El rave roig de casa

VilaWeb
Josep Roselló i Oltra
16.04.2019 - 03:01
Actualització: 15.04.2019 - 13:27

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Ja hem dit en alguna ocasió que els raves són verdura de creixement ràpid i cultiu fàcil, molt adequats per a agricultors novells. Ara aprofundirem més en el seu conreu, ja que són un complement molt adequat a les collites de l’hort.

El nostre rave de referència és el rave mallorquí, també anomenat rave roig, pare dels tipus locals que trobem a les comarques costaneres d’Alacant, com el rave roig de Novelda i el rave dàtil d’Elx. És una arrel gran, prou allargada i de forma irregular, de carn blanca i la pell del roig al rosa que es degrada cap a la punta en blanc. La carn és tendra i cruixent, fina i de sabor exquisit. La grandària del rave és un tema relatiu: el rave roig és gran en comparació, per exemple, al rave bola, més xicotet i de cicle més curt; però més menut que el rave negre, de pell negra, carn blanca i molt més gran, o el rave blanc, també anomenat daikon, ben suau de gust i molt gros, que pot arribar fàcilment als 35-40 centímetres de llargària i als 7-10 centímetres de diàmetre.

«Gaudim del rave roig: busquem un grapat de llavors entre els amics horticultors, fem-li un lloc a l’hort i fàcilment el podem tindre quasi tot l’any a la taula»

En el clima mediterrani, el rave es pot sembrar quasi tot l’any, excepte als llocs més gelats. Sembrat de cara a l’estiu, hem de tindre en compte que molta calor fa que el rave quede fibrós i picant, i fins i tot pot afavorir la pujada a flor, cosa que el fa perdre les qualitats per a la cuina. El secret està a mantenir la terra fresca, si és possible, tot el cultiu. En època càlida també va bé sembrar-lo a l’ombra d’altres productes hortícoles: són bones companyies l’albergínia, la carlota o safanòria, la carabasseta, la bajoca, la lletuga, el pebre o les tomaques. Per contra no són bones acompanyants les cols i les creïlles.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Josep Roselló Oltra. Técnico agrícola. Estación Experimental Agrícola de Carcaixent.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies