A Islàndia hi ha poc menys d’un miler de musulmans. La globalització porta gent de tot el món arreu, fins i tot a un país tan remot com l’illa més septentrional d’Europa. Aquest miler de musulmans representen una part ínfima de la comunitat de fidels i poc es podien pensar que, de sobte, tothom en parlaria. Però ha passat, de resultes del seguiment del ramadà. De fet, han obert un debat importantíssim amb ramificacions molt profundes.

Tot comença amb un debat eminentment pràctic. Durant el ramadà, que va començar ahir, els fidels musulmans no poden menjar res entre l’eixida del sol i la posta. Però què passa quan el sol es pon a mitjanit i reapareix abans de dues hores, com en aquesta època de l’any a Islàndia. La lògica indica que un ésser humà difícilment pot treballar i fer una vida normal si fa un sol àpat cada dia i sense ingerir res de res durant vint-i-dues hores.

El ramadà canvia de dates cada any, seguint el cicle de la lluna, i enguany coincideix a Islàndia amb un moment en què l’anomenat sol de mitjanit és molt potent i deixa molt poques hores de nit. Per això la qüestió sobre com s’hi ha d’observar el ramadà, que ja s’havia debatut anys enrere, enguany ha atès un nivell especial.

La decisió a prendre ha sacsejat la comunitat musulmana internacional, per les implicacions que té. Bàsicament, s’han posat sobre la taula dues concepcions. Per una banda, els clergues saudites, que ofereixen sempre les interpretacions més literals de l’Alcorà, s’han limitat a dir que la regla és la regla i que els musulmans islandesos, doncs, han de resignar-se i dejunar mentre hi haja sol. Però la posició d’uns altres clergues sunnites ha estat ben diferent.

Tenint en compte que a les àrees on hi ha la major part dels musulmans fa sol a tot estirar durant quinze hores el dia, han mirat de trobar una solució al problema dels musulmans que viuen en indrets on hi ha vint-i-dues hores de claror. I han fet dues propostes. Els musulmans que viuen en latituds extremes poden deixar de banda la llum del dia i seguir el ramadà o bé en l’horari oficial de la Meca o bé en l’horari oficial del país musulmà més pròxim, que en el cas d’Islàndia seria Turquia.

La proposta, feta des de la Universitat Al-Azhar d’Egipte, ha aixecat una enorme polèmica en el món musulmà per les implicacions teològiques que té. La pregunta és simple: si l’Alcorà es pot interpretar per a una cosa per què s’ha de seguir al peu de la lletra per a totes les altres?

Al darrere de la polèmica islandesa hi ha el debat que els teòlegs islàmics moderns volen suscitar, sense prou èxit: el de la historicitat del text sagrat. El debat fa anys que s’ha resolt entre els cristians i els jueus, els altres ‘pobles del llibre’. Aquestes dues religions entenen que els llibres sagrats respectius són el fruit d’un moment concret de la història i no poden ser interpretats literalment en aquelles qüestions que la modernitat ha fet nàixer. Va ser famós, per exemple, el debat engegat pel marroquí Mohammed Abed al-Jabri sobre els càstigs públics. El clergue va argumentar que en vida de Mahoma no hi havia presons i que, per tant, avui no té sentit castigar ningú amputant-li una mà per haver robat argumentat que així es feia en l’època del profeta.

Ara aquest debat encara ha anat més enllà ara gràcies al cas islandès. Diversos clergues s’han demanat què passaria amb un musulmà que visqués al Pol Nord si el ramadà coincidia amb l’època de vint-i-quatre hores de sol. Es moriria segur. Però això té sentit? El món musulmà ho ha hagut de considerar i hi haurà de donar una resposta. Una resposta que sembla que podria canviar la religió i la cultura que els uneix d’Indonèsia o les Filipines… fins a Islàndia.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]