El TC, entre l’empara de Puigdemont i Comín i el trencament amb el dret europeu

El tribunal delibera avui sobre el recurs dels eurodiputats contra l'intent de la JEC i del Suprem de vetar-los de l'eurocambra

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
21.02.2022 - 20:31
Actualització: 21.02.2022 - 18:05

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) té entre mans la resposta al recurs que el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín van presentar pels impediments que tant la Junta Electoral espanyola (JEC) com el Tribunal Suprem els van posar per a poder exercir d’eurodiputats. Fa dos anys i mig que van ser proclamats eurodiputats després de les eleccions, i no és fins ara que el TC examinarà el seu cas. Ara que són eurodiputats de ple dret, d’ençà de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE del desembre del 2019 que reconeixia a Oriol Junqueras la mateixa condició. Això vol dir que si el TC tombés el recurs, si donés la raó a la JEC quan va impedir que Puigdemont i Comín poguessin exercir els seus drets d’eurodiputats, s’apartaria explícitament de la doctrina de l’alt tribunal de la UE, fixaria per sentència la negació de la primacia del dret europeu.

La JEC va maniobrar perquè tant Puigdemont com Comín quedessin fora del Parlament Europeu tot i haver-ne estat elegits diputats. De fet, els va proclamar eurodiputats electes el 13 de juny de 2019, d’acord amb el resultat electoral. Però per a poder-los expedir les credencials els va imposar unes condicions que per a ells eren inassumibles: anar presencialment al congrés espanyol a jurar o prometre la constitució. Si ho feien, si entraven a l’estat espanyol, els detindrien. Va ser el seu advocat, Gonzalo Boye, qui es va presentar el 17 de juny d’aquell any al congrés amb uns poders que li havien donat Puigdemont i Comín per a formalitzar el tràmit. Però no li ho van permetre. Aquell mateix dia la JEC va enviar la llista definitiva d’eurodiputats de la circumscripció espanyola al vice-president del Parlament Europeu. I en aquella llista no hi havia ni Puigdemont ni Comín, perquè no havien jurat la constitució. Ni tampoc Oriol Junqueras, a qui el Suprem va denegar el permís per a anar al congrés, modificant de cop i volta el criteri pel qual sí que li havia permès d’anar-hi per prendre possessió de l’escó de diputat.

Els afectats van presentar recursos al Tribunal Suprem contra la decisió de la JEC (que va comptar amb la complicitat, en el cas de Puigdemont i Comín, del president sortint del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i del seu equip). Però el Suprem no els va tenir en compte: ni a Junqueras, ni a Puigdemont i Comín. I tots tres eurodiputats van recórrer al Tribunal Constitucional espanyol, que els va admetre a tràmit els recursos. Ara arriba el moment en què el TC s’haurà de pronunciar sobre aquell vet a representants electes a l’eurocambra. Un cas que el desembre d’aquell any va fer un gir decisiu amb la sentència del TJUE sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat. Perquè aquella sentència, pronunciada arran d’unes preguntes pre-judicials que va fer Manuel Marchena al tribunal europeu sobre la situació de Junqueras, va deixar clar que les autoritats dels estats membres no podien imposar requisits ni condicions per a exercir d’eurodiputats. És a dir, que els eurodiputats disposen de la condició i de la immunitat que els correspon d’ençà del moment en què són proclamats electes. I, per tant, el jurament de la constitució espanyola pot ser un formalisme, però en cap cas no pot ser una condició.

Aquesta doctrina europea tan clara, i que s’ha traduït en l’exercici ple i amb caràcter retroactiu de la condició d’eurodiputats de Puigdemont i Comín, fa que tant com se n’aparti el TC significarà allunyar-se, també, de la primacia del dret europeu. Perquè la sentència del TJUE sobre Junqueras el posava per davant clarament quan es contradiu amb allò que estableix el dret estatal. En cas que el TC acceptés l’empara de Puigdemont i Comín, la decisió tindria un valor més simbòlic i polític que no pas efectiu, atès que a la pràctica exerceixen d’eurodiputats.

La ponència de la sentència ha recaigut en la magistrada María Luisa Balaguer, i el debat amb la resta de magistrats és el primer punt de l’ordre del dia en el plenari del tribunal que comença avui.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies