El ple de la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol debatrà avui qui ha de pagar finalment l’impost de les hipoteques, si el banc o el client. Una trentena de magistrats decidiran quina jurisprudència validen, si la que s’aplica del febrer ençà (que estableix que l’impost el paga el client) o la fixada en la sentència emesa el 16 d’octubre, en què es determina que l’impost el paga el banc. La convocatòria del ple, per part del president de la sala contenciosa administrativa, Luis María Díez-Picazo, ha estat envoltada de polèmica, perquè va aturar l’aplicació d’una sentència desfavorable als interessos de les entitats financeres, i ha suscitat incertesa jurídica durant setmanes sobre qui ha de pagar l’impost. En cas que el Suprem digui que l’impost l’ha de pagar el banc, el tribunal n’haurà d’aclarir la retroactivitat. No és clar que la decisió es faci pública avui mateix, segons fonts jurídiques.

La sentència de la secció segona de la sala contenciosa administrativa del Suprem espanyol canvia la jurisprudència anterior i determina que és el banc que ha de pagar l’impost d’actes jurídics documentats que grava les escriptures de les hipoteques, car l’únic interessat a inscriure la hipoteca és el banc. La decisió es va fer pública el 18 d’octubre i va anar seguida de pèrdues importants a les entitats bancàries. Aquell mateix dia els sis bancs espanyols de l’Íbex 35 van perdre més de 5.300 milions d’euros a la borsa. El Sabadell va ser el que va perdre-hi més, un 6,7%, seguit de Bankinter (-6,27%), Bankia (-5,11%), CaixaBank (-4,54%), el BBVA (-2,70%) i el Santander (-2,05%).

Però el magistrat Díez-Picazo no va trigar ni vint-i-quatre hores a fer una maniobra per a frenar l’aplicació de la sentència. Va emetre un comunicat l’endemà en què anunciava que portaria aquesta decisió al ple de la sala tercera per debatre quina jurisprudència s’havia d’aplicar. Tot i que la sentència del 16 d’octubre és ferma i no es pot revisar, el Suprem ha paralitzat la deliberació d’afers sobre imposts hipotecaris tot esperant el ple del 5 de novembre que determini si es canvia la jurisprudència aplicada fins ara.

A banda, segons fonts del sector bancari consultades per l’ACN, els clients han continuat pagant l’impost d’actes jurídics documentats a l’hora de constituir una hipoteca. El Col·legi de Notaris també diu que les signatures d’hipoteques es fan com fins ara i que el client continua assumint la taxa. L’impost d’actes jurídics documentats inclou el gruix dels impostos que es paguen per una hipoteca i representa un 1,5% del seu valor.

Retroactivitat del canvi de criteri
Un dels aspectes de la sentència que haurà de concretar el ple d’avui és la retroactivitat de la decisió, en cas que es confirmi el canvi de criteri. L’escrit de la sala no deixa clar si els qui ja han pagat l’impost tenen el dret de reclamar-lo. Algunes entitats financeres han defensat que no hi pot haver retroactivitat i, a més, diuen que si es manté la nova doctrina els preus de les hipoteques pujaran, cosa que acabarà perjudicant el client. Tanmateix, l’Associació Espanyola de Banca (AEB) va dir que si el criteri canviava s’hi adaptarien.

Una altra concreció haurà de ser davant de qui s’ha de reclamar. Fonts expertes expliquen a l’ACN que una opció seria exigir el retorn dels diners al banc i una altra reclamar a les hisendes autonòmiques, encarregades de recaptar-lo.

Crítiques a la reacció del Suprem espanyol
Diversos sectors han criticat la reacció del president de la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol de retardar l’aplicació de la doctrina sobre l’impost d’hipoteques. Associacions de consumidors, com Facua o Aicec-Adicae, en van criticar el ‘trastorn important’ i la incertesa per als clients, alguns dels quals han estat afectats per la paralització de la signatura d’hipoteques per part dels bancs. Agents de l’àmbit econòmic es planyen que la indefinició crea ‘inseguretat jurídica’. Concretament, l’AEB va reclamar als poders públics ‘més seguretat jurídica’ i unes normes ‘clares i predictibles’ per al mercat hipotecari.

Les associacions de consumidors també van denunciar suposades pressions de les entitats financeres al Suprem espanyol per a paralitzar l’aplicació de la sentència. Podem va presentar una querella contra el president de la sala per prevaricació, però no la va presentar a la sala adequada i el Suprem no la va admetre a tràmit.

L’Associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia i l’Associació Progressista de Fiscals demanen la dimissió de Díez-Picazo, perquè consideren que la seva actuació ha estat ‘insòlita’ i creuen que la reacció del president de la sala danya la imatge de la independència judicial. El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va reconèixer que no havien gestionat bé la sentència i va admetre el ‘dany en la reputació’ del tribunal però va descartar de fer dimitir Díez-Picazo.

Antecedents
El 28 de febrer d’enguany, el Suprem espanyol va determinar que eren els clients que havien d’assumir l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats derivat de la constitució d’una hipoteca. Aleshores, els magistrats van considerar que el subjecte passiu de l’impost era el prestatari i per tant havia de ser ell qui pagués el tribut. En canvi, una nova sentència, la del 16 d’octubre, de la qual ha estat ponent el magistrat Jesús Cudero, resol un recurs de l’entitat municipal d’habitatge de l’ajuntament madrileny de Rivas-Vaciamadrid i diu el contrari: les despeses les ha de pagar el banc.

La decisió, avalada pel vot de quatre dels sis magistrats, compta amb un vot particular discrepant, emès pel magistrat Dimitry Berberoff, que defensa el manteniment de la jurisprudència anterior, i un altre de concurrent, del magistrat Nicolás Maurandi, és a dir, que accepta la sentència però discrepa en algun punt de l’argumentació. La sentència implica l’anul·lació d’un article del reglament de l’impost (que establia que el client és el subjecte passiu de l’impost) perquè és contrari a la llei. En concret, es tracta de l’article 68.2 d’aquest reglament, aprovat pel reial decret 828/1995, de 25 de maig.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb