La biònica ha revolucionat la substitució de membres del cos humà mitjançant aparells i artefactes tècnics capaços de suplir completament o ajudar a substituir certes parts anatòmiques danyades. El terme és un acrònim del prefix bio- i el terme electrònica, i fa referència a una part molt especialitzada de l’enginyeria biotecnològica que té com a objectiu construir artefactes capaços de restituir de forma mecànica i electrònica els components de l’organisme humà a mesura que es deterioren o deixen de funcionar.

Durant les últimes dècades, la indústria sanitària ha experimentat una veritable revolució tecnològica, que ha transformat radicalment les tècniques diagnòstiques i el tractament de moltes malalties i situacions invalidants. Si ja durant la segona meitat del segle xx la producció industrial de medicaments, vitamines, hormones i fàrmacs psicoactius va convertir la indústria farmacèutica en un dels sectors més poderosos de l’economia mundial, més recentment la microelectrònica, la informàtica i la física de partícules aplicades a la tecnologia sanitària han generat una sèrie d’instruments i mecanismes d’anàlisi, exploració i aplicació terapèutica sense precedents.

Des del descobriment dels raigs X en 1896 fins a l’actualitat, en poc més d’un segle, la medicina, la cirurgia i la farmàcia han experimentat un canvi tecnològic ben intens segons les demandes d’una població amb una esperança de vida que ha anat creixent. L’envelliment i l’accidentalitat (laboral, de trànsit, tecnològica, les catàstrofes ambientals, etc.) demanen noves solucions al deteriorament físic accidental o derivat de l’edat i l’envelliment, o de les malalties degeneratives. En el terreny diagnòstic, la visualització interna de l’organisme s’ha revolucionat amb noves tècniques com la tomografia axial computeritzada (TAC), la ressonància magnètica nuclear (RMN) i la tomografia per emissió de positrons (PET). Així mateix la suplantació d’òrgans i funcions ha desenvolupat màquines complementàries com van ser els marcapassos i el pulmó d’acer, i més recentment els respiradors artificials, les màquines de diàlisi renal, o la compensació de funcions abolides com en el tractament hormonal de la diabetis o els trastorns de la tiroide. La medicina regenerativa i el cultiu de cèl·lules han permès també el trasplantament d’òrgans i teixits.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Josep Lluis Barona és catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.

Què és Mètode?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb