El PSOE repesca la Guàrdia Civil contra la dissidència

Les declaracions del general no són sinó la conseqüència de la cadena d'esdeveniments creada per Pedro Sánchez

Vicent Partal
19.04.2020 - 20:00
Actualització: 19.04.2020 - 22:00
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Treballem amb els nostres especialistes en dues direccions. Una, mitjançant la prefectura d’informació, amb l’objectiu d’evitar la tensió social que originen tot aquest seguit de rumors falsos. L’altra línia de treball és minimitzar aquest clima contrari a la gestió de crisi per part del govern. Tots aquests rumors falsos, mirem de desmentir-los en les nostres xarxes socials.’

Aquesta frase ha causat un notable enrenou. La va pronunciar ahir el general José Manuel Santiago, cap de l’Estat Major de la Guàrdia Civil durant una conferència de premsa a la Moncloa. El ministre d’interior va eixir més tard a mirar de llevar-hi importància i gravetat. Digué que aquella frase era un lapsus, tot i que al vídeo es veu clar que l’uniformat la llegeix d’un paper que té sobre el faristol.

A partir d’aquesta escena, la dreta espanyola, la mateixa de la ‘llei mordassa’, ha eixit com un sol home contra el govern PSOE-Podem, acusant-lo d’atacar la llibertat d’expressió i de fer servir els instruments de l’estat en favor del partit. Té raó, però ni té legitimitat ni té credibilitat. Que el PP, que va manipular tots els cossos policíacs l’11-M, ara s’exclame quan els manipulen contra ells origina un somriure.

Ara, la barra dels anteriors ni esborra ni minimitza la gravetat del present. Especialment perquè no parlem de cap fet aïllat ni de cap anècdota. Cal entendre que hi ha una cadena d’esdeveniments que culminen en aquesta deplorable declaració d’ahir. Cadena d’esdeveniments de què és responsable l’actual govern espanyol. I això no tan solament ho ha de poder denunciar l’esquerra, sinó que és imperatiu que ho fem.

El primer esdeveniment, i principal, d’aquesta cadena va ser la militarització de la crisi sanitària. N’hem parlat a bastament, d’això. Posar els militars allà on hi hauria d’haver metges i científics és una decisió exclusiva de Pedro Sánchez i ben reveladora del seu tarannà autoritari, però també de la línia d’actuació que cercava.

És ben evident que la por fa vulnerables les persones. Vulnerabilitat que la retòrica de la guerra exacerba. Si tenim por i ‘estem en guerra’, això sol implicar que una part dels ciutadans estiga molt més disposada a obeir i fer pinya amb qui la dirigeix, la guerra.

I la jugada de Sánchez no és gens innocent. Ell ha fet una cosa que no ha fet ningú més en el nostre entorn geopolític. Aquesta autoproclamació en ‘autoritat competent’, tan antidemocràtica, és dissenyada pensant en el control ciutadà. Tothom sap i assumeix que un estat de guerra és un estat anormal en el qual algunes llibertats poden ser suprimides en nom de l’esforç col·lectiu necessari per a guanyar-la. Posant els militars en primera línia, també escenogràfica, Sánchez cerca obediència cega, per bé que això no és cap guerra. I no ens enganyem: l’aconsegueix força. Aquest cap de setmana ha fet mig any de la sentència contra els presos i, per tant, de les Marxes per la Llibertat, l’ocupació de l’aeroport i la batalla d’Urquinaona. Només cal comparar on érem i on som.

Malgrat això, és indiscutible que el govern PSOE-Podem no pot frenar el descontentament ni la ràbia. Perquè hi ha hagut massa morts i massa ineficàcia demostrada, massa desastre polític. I perquè no hi ha manera de defensar que faces una bona gestió de la crisi si tens el nombre relatiu de morts més alt del món. Ni el millor spin doctor no podria arreglar una situació com aquesta. En eixes circumstàncies, quin és el pas següent, de manual, que cal fer? Doncs si no pots convèncer, controla.

I ací és on ja es trepitgen línies extremadament perilloses. Les notícies falses s’han convertit aquests darrers anys en l’excusa perfecta per a l’autoritarisme. En l’època que hi havia un sistema de mitjans més o menys controlat i controlable, els governs vivien amb una certa comoditat. Recordeu com amb quatre telefonades de José María Aznar després dels atemptats de Madrid n’hi hagué prou per a imposar una explicació increïble, que els professionals dels mitjans no es creien però que les direccions i els propietaris no s’atrevien a qüestionar.

Però l’11-M va ser l’esclat de la nova comunicació en xarxa i va ensenyar al poder, des dels mòbils i des de les webs, que les coses havien canviat per sempre. El contraatac ha tardat a consolidar-se però ha arribat. Un problema real i evident, les notícies falses ho són, s’ha reconvertit miraculosament en una oportunitat per a originar confusió i treure’n profit. Ara tot allò que no interessa és fake news. I amb això es justifica aquella vella censura que ja no podrien exercir materialment.

Quan la setmana passada el CIS va fer aquella pregunta tan manipuladora sobre els rumors i la necessitat que només parlàs una veu oficial, ja vaig explicar la meua sorpresa pel fet que fos sobretot el votant d’esquerres el més disposat a acceptar la censura. Vaig rebre un bon grapat de crítiques que deien que idealitzava massa l’esquerra, crítiques que accepte amb esportivitat i que m’han fet reflexionar molt sobre la pulsió totalitària de la part més dogmàtica i parroquial de l’esquerra. Fa molt temps que pense que m’hauria agradat viure a París als anys setanta i vuitanta del segle passat, durant els grans debats respecte d’aquest totalitarisme que tant van fer obrir els ulls dels europeus però que tan lluny teníem nosaltres per culpa de les urgències locals…

Vam fer tard al debat aleshores. Però això avui no pot servir d’excusa arran d’una situació tan preocupant com l’actual. A Madrid hi ha un govern que imposa estats d’alarma, militaritza la vida pública i pensa si censurar la crítica i perseguir la dissidència –que això hi havia darrere la pregunta del CIS i això és implícit en la declaració del guàrdia civil. I és en aquest context i en aquesta trajectòria que cal situar el fet que un general d’enteniment justet, en consonància amb la pobresa mental de la institució que comanda, no s’adone de què llegeix i de les implicacions, gravíssimes, que té allò que diu. El general talòs, però, és el problema menor que tenim. O, si ho voleu dir d’una altra manera, el general talòs és el símptoma que ens adverteix de l’extrema gravetat del projecte que Pedro Sánchez pretén d’imposar.

PS. Fa pena de veure com reaccionen a les crítiques els fanàtics de partit, dient, què sinó, que tot plegat és un rumor fals, fake news. Quina manera d’empobrir el debat…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
francesc felip
francesc felip
19.04.2020  ·  22:36

Estic a favor de la critica contundent mentre sigui constructiva. Lamento que es catalogui al general Santiago “d’enteniment justet”, sobretot quan ell no hi es per a defensar-se. Per qué en comptes d’aixó VW no li fa una bona entrevista ?. Hi guanyariem tots.

teresa labourdette
teresa labourdette
19.04.2020  ·  22:36

La deriva autoritària està servida. Més que mai, força al braç i llum als ulls. Despertem.

Josep Salart
Josep Salart
19.04.2020  ·  22:36

No perdem molt temps amb lo que passa a espanya. Em preocupa com preparar Catalunya quan tornem a posar la maquinària en marxa. Cada dia, em dòna la sensació, que l’empenta que agafarem pot fer que per fi algú ens acabi de recolzar cap a constituir un estat independent. Això sí, intentem cada un de nosaltres fer alguna cosa per atropellar-los, sigui cancel.lant compte d’entitats anticatalanes i implicant-nos amb el comerç de proximitat, deixant de mirar TV3 com una cosa molt nostre i neta, pensant a quin partit votem i tot aixó.

El general? Un bon home que es va estimar mès ser obedient des de que feia d’escolanet i d’aquesta manera no ha hagut d’anar a vigilar les cabres.
El president Sanchez? Un home que no es pas tant tonto com sembla, sabía que existia el llop i ara experimenta en carn própia que n’hi ha una manada al seu voltant i, si no creu, l’ e-li-mi-na-ran.

Joan Mollà
Joan Mollà
19.04.2020  ·  22:38

Es va veient cada vegada més clara l’estratègia del Gobierno de España: allargar com més pugui l’estat d’alarma, més aviat un estat de guerra, si pot ser mesos i mesos, amb els inevitables rebrots d’infectats que es produiran amb cada desconfinament parcial. I així eliminant la dissidència: havent untat els mitjans de comunicació afins, emetent sondeigs d’opinió absolutament desacreditats, deixant que els militars, paramilitars i policia, des del seu xusquerisme habitual facin por a la població, desmuntant peça a peça les autonomies, no movent un dit per salvar als més dèbils, autònoms, petits empresaris, treballadors precaritzats, etc. I de propina, tenir hibernat l’independentisme, amb un Govern de la Generalitat absolutament claudicant. Potser ens haurem de plantejar, arribat el moment, de sortir al carrer, encara que representi un perill, amb les nostres mascaretes. I potser en comptes de contenidors, l’estratègia defensiva consisteixi a treure’ns les mascaretes. I veure qui és que se’ns acosta…

Josep Usó
Josep Usó
19.04.2020  ·  22:44

Pedro Sánchez pot ser curt; però no deixa de ser un instrument dels veritablement poderosos que sembla que tenen clar on volen arribar. I el que més em sobta és la ceguesa amb la qual molta gent accepta el què està passant. Com si fora normal. Només m’ho puc explicar pel poc pensament que hi ha. Es repeteixen consignes, però la gent no pensa. Per això hi ha partits de dretes que afirmen ser d’esquerres i que triomfen. En qualsevol cas, pense que la pandèmia encara ens passarà una factura en forma de rebrot que ho farà tot més difícil.

Quim Calvo
Quim Calvo
19.04.2020  ·  23:36

Doncs a mi en sembla pertinent, que se’l catalogui “d’enteniment justet”. Em sembla que la seva actuació ho justifica. Els de la quincalla a la pitrera ja fa dies que que ho demostren, com ara el cas de l’explicació de la detenció heroica d’un lladregot de 30 kg de taronges que, “gracias a Dios, fueron devueltas a su legítimo propietario”. Patètic.

Gemma R.
Gemma R.
19.04.2020  ·  23:39

Sempre m’ havia considerat purament d’ esquerres perquè sóc fidel partidaria d’ ajudar als més dèbils, a les minories, i a tot aquell que per circumstàncies mil, no ha tingut ni té les mateixes eines per a prosperar que qualsevol altre, per molt que els ultraliberals diguin que això no és veritat, i que tots tenim les mateixes. Mentida, mentida i mentida. Per tant és una obligació moral, ètica i humana procurar que ningú es quedi enrere, que tots poguem celebrar que cada día lluitem per un país millor i més feliç, perquè és la millor i més sana manera d’ estimar-lo.

Ara bé, també fa molt de temps que me n’ he adonat que el més gran maniaquisme a la societat catalana porta nom d’ esquerres, i aquí a mí no m’ hi trobaran pas. Jo voto un projecte, i qui ja no li agradi o no cregui en ell, que ho digui o s’ aparti. Però dir que éts una cosa i fer la contrària és quelcom que no aguanto ni en la vida privada ni en política. Puc entendre els límits del poder, però de la mateixa manera demano que el poder sigui conscient dels límits de la gent. I no val tot, de cap manera. Ni que ho faci uns com els altres. I l’ esquerra ja fa anys que no sap trobar una manera de transformar la societat, i en comptes d’ obrir-se, auto-criticar-se i repensar-se, no ha fet més que viure de l’ odi a la dreta, i d’ utilitzar la por a la ultradreta per a mantenir-se o tornar. Per aquest motiu han acabat com han acabat aquí i a España, amb la sensació d’ impotència que els fa recórrer a la desqualificació, a l’ insult, a la ràbia, contra qui no era cridat a fer el paper que havien de fer ells, però que Hi han renunciat. La defensa del dret a l’ autodeterminació els ha acabat posant en un mirall que els torna una imatge desfigurada, cínica i autoritària. I no hi están acostumats. Es volen altre vegada com els defensors dels drets i de les llibertats. Però quines? Unes i no unes altres? El feminisme que s’ otorguen com a pròpi defensa totes les minories, però ells ataquen la minoría lingüística catalana. Ja no s’ agraden perquè és impossible fer-ho. Però no están disposats a rectificar, viuen del partit i qui es mogui de la foto, ja sabem què passa. En Gerard sesè ho va explicar en una llarga carta de comiat d’ ER. El buit que li fèien per no combregar amb la disciplina de partit, el va fer plegar. I si, en aquesta descripció que he fet hi incloc ER, Comuns, PSC, PSOE i Podemos. Tots han perdut el relat, simplement perquè quan han hagut de defendre’ l no ho han volgut fer, perquè això si que era arramangar-se i carregar-se el règim. I perquè tanta feina si están com estem, ells cobren un bon pico, i amb 4 twits i 4 frases dés del faristol van passant? Però ara és l’ hora de la veritat. I ara això ha deixat de valdre.

PD: Vicent no sentirás ningú dels que he nombrat escandalitzar-se pel que passa. Són un sol home. Perquè son un sol projecte. Quin? El qui día passa anys empeny, i no té més. No hi ha projecte a l’ Esquerra.

joan rovira
joan rovira
19.04.2020  ·  23:42

L’editorial d’avui em fa pensar en com s’adreça un alemany a un altre per demanar si un seient està lliure: ist hier noch frei? o, un anglés: ist there free? i, un castellà: està ocupado?

Sorprèn com un petit detall de percepció pot influir, per repetició de molts individus i durant molt temps, en la configuració del que anomenem entorn alemany, anglès o castellà.

Enllaço amb el final de l’editorial. El projecte de Sánchez és fer veure que aquell seient és seu per dret de conquesta amb la qual cosa un alemany o un anglès el prenen per Dom Quixot.

jaume vall
jaume vall
19.04.2020  ·  23:43

La societat espanyola té el que es mereix. Sacrifiquen llibertat , dignitat i intel·ligència per cohesió, tradició i jerarquia. Molt bé. Ja ho sabem.

I la societat catalana, té el que es mereix?
Què sacrifiquem per benestar material , per sectarisme ideològic, per covardia heretada?

Empar Valls
Empar Valls
19.04.2020  ·  23:54

Al Pedro, els de la dreta a Madrid, el titllen d’egocèntric, egòlatra, i de traïdor a la pàtria, i de coses més gruixudes.
La dreta pot ser casposa i d’idees totalitaristes però el que veig és que son sincers. Realment diuen clarament el que pensen. El deuen conèixer molt bé.
L’esquerra la veig falsa, mentidera, interessada, i segons ells traïdora a la pàtria, perquè no defensen el seu col·lectiu, és a dir els poders de l’estat.
El Pedro coneix aquest rebuig i per evitar la seva mort política, els ha fet partícip de la seva gestió, donant-los una part i fent-los protagonistes.
Crec que només ho fa per interès personal i dels vividors que el serveixen. Però no li servirà de res perquè planegen defenestrar-lo.
Respecte a Catalunya, crec l’únic que el mou és que: “a los catalanes no les damos ni agua”.

Núria Coma
Núria Coma
20.04.2020  ·  00:36

Realment és desolador.
Molt més del que intuïm , fins i tot infinitament més, del què explica amb claredat , argument i contundència ,com ens té acostumats, sobretot darrerament ( la contundència) el Sr. Partal.

Si bé, l’enquesta del CIS, realment s’ha d’agafar amb pinces, per moltes raons; denota un drama, una catàstrofe, que tenim l’obligació d’aturar. Afegit a les declaracions del guàrdia civil, que no
tenen excusa, ni explicació, ni cap altra versió, que la que clarament exposa.
Estem en el pitjor dels escenaris, perquè això no ho està fent Vox, ni PP, ni els desapareguts Cs, ho està fent la suposada esquerra, governant amb la més suposada esquerra radical, i recolzats graruïtament, per la , i això si que és suposar, esquerra independentista.

Políticament parlant, no pot ser pitjor, perquè qui ens ha de salvar?

I socialment…la gent està encantada amb l’exèrcit, amb la censura, ningú no diu res perquè qualsevol declaració que no parli de la Covid-19, et converteix en un insensible insolidari.

Es desolador perquè si no haguéssim regalat la presidència a Sànchez, tot això ho faria l’enemic, i es podria lluitar d’una altra manera, i el què han fet alguns independentistes i Podemos és barrar el pas, sense voler segur, però ens han fet còmplices de la centralització, la militarització i la censura, i els que esgarrifats ho estem veient, ens hem quedat sols; entre un virus invisible, i unes rates empoderades

Jordi Buïl
Jordi Buïl
20.04.2020  ·  00:49

D’acord amb en Francesc Felip. Riure’s del general Santiago és un error. Primer, perquè la gent, pensem el que pensem, ens hem de respectar. I, segon, perquè que, per obediència a la jerarquia, faci el paper que fa no vol pas dir que no pugui ser tan intel·ligent com qualsevol –una altra cosa és que la seva acció sigui justa, honrada i honorable, o no.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
20.04.2020  ·  02:03

Benvolgut Vicenç,
Disculpa que el meu comentari tingui una relació relativa amb l’editorial d’avui. Estava preocupat perquè les reflexions més interessants (per mi, es clar), que miraven el futur de Catalunya més enllà del confinament, procedien exclusivament de periodistes i col·laboradors dels mitjans (pocs i digitals) que segueixo. Finalment, un polític en actiu ha fet una aportació que trobava a faltar.
Un dels valors que defensa el Consell per la República es la democràcia. La República catalana ha de ser radicalment democràtica; començant perquè els ciutadans i ciutadanes ho siguin de forma voluntària. La República ha de ser un espai de participació permanent, obert als nascuts i residents a Catalunya i també a tots aquells que vulguin compartir-ne els seus valors.
I això només es possible amb la tecnologia digital. Unes eines que permeten treballar amb eficàcia i seguretat. El Govern de la Generalitat disposa d’una Conselleria específica (polítiques digitals) que des de la seva creació treballa amb un sistema d’intercanvi de dades molt més ràpid, potent i segur, en el desenvolupament d’un sistema de d’identificació digital, la gestió de residus, el trasplantament d’òrgans, els historials cínics, etc.
Fa el mateix que el CXR, amb una diferència, important: les iniciatives per a modernitzar l’administració, per apropar-la a la ciutadania, el que s’ha anomenant com a “República Digital”, que es fan a Catalunya, són boicotejades sistemàticament pels poders de l’Estat, en canvi a Brussel·les, no.
El dia que els ciutadans de Catalunya, (siguem independents, es clar, i) disposem dels mitjans digitals per participar activament en la governança del nostre país, serem més lliures i serà molt més difícil que el poder sigui abusiu o, senzillament, que ens manipulin la informació.

josep soler
josep soler
20.04.2020  ·  02:24

Que el PSOE/Podemos també són partits neofranquistes titelles del règim BorbonIBEX, ja ens ho sabem.
Que la Guàrdia Civil és un cos militar que té les funcions de fer tasques de policia política, també ens ho sabem.
Que els jutges espanyols prevariquen sistemàticament i de manera organitzada, també ho tenim clar.
També hem comprovat que la majoria de periodistes dels canals massius espanyols són sicaris en plan mercenaris del franquisme 2.0.
També és evident que no hi ha terceres vies i que el Règim mai serà civilitzat i no ens deixarà decidir.
I si ens ho sabem, per què en parlem tant encara?

I Ara que sabem que estem sols, només ens falta saber és si ens mereixem ser lliures i plantem cara al Règim.

Antoni Andreo
Antoni Andreo
20.04.2020  ·  05:29

Tots teniu molta raons ens las vostres opinions, coincideixo en què el eix de aquestas mentalitats es el Estado Espanyol en defensa de su “Protietat, que estàm disposat a Tot.

A lo Nostre, Continuen.

Donec PERFICIAM 🗽 🎗

PAU BOLDU
PAU BOLDU
20.04.2020  ·  07:06

Esquerres feixistes, franquistes i ineptes. Golpisme militar del psoe.podemos. i els surt gratis matar, com als temps de hitler, franco, stalin, mao, maduro, sanchez. Grans matances isempre al davant un boig com el sanchez i iglesias

Carles Serra
Carles Serra
20.04.2020  ·  07:13

Gràcies Vicent; trobo molt correcte com defineixes aquest vividor del sistema, d’enteniment justet, per això va dir i va ser sincer amb lo que li va manar fer el gobierno progresista y de Izquierdas, concretament la capitana del cos Marlaska.
De veritat em fos molta pena seguir sentint dreta i esquerra, alçades d’ara amb l’exemple més clar dels grans cínics i lerrouxistes de Comuns – Podemos no es prou exemple?
En Pla fa molts anys que ho tenia clar : lo més semblant a la dreta espanyola, és l’esquerra Espanyola.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
20.04.2020  ·  07:40

Josep Soler 02:24 ho ha explicat perfectament. Salut.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
20.04.2020  ·  07:57

Cierto es que no se sabe bien de qué cloaca han salido esta gente dirigentes del PSOE y de PODEMOS

Una gentuza que, a parte que el comportamiento criminal, lo por el cual brillan es una ignorancia monstruosa.

Cierto es que peor de lo que están haciendo para empujar una deriva autoritaria en España es difícil que pueda ser.

Blanca Anguera
Blanca Anguera
20.04.2020  ·  08:04

Subratllo el comentari de Gemma R.
I com va escriure S Weil: la idolatria, a qualsevol ideologia, limita estretament la intel·ligència i la bondat.

Albert Miret
Albert Miret
20.04.2020  ·  08:41

Em sembla que ens equivoquem si elevem a l’alçada d’estadistes aquesta parella de pallassos obedients. Llargs han demostrat que no ho són. El que els tocava fer, que era organitzar la desgràcia del corona virus, no tan sols no ho han fet, sinó que ho ha destrossat fins a portar al país -com sempre- al primer lloc mundial del ridícul més espantós. L’altra part, la violenta i opressiva: exèrcit, policies polítiques i sicaris varis, no la dominen ells. Tots sabem qui els domina, qui els posa a primer terme i qui els fa dir les barrabassades que diuen, com el gosset de la senyora Frankel, que mai va entendre les bestieses que li feien sortir de la boca. Després de la incultura ancestral de tot un país, que els ha impedit qualsevol mena de progrés, el traficant d’armes és el gran responsable del retrocés al paleolític a què estan sotmetent al seu poble. No són bromes, si juga el seu negoci milionari. Cap democràcia europea permetria que un traficant d’armes anti constitucional i mai votat per ningú fos qui governes totes les forces repressives del seu país. Si la UE pretén mantenir-se al lloc que està, no té cap més camí que expulsar al país que l’està destruint políticament i econòmica. Si no ho fan -tal com els va avisar fa anys el President Puigdemont-, els espanyols no pararan fins a destruir-los. No la volen la democràcia, és contrària al seu ideari i no l’acceptaran fins d’aquí a tres segles com a mínim, que és el temps en què es van quedar ancorats, potser per sempre. Nosaltres hem d’anar a lo nostre, desobeir animalades i deixar de mirar què fan a Madrid, perquè el que fan sempre és altament depressiu, ofensiu i estúpid.

Júlia Laforga
Júlia Laforga
20.04.2020  ·  09:05

Estic tant cansada, tant tipa i amb la ment tant parada que no sé si mereixo ocupar aquest espai.
La situació és tant increïble que no tinc capacitat ni per fer un mínim d’anàlisi lògica.
Fa dos dies la meva farmacèutica ( de la meva edat. Ja no farem els seixanta) em comentava astorada que no hagués pensat mai viure una situació així. I només vaig ser capaç d’asentir, jo que sóc la reina del debat i que m’agrada més que res. És la meva gasolina.
És com si la mascareta em tapes la boca… On queda la nostra capacitat de reacció com a col·lectiu després d’un càstig tant llarg i tant dur?
Agraeixo que hi hagi gent que encara sigui capaç de pensar amb claretat. Però em preocupa la desmobilització de tots plegats. Que Sant Jordi ens ajudi a matar el drac

Josep Segura
Josep Segura
20.04.2020  ·  09:21

No m’esperava llegir comentaris aquí defensant generals amb tricorni. Els adjectius utilitzats a l’editorial es queden curts per definir personatges que representen el més rancis dels neofeixismes d’Europa. Que es demani el dret de defensar-se a éssers que ens voldrien a tots els”rojos separatistas” a la garjola sense judici, com ja s’ha fet, em sembla d’un cinisme descomunal.

Pep Agulló
Pep Agulló
20.04.2020  ·  09:38

CAP A UNA DICTADURA CONSTITUCIONAL?

És interessant anar posant les peces del puzle que ens donen una visió més panoràmica. L’enquesta barroera i manipuladora del CIS encaixa i agafa més sentit al costat de les declaracions del generalot, tot dins l’escenificació del “mando único” de Sánchez.

L’editorialista ens presenta un pla de Sánchez per imposar autoritat. Aquests díscols catalans. Potser si mirem encara en vista més aèria, veurem els plans de l’Estat, dels poderosos en el que Sánchez és l’escollit mentre sigui un peó aplicat. I s’hi esforça.

M’explicaré. Tot plegat té a veure amb el protagonisme que té l’exèrcit, la GC. El rerefons sempre és el procés a Catalunya, encara que de retruc és contra tota dissidència. La crisi serà ara econòmica-social. Els independentistes hem sobrepassat la primera línia de la repressió post 1-O. La dels jutges inquisidors fent política i els polítics fent de fiscals. N’hem sortit amb el rumb perdut però amb voluntat de seguir.

Ara l’Estat, vist el fracàs de la primera línia, engega la segona onada repressiva amb el seu proverbial tarannà històric del “cuidado” i del “efecto”. Treuen d’escena el govern corrupte del PP i posen un govern maquillat d'”esquerra-monàrquica” (que a Catalunya, dins l’independentisme només el recolzen els patriotes de partit d’ERC i de PdCat ), per imposar el vell programa dels franquistes: uns nous pactes de la Moncloa. I ens deixen veure el nou protagonista que substitueix als jutges: l’exèrcit. Una mena de dictadura constitucional. Tot plegat aprofitant l’emergència de la pandèmia.

Quan s’acabi la crisi sanitària. La lluita per l’autodeterminació, per les llibertats, per sortir de la enorme crisi econòmica, de la precarietat general… posa en guàrdia l’Estat, i Sánchez en fa cada dia que passa ostentació autoritària… Ens hem de posar en marxa!

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Eduard Samarra
Eduard Samarra
20.04.2020  ·  10:06

Avui, d’una forma o altra el Pep Agulló i l’Albert Miret diuen (crec) el que volia dir; jo no li conferiria a Sánchez ni tan sols les aptituds per tenir ideologia pròpia. És un narcissista àvid de càmara a qui l’estat profund ha donat el vist i plau. No és que tingui informació de primera mà, però és una sensació, per tant, em puc equivocar.

Però per mi això no hauria de ser el centre del debat. Ja ho sabem. Recordo el Manuel Delgado explicar com el PSOE fou apropiat pel falangisme (fenomen inaudit al socialisme europeu) i recordo també una crònica d’Andreu Barnils del infame Consell de Ministres al Palau del Mar del Nadal del 2018 en què deia que l’esdeveniment havia estat PSOE en estat pur, “suau en les formes, policial en el fons.” I ho lligo amb una referència més, l’article de l’Ot Bou i Costa de divendres passat, que retratava el desolador panorama de la política processista pre 1-O.

Aquí és on rau el nostre debat públic. En comptes de malgastar les poques forces que tenim lamentant-nos, sorprentent-nos i queixant-nos, hauríem de poder parlar, ni que sigui una mica, de com reconstruïm el nostre país. Si no, se’ns engulleixen anant nosaltres dins la gola per voluntat pròpia.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
20.04.2020  ·  10:11

Aquest GC m’ha recordat aquell funcionari gris, aquí ha sigut verd, de la RDA que en un comunicat va llegir un text devant la premsa i que sembla que tampoc sabia que llegia. Després arran de una pregunta de un periodista va provocar la caiguda del mur de Berlín.

Lluís Caula
Lluís Caula
20.04.2020  ·  10:13

La Guardia Civil, ens ha de protegir de les fake news de la societat i de les fake news del Gobierno i dels seus mitjans de comunicació?

Albert Ventura
Albert Ventura
20.04.2020  ·  10:26

Comparteixo, en part, el seu analisi i potser si que el Sanchez sigui un dictador d’opereta pero tothom sap que a Espanya li poses a qualsevol una gorra i tot seguit es pensa que es el Hitler. El que trobo a faltar, i crec que es el mes important, es que ni Pablo Iglesias ni el Rufian han badat boca per aturar aquesta animalada. Ja se que seria molt demanar que li posessin les peres a quarto en public, pero en privat li podien haver dit que no es tires de la moto si volia continuar escalfant la poltrona. El perque no ho han fet es el que trobo mes misterios i, al mateix temps, mes preocupant de tot.

Núria Feliu
Núria Feliu
20.04.2020  ·  10:29

La gran majoria de comentaris feu crítica de la situació creada per govern d’espanya i us faig costat a totalment. Però pregunto quants de vosaltres us heu registrat al Consell de la República, per poder-nos separar d’espanya d’una vegada. Vinga, registreu-vos!!!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
20.04.2020  ·  10:32

Ja poden sortir ministres a negar el que tan clarament llegia l’uniformat. Quan darrerament i freqüent l’ordinador se’n va a negre quan pretens enviar un comentari negatiu per ells i censura una expressió que no els agrada, no cal que vinga ningú a confirmar-te el que és evident.

Ramón Orquin
Ramón Orquin
20.04.2020  ·  10:41

PREGUNTA, HI HA ALGU QUE PENSI QUE ESPANYA ES UN PAIS NORMAL ?

Marta Cánovas
Marta Cánovas
20.04.2020  ·  10:52

Faig meu el comentari de Núria Feliu. I pregunto: ara per ara, tenim res més que el CxR? No som prou conscients d com va estabornir i revoltar el que els queda d’estat la trobada a Perpinyà amb el legítim govern: President i els dos Consellers, amb immunitat.
És l’instrument més poderós que tenim per canalitzar la feina. Quin efecte tindria una adscripció massiva al Consell? Crec que és fàcil d’imaginar.
Apa, doncs salut i som-hi!

Albert Martín
Albert Martín
20.04.2020  ·  10:55

Probablement el general no volia dir això que ha dit però, l’ha traït la poca formació democràtica i la molta formació autoritària d’arrel franquista d’aquests cossos militars.

Joan Xuriach
Joan Xuriach
20.04.2020  ·  10:58

Què tenen en comú els polítics, militants i votants de l’arc parlamentari espanyol que va de VOX a Podemos i Colauites? Doncs que són espanyols. I què vol dir ser espanyol? Doncs posar la bandera per sobre de tot i tothom, de la democràcia i dels drets humans, tenir vocació de colonitzador. Posar la justícia, les forces policials, l’exèrcit, el poder econòmic i els mitjans de comunicació al servei del govern de torn, a favor de la censura i en contra de la llibertat d’expressió.
Tinguem clar que el dret de manifestació restarà abolit a l’estat espanyol durant mesos i mesos, ara tenen l’excusa perfecta, serà l’últim que es normalitzarà … o no; haurem d’aguditzar l’enginy per deixar de ser, d’una vegada per totes, una colònia.

joan guinarda
joan guinarda
20.04.2020  ·  11:14

Espanya ha dit, Espanya ha fet, Espanya la pífia, Espanya ens roba, Espanya s’enfonsa, Espanya, Espanya, Espanya, Espanya……
Mai aconseguirem la independència per aquest camí.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
20.04.2020  ·  11:21

No sé perquè aquest general diu el que diu. Potser anava ensofrat o bé el que diu és un reflex de l’encàrrec rebut. Si fos el cas darrer segurament seria degut a que Pedro Sánchez deu haver pensat “i perquè no ho he de fer jo, si el PP era el pa nostre de cada dia? que no es recorden de Fernández Díaz que ni solament ha sigut castigat ni jutjat i encara treu pit després d’un comportament plenament delictiu.
Veig que algú es queixa de tractar de justet al general, potser no ho és, però sí que els seus discursos són lamentables. Ja sé que no es pot aprendre moltes coses alhora. NO es pot aprendre oratòria i a agafar l’escopeta, però a dalt de tot hi hauria d’haver gent més competent.

Jaume Agustí
Jaume Agustí
20.04.2020  ·  11:53

Magnífic Sr. Partal, no pot ser més clarivident i ben explicat

Francesc Casas
Francesc Casas
20.04.2020  ·  12:00

Tota aquesta deriva autoritària dels poders de l’estat sols ens demostren la seva feblesa, aquest 155coronavíric que voldrien allargar el màxim possible ho demostra de forma fefaent. Tenen pànic a un altre 20.08-01.10!

Joan López
Joan López
20.04.2020  ·  12:08

Una roda de prensa, amb 3 militars, per parlar del covid-19 ho diu tot, no cal fer mes preguntas.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
20.04.2020  ·  12:14

Desolador, fastigós, miserable, opresor…Si, ja sabiem que el Reino es comporta aixís. La pregunta és: I que pensem fer nosaltres?

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
20.04.2020  ·  13:13

Nuria Feliu i Marta Cánovas, amb vosaltres.
Com és possible que no entengueu que l’única eina possible per tirar endavant amb la independencia és el CxR?
Una activitat més o menys clandestina al pais però coordinada i planificada amb el CxR és el que ens portarà e l’escac definitiu.
Molts critics de l’esquerra (queda bé semblar auto-critic) i, després, tots a votar-les com pobres borregos (és que no sé a qui votar!) .. Au, va!
Vinga va! Aprofitem, aprofiteu per augmentar exponencialment les inscripcions al CxR.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
20.04.2020  ·  13:14

Vcent, potser resulte monoton feli·lcitar-te per les teues Editorials. Trobem a faltar pensants de la teua talla en els notres polítics i governants, fins al punt de pensar si no deuries ser tu un millor “postulant”. Però millor no ho faces, perquè t’estimem. Sigues on ets, sent la veu del poble i no “la de su amo”. Dit lo qual: L’estament militar es nodreix en gran part per gent, començant per la base, que opta a un lloc d’ocupaciói un sou segur i ben considerat oficialment, al qual optar sense massa exigències ni requisits (comparativament a altres). Tanmateix , és configurat, sistemàticament, per i dins d’una disciplina autoritària que no es deixa interpelar, fruint d’un estatus privilegiat en comparació a la resta d’estaments socials, civils, i per tant, amb mentalitat empobrida, enclaustrada, de caserna, front a la de la resta de ciutadans. Són “la força armada”. Al servei del “seu” millor postor. Del qui no gose interpelar-la. Esdevinguts de l’anterior sistema no superat. Del “ordeno i mando” simplement. I, naturalment, de “aquellos polvos, estos lodos”, tot procurant deixar clar que continuem sent nosaltres el veritable i únic perill de sa sagrada unitat patriòtica a emmordassar i batre: la seua obsessió.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
20.04.2020  ·  13:47

Yo no sé qué fue primero si el huevo o la gallina y tampoco estoy del todo convencido de si Pedro Sánchez incorpora a las fuerzas de seguridad y al ejército a esas cuando menos, curiosas ruedas de prensa sanitario-militares, o si las fuerzas de seguridad y las armadas se incorporan ellas solitas, sin pedir permiso a nadie, cosa que sería mucho más creíble conociendo el ADN del gremio. Porque, no nos olvidemos de dónde venimos.

La transición y la redacción de la Sagrada Constitución se llevó a cabo con una pistola sobre la mesa y, la Transición, al igual que el “autonomismo procesista” catalán (y el nacionalismo Aberri Egunero vasco, ídem de ídem) comparten una cosa. Son inacabables. De hecho, tantos unos como otros no tratan de llegar a algún lugar, lo que quieren es que pase el tiempo y, mientras pasa el tiempo, dedicarse a sus negocios. Aquí no se trata de cambiar, no se trata de “rupturear”, se trata de perpetuarse. Y la verdad, tanto unos como otros lo hacen que ni de cine.

En cuanto al “lapsus” del general José Manuel Santiago, Jefe de Estado Mayor de la Guardia Civil, yo no se lo tendría en cuenta. Lo que trataba de decir es que ellos están ahí para perpetuar la “cosa”. La Cosa Nostra (es decir, la de ellos). Que lo dijera con palabras desafortunadas, bien, lo acepto, pero que lo hizo con toda la buena intención del mundo (español y de la Corte del Reino), no me cabe la menor duda.

Salut i República de Catalunya.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
20.04.2020  ·  14:09

Aquest editorial d’en Partal hauria de corre com la pólvora de tan ben travat que està.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
20.04.2020  ·  15:03

Estic amb la Núria Feliu, la Marta Cànovas i la Maria Àngels Fita: la nostra eina per marxar d’aquesta m. de país que es diu españa és el Consell per la República!!

I també estic d’acord amb Joan Guinarda: España ha dit, españa ha fet, españa la pifia, españa, españa, españa. Prou d’españa! Aquest marc mental no ens deixa avançar. Comencem a parlar i a pensar en i des de Catalunya. El marc mental ha de ser Catalunya. I comencem a veure qui són els que obstaculitzen la independència i actuem en conseqüència.

jordi Rovira
jordi Rovira
20.04.2020  ·  15:18

No vaig a dir res nou. De fet, llegeixo molts comentaris ben persistents a l’hora de remarcar les característiques de l’estat espanyol. En resta una idea al capdavall: l’estat espanyol no té una nació constituïda i disposa en canvi d’un excés d’institucions d’estat i d’entre elles destaca l’exèrcit. L’exèrcit espanyol és tant excessiu com ho són altres organismes que ningú sap quina funció tenen. Un tret característic que associa el model espanyol a els models llatinoamericans, i l’allunya dels referents europeus occidentals. I sigui el govern de torn que sigui, ha de demostrar que vehicula fins a manipular les institucions de l’estat. De fet, així ho declarava un president Sánchez en funcions sense cap mena de vergonya en plena campanya electoral. Estem aquí, complint la pauta que es marca a cada govern de torn; amb la diferència que ara estem sota la pressió d’una pandèmia sobrevinguda que ha de trobar respostes eficients. I sí, el nivell mostrat és penós.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
20.04.2020  ·  15:38

Si, Vicent, el més penòs de tot és veure com reaccionen els militants i els votants dels partits implicats.

A mi cada cop m’entristeix més veure com és l’esquerra espanyola (i bona part de la catalana), o al menys els que es posen l’etiqueta de ser-ho. Tant fatxes com la resta dels espanyols.

Roser Caminals
Roser Caminals
20.04.2020  ·  17:12

Destil.lem els punts pro actius dels comentaris, deixem de ser reactius.

Parlem menys d’Espanya, que mai dona sorpreses, i concentrem-nos en Catalunya, en les possibilitats de la República Digital que s’estan estudiant entre bastidors i que subratlla Jordi Romeva, i la necessitat de donar suport al CxR fins que esdevingui CdR, l’única llum, per trèmola que sigui, que penetra en el túnel de tanta foscor.

Lluis Molist
Lluis Molist
20.04.2020  ·  19:25

Sr. Francesc Felip. Els militars no mereixen cap resposta. ni cap presencia a la vida de la societat civil……..dira perque?……….PER SER MILITARS !!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes