L’intent ridícul dels polítics catalans de fer veure que el món gira al revés

Hi ha el sentit comú i contra això no valen castells a l'aire com els que fabriquen els partits que es dediquen a insultar i agredir per tapar tant la seua mediocritat personal com els seus fracassos col·lectius

Vicent Partal
21.08.2022 - 21:40
Actualització: 22.08.2022 - 16:44
VilaWeb
La delegació del govern català arriba a la Moncloa per a la reunió de la taula de diàleg

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Hi ha, finalment, una Catalunya descaradament autonomista instal·lada al poder. Esquerra Republicana i Junts, com a mínim el seu nucli dirigent, somnien a gestionar l’autonomia constitucionalment espanyola sense ensurts i durant tants anys com siga possible. I la CUP no sap ni on és. La situació és, per tant, greu per a un moviment independentista que tot i tenir la seua força al carrer no va voler, o no va saber, desempallegar-se dels partits. Per això avui tants independentistes ens mirem atònits els uns als altres, preguntant-nos com ha pogut passar. I què hem de fer.

En aquest sentit, el final de juliol i l’agost han estat particularment explícits i importants. Quan el president de la Generalitat afirmava divendres que ell defensa de continuar amb la taula de diàleg fins i tot si governen el PP i Vox, el que feia palès és que la taula no és un instrument pensat per a despertar Espanya sinó per a adormir Catalunya. Només això explica que ni tan sols importe la credibilitat que tinga qui seu a l’altra banda. 

Els polítics professionals catalans fan servir així l’apologia del conflicte com una manera d’evitar precisament el conflicte. Perquè quan es justifica una taula de diàleg amb el PP bo i dient que el conflicte no s’ha acabat, es fa abstracció de l’evidència que tothom veu. Però de quin conflicte parla el president, si la Catalunya autonòmica ja no és cap conflicte? Si fins i tot el poden espiar a ell mateix amb el Pegasus i no passa res.

Esquerra i Junts s’han instal·lat en una carretera que no porta enlloc. I per aquesta raó, amb l’objectiu de tapar la inconsistència del seu projecte, s’agafen, sobretot ERC, al relat sectari i a l’agressió contra tothom que es mantinga en el camí on ells eren fa anys –tal com Lluís Llach va explicar tan bé en aquesta entrevista. 

Però aleshores topen amb el problema que necessiten exagerar tant les coses que queden al marge del sentit comú. L’exemple d’aquests dies és el de Llach mateix, a qui càrrecs públics d’Esquerra han arribat a definir com a racista i d’extrema dreta a les xarxes socials, cosa que ningú que no siga un fanàtic absolutament encegat no es pot creure. Perquè hi ha el sentit comú i desafiar-lo és massa difícil. Aquest mateix diari ha tornat a rebre aquestes setmanes l’assenyalament, la persecució i els insults per part de militants i càrrecs públics d’ERC –”hienes digitals“, segons l’encertada definició de Germà Bel– que pretenen d’estar ells en condicions de donar-nos lliçons a nosaltres sobre l’objectivitat periodística. Però resulta que això és, exactament, el món al revés: militants de partit que segueixen ordres a cegues, gent que cobra per ser fidel i partidària, que veu el món en blanc-i-negre com una competició a mort, que repliquen acríticament campanya rere campanya, que no critiquen mai la seua sigla, pretenen que algú es crega que són ells els neutrals, els honrats, els objectius i els desinteressats que pensen només en el bé comú?

La cosa és tan poc sensata que, per mirar de superar-ho, recorren al manual i aleshores passen a la fase següent, que consisteix a conflictivitzar tot el col·lectiu, a denigrar-lo per qualsevol anècdota de manera constant, negant la individualitat que tots tenim i la diversitat que hi ha dins seu. Marta Rojals ho va explicar l’altre dia amb aquella precisió quirúrgica que sempre té la seua mirada quan va dir que amb els independentistes comença a passar igual com ha passat sempre amb les dones. Que “si falla una individualment, l’error se’ns carrega a tot el col·lectiu.” Volgudament, afegesc jo. Perquè igual que els masclistes fan amb les dones, aquest és, en definitiva, un mecanisme de repressió, de dominació, de control.

Aquesta és la raó per la qual durant tot aquest mes hem vist com incidents aïllats es magnificaven i s’intentava que taquessen tots aquells qui no volen entrar al nou corral de l’autonomisme. Tant hi fa si són incidents gens clars ni prou acreditats, com el crit racista contra la diputada Najat Driouech Ben Moussa, com si són d’aquells que causen vergonya, com van ser els insults intolerables d’una persona contra algunes de les víctimes dels atemptats del 17-A. Ara bé, dit això, com es pot explicar que en aquest país uns crits de protesta, per més maleducats i fora de lloc que siguen, puguen generar més enrenou i facen que més gent se’n desmarque que no pas la presència en l’acte de record a les víctimes del 17-A, com a màxims representants de l’Ajuntament de Barcelona, del Parlament de Catalunya i del govern espanyol, de tres polítics del mateix Partit Socialista que ha evitat durant cinc anys que s’investigue l’atemptat? Que ja no sabem distingir l’anècdota de la substància? 

Evidentment, aquesta tàctica no és innocent i es fa servir per tapar els propis defectes. Perquè tot té a veure amb dos fets políticament molt greus que aquestes polèmiques volen i necessiten tapar. El primer, en definitiva el més greu de tots, que el govern de Catalunya haja signat a final de juliol un document a la taula de diàleg on accepta que qualsevol cosa que es vulga proposar a partir d’ara ha de passar per la constitució espanyola i, en tot cas, per la seua impossible reforma–com ho explicava tan bé Oriol Junqueras fa anys. I el segon, la destitució de Laura Borràs al parlament.

De tot això que ha passat aquestes setmanes, aquests dos fets són els que tenen transcendència política real. I per això s’han organitzat totes aquestes campanyes d’estigmatització dels qui expliquem a la societat que aquesta és la realitat que cal mirar prioritàriament. Ells no poden detallar què han fet sense reconèixer l’abandonament del projecte que ens era comú a tots, per tant, ens han de presentar tots els altres, aquells qui no abandonem, com uns boigs. Fent servir a ple en la tasca els aparells professionals dels partits o els mitjans directament finançats pel govern. 

Aquesta és la seqüència, en definitiva, de què passa. I si bé entenc que molta gent estiga nerviosa en vista del panorama, desesperada, indignada, encesa i tot, voldria avisar que l’última cosa que cal fer és deixar-se portar per la histèria. Exactament perquè aquest és el punt en què els autonomistes voldrien tenir acorralats els defensors del mandat del Primer d’Octubre. Ben al contrari, cal estar tranquils i confiats, perquè la història ens ensenya que construir castells de cartes de la dimensió del que volen construir ací és un objectiu gairebé impossible.

I així, les contradiccions afloren sorollosament a la vista de tots. Per això fa riure de sentir els mateixos tertulians radiofònics un dia atacar Jordi Cuixart perquè es banya en una piscina i s’ho passa bé i l’endemà defensar el dret de passar-s’ho bé de la primera ministra de Finlàndia, com si ser coherents en públic ja no fos un imperatiu mínim per a obrir la boca.

Per això resulta tan instructiu veure que quan una diputada s’atreveix a clavar-se amb Valtònyc per un comentari crític sobre el seu partit, aquest li pot respondre tranquil·lament que ell sol –vostès ja m’entenen– ha eliminat la llei d’injúries del codi penal, sense haver-ho de pactar en cap taula amb ningú i sense agenollar-se ni una sola vegada.

I per això és xocant i absurd que un partit que es diu republicà i progressista, i que per tant hauria de ser laic, encoratge en públic, només per raons partidistes i per atacar els contrincants, l’ús del vel islàmic els mateixos dies que les dones iranianes, turques, saudites, afganeses i de mig món es posen dempeus lluitant per treure’s del damunt aquest símbol de la dominació patriarcal i de l’obscurantista superstició religiosa.

No, el món no gira al revés perquè ho ordene cap comitè central. Ni la terra és plana. 

 

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors perquè la premsa lliure no la paga el govern sinó els lectors.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Sendra
Josep Sendra
21.08.2022  ·  22:16

Boníssim article. Falten més valencians cabrejats a Catalunya, com Partal, desenmascaren als fantasmes morts de fam de l’autonomisme de les lluites compartides, tant jacobines com no. Bravo.

Marc Gispert
Marc Gispert
21.08.2022  ·  22:17

Jo no ho podria dir millor. El que tenim ara al capdavant son els vividors de la política. Abans teniem gent compromesa. Espero que no es pugui dir que ells (ñ) han guanyat.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
21.08.2022  ·  22:21

Felicitats Sr. Partat ja que el seu editorial és molt didàctic i explica amb llums i taquígrafs la situació actual a Catalunya. Esperem veure la claror ben aviat.

Joan Vilarnau
Joan Vilarnau
21.08.2022  ·  22:26

I, enmig de tot això, l’extrema dreta començant a créixer a partir del discurs independentista.

AFRICA ARCE
AFRICA ARCE
21.08.2022  ·  22:32

Totalmente de acuerdo

Josep Arnau
Josep Arnau
21.08.2022  ·  22:33

Gracies Vicent. Trobava a faltar els teus articles. Magnífic una vegada mes!

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
21.08.2022  ·  22:35

Josep Sendra, amb tot el respecte, en Partal és, senzillament, català. Com tots nosaltres, de Salses a Guardamar.
Dit això, Vicent, la ciutadania intentem fer un esforç de contenció per no deixar anar tota la bilis que creen, dia a dia, els polítics. Personalment, m’espanta la mediocritat absoluta dels suposats partits nostrats. La temptació de fer un massiu vot nul, amb la frase “aneu tots a la m…” s’escampa, com més va, més, entre la gent del meu entorn. Perquè ens fa molta vergonya aquest espectacle. I perquè no conec ningú, afortunadament, que ho accepti.
La pregunta, doncs és com ens ho fem per alliberar-nos d’aquesta doble maldició: la que ve d’Espanya i la que tenim instal·lada a casa nostra.

Neus Ballbé
Neus Ballbé
21.08.2022  ·  22:37

Gràcies, senyor Partal, per aquest editorial que posa negre sobre blanc el que molts pensem. És vergonyós que alguns dels partits polítics del 52% pretenguin fer-nos recular fins als anys 70 del segle passat, venent a preu de saldo totes les aspiracions de llibertat dels Països Catalans.

Joan Guasch
Joan Guasch
21.08.2022  ·  22:37

Ja fa temps que defenso que l’única manera de fer fora a tots aquests inútils (perquè no serveixen per allò per a que els vam votar, perquè ni tan sols són capaços de fer res per gestionar el territori, el canvi de model energètic, la defensa de l’escola en català, etc.) és el vot nul i en massa a les properes eleccions autonòmiques. Gent del meu entorn fins i tot proposa de fer servir les paperetes de l’ú d’Octubre. L’abstenció no serveix per fer-los fora perquè només es comptabilitza el vot emès, en canvi el vot nul faria baixar el percentatge dels partits autoanomenats independentistes. Que les eleccions les guanyaria el PSOE (recordem que el PSC ja no existeix)? Pot ser pitjor? Al menys faríem neteja de tots els estómacs agraïts que ocupen poltrones sense haver fet més mèrits que créixer a l’ombra del partit. Un càncer no s’espera que desaparegui sol, se’l combat amb tot l’arsenal de què es disposi.

I, això sí, aquesta Diada tothom al carrer per cridar ben fort que estem emprenyats amb els “nostres” partits i que les nostres paperetes són les que els posen i, si cal, els treuen.

Joan Guasch

Camí Tous
Camí Tous
21.08.2022  ·  22:37

Un plaer, de nou, llegir els seus articles. Molt ben explicat i sense gaire més a afegir. Gràcies!

Joan Rius
Joan Rius
21.08.2022  ·  22:41

Es pensen que ens mamem el dit… Ignominiós el comportament dels partits del 52%. Evidentment que se’ls veu el llautó per bé que l’aparell propagandístic intenti confondre i amansir els votants independentistes. En algun lloc hi ha d’haver alguna solució! Comencem per manifestar el nostre enuig i determinació participant en la manifestació de l’onze de setembre.

Carme Garcia
Carme Garcia
21.08.2022  ·  22:47

Gràcies Vicenç per el article d’avui, espero que algú dels partits desperti i s’en adonni que així no es pot continuar, com molt bé diu la cançó “no era això companys no era això”.

Joan Carles Valle
Joan Carles Valle
21.08.2022  ·  22:49

Les vacances…que be que fan…ja eran normalment bones però aquesta editorial t has crescut.
Ara convindria crear noves paraules que defineixen el comportament dels nostres polítics…..si, ja sé que la……………… sería un pèl massa….però el mal que estan causant es molt gran.
Tot aixo, aquesta escanya crua, corcada, podrida te que reventar d una malaida vegada per tenir una.minima oportunitat.
Si, aquesta propera diada tenim que sortir en massa i cridar ja n hi ha prou d aquest impresentables, cucs fastigosos, rèptils, hienes , absoluts incompetents gestors públics que ens estàn ofegant de tanta mediocritat

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
21.08.2022  ·  22:51

ERC és un problema greu. És cert que tots tres partits han comès greus errades, però ERC, per la farsa que protagonitza amb la tauleta de diàleg i els atacs incendiaris, mereix consideració apart. Ja no és un partit independentista i es classifica al costat de PSC i Comuns.
Catalunya viu en un periode d’excepció des del 2017 i no s’acabarà fins que sigui independent.
Cal un partit polític temporal, amb gent de diverses procedències, però on cap càrrec sigui ocupat per ex-membres dels partits actuals.
Aquest és l’únic partit independentista que s’hagi de presentar a les eleccions fins que s’assoleixi la independència, i en aquell moment es dissoldrà.

Miquel Cardús
Miquel Cardús
21.08.2022  ·  22:53

Ja us trobava a faltar que fessiu un comentari amb tanta brossa com estem sentint, llegint i veien d’aquesta colla de venuts. Ha estat un festival de porqueria de péssima qualitat i la cirereta el “seguir amb la taula també amb el PP”. En fi, deu ser que deu haver passat una bona estona dins d’algun dels magatzems de la familia on tenen plantes aromàtiques per inspirar-se, quasi que tant de bó fos així, malgrat el pitjor és que ho diu de debó

Oriol Catafal
Oriol Catafal
21.08.2022  ·  22:56

Moltes gràcies per l’editorial.
Penso que qualsevol independentista estarà d’acord i còmode amb el que s’hi diu i com es diu.
És insuportable veure els TN de TV3. No és una televisió nacional. És simplement una televisió espanyola a Catalunya. Amb mentalitat espanyola i amb el marc mental espanyol. Vaja, una televisió provinciana.

Ventura Mallol
Ventura Mallol
21.08.2022  ·  23:02

Tranquils, a la proxima legislatura ñola Aragones li demanara a Santiago Abascal que per favor reconegui el dret d,autodeterminació de Catalunya … i tot arreglat

Antoni Soler
Antoni Soler
21.08.2022  ·  23:04

La pela es la pela

Josep Almar
Josep Almar
21.08.2022  ·  23:09

Al menys tenim una veu valenta que diu exactament el que penso. Ho hem de denunciar cada dia, sense defallir fins que peti el món toxit dels partits polítics.
Foc nou i nous lideratges.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
21.08.2022  ·  23:14

Un article molt ric i amb moltes coses per reflexionar.
Vull subratllar-ne tres:
L’insult i/o l’agressió cap a l’altre és un intent de tapar la “pròpia mediocritat”.
Les anècdotes referents una persona o individu no han de servir per originar un conflicte amb un colectiu. Cadascú és responsable dels seus propis actes i ningú més.
El tema del republicanisme i progressisme de ERC i la seva defensa del vel islàmic “fa pensar” com diria Lluís Llach.

M Carme Molist
M Carme Molist
21.08.2022  ·  23:18

Moltes gràcies per aquest article bo, valent i clar. Plenament d’acord amb tot el que dius. És una vergonya el que el govern català està fent. Sortim en massa l’11 de setembre a dir prou. No hi volem els polítics!!!

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
21.08.2022  ·  23:25

Gran editorial.
I merci per l’important comentari sobre l’oportunisme d’ERc al tema del vel mahometà. Ja n’hi ha prou de frivolitzar amb aquest greu assumpte (també la CUP).

Francesc Puertolas
Francesc Puertolas
21.08.2022  ·  23:35

Si em pregunteu què destacar de la sinuosa trajectòria programàtica d’ERC, des de que tinc memòria fins la majoria parlamentària actual, el que em ve a la ment és: indefinició política, oportunisme històric i afany de poder. Potser calia que arrivessin a formar govern per fer-ho evident: el rei està despullat.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
21.08.2022  ·  23:44

La Terra no és plana però viure-hi envoltats d’humans és molt complicat.
La crítica als partits és necessària -als partits i a la llei que regula les eleccions- però no suficient per alterar la marxa de les coses.
La crítica hauria d’anar acompanyada de propostes per fer viable l’autodeterminació i grups de persones que formessin algun ens polític que defenses aquestes propostes i ocupés el poder.
Això ara no ho tenim i, només enfadant-nos, no apareixerà.

Núria Feliu
Núria Feliu
21.08.2022  ·  23:50

Totalment d’acord amb la vostra editorial d’avui. Gràcies per la feina que feu. Salut i República

Maria del Mar Serra
Maria del Mar Serra
22.08.2022  ·  00:02

Tot a mitges, sense perspectiva de cap futur. No n’han sabut mai, de governar. Sentit comú? Se ne’n foten, del menys comú dels sentits.

Josep Jallé
Josep Jallé
22.08.2022  ·  00:03

Un bon resum, director, amigues i amics, del que hom pot palesar dia rere dia, sense cap mena de vergonya per part de la tribu política actual. Sense mascaretes ni maquillatges. Sense vergonya de cap mena. Us recomano de reveure un film de 1989 “Sexe, mentides i videocintes” que podria dir-se vers el que estem comentant “Política, mentides i mamelles”.
No us capfiqueu. A tothom li passarà el seu temps de comediant. Nosaltres persistirem i els que venen, amb estil diferent, també. Fins a deixar-los a banda. Aquesta genteta no val més que per a fer capelletes amb bisbe entronitzat a LLedoners que segueix, com va exposar Lluís Llach, fent la puta i la Ramoneta. Be, ara ja ni la Ramoneta. Salut!.

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
22.08.2022  ·  00:27

Magnífica anàlisi de la carretada de brutícia i mentides que ens aboquen.
Jo també estic pel vot en blanc i per sortir l’11-S per demostrar que no tots som mesells idiotes.

jordi oltra
jordi oltra
22.08.2022  ·  00:54

Un escrit apostoflant!
No s’hi pot afegir res més que el pugui millorar.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
22.08.2022  ·  00:59

Quanta raó teniu, Sr. Director! La colla d’aprofitats de tots tres partits del 52% ens fan combregar amb rodes de molí per tapar l’espantosa mediocritat dels qui piloten l’autonomia, mentre els tribunals van enderrocant sistemàticament els fonaments de la nació catalana. I el pitjor de tot és que potser és això el que ens mereixem! En efecte, no som capaços d’arriscar-nos a perdre cap engruna de benestar material (les incautacions patrimonials als líders de la consulta del 14N han fet efecte), i tornem a dipositar les esperances en quimèriques agrupacions electorals deslligades dels partits, malgrat saber que només el carrer ens podrà portar la victòria. Cap parlament no podrà mai superar la teranyina d’acer que lliga per sempre “la indisoluble unidad de EspaÑa”. Només el carrer ens marca el camí. Ah, però és que jo no vull rebre garrotades, ni que mori el meu fill, ni que confisquin el patrimoni de tota la meva família! I així anem, queixant-nos (amb raó) per tot, però sense fer res efectiu.

Ed Garrido
Ed Garrido
22.08.2022  ·  01:38

Totalment d acord amb el Sr Partal. Hem de cuidar nos del Sergi Sol.

Francesc Espinar
Francesc Espinar
22.08.2022  ·  02:44

Aquest Onze de Setembre ha de ser el de la revolta contra aquests politics miserables.

Roser Bravo
Roser Bravo
22.08.2022  ·  02:47

Boníssima editorial que permet entendre i sobretot, encoratge actuar d’acord amb les nostres possibilitats, que són moltes!!!

Jordi Torruella
Jordi Torruella
22.08.2022  ·  02:48

Com sempre, un plaer llegir-te.

Com molt bé dius, cal estar tranquils i tirar d’hemeroteca quan tinguem les pròximes eleccions a la vista per fer obrir els ulls al poble encantat pels cants de sirena del partits s.a. de torn.

Jordi Nogués
Jordi Nogués
22.08.2022  ·  03:09

Felicitats, un cop més, Vicent per la vostra clarividència. Avui en “El nacional” la Sra. Pilar Rahola parla dels clássics i de la seva modernitat i també assenyala , com fa vostè, la mediocritat del politics que pululen per la via pùblica. I és que per no tenir ni tenen la més mínima alçada intel.lectual. Em costa molt de creure que en alguns partits no hi hagi persones brillants; però on són??Perque callen i permetenn que el que es mostra d’ells és la mena de borinots que hem de suportar cada dia??

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
22.08.2022  ·  03:37

Seguim esperant un anàlisi propositiu (que no provocador), o com a mínim l’anàlisi d’una proposta constructiva. Mentrestant, la crítica de la mediocritat partidista és la part fàcil. Què fer-ne al respecte és més complicat. Sobretot quan no es dóna altaveu a propostes serioses per obrir un debat.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
22.08.2022  ·  04:05

Clarifico que els vots nuls es queden al terre dels col·legis electorals, quasi ni comptats, i que per tant poca feina faran. Es pot optar pel vot en blanc (que almenys ha de ser comptat) o, millor, per l’abstenció, que ens podem apropiar fàcilment. Ja amb l’editorial, felicitats, Vicent, perquè li has pres el pols al desencant que tots vivim. Desencant, però no ganes de deixar de lluitar. Ara, a falta de líders, haurem d’aprendre com autodirigir-nos des dels carrers. Ja no crec ni en l’ANC ni en Òmnium. (Per cert, quan contractarà l’ANC músics decents per a les seves manis, enlloc de la mena de cosa inescoltable de les grans discogràfiques catalanes?)

Joan Cabot
Joan Cabot
22.08.2022  ·  04:54

Quan veus això, t’entra plorera. I ara surt l’escolanet dient que cal un relleu a la presidència del Parlament. Tot, després d’haver-se carregat a la presidenta que els feia tanta nosa. De morro i de cinisme no en falta!

Ignasi de
Ignasi de
22.08.2022  ·  05:24

Molt d’acord i agraït a l’editorialista i director.
És greu com els partits del 52% colonialitzen alguna junta rectora dels Consells per la República a nivell local i comencen la seva dinàmica paralitzadora, com han fet amb amb l’ANC i amb Òmnium després de l’u d’octubre

Imma Presseguer
Imma Presseguer
22.08.2022  ·  05:30

Una grand majoria de la societat catalana és i ha sigut sempre, envejosa, covarda i traïdora. Per això som on som. Per això no serem i no hem estat mai lliures. Queda una vegada més demostrat amb els fets.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
22.08.2022  ·  05:41

No malgastem energia i temps en repetir obvietats que ja sabem de fa molt temps. Tothom hauria de tenir clar que estem intervinguts (155 i tots els articles possibles) començant pels dirigents imposats per parar-nos. Proposem d´una vegada llista cívica i omplim els carrers i no els deixem.

Josep Usó
Josep Usó
22.08.2022  ·  05:57

Gràcies, Vicent. Ens feies falta.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
22.08.2022  ·  06:01

El govern de la Generalitat és, a hores d’ara, el braç executor encobert del 155 encobert.
Recordem que l’actual president va ser l’únic dels alts càrrecs polítics del departament d’Economia que sortí indemne dels fets del 20 de setembre, i que després va ser lloat per alts càrrecs del govern espanyol per la seva col.laboració durant l’aplicació del 155 -declarat-.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
22.08.2022  ·  06:36

Un bon editorial. Gràcies i salut.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
22.08.2022  ·  06:39

ERC NO EXISTEIX!!! Es el trastocat i miserable Oriol Junqueras, un personatge sinistre, totalitari i cregut. Ha creat una secta a la seva mida. Ell o Catalunya, i ha impregnat Catalunya del seu totalitarisme d’extrema dreta

Marie Fonollosa
Marie Fonollosa
22.08.2022  ·  06:51

Gran article de Vicent Partial, gran diari.!
Gracies per esta resposta intelligent a la mediocritat d’uns actes politics que espanten.
Avui a Catalunya cap partit independentista representa la base i el mandat del 1er octubre.
Alex Salmond lo va dir al discurs que va donar a l’UCE : lo poble catala esta tot sol dalt de la muntanya, los politics les han abandonat.

joan rovira
joan rovira
22.08.2022  ·  06:52

La (descolonització) catalana, sense (intenció) per a (descodificar-la) per part dels mitjans i les pautes per a (desprogramar-la) tan individualment com col•lectiva, avançarà més lentament.

Tot i que són d’agrair els programes d’entreteniment com el (Paraulògic) i el (Curs de geopolítica); no poden substituir a (l’acció) per l’alliberament real individual i col•lectiu.

PS. Recordo, per si és de l’interés d’algú, algunes propostes per a la descolonització catalana individual i col•lectiva dels catalans:

A. Les institucions autonòmiques -generalitat i parlament-
*No controlen immigració ni fronteres.
*Tampoc infraestructures: ports, aeroports, carreteres, ferrocarrils i ni rodalia.
*No aturen l’espoli fiscal astronòmic. Només gestiona les despeses ordinàries.

B. Els ciutadans colonials
*Voten l’escenari oficial -institucions autonòmiques- que només gestionen.
*No voten l’escenari paral•lel -DIBA, AMB, CZF, Turisme, Fira, BR, TMB, etc.- on adopten els interessos dels lobbys internacionals, espanyols i catalans.

C. Els intermediaris del format colonial
*Col•legis professionals -Periodisme, Advocacia, Economistes, Enginyers, Arquitectes, Aparelladors, Metges, Ensenyament, etc.-
*Universitats i departaments universitaris, sindicats, etc.
*Foment i tota mena de cercles a redós dels negocis del BOE.

CONCLUSIÓ
1. Sense informar i descodificar aquest entramat colonial és impossible avançar tal com ho demostren els successius intents d’alliberament del poble de les tres darreres generacions: el (1931-1936), repetit (1976 -1982) i aquest segle (2017-2022).
2. Sense explicar els mecanismes psicològics emprats: a/dissonància cognitiva, b/la mentalitat retributiva i c/duplicitat organitzativa. Les consciències individuals estan intoxicades i són incapaces de discerniment.
3. Cal afrontar aquest estat de coses que, ates la singularitat i persistència de l’anorreament físic, psicològic i mental, tan individual com col•lectiu, impedeixen qualsevulla comparació internacional.
4. No hi ha subjecte polític oficial, encara. I, si “demos”. Aquesta és la paradoxa del colonialisme català. Cal un pacte entre les elits polítiques, mediàtiques i professionals per obeir el mandat del poble.

Albert Miret
Albert Miret
22.08.2022  ·  06:58

Abandonats els fingiments, les disfresses i la confusió, l’antiga ERC es proposa acabar no tan sols amb l’independentisme, sinó amb el catalanisme i, perquè no, amb Catalunya. Aquesta colla de dropos que van simplement assaltar ERC des del cúmul de la corrupció de madrit i des de Barcelona, està -com diu en Vicent- mentint i tergiversant-t’ho tot a imitació del que a espanya és un costum i una tradició. En la manifestació de l’altre dia per aclarir el crim d’estat del 17A, va quedar ben palesa la tècnica del “govern” actual de Catalunya manegant tota la informació real fins a deixar-la com una demanda de quatre desesperats. És fàcil per a ells dominar tots els mitjans, perquè disposen de tot el poder prestat pel feixisme espanyol. ERC ja ha perdut tota credibilitat i dignitat a Catalunya. Ara és d’imperiosa necessitat que Junts es desmarqui d’un pseudogovern que passara a la història com al pitjor traïdor de Catalunya.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
22.08.2022  ·  07:10

Si amb el PSOE la taula de diàleg ha arribat on ha arribat, és a dir, a cap lloc, a lo millor cal votar al PP o a VOX per veure si tenen més sensibilitat independentista.
Editorial molt i molt bona

Isabel Blazquez
Isabel Blazquez
22.08.2022  ·  07:17

Benvingut Sr. Partal i gràcies pel resum dels nous atacs estiuencs.

ANTONI PUNTÍ
ANTONI PUNTÍ
22.08.2022  ·  07:24

Molt ben dit.
Gràcies
Res més a dir.

Joan López
Joan López
22.08.2022  ·  07:26

ERC, en realitat va camì de ser-hi ERE, de fet pasarà a ser IRE izquierda republicana española. Però de moment com volen el seu tross del pastis independentiste, de tant en tant surte dien imbecilitats com la de agenollarse, ais perdó la de seure amb el PP y VOX.
Després tenim una part de JUNTS, potser petita, peró important(puignero serìa el exemple)que ja li va bè el marc autonomista., i aquets son el gran problema de JUNTS, han de fer alguna cosa(trencar aquet govern que no serveix per res).
CUP, aquets,ains aquets, quina colla mes extranya, tinc clar que no serveixen per res positiu, tenen algun que se li pot salvar, peró la resta, d.unido.
Aixó es el que tenim, governant autonomicament, que farem el 11 de septembre? i que farem el 1 de octubre?

Fàtima Izquierdo
Fàtima Izquierdo
22.08.2022  ·  07:26

Gràcies Vicent, et trobava a faltar. Has tornat amb força, necessitem els teus escrits que ens encoratgen. Aquest onze de setembre hem de castigar aquests polítics, ja n’hi ha prou!

Pepita Carlos
Pepita Carlos
22.08.2022  ·  07:54

Gràcies sr. Partal, pel seu article sempre brillant i contundent, per desemmascarar els partits catalans pel seu servilisme i submisió a l’estat espanyol i lo del Bel mahometá ho he trobat exel’lent. Ja estaven de tanta comèdia i voler-nos passar bou per bèstia grossa. INDECENTS

JOAN TORRECILLAS
JOAN TORRECILLAS
22.08.2022  ·  08:13

I quan en la picabaralla dels partits i entra tot un president de Pimec/Vallés oriental, ensenyant la poteta a favor de un partit i utilitzant paraules com: hiperventilats. Veus que la podridura està escampada arreu.

Carles Serra
Carles Serra
22.08.2022  ·  08:20

Gràcies Vicent per tanta valentia i dir unes veritats com temples; per fi ja és oficial, en Junqueras l’han coronat BOTIFLER.
Preparat Vicent per l’ira i odi d’aquest polítics/partits que fas esment; també per part d’algun subcriptor topo nyordo.

Hel·lena Gonzàlez
Hel·lena Gonzàlez
22.08.2022  ·  08:23

Gràcies, Vicent. Ets aquella “llumeta” que ens fa tant de bé. No sé quin tipus de vot he de fer, però del que sí que n’estic segura és que hem de sortir al carrer sense por fins que siguem lliures.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
22.08.2022  ·  08:24

Magnífic i aclaridor editorial.

magi sendra
magi sendra
22.08.2022  ·  08:43

L’onze de setembre, A LA PLATJA, I L’U D’OCTUBRE, MACROMANIFESTACIO SENSE cap partit politic a la mateixa. LISTA CIVICA JA

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
22.08.2022  ·  08:44

Molt bon article. Gràcies.

Dolors Riera
Dolors Riera
22.08.2022  ·  08:45

Quin anàlisi tant bo. Gracies Sr Partal però quina tristor tot plegat

Carles Matute
Carles Matute
22.08.2022  ·  08:54

Ben tornat Vicent. Entenc que tothom té dret a fer vacances, però ja et trobàvem a faltar.
Pel que fa a l’article només un apunt: ¿Es pot saber que punyeta hem fet els catalans per merèixer tota aquesta pluja de merda que ens cau al damunt?
Està clar que si l’anomenada qüestió catalana no representés un veritable problema per als espanyols, aquests no es prendrien tantes molèsties (policies patriòtiques, jutges, catalangates, Villarejos i demés, etc., etc.)
Que cadascú en tregui les conclusions que vulgui.

Jordi Torres
Jordi Torres
22.08.2022  ·  08:58

No puc estar més d’acord amb l’editorial d’avui, Vicent. De tant abusar de la demagògia i de la manipulació del llenguatge, el nostre govern s’ha instal·lat en aquest discurs imaginari que, una vegada i una altra, la realitat desmenteix.

Com que el govern ha defugit el mandat de les urnes, que era plantar cara a Espanya, el conflicte s’ha desplaçat del govern al poble. Ara és el poble qui tenim el conflicte amb el govern. I si pretenen mantenir aquesta esquizofrènia política per més temps, els deixarem de banda i el conflicte passarà a ser entre el poble català i Espanya, directament. Sense intermediaris hipòcrites que només fan que encarir la nostra independència

Cristina Moscardó
Cristina Moscardó
22.08.2022  ·  09:00

Gràcies al nostre director. Calen moltes veus com la seva als països catalans. I cal que tots els que vam votar i guanyar l’ 1O i no ens hem rendit, ens desempalleguem de la colla de traidors que ens governen. No amb els nostres vots. No conec cap independentista que s’ hagi mogut d’ allà on erem. Fotem fora els traidors, desmuntem aquesta farsa i seguim endavant.

Miquel Martí
Miquel Martí
22.08.2022  ·  09:03

A les pròximes eleccions, la papareta del primer d,octubre. Cal enviar els politics a fer un pensament.

Joan Benet
Joan Benet
22.08.2022  ·  09:12

ERC i Junts són els cosins tontos del rei Mides: tot el que toquen és converteix en merda

Miquel Antoni Gordó
Miquel Antoni Gordó
22.08.2022  ·  09:13

Genial, Partall!!!

Esther Miquel
Esther Miquel
22.08.2022  ·  09:14

D’acord.
M’agradaria saber què podem fer amb tot això.
A més de estar atents i denunciar-ho les vegades que calgui.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.08.2022  ·  09:15

SI S’ABANDONA EL NORD INDEPENDENTISTA, NOMÉS PUNYALADES DINS LA CONSTITUCIÓ…

Soc així d’asocial. Estic serè fora de les xarxes que abomino com a àmbit polític i social. Aquesta ebullició de l’odi contra les idees, portarà a situacions incontrolables. Procuro, això sí, estar al dia de l’insult d’aquest i de l’altre.

Si alguna cosa era per mi impensable és el grau de depravació que ha arribat ERC quan fa dels arguments esmolats armes de doble tall en funció de contra a qui s’adrecen. Un, és la defensa sectària i estalinista, del partit (les hienes), l’altre la calumnia més vil i sibil·linament retorçada contra qui s’oposa a fer el partit gran, hegemònic, amb la política més baixa de capitulació davant l’Estat criminal.

Tot plegat, astorat per com s’han convertit aquells “independentistes de soca-rel” en autonomistes constitucionalistes de disciplina fèrria de partit a mort contra l’adversari, sense despentinar-se i amb una base d’alienats que els segueixen…

Haurem d’esmolar les eines per aquesta gent…

Amadeu Casamayor
Amadeu Casamayor
22.08.2022  ·  09:15

Una alternativa seria que a les properes municipals els CLxR i l’ANC de cada municipi presentessin una llista cívica conjunta.
Començar a remoure els fonaments.

Sandra Gómez
Sandra Gómez
22.08.2022  ·  09:15

Gràcies per visibilitzar en el que és concret la magnitud de la desfeta en els partits independentistes i per mostrar i desmuntar la construcció i funcionament dels mecanismes de manipulació i tergiversació. Em pregunto pel moment de la remuntada, com serà i quan passarà, quin serà el detonant.

Xavier Vila
Xavier Vila
22.08.2022  ·  09:28

A mi el funcionament d’ERC em fa pensar amb les dictadures de partit únic de l’antiga Unió Soviètica on qualsevol crítica o sospita d’estar contra ells era atacada i castigada sense contemplacions.

Salvador Manich
Salvador Manich
22.08.2022  ·  09:39

Aixó em recorda la dita. “Rots, pets, llufes i gargalls, i una merda feta talls. Cagarrines de les fines, rots pudents i nassos bruts: bon remei pels geperuts.”

jordi Rovira
jordi Rovira
22.08.2022  ·  09:41

A mi em sembla remarcable constatar que el món no gira al revés. Ho diu explícitament l’editorial: i és ben clar que en aquest període d’excepció en el que ja s’ha situat la no democràcia espanyola, els independentistes hem de tenir la mirada centrada en el nostre objectiu (ens ho recordava el senyor Salmond). A partir d’aquí, tot alló que passi entremig, no ha de servir mai per desarborar la consciència col·lectiva, per contribuir a macar la nostra autoestima, i sobretot a permetre que la sempre necessaria autocrítica es converteixi en crispació en vers al company. Que l’independentisme moviment no pot dependre de la funció institucional, és una evidència tantes vegades descrita en aquest digital. Que la política institucional haurà de passar per meandres que aniran del dret i del revès, ja és indiscutible. Tant com que el moviment independentista català està en la senda correcta i que n’hem d’estar orgullosos.
La senda correcte és poder i saber posar en entredit els elements que converteixen qualsevol Estat, en un projecte que ja és fallit, i en aquesta fallada es defineix.

Maria Serra
Maria Serra
22.08.2022  ·  09:42

El felicito Sr.Partal, ja era hora que fes una editorial resumint tant clarament l actualitat dels ignominiosos dirigents que ens governen,i q és un escandol per un poble disposat a tot , q ara ens enganyin com ho fan!…GRACIES!!!

Joan Reig
Joan Reig
22.08.2022  ·  09:47

Son “los nuevos botiflers catalanes”.

Albert Perez
Albert Perez
22.08.2022  ·  10:00

Un anàlisi acurat i realista que hauríem de fer nostra tots aquells que encara creiem en el mandat de l’u d’octubre. Ens falta però directrius d’actuacio per fer possible l’independencia real. Estem orfes de directrius sensates i raonades que ens acostin al objectiu.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
22.08.2022  ·  10:24

Efectivament senyor Partal, ERC ha signat a Madrid una rendició, a canvi dels indults, renunciant a la unilateralitat fora de la constitució i semble que no ha passat res. Salut.

David Cortés
David Cortés
22.08.2022  ·  10:34

Hi ha una cosa clara: hauríem d’estar en confrontació amb la nació espanyola.
La “taula de negociació” podia ser, en principi, una eina a “explorar”, però en cap cas ha de sustituir la confrontació.
Prenem com a exemple, salvant les distàncies, el conflicte ucrainès. Hi ha converses de pau per desencallar el conflicte? Sí. S’atura per això el conflicte? No. El conflicte continua i la beligerància també. Perque no pots deixar de ser beligerant mentre tens l’enemic ocupant la teva nació.
L’error d’ERC es està “provant” l’eina de la taula mentre cesa tota hostilitat i es fa fotografíes amb “l’enemic”.
Cap fotografia de Zelenski veureu donant la mà a Putin. Cap ni una fins que no s’acabi el conflicte.
La imatge que ERC està donant al món, es que aquí “tot va bé”. I no. No es pot donar aquesta imatge. Has de donar la imatge correcte: hi ha un conflicte, i el volem solucionar. Però el conflicte hi és per sobre de tot i “ho toca tot”.
Pots seure a una taula de diàleg i a l’hora, negar-te a rebre un titella de Madrid que ve a innaugurar el que sigui. El conflicte ha de ser evident en cada acte.
El conflicte ha d’arribar a agobiar a España, per insistent i continu.
Que no puguin respirar sense olorar el conflicte.
Hem d’esborrar qualsevol aparença de normalitat.
A Ucrania, es clar que van al mercat a comprar. Però rés del que fan fa oblidar que el conflicte hi és.
El conflicte els hi ha de ser asfixiant. I posant somriures quan et fas fotografíes amb l’altre part, no asfixia ningú.

Joan Antoni Altimira
Joan Antoni Altimira
22.08.2022  ·  10:35

Doncs a Granollers concretament sí, la terra és plana. Els polítics propagandisticament independentistes d’aquesta ciutat, i els seus socis nacionalistes espanyols ens ho refreguen pel nas cada dia. Votar-los és fer-los més rics a ells, i més miserable a tothom.

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
22.08.2022  ·  10:36

Us imagineu a Ferrovial presentant el seu Departamento de Administraciones Públicas, <> a les properes eleccions catalanes? Seria la culminació del nostre mapa polític.
P.S.- 135 circumscripcions electorals unipersonals i començar a caminar.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
22.08.2022  ·  10:43

Ben tornat director. Estic d’acord amb que la ridiculesa del moment en què vivim és aclaparadora. Reflexions com les de Joseba Azkarraga i Alex Salmond han dit clarament que és el que s’ha de fer amb la independència, l’exdiputat basc ha argumentat que voler negociar per assolir la sobirania “és una utopia” i l’expresident Alex Salmond digué que els grans estats només reconeixen la independència dels altres pobles quan s’independentitzen”. Al meu entendre volen dir que mentres no hi pensem i actuem cadascú com independents no hi aura independencia.

Josep Salart
Josep Salart
22.08.2022  ·  10:52

PERE ANDREU UBACH i MARCEL BARBOSA, gràcies.

L’editorial com sempre, sense entrar a matar, per si de cas.

Això sí, començem a fer bullir l’olla per la costellada del 11 d setembre…

Altres comentaris, constructius i la majoria, per mi sincerament, de copet a l’esquena i llepaculs innecessàri.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
22.08.2022  ·  10:55

Exacte, Partal, gràcies un cop més! Totalment d’acord amb la teva anàlisi, una eina indispensable per a muntar una estratègia que ens porti a la llibertat i la independència el més aviat possible. Som molts els que firmariem ara mateix aquest article! Molts més dels que es pensen o voldrien alguns, pesi als enormes mitjans de tota mena emprats per a evitar-ho. Per tant cap clar i calma, però endavant amb la força que ens queda que som la gent; encara ens queda l’11 de setembre i l’1 d’octubre, no defallim. I a treballar per crear una alternativa potent a tanta misèria política i moral.

Josep Vives
Josep Vives
22.08.2022  ·  10:56

Tant ERC com JUNTS i altres partits l’únic que miren és com poden aguantar-se més al poder i no com millorar la situació del país. L’1 d’octubre va fallar tothom. I ara sembla que només hi hagi uns culpables.

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
22.08.2022  ·  11:02

Excel·lent article, Vicent, com de costum, però aquest més i tot. Els que pogueu, difoneu-lo, per exemple, poseu-lo al Twitter. Jo ja l’hi he posat dues vegades.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
22.08.2022  ·  11:05

Felicitats per aquest article Sr Partal sembla que ells ja no els interessa el sentit comu només tenen el cap aquesta mena de guerra de partit i crec que és el mal de tot. La demagojia dels politics per tant necessitem un enfrontament molt dur per posar contre les cordes tant els politics com l´estat central

Nina Santiago
Nina Santiago
22.08.2022  ·  11:15

No perdem l’esperança.
Hem d’estar alertes perquè s’estan movent plataformes, canals i emprenedors per fer quelcom diferent dels partits.
Un que sembla molt interessats és El cens. Una proposta de cens cultural que sembla que es pot fer des de fora de Catalunya i que pot ser molt eficient. Ara no me’n recordo del nom del propulsor i equip però diu que a la tardor ho presentaran.
I també hi ha gent preocupada que està treballant per alternatives.
Aquest diari ha d’estar alerta per informar-nos.
I molt decebuda pel CxR perquè no veig que facin res.

Pere Ribera
Pere Ribera
22.08.2022  ·  11:23

Crec que es tracta d’un article clar, excel·lent i, sobretot, molt necessari.

David Mascarella
David Mascarella
22.08.2022  ·  11:33

Que fàcil, afirmacions a dojo i anar fent, sense alternatives, almenys una referència a Salmond…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
22.08.2022  ·  11:34

Jo puc entendre –no compartir- els polítics amb carnet, que són presoners voluntaris d’una jerarquia i d’un comitè central que, com el gran germà, els hi proporciona un camí per desenvolupar-se en la carrera política i tenir una vida privilegiada. El cas més paradigmàtic és el de Miquel Iceta que, sense tenir formació universitària fa 30 anys que, en un lloc o altra, no ha deixat de cobrar de l’erari públic. Aquest és un dels casos més exagerats però es pot veure, fins i tot en petits ajuntaments, el grau de competitivitat, no de servei públic, per assolir més poder, que vol dir més sous i més gent col·locada. Si parlem dels contractes que generen les institucions públiques, … no ens enganyem, sabem on som i què passa: l’amiguisme ha funcionat tota la vida, si ets dels nostres ho tens més fàcil. Les influencies, en la política, és una teranyina que arriba a molts llocs i a molta gent. L’1 d’octubre, al no reeixir, va suposar un trencament d’aquesta teranyina i això explica gairebé tot el què està passant, cal tornar a teixir perquè masses es van quedar amb el cul a l’aire. Dit això, què passa amb els votants?, es que la gent no s’adona d’aquesta dinàmica?. Si al 2012, arrel de la manifestació de l’11 S, ja cap partit nacionalista podia no ser independentista, no podem ara, també des del carrer, fer-los fora del procés?. Es pot entendre la commoció inicial que ens va provocar ERC amb l’aturada de burro després de cavalcar cap a la independència amb un pura sang i després passar-se a les línies enemigues, la dels seus/nostre botxins. Es pot entendre la ràbia i la decepció al sentir Joan Tardà dir que els indults són a canvi de la taula de diàleg deixant desemparats els més de 4000 represaliats. La imatge, en l’homenatge a l’atemptat a la Rambla del 17A, del govern català al costat dels oportunistes de l’Ajuntament de Barcelona i dels còmplices –per oposar-se a la investigació- del govern central portant un clavell blanc, tots avançant en fila horitzontal, en primer pla, són massa feridores. En segon pla més polítics, xuclant tanta càmera com podien. Les crítiques als valents que van tenir el coratge de cridar “assassins” en el moment de silenci, perquè ho pogués sentir tot el món, ens deixen exactament en el lloc on som: lacais.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
22.08.2022  ·  11:52

Bisturí fi. I suport a la proposta de vot nul que esmenta en J.Guasch

Eduard Rogero
Eduard Rogero
22.08.2022  ·  11:52

Com votant de Junts també em sento estafat per la manca de caràcter davant de la genuflexió vergonyant d’ERc.
Vull un nou projecte encapçalat per la Laura Borràs i altres polítics indepes de veritat siguin de Junts d’esquerra falsa o de dreta civilitzada.
INDEPENDENTISTES per la bandera o per la cartera, però defensors dels interessos del poble.

Pep Vinyals
Pep Vinyals
22.08.2022  ·  12:02

Encertadíssim, lúcid i clarivident article, Vicent. Dels que serveixen per “posar llum a la foscor”. O una cosa així.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
22.08.2022  ·  12:04

Gràcies, Vicent. Una Editorial més per a EMMARCAR.

Jaume Massaguer
Jaume Massaguer
22.08.2022  ·  12:12

Gràcies, gràcies, gràcies

Manel Margalef
Manel Margalef
22.08.2022  ·  12:14

Magnífica portada senyor Partal, jo confio que aquest castell de cartes que estan muntant se’ls esmicoli per si sol, ja que no hi ha manera de creure-se’l ni ells mateixos, sinó al temps. I després d’evidenciar-se el seu fracàs hauran de donar explicacions pel seu seguiment i recolzament als enemics de Catalunya, destapant el per què ho van fer.

Ramon Baiges
Ramon Baiges
22.08.2022  ·  12:44

Molt d’acord i clarivident, com tantes vegades. Només jo no posaria al mateix sac a ERC i a Junts, A part de l’estupidesa d’ERC d’eixamplar la base tot sacrificant principis, és precisament l’estratègia el que els separa. Mentre tinguem a Puigdemont Junts no serà tan fals com altres.
Junqueras s’ha fet amic de qui el va empresonar; és el síndrome d’Estocolm. I pensar que el vaig votar!

Jordi Romeva
Jordi Romeva
22.08.2022  ·  12:49

Hi ha més d’una pel·lícula, en recordo una que va de vaixells a vela, però també una de més moderna, d’un submarí, en que la tripulació es rebel·la i desautoritza el seu comanament perquè mostra símptomes evidents d’haver perdut el seny i les seves decisions perjudiquen seriosament tot el col·lectiu.
Algunes persones sotmeses a una gran pressió, als anys setanta se’n deia “estrés”, poden trencar-se psicològicament.
Els testimonis de moltes de les persones que estan patint la repressió de l’Estat espanyol reconeixen que: “ a mi la repressió no m’ha aturat però hi ha qui s’ha fet enrere”; si posen sentències mínimes no entres a la presó, però si hi ha una segona condemna, aleshores, si, i això desmobilitza”; “mai tornaré a cap manifestació”; “aquesta situació (estar pendent de judici) la visc molt malament, he de prendre ansiolítics i antidepressius“; “la policia vol fer por, a alguns no els fa por però s’han desmobilitzat”; “la meva vida ha canviat, també el meu caràcter, ara soc més aspre i estic molt emprenyat”….
En els nuclis dirigents dels partits que ens governen, hi ha persones que han patit i pateixen la repressió de l’Estat espanyol, i també entre els militants i els seguidors de les seves formacions.
La gran majoria de totes les persones actualment encausades per la justícia espanyola relacionades amb el moviment independentista, ho són a conseqüència de les manifestacions per demanar la llibertat dels presos i exiliats i de les protestes generades quan es va fer pública la sentencia.
I ara es dona la circumstància que els presos que motivaren les protestes estan al carrer i els que es manifestaven per demanar la seva llibertat, estan a la presó o a punt d’entrar-hi.
La presó trasbalsa, a qui la pateix, a la família i als amics.
És sabut: ningú ha d’estar a la presó per defensar les seves opinions o els seus drets fonamentals. Ningú amb bon criteri pot ignorar el patiment de persones indultades condicionalment, condemnades a la presó o a l’exili, pendents de judici, espiades, perseguides, multades, escarnides o colpejades. Ningú hauria de deixar passar ni un dia més per posar totes les seves forces en aturar aquesta situació.
Cap membre del Govern de la Generalitat ni cap Diputat del Parlament de Catalunya amb un mínim de dignitat i honestedat, hauria d’anar a dormir tranquil ni poder-se mirar al mirall mentre no s’aturi aquest malson.
Disculpeu-me però no puc dissimular com em sap de greu que persones d’una reconeguda capacitat, en qui he confiat, que he respectat i en qui he cregut i he dipositat la meva confiança, persones que estimo, avui sembla que s’hagin begut l’enteniment.

Pere Vinyals
Pere Vinyals
22.08.2022  ·  12:50

Molt bon article, gràcies Vicenç.
Només voldria afegir que a partir d’ara, els independentistes ens hauríem de manifestar no contra l’enemic espanyol, sinó contra els nostres representants a Catalunya, ja que ens estan enganyant i es comporten com a enemics de l’independentisme.

MARIA TERESA ORTIZ
MARIA TERESA ORTIZ
22.08.2022  ·  12:52

Gracies Sr. Partal pels seus escrits. Totalment d’acord amb tot el que diu i potser encara es queda curt. Ara ja també som “país de pandereta”.

maria serra
maria serra
22.08.2022  ·  12:54

Totalment d’acord amb l’artícle, llàstima que molts només llegeixen els diaris subvencionats.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
22.08.2022  ·  12:59

D’acord en tots els teus raonaments. però permet-me un matís: no crec que sigui correcte posar al mateix sac ERC i JxCat, al menys de forma global, com no seria correcte un acarament Aragonès-Borràs al mateix nivell.
Vicent, en poc temps han passat moltes coses, coses que si t’hi fixes bé, depassen la nostra imaginació i fan que ni nosaltres mateixos, els independentistes, no sapiguem treure’n l’entrellat de forma exacta. I és que, els despropòsits que ens han caigut damunt són tan poc reflexius com les lògiques que es proposen. Qui hauria imaginat que, en temps del gran Heribert Barrera, ERC podés arribar a assumir el rol de traïdors a la pàtria? La cosa va començar quan en Carod-Rovira va negar la defensa física a Barrera, davant els furibunds atacs verbals, això si, de gent incontrolada a la sortida de la institució barcelonesa més important. No, no és tan fàcil de pair. Que són una colla de traïdors? Ningú en dubta, però, per què? Per la trona, només? Costa de creure. En fi, temps al temps.

teresa nebot
teresa nebot
22.08.2022  ·  13:01

molt be Vicent. La constitución de la que tanto se habla y poco se cumple que se utilice para interpretar que un derecho como es un referendum se convierta en algo punible no lo entiendo. Y me remito al art 1,2. El constitucional tiene la obligación de contestarme a un escrito que hice en septiembre del 2017 en ventanilla (me dijeron alli que lo hiciera en ese momento .Luego les mandé un burofax y multiples mails recordandoles los art que no se cumplen por eje el 6 ,el 8 y el referente al jefe del estado(hijo mayor sin especificar dentro o fuera del matrimonio ) que le corresponderia a Alber Solá. Hay más. A día de hoy ,no he sido contestada. En una llamada me dijeron “que estaba encima de la mesa”???? Solo he conseguido que el PP hiciera primarias (Democracia interna art 6) La fiscalia del Constitucional y mis abogados me dijeron que deberían contestarme, Tengo documento de registro. Pero nada ¿quien puede exigir que se cumpla la constitución si ellos no la cumplen ? por ese motivo se ha metido a gente en la cárcel. y por otro lado que miedo a un referendum que lo avala el art.1,2.y es inherente a la democracia. ¿Miedo a conocer lo que quiere ese pueblo? ¿Miedo a que nos enteremos de cosas que no nos van a gustar y por eso falta de información? El miedo me lo dan ellos

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
22.08.2022  ·  13:06

Un article que es una “fotografia” fidel del moment.
Però, com sempre, em manca la proposta o la solució o la campanya per fer o anar cap a un lloc.
Consell per la Republica? podria ser però si no l’esmentem mai ….
Llista Civica? podria ser però si no fem campanyes per mobilitzar gent nova….
Manifestació 11 setembre, si o no? Algú pot proposar realment una mobilització clarament de protesta? O serà la mateixa txarada de sempre?
1 d’octubre? qué podem fer perqué sigui sonada?
President legitim Puigdemont? ens fa por esmentar-lo? perqué? quan es parla d’ell es diu “l’exili” …. ja em direu….. aquesta és la mida real del que ens està passant.

Encara tenim massa por. I massa poc que ens passa.

Propostes, campanyes, necessitem nous lideratges i moviments. Estem tots preparats i indignats però no sabem cap on anar.

Emili Miquel
Emili Miquel
22.08.2022  ·  13:11

Artur Mas va dir que havíem d’evitar caure en la violència, però també fer el ridícul. Doncs bé, hem acabat fent el RIDÍCUL. ERC ens ha venut per l’indult, o millor dit, per la llibertat del Junqueras. I, a canvi, hem tornat a un situació pre-autonòmica (molt pitjor que la que van viure en l’època pujoloniana). Una situació pre-autonòmica en la que els Mossos estan dirigits des del “Ministerio del Interior”; en la que la immersió lingüística, que només existia teòricament, ara no existeix ni en la pràctica; en la que TV3, controlada pels republicans/espanyols, espera que la justícia li fiqui mà i li digui quin percentatge de programes en castellà ha d’emetre (25%?); una situació en la que tenim l’obligació d’ajustar qualsevol proposta al marc constitucional, etc, etc, etc. Espero que un dia, tots aquests polítics que ens estan fent passar tanta i tanta vergonya, rendeixin comptes, encara que només sigui davant la història.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
22.08.2022  ·  13:17

Totalment d’acord amb l’editorial d’avui! Gràcies Sr. Vicent Partal!
Però a més de denunciar el botiflerisme dels partits autoanomenats independentistes, m’agradaria tenir propstes d’acció. Passo a proposar les mevesfer per ordre de calendari:
1) assistència massiva a l’Onze de setembre, amb escridassada massiva a tots els polítics que s’hi acostin.
2) assistència massiva a l’U d’octubre, amb escridassada massiva a tots els polítics que si acostin.
3) a les eleccions municipals, vot nul (amb papereta de l’1-O) de tothom que volem i exigim la independència de Catalunya. Servirà de 1r avís als partits
4) a les eleccions autonòmiques, depèn de:
4a) si algun partit ha pres nota del 1r avís, es valorarà.
4b) si es presenta alguna candidatura cívica amb l’únic punt de implementar la independència i de no fer coalicions postelectorals, votar-lo.
4c) si no es donen les condicions anteriors, vot nul (amb papereta de l’1-O). Suposo que un 52% de vot nul es “notaria”, oi?

Ricard Collado
Ricard Collado
22.08.2022  ·  13:21

La gran sort que tenim, és que no ens trobem a Irlanda als anys ’20, sinó forem a trets pels carrers de Catalunya. Son uns irresponsables. Les piulades d’uns i altres desde comptes de regidors i altres càrrecs oficials, demostren la seva incapacitat per a governar. La vida de Bryan es queda curta, a voltes fan pixar de riure

Josep Viñas
Josep Viñas
22.08.2022  ·  13:23

El millor editorial que he llegit aquest any.
Deixem de fingir; s’ha de parlar clar i dir les coses pel seu nom perquè el que està passant a Catalunya és incomprensible.
El comportament dels tres partits dits independentistes no es pot entendre.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
22.08.2022  ·  13:24

Deu meu!!!
Torno a llegir intervencions de talps de l’espanyolisme, o de la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, fent propaganda del vot nul per a “castigar” els mal anomenats polítics independentistes.

Seny, cal molt de seny per mo deixar-se arrossegar per aquests talps.

Clar que cal foragitar, no votant-los, tota la colla de polítics vividors que s’han envoltat de la senyera per a enganyar als independentistes honestos. Especialment tota ls cúpula de la, ER de Junqueras.
Però no aplanant el camí perquè l’espanyolisne del PSOE i Podemos/Comuns entri durant 4 anys fins a la cuina de les institucions catalanes.
El vot nul o en blanc que prediquen els abanderats de l’espanyolisne, de l’autonomisme, és el genocidi cultural i polític de Catalunya.

A les properes eleccions hem de disposar d’una agrupació electoral (transversal, ni dretes ni esquerres) d’independentistes honestos i no subornats, que només tinguin un punt del programa la independència.
La CUP, gran decepció, no serveix, el seu infantilisme mental els fa posar els bous davant del carro. Primer cal ser independents, gestionar els nostres recursos, després ja farem mesures socials.

Insisteixo, no us deixeu arrossegar pels apòstols de l’espanyolisne, cal votar sempre, i votar un partit, potser minoritari ara, on hi hagi gent independentista, que no es vengui per un plat de llenties, que no li calgui viure de les menjadores per sempre.

Ramon Samarra
Ramon Samarra
22.08.2022  ·  13:35

Moltes gràcies, Sr. Partal, sense els vostres articles aniria perdut, jo i molts. De nou Gràcies.
Fins la Republica.

Pei Iborra
Pei Iborra
22.08.2022  ·  13:58

En hem quedat orfes de gorvernants que defensin els nostres drets. Espero que a les properes eleccions surti una llista cívica, aliena a tots els partits, perquè si no, no podrem votar ni amb la pinça al nas.

DIDAC MIRO
DIDAC MIRO
22.08.2022  ·  14:12

Sentit comú. Claretat. Raó planera, evident i irebutjable. Llenguatje precís i entenedor. Criteri propi. “El rei va nu”
Ets un rara avis.
Sisplau, no t’extingesis

Sal·lustià Herrero
Sal·lustià Herrero
22.08.2022  ·  14:56

Bàsicament, estic prou d’acord amb l’anàlisi polític, però disentisc dels darrers paràgrafs amb l’atac al vel, imagine per la diputada d’ERC… Em sembla reductiu, caldria llegir-se El vel d’Occident, em sembla que no està traduït al català, de la professora de lit. del Morroc, Fàtima Mernisi, on analitza els segells patriarcals i la “submissiò” en les dones occidentals a les modes imperants… Fa uns anys, quan es podia debatre sobre el tema del vel, en unes jornades organitzades al CCC Octubre de València, per Laia Climent, va intervenir des de la monja Teresa Forcades a feministes d’origen nord-africà, no creients, i afirmaven que portaven el vel com un signe d’identitat cultural dels seus pobles i la seua cultura contra la islamofòbia creixent a Europa… I demanaven respecte i reconeixement a la divesitat i a la llibertat per portar-lo o no portar-lo… Si el porta una monja catòlica es troben totes les justificacions per “legitimar-lo”, però si el porta una dona musulmana o atea nord-africana, se l’estigmatitza, se la rebutja i menysprea… Hauríem d’aplicar al vel el que explica Irina sobre la riquesa de la multidiversitat lingüística, i entendre a la manera dels millors antropòlegs la diversitat humana en el vestir, des del respecte a la llibertat i el reconeixement de l’altre, com defensa John Stuart Mill en On Liberty o Will Wymlicka sobre la política vernacla a nacionalisme, multiculturalisme i ciudadania… O Michel Walter a Esferes de la justícia… És un tema complex. que no pot resoldre’s amb consignes fàcils i populistes que susciten adhesió “occidentalista” sense massa matisos ni refexions: “submissió patrialcal”, “submissió religiosa”, “aberració”, obscurantisme… Slogans de prepotència dels “portadors de la llum” i de la “veritat absoluta”… Només expose dubtes i qüestionaments a allò que serveix per estigmatitzar i excloure a les persones migrants, com fa la via francesa imposada per Valls. Sarkosy i l’estat francés sense cap respecte ni reconeixement de la diversitat, catalana, bretona, occitana o nord-africana… Les prohibicions i imposicions en la llibertat de vestir contribueixen a excloure i estigmatitzar més encara als més pobres dels països enfrontats a l’Imperi dels Estats Units, com explicava Said a Orientalisme, inventat des de les “conveniències” d’Occident.

JOAN FREIXANET
JOAN FREIXANET
22.08.2022  ·  15:14

Clar i català.
Per fi algú que es esvaeix les cortines de fum amb què alguns volen tapar la seva inutilitat.
Gràcies Sr Partal per no fer-nos sentir tant sols als que veiem que “el rei va nu”!

Marta Pallarès
Marta Pallarès
22.08.2022  ·  15:15

Sense treure-li mèrit i valor a l’editorial, el que ens cal és explicar PERQUÈ la gent i dependentista ha votat en massa ERC i els segueixen defensant a dia d’avui. Aquí hi ha la incògnita.
La forografia, mal m’està dir-ho, la tinc feta des del 2018, quan Vilaweb es va passar la vida plorant pels presos fins que van passar a ser indultats condicionals.
Durant 2018, 2019, 2020 i 2021 aquest diari NO VA DESEMMASCARAR RES. Així que l’article arriba quan el moviment està mort i enterrat. Només queda la nostalgia i la pulsió de la consciència.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
22.08.2022  ·  15:32

Des d’un punt de vista estrictament independentista, jo si que poso els tres partits al mateix nivell. En aquest sentit, ara mateix tots tres són partits nuls. Per molt que diguin, no lluiten per la independència, la seva lluita real és entre ells i és una lluita pel control de l’autonomia.

El suport de vot independentista que tenen fa més mal que bé, ja que mentre una gran part de l’independentisme conservi l’esperança de que amb algun dels tres es pot fer alguna cosa, no acabarem de fer net i no avançarem.

És indiferent qui presideixi la Generalitat i el Parlament.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
22.08.2022  ·  16:01

Més de cent comentaris a un article que en el fons fem nostre la majoria dels lectors habituals de Vilaweb.
Voldria remarcar que la postura de no votar o votar amb blanc o nul, només afavoreix als espanyolistes.
Si com jo, esteu orfes de partit, hem de lluitar per una llista cívica independentista, perquè el nostre més ben preuat èxit ha sigut el 52%.
Encara que l’independencia la hem de fer el poble, lluitant on calgui i amb el suport incondicional d’una classe política molt diferent de la majoria dels que ens han traït.

Victor Serra
Victor Serra
22.08.2022  ·  16:05

No podem prescindir dels partits. Els que ara tenim , o algun de nou que podem crear. Són instruments necessàris. Però si que podem retornar a la marginalitat els partits que facin les coses que descriu l’article. ERC per exemple.

Berta Carulla
Berta Carulla
22.08.2022  ·  16:13

Benvolgut Vicent, es prega que des del teu altaveu facis una campanya activa a votar els pròxims comicis, i a comptar-nos, a rebutjar l’abstenció i a rebutjar EL VOT NUL.

No podem perdre més temps, el psoe faria exactament el mateix que fa avui l’esquerreta de Junqueras, així que no és excusa per a votar nul. De fet governa el psoe a Catalunya. I després el PP i Vox.

Ens hem de comptar, perseverar en les xifres, és l’única manera a part de la confrontació i la mobilització.

Vicent, hi ha alternatives extraparlamentàries que poden valdre per a l’objectiu de comprtar-nos clarament. Alternatives clarament independentistes de diferents signes.

Confiem que no ens fallaràs aquesta vegada.
Gràcies per endavant.

Marc Avià
Marc Avià
22.08.2022  ·  16:13

Quina gran anàlisi!!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
22.08.2022  ·  16:21

Fem entre tots una llista cívica que arraconi tanta inutilitat partidista.

O potser la potenciarà l’ANC?

És inútil votar ERC, Junts o CUP. Tots ells són constitucionalistes incapaços de crear res nou.

Jaume Riu
Jaume Riu
22.08.2022  ·  16:41

ARA JA HO VEU TOTHOM
La taula no és un instrument pensat per a despertar Espanya sinó per a adormir Catalunya.
Gràcies Vicent, per tota la reflexió calenta d’un article reposat que provoca més de 120 comentaris emprenyats.
Torno a pensar en aquella teoria meva del globus, que quan s’infla, i s’infla i s’infla, al final explota sense avisar perquè un segons abans ningú no s’ho esperava.
Ah, i quan el globus explota ja no es pot recomposar. L’explosió dels globus és inesperada i és irreversible.
Anem bé perquè ara ja ho veu tothom.

JOSEP ROQUÉ
JOSEP ROQUÉ
22.08.2022  ·  16:59

Estic molt d’acord amb l’anàlisi que fa l’editorialista. Trobo a faltar quina sortida proposa a l’atzucac en que ens trobem. D’altra banda crec que hem d’acceptar que els polítics que ens governen han estat elegits democràticament i en teoria son els representants de la voluntat popular. Potser caldrà dolorosament acceptar que som una minoria negligible i mirar d’encoratjar a tanta gent vàlida que saltin a l’arena i es busquin un espai en aquest mar de taurons per tal que els puguem votar. Mentre el descrèdit dels polítics que tots prediquem no fan sino propiciar l’arribada de populistes que ens acabaran de fotre…

Joan Royo
Joan Royo
22.08.2022  ·  17:20

Collons quin article!! Gràcies per una anàlisi tan ben feta. Dieu: “entenc que molta gent estiga nerviosa en vista del panorama, desesperada, indignada, encesa i tot, voldria avisar que l’última cosa que cal fer és deixar-se portar per la histèria” . Gents encesa i indignada jo el primer. Histèria no cal, desesperat gens ni mica. Qui porta a l’esquena molts anys de lluita no es desespera, les ha vistes de tots els colors. Fa dies que em ronda pel cap, què ha passat perquè ERC s’haja convertit en el principal enemic de la llibertat de Catalunya? Potser és la paga, l’acord amb Sanchez pels indults? Tanta baixesa seria possible? Hem llegit molts comentaris que qualifiquen Junqueras de tots els pitjors adjectius, jo mai havia arribat a tant. Avui he de dir que els faig meus, sense histèria ni desesperança.

Paola Polacco
Paola Polacco
22.08.2022  ·  18:01

Per gran desgràcia ni Junts ni la CUP no surten nets d’aquest govern brut de coalicció que mai no s’hauria hagut de formar i deshonora Catalunya – peró ells que van votar ERC, lluny d’autoestimar-se, haurien com a minim d’agenollar-se, fer acte de contricció i declarar publicament que mai més de la vida el votaran. Voldria creure que l’11 S marcarà l’inici de la revolta popular peró no m’ho crec i temo , en lloc de “un enfrontament molt fort” i “fer bullir l’olla”, hi haurá mùsica, castells i l’esprit festiu i convivial de sempre.

Lluís Emili Bou
Lluís Emili Bou
22.08.2022  ·  18:59

Que lamentable que tinguis tanta raó.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
22.08.2022  ·  19:02

Subscric totalment l’editorial d’avui. Recordo el MHP Torra que va dir que l’autonomia era el veritable problema per la independència. Tenia raó. El van deixar ben sol i el van ridiculitzar.

josep pecanins
josep pecanins
22.08.2022  ·  19:34

Vicent, les vacances t’han provat. Has tornat inspiradíssim.

Il·lu González
Il·lu González
22.08.2022  ·  19:41

Com fer-ho per no deixar-me portar per la ira i per la ràbia que em genera veure tanta mediocritat a les institucions catalanes. Com obrir un camí, fora dels partits, per arribar a la independència el més aviat possible, abans que el PSC es faci amb la Generalitat durant els pròxims 20 anys i ho acabi desmanegant tot (amb l’ajut inestimable d’ERC o de JUNTS o de tots dos)… o potser és això que fa falta perquè acabem de reaccionar…..

Jesús Albiol
Jesús Albiol
22.08.2022  ·  19:42

Molt bon article, felicitats Vicent!
Només voldria incidir en la proposta d’estar tranquils: estem en el costat correcte de la Història, com ho van estar les dones, els homosexuals, els esclaus, els negres, … i arribarem a treure’n el suc que cal per demostrar-ho i gaudir-ho.
Estem de la part de la Democràcia i del respecte als Drets Humans, cosa que els del 3-O i els del 155 mai podran dir, perquè van anar en contra d’allò i segueixen fent-ho i quan s’expliquen, també volen fer veure que el món gira al revés.

Oriol Martí
Oriol Martí
22.08.2022  ·  19:50

Benvolgut Vicent (i gent que ens llegim mútuament):
Aquesta anàlisi és una joia.
Justifica i estimula a que l’11-S i l’1-O sortim al carrer i passem a l’atac.
Recordo a Brossa: “LA GENT NO SAP EL PODER QUE TÉ”
Aquesta anàlisi exacta, quasi em fa plorar. Per la seva infinita precisió.
Gràcies, i ens veiem aviat
Oriol Martí
Vicent, molts ànims.

Jaume Ayats
Jaume Ayats
22.08.2022  ·  19:51

I perquè no proposem la candidatura “Els altres”, que anirà al parlament només quan es tracti d’avançar cap a la independència.

Si som tants, forat farem!

Josep Pericas
Josep Pericas
22.08.2022  ·  20:42

Respecte que si Partal és català o valencià: òbviament, com a valencià, és català, o sigui part de la nació catalana. Aprofito per divulgar aquesta informació i enllaços, que sempre convé poder argumentar i convèncer.

La nació catalana és una realitat des de fa segles, per això de vegades calia fer-hi referència, i com a tal s’anomenava:

Des de l’Edat Mitjana diversos testimonis valencians, entre ells els papes Borja, s’autoidentifiquen com a membres de la “nació catalana”: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0167848.xml Calixt III s’anomenava ”papa catalanus’ i considerava el seu pontificat com a ”gloria nationis catalanae” https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000030/00000011.pdf

Segons Joan el Caçador, de la pèrdua de Joiosa Guarda «la nació Catalana ne és ensutzada» (és a dir, ‘tacada’ d’infàmia).

http://argumentari.blogspot.com/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
L’Infant Martí de Sicília està pacificant l’illa i quan el Consell de València coneix els seus triomfs, els considera com “honor e utilitat de la Corona reyal d’Aragó; encara a tota la nació catalana”.

Montse Milian
Montse Milian
22.08.2022  ·  21:01

Gràcies per aquest editorial.

Només afegiré que, com sempre, il·lustreu tot el que publiqueu amb unes fotografies magnífiques. Magnífiques perquè són bones pero, sobre tot, molt eloqüents.

Josep Maria Obradors
Josep Maria Obradors
22.08.2022  ·  21:56

La meva enhorabona per l’encert de l’anàlisi, per les paraules justes per dibuixar-ho i, també, tan i tan valuós, per la capacitat de retornar-nos la moral en moments complicats…

Salut Carbonell
Salut Carbonell
22.08.2022  ·  22:12

L’editorial posa el dit a la llaga. La veritat nua apareix i som molts els que ja veiem des de fa temps que els partits ens manipularien tant com podrien. Aconseguir o no que arribin a aquest objectiu depend de cadascú de nosaltres.
Però jo voldria remarcar el missatge del Sr. Jordi Romeva (12.49). Penso que el nostre país no es mereix que tots plegats no reaccionem devant de la situació en que es troben tots els represaliats. És molt trist veure com hem deixat sols a tantes persones, i als seus familiars i amics.
Si varem ser capaç de pressionar per aconseguir el indult dels nostres politics com és que no s’hagin promogut accions per ajudar els que com molts de nosaltres van sortir al carrer a manifestar-se i ara són perseguits?

Si lluitar per la llibertat del país és una noble causa, defensar la dignitat dels que són injustament castigats és un deure de tots els que creiem que Catalunya ha d’esdevenir un país just.

Sergi Barreda
Sergi Barreda
22.08.2022  ·  23:49

Proposta constructiva:
1.- Per la Diada exigir la dimissió dels partits de Govern que ens han traït fent-nos creure que volien fer la independència i no varen fer res.
2.- A les eleccions el vot nul i l’abstenció no compten. L’únic que és útil és, o bé fer un partit nou sense polítics professionals o el vot en blanc, aquest sí que resta pes al parlament.

teresa permanyer
teresa permanyer
23.08.2022  ·  00:18

Felicitats, Sr Partal. Si em llegís tots els comentaris no acabaria fins demà al matí.
Jo només vull fer un suggeriment. És pot demanar a ERC que ens facin pedagogia del que és una república, de quina és la implicació ciutadana en una república… Seria fantàstic veure que ho saben fer i que ens preparen per la nostra República.
Igual que els feixistes van treballant la societat perquè acceptin el feixisme; els republicans ens han de portar cap a una relació republicana de la societat
Només així podran redreçar el camí.
Tant de bo se m’entengui.

I que no diguin que és no tenir rei.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
23.08.2022  ·  04:22

On hem arribat!. Més ben dit, ON HAN ARRIVAT, aquesta xusma de vividors, tramposos i pallassos llepaculs que han perdut el seny, la vergonya i estàn col.laborant -servils, feliços, inconscients i ben untats, a desmontar peça a peça la Catalunya que volem es catalans, i que posen la seva miserable aportació al servei d’una metrópoli espoliadora, venjativa i si cal, criminal.
Preguem que existeixin Déu i els suficients jutges honrats perquè tanta gent desencisada i agraviada disfruti de veure-l’s rebre la vergonya, el despreci que s’estàn guanyant a pols.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes