El Suprem valida l’incompliment de la JEC de la sentència del TJUE sobre Junqueras

  • La sala tercera del tribunal desestima un recurs del president d'ERC contra la decisió de la JEC d'inhabilitar-lo

VilaWeb
Redacció
14.05.2021 - 12:42
Actualització: 14.05.2021 - 19:53

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem espanyol ha desestimat el recurs presentat per Oriol Junqueras contra l’acord de la Junta Electoral espanyola (JEC) del 3 de gener de 2020, que va declarar que perdia la condició d’eurodiputat. La JEC ho va argumentar dient que, com que havia estat condemnat a tretze anys de presó per sedició i malversació l’octubre del 2019, ja no podia continua essent eurodiputat, perquè la condemna tenia associada una inelegibilitat sobrevinguda. Aquella resolució topava frontalment amb la sentència del desembre del 2019 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que afirmava que Junqueras havia d’haver tingut reconeguda la condició d’eurodiputat (que li havia estat negada sistemàticament) des del moment que havia estat elegit i proclamat en les eleccions del juny del 2019.

La sentència del TJUE també deia, responent a unes preguntes del magistrat Manuel Marchena, que no hauria d’haver estat empresonat perquè des d’aleshores tenia la immunitat associada a la condició d’eurodiputat. La JEC no va fer cabal d’aquesta nova doctrina i va dir que havia de perdre la condició d’eurodiputat. El Parlament Europeu, això no obstant, li va mantenir la condició d’eurodiputat, a l’espera de disposar de la interpretació que fes la sala penal del Tribunal Suprem de la sentència del TJUE. Com que Marchena va interpretar que el TJUE no qüestionava la sentència que condemnava Junqueras, el Parlament Europeu va acabar retirant-li la condició d’eurodiputat.

Ara la sala tercera del Suprem, per a donar la raó a la JEC, també fa una particular lectura de la sentència del TJUE del 19 de desembre de 2019 que obligava a reconèixer Junqueras com a eurodiputat i a alliberar-lo. Diu que el TJUE ja sabia que Junqueras havia estat condemnat el 14 d’octubre d’aquell any [el tribunal presidit per Marchena el va condemnar sense esperar a tenir la resposta del TJUE sobre la immunitat de Junqueras] i que “fins i tot accepta que es mantingués a la presó Junqueras per més que se n’hagués de demanar l’aixecament de la immunitat que li corresponia des de la seva elecció [com a eurodiputat]”.

Encara més: “El Tribunal de Justícia es limitava a encomanar a la sala segona [del Tribunal Suprem] que en tragués les conclusions procedents. Precisament per això, el 9 de gener de 2020 va resoldre que, com que ja no estava en presó provisional sinó complint condemna, no procedia de demanar autorització al Parlament Europeu perquè el senyor Junqueras havia perdut la condició de diputat.”

Acaba dient que de la sentència del TJUE no es podia extreure pas la nul·litat de la condemna del Suprem, i diu a la defensa de Junqueras que en el recurs que va presentar només parla d’això, i que “no arriba a discutir que la pena privativa de llibertat comporta la pèrdua del sufragi passiu, és a dir, que determina la inelegibilitat, en aquest cas sobrevinguda, del condemnat”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any