‘Repte: Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa.’ Així és com defineix aquesta paraula el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Un mot que té tot el sentit del món per a la corredora de muntanya Núria Picas, que s’ha marcat un repte majúscul durant la nit de Sant Joan.

Mentre bona part del país devorarà les tradicionals coques i els menuts llançaran petards, ella mirarà d’enllaçar les dues travesses més emblemàtiques dels Pirineus: Cavalls del Vent i Carros de Foc. En total, prop de 137 quilòmetres i un desnivell acumulat de 14.200 metres. Déu n’hi do!

Un repte que ha batejat amb el nom de ‘Home to home’ per retre un homenatge a la Vall de Boí i al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Una travessa ‘que uneix els dos jardins de casa’, on ha après ‘a estimar la muntanya’, segons que explica a la seva pàgina web. Una unió que també s’entén perquè pels camins de Cavalls del Vent és on s’ha coronat quatre vegades campiona de l‘Ultra Pirineu. Alhora, la Vall de Boí s’ha convertit en la seva nova residència, i hi passa moltes hores entrenant-se.

L’elecció també respon a la voluntat d’establir una connexió entre dos indrets on es fan les falles del Pirineu, declarades l’any passat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. És previst que Picas acabi Carros de Foc coincidint amb les Falles de la Vall de Boí, just sis mesos abans de la Fia Faia, la celebració nadalenca més popular de la vila de Bagà.

Aquestes darreres setmanes Picas s’ha preparat a consciència el desafiament amb entrenaments per diversos punts de les dues travesses. Unes jornades de muntanya que ha compartit a les xarxes socials amb els seus seguidors, amb un compte enrere fins al dia assenyalat.

Difícil, però no impossible
La corredora de Manresa afronta el ‘Home to home’ amb una gran motivació, sobretot perquè és ‘un repte únic’ i amb la il·lusió que ‘la gent més propera hi podrà ser’, segons que ha dit a VilaWeb. I ha afegit: ‘És un repte molt difícil, però no impossible, i això em motiva.’

Per preparar un envit d’aquestes característiques cal tenir en compte molts factors: l’estat físic, el mental, l’alimentació, el material, la logística de suport i les condicions meteorològiques. Allò que més neguiteja Núria Picas és el temps que pugui fer durant la nit i per això ha estat en contacte diari amb el meteoròleg de TV3 Dani Ramírez. Serà important que no hi hagi fortes ratxes de vent, perquè un cop acabi la travessa de Cavalls del Vent un helicòpter l’haurà de dur des del refugi Lluís Estasen fins a la Vall de Boí, des d’on començarà la segona part del repte.

Picas Cavalls del Vent 1
Fotografia: Lymbus

Una esportista com ella, acostumada a competir amb les millors corredores de muntanya, aquesta vegada haurà de córrer sense rivals durant més de 24 hores, tot i que per a ella això no implica cap canvi respecte d’una cursa de llarga distància. ‘Sempre dic que en una cursa el principal rival ets tu mateix –explica–. Continuaré pendent de mi, del meu ritme, i la resta ja vindrà sola.’

Per enllaçar els vuit refugis de Cavalls del Vent i els nou de Carros Foc el seu equip de suport ha establert uns horaris aproximats dels punts de pas per cada refugi, amb l’objectiu d’animar qualsevol persona que vulgui acompanyar-la durant un tram. El punt de partida serà el Lluís Estasen a les 19.30. Si va segons el ritme previst, acabarà demà a les 21.00 al refugi Colomina.

Lorigen de Cavalls del Vent
És una travessa que uneix vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró. El nom deriva de la tradició Bön Po del Tibet, on es duu a terme una pràctica popular anomenada ‘lungta’, amb l’objectiu de reforçar la fortuna i augmentar la capacitat per a assolir el cavall del vent.

Els participants en aquest ritu tibetà desperten i invoquen els esperits de les muntanyes, fan ofrenes de fum, toquen les banderes d’oració i llancen a l’espai cartes de cinc colors per produir ‘mantres’ i reforçar el ‘prana’ (aire vital) que és el suport del ‘la’ (l’ànima).

Refugi Lluís Estasen
Fotografia: Xavier Capdevila

Cavalls del Vent és el nom que reben les banderes d’oració, i de les figures de cavalls que apareixien en una d’aquestes banderes va sortir el logotip de la travessa. De fet, a la majoria de refugis per on passa la ruta hi ha banderes d’oració tibetanes.

La iniciativa de fer aquesta ruta va sortir dels guardes dels refugis Lluís Estasen, Gresolet i Prat d’Aguiló, que volien unir els dos vessants de la serra del Cadí per fer una ruta circular de dues jornades. Més endavant –l’any 2002–, s’hi va afegir el guarda del refugi de Rebost.

Prat d'Aguiló FEEC
Fotografia: Pep Llusà / FEEC.

Finalment, per tancar el cercle, la resta de refugis que formen part de l’actual Cavalls del Vent es van reunir i van entrar en aquest projecte, que es va alimentar de la ruta de Carros de Foc del Parc Nacional d’Aigüestortes.

La tradicional ruta de Carros de Foc
És una ruta circular de muntanya que uneix els nou refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici. Carros de Foc es va crear oficialment el 1999, però ens hem de remuntar fins a l’estiu de l’any 1987 per trobar-ne els inicis. Alguns guardes dels refugis van decidir de manera espontània de fer una volta a tot el parc nacional per fer una visita de cortesia a la resta de refugis. Encara no se sap exactament qui va batejar aquesta travessa ni per què es va triar aquest nom.

(Foto: Pep Llusà)
Fotografia: Pep Llusà.

Sí que és prou sabut dels amants de la muntanya i els coneixedors de la zona és que es tracta d’una ruta molt exigent que requereix tenir una bona forma física i saber moure’s per l’alta muntanya. Són cinquanta-cinc quilòmetres de distància amb un desnivell acumulat de 9.200 metres. El recorregut té una altura mitjana de 2.400 metres i el punt més elevat és el coll de Contraix, de 2.745 metres.

Carros de Foc ha esdevingut amb el pas dels anys una ruta clàssica del Pirineu que se sol fer entre cinc i set dies. L’organització de la travessa facilita un forfet que s’ha de segellar a cadascun dels nou refugis per a certificar que s’ha completat la ruta completa.

Foto: Pep Llusà
Fotografia: Pep Llusà

El precedent: el repte fallit dArnau Julià
No és la primera vegada que un corredor d’ultra distància intenta enllaçar en un sol dia aquestes dues travesses mítiques. El juliol de l’any 2012 el corredor de l’equip Buff Arnau Julià ho va provar, però li va faltar molt poc per a assolir-ho. Va completar primer Carros de Foc amb menys de dotze hores, però durant el desplaçament amb helicòpter fins a Prat d’Aguiló per començar Cavalls del Vent es va marejar i va tenir problemes digestius.

Julià recorda a VilaWeb que aquell dia ‘va haver-hi molta humitat i calor, i també tempestes’. I afegeix: ‘L’helicòpter es movia una mica amb les tempestes, se’m va posar malament el menjar i va anar tot del revés. Vaig tenir molt mal de panxa. No podia ni menjar ni beure.’ Per aquest motiu no va tenir més remei que posar punt final al repte quan era al refugi Niu de l’Àliga.

Quan li demanem quins consells ha donat a Núria Picas, explica que el més important ‘és gaudir de l’experiència’ i considera un encert que no s’hagi posat un límit horari concret per a acabar les dues travesses. També diu: ‘Quan la Núria es motiva és capaç de tot.’ Demà a la nit sortirem de dubtes i veurem si la corredora manresana passa a la història pel fet de ser la primera que  enllaça Cavalls del Vent i Carros de Foc.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.