències estatals en matèria de relacions internacionals i no impedeix el seu ple i efectiu exercici.

Per tot això, el Tribunal ha declarat la inconstitucionalitat i nul·litat de la denominació ‘Afers Exteriors’ dels articles 1.1, 2.1 i 3.3 del decret impugnat, i altres disposicions que al·ludien l’estructuració del Departament subjecte a anàlisi. Per contra, no anul·la l’article 3.3.1 del mateix sempre que s’interpreti en els termes que estableix la pròpia sentència.

El govern va recórrer al tribunal de garanties per aquest assumpte en entendre que la política internacional és competència exclusiva de l’Estat, per la qual cosa cap òrgan autonòmic pot arrogar-se l’exercici de la mateixa.

El recurs va comptar amb l’informe favorable del Consell d’Estat i de l’Advocacia i en entendre que, de seguir funcionant, el departament de Romeva “podria generar conseqüències contràries a l’ordenament jurídic”.

L’executiu argumentava en el seu recurs que la Llei de l’Acció i del Servei Exterior de l’Estat exigeix que les comunitats autònomes coordinin amb el Govern qualsevol activitat internacional que vulguin desenvolupar “dins de les seves competències”. Per això, recorden que només l’Estat té atribucions en política exterior (article 149 de la Constitució), com el mateix Tribunal Constitucional ha deixat clar en diferents sentències.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb