Els membres del TC: María Luisa Balaguer, Ricardo Enríquez, Antonio Narváez, Juan Antonio Xiol, Juan José González, Andrés Ollero, Encarnación Roca, Fernando Valdés, Santiago Martínez-Vares, Pedro González-Trevijano, Alfredo Montoya i Cándido Conde-Pumpido

L’any 2020 es preveu que serà tens, per al Tribunal Constitucional espanyol. Si durant el 2019 s’havia alliberat de bona part del protagonisme a què el tenia acostumat el procés independentista i havia pogut cedir el testimoni al Tribunal Suprem, després de la sentència contra els presos polítics moltes mirades s’han tornat a girar cap al Constitucional. El TC és l’obstacle en les defenses dels presos per a poder arribar al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg. Confien que a Europa podran trobar la sentència que els fou negada a l’estat espanyol, tal com ja va demostrar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb la immunitat de Junqueras.

En el punt de mira hi ha els recursos d’empara presentats pels presos i que, segons els seus advocats, el TC va acceptar a tràmit per retenir-los i obstaculitzar-ne el camí a Estrasburg. Cal recordar que per a presentar una demanda al TEDH cal haver exhaurit les vies internes de la justícia espanyola. Aquesta demanda no és nova. Per aquest motiu, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn van fer una vaga de fam a final del 2018 que va durar vint dies.

Segons que va publicar diumenge Europa Press, el TC tenia una estratègia establerta, que consistia a admetre a tràmit tots els recursos dels presos polítics per impedir-ne la via d’internacionalització. Aquesta manera de procedir es va aplicar en prop de mig centenar de recursos d’empara presentats contra disposicions del Tribunal Suprem espanyol i això va permetre de deixar aquests afers fora de l’abast de l’òrgan de garanties amb seu a Estrasburg durant el judici i fins que no es va dictar la sentència.

De fet, les xifres de recursos acceptats a tràmits ho diuen tot. Segons el TC, el 2018 va rebre en total 6.918 sol·licituds de recurs d’empara i només en va acceptar 115, és a dir, una mitjana d’acceptació de l’1,67%. En el cas dels presos polítics catalans, l’acceptació fou gairebé total.

Aquest afany d’entrebancar el va posar de manifest dilluns l’eurodiputada d’ERC Diana Riba al subcomitè de Drets Humans del Parlament Europeu. El president del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Linos-Alexandre Sicilianos, va dir que els estats tenen l’obligació de facilitar l’accés dels ciutadans al tribunal: ‘El tribunal haurà d’investigar i constatar si hi ha cap infracció’, va dir. I va afegir que ja hi havia precedents de casos en què s’havia dificultat l’accés de presos al TEDH.

Divisió interna

Aquestes filtracions indiquen una certa divisió interna dins el TC. De fet, no és pas la primera vegada que un sector filtra a la premsa informació d’importància. Just abans de la publicació de la sentència es va alertar que el magistrat Cándido CondePumpido, que segons Europa Press pilotava l’estratègia per a frenar els recursos dels presos, ja tenia a punt l’esborrany de la sentència del cas Aturem el Parlament, favorable a concedir l’empara als afectats. Aquesta resolució hauria pogut tenir repercussions en la sentència del judici contra el procés perquè hauria contradit la doctrina de la violència ambiental introduïda pel jutge Manuel Marchena per a revocar l’absolució dels acusats.

Tampoc no és casual que la filtració arribi ara que s’ha de començar a resoldre la majoria de recursos d’empara i que abans ja ha esquerdat la unitat dels membres. Una unitat molt preuada perquè els vots particulars podrien tenir valor per als recursos davant el Tribunal d’Estrasburg. La fractura es va evidenciar en el recurs de Junqueras contra la presó provisional. Tres dels dotze magistrats, Fernando Valdés, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, van contradir el criteri majoritari i feien constar en el seu vot que la presó provisional havia estat desproporcionada.

Així mateix, recordaven que hi havia més mesures cautelars, no tan perjudicials, que també haurien servit per a controlar els riscs de reiteració delictiva, de destrucció de proves i de fugida, els arguments de Pablo Llarena per a mantenir Junqueras a la presó. Aquests mateixos magistrats també van oposar-se als altres nou quan van refusar el recurs d’empara de Junqueras contra la denegació d’un permís per a assistir a la constitució del parlament.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb